Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El poder de la immortalitat

Víctor Amela, periodista i novel·lista, recorda perfectament el dia que va aprendre a llegir i com aquest fet va canviar la seva vida. Segons ell, més enllà del suport tecnològic a través del qual es llegeixi, el cert és que les persones necessitem la literatura com l’aire que respirem, necessitem comunicar el relat de la nostra vida i que ens expliquin històries. Per això, aquest barcelonès, nascut l’any 1960, autor de La filla del capità Groc, Amor contra Roma, El càtar imperfecte o Jo hauria pogut salvar Lorca, ens convida a descobrir les històries de les quals venim, a explicar els relats que ens han fet ser qui som, i a comunicar allò que estem vivint i allò que som; perquè només d’aquesta forma serà com convertirem la matèria en somnis i esdevindrem immorals. Creiem que intentar-ho paga la pena.


Deixa un comentari

La petite casserole d’Anatole

L’Anatole sempre arrossega un cassó al seu darrere. Li va caure al damunt un dia i no se sap ben bé per quin motiu. A causa d’aquest cassó, l’Anatole ja no és ben bé com els altres. Necessita molt d’afecte. Té una gran sensibilitat artística i un munt de qualitats. Però sovint, la gent no veu més enllà del cassó que arrossega pertot arreu. Ho troben estrany, fins i tot inquietant. A més, el cassó li complica la vida. S’encalla contínuament. Poques persones se n’adonen que l’Anatole s’ha d’esforçar el doble que els altres per arribar-hi. A l’Anatole li agradaria molt desfer-se del cassó, però és impossible. Sempre l’acompanya. No en pot fer res. Tant és així que un dia es va fartar i va decidir amagar-se. I va restar amagat molt de temps. De fet, a poc a poc, la gent el va oblidar… Afortunadament, però, sempre hi ha persones extraordinàries. N’hi ha prou amb trobar-ne una com la que va trobar l’Anatole: un angelet que el va ensenyar a espavilar-se amb el seu cassó, que també li va cosir un sarró perquè el pogués dur còmodament. I ves per on, ara tothom troba que l’Anatole té moltes qualitats, ni que ell sigui la mateixa persona que ha estat sempre. Ves per què serà! — (Adaptació del conte d’Isabelle Carrier)


Deixa un comentari

The Present (El Regal)

Probablement alguns ja coneixereu aquest bonic curtmetratge animat. Diuen que ja ha estat vist per més de 900.000 espectadors. El seu autor és l’alemany Jacob Frey, però el relat està basat en una tira còmica de l’il·lustrador brasiler Fabio Coala. Un noi i un gos són els protagonistes del relat: una història que t’emocionarà i et farà reflexionar sobre l’autoestima, els nostres límits i la capacitat de superació.


Deixa un comentari

Per a què serveix la literatura? (II)

Ja fa temps vàrem publicar un article (“Per a què serveix la literatura?”) que justificava l’art d’expressar-se per mitjà de la paraula, com a fenomen que ens estalvia temps, que ens allunya de la solitud, que ens prepara per al fracàs o, simplement, que ens ajuda a viure; i avui, amb el vostre permís, volem compartir aquesta altra reflexió que respon exactament la mateixa pregunta (“Per a què serveix la literatura?”) però amb respostes complementàries i de manera singular. Perquè sabem que la literatura és molt més que un valor cultural, ens agradaria que, des d’ara, tothom també l’entengués com a factor humà extremadament útil en el nostre dia a dia. De fet, la fem servir per a comunicar-nos constantment, per a expressar les nostres emocions més íntimes, o per a transformar les persones i, amb això, millorar el món. Paga la pena, doncs, saber pensar, parlar, llegir i escriure, oi?


Deixa un comentari

El naixement d’un llibre

Ni que sigui força complicat, encara és possible trobar editorials i revistes que opten, de forma conscient, pels sistemes tradicionals d’edició i publicació; i suposo que ho fan, no pas perquè estiguin en contra de les solucions tecnològiques i digitals, sinó més aviat perquè els agrada l’art encisador de publicar i d’enquadernar els llibres com s’ha estat fent durant moltes dècades. La gent de Slightly Foxed són un bon exemple. Per a ells, la qualitat importa molt més que la quantitat. És com la gestació d’un fill… Vols conèixer com es confecciona un volum de tapa dura? Et convidem al naixement d’un llibre!


Deixa un comentari

An infinite reader

When I was a child, I remember myself reading books. I was reading the pages so slowly. I remember reading a book in 2 months. I wanted to live in this world. To feel every page. It was back then, as a teenager, when I started discovering the paths of literature. It was a whole new world, unfolding in front of my young eyes, waiting patiently for me to discover it! Many times during a day, during this daily routine, I manage to spot some details in life, something small but meaningful. When I am about to write, all these thoughts are up there, into the blue sky. And there, my stories are floating like clouds. But to be honest, I can’t express any of my thoughts in front of people. Writing needs isolation. Writing is a lonely road for anyone to take. And when I finally build my own world, my whole body shivers. Even when it’s small, I realise that my soul lies in it. Because when I write, when I read, I can see myself being reflected inside of them. And that’s the mystery of literature: the exploring.

[ Recordo que, quan jo era un nen, llegia; i llegia les pàgines de manera lenta. De fet, recordo haver llegit un llibre en 2 mesos i que jo volia viure en aquell món, sentir cada pàgina. Però va ser després, quan ja era adolescent, que vaig començar a descobrir els camins de la literatura. Era un món totalment nou que es desplegava davant dels meus ulls joves, tot esperant pacientment que l’anés descobrint! Moltes vegades al llarg del dia, durant aquesta rutina diària, encara ara, miro de descobrir detalls, coses ben petites però significatives. Però quan estic a punt d’escriure, tots aquests pensaments s’enlairen cap al cel blau. I allà dalt les meves històries suren com ho fan els núvols. Bé, si he de ser honest, la veritat és que no puc expressar els meus pensaments davant de la gent. L’escriptura necessita aïllament. De fet, és un camí solitari per a qualsevol persona que el vulgui prendre. I quan finalment aconsegueixo construir el meu propi món, els calfreds envaeixen tot el meu cos. Fins i tot quan és ben poca cosa, me’n adono que la meva ànima hi està present. Perquè quan escric, quan llegeixo, és quan m’hi veig reflectit. I aquest és el misteri de la literatura: l’exploració. ]


Deixa un comentari

L’alfabet de l’analfabetisme

L’analfabetisme afecta més de 757 milions de persones a tot el món i té un impacte molt gran en el desenvolupament global del planeta i en la vida de les persones. Tot i que es tracta d’una qüestió aparentment invisible, les repercussions i conseqüències d’aquest problema van molt més enllà del que ens pensem. L’analfabetisme alimenta alguns dels major problemes del món: la pobresa, la desigualtat de gènere, l’accés als drets civils fonamentals o els conflictes i l’enemistat entre les persones.