Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El poder de la immortalitat

Víctor Amela, periodista i novel·lista, recorda perfectament el dia que va aprendre a llegir i com aquest fet va canviar la seva vida. Segons ell, més enllà del suport tecnològic a través del qual es llegeixi, el cert és que les persones necessitem la literatura com l’aire que respirem, necessitem comunicar el relat de la nostra vida i que ens expliquin històries. Per això, aquest barcelonès, nascut l’any 1960, autor de La filla del capità Groc, Amor contra Roma, El càtar imperfecte o Jo hauria pogut salvar Lorca, ens convida a descobrir les històries de les quals venim, a explicar els relats que ens han fet ser qui som, i a comunicar allò que estem vivint i allò que som; perquè només d’aquesta forma serà com convertirem la matèria en somnis i esdevindrem immorals. Creiem que intentar-ho paga la pena.


Deixa un comentari

Contagiar la màgia de la lectura

Matías White té 12 anys i estudia a la ciutat argentina de Córdoba, als peus de la serralada de Sierra Chica. Va ser un dels gairebé 200 alumnes de la província que van participar en el projecte dels clubs TED-Ed: una forma d’acompanyar els estudiants en el descobriment, l’exploració i la presentació d’idees en forma de xerrades curtes a l’estil TED. Com a conseqüència de l’experiència, en Matías va desenvolupar una idea pròpia, la va portar a la pràctica i va aprendre a comunicar-la en públic. El seu repte consistia a trobar una fórmula per contagiar la màgia de la lectura entre nens vulnerables que viuen en contextos empobrits. Creieu que ho va aconseguir? Escolteu atents el seu testimoni i ho sabreu.


Deixa un comentari

La poesia allibera l’ànima

Cristina Domenech coordina tallers d’escriptura en una presó de l’Argentina. Ens proposa fer servir el llenguatge com a instrument d’alliberació i com a estratègia per transformar el món. De fet, la seva experiència amb reclusos demostra que la poesia ens permet expressar-nos, entendre’ns a nosaltres mateixos i, sobretot, gaudir de la llibertat de les paraules. Esteu atents al minut 11’, quan un dels seus alumnes, un dels interns de la unitat 48, llegeix un poema davant 10.000 persones i confessa allò que la poesia i la literatura han fet amb la seva vida: transformar-la.

“El corazón mastica lágrimas de tiempo, ciego de ver esa luz; oculta la velocidad de la existencia donde reman las imágenes; lucha, no se deja ir. / El corazón se agrieta bajo miradas tristes, cabalga en tormentas que riegan fuego, levanta pechos aminorizados de vergüenza, sabe que el método no es solo leer y seguir; también desea ver el infinito azul. / El corazón se sienta a pensar las cosas, lucha por no caer en lo común, intenta aprender a amar sin herir, respira el sol dándose coraje, se entrega, viaja a la razón. / El corazón pelea entre ciénagas, bordea la línea del inframundo, cae sin fuerzas y no se entrega a lo fácil, mientras pasos desparejos de embriaguez despiertan, despiertan la quietud”. (Martín Bustamante)