Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Llegir amplia els horitzons

En aquest vídeo, Gregorio Luri destaca la importància de la lectura i la literatura com a part de la formació essencial de les persones des de la infància. Segons el filòsof i pedagog, “aprendre a llegir és la tasca d’una vida”. I afegeix, “la lectura ens permet participar en el diàleg que mantenen entre si les grans ments de la nostra cultura”. Luri també defensa que una bona lectura ha de constituir, de tant en tant, un repte per al lector, ja que això l’ajuda a millorar el seu vocabulari, a fer una reflexió més profunda sobre el que s’ha llegit, i evidentment també amplia els horitzons del seu món.


Deixa un comentari

Fam de mots

Confinats, sí, reclosos a la nostra llar, cadascú a la seva, però molt esperançats, il·lusionats i disposats a superar aquesta situació; amb voluntat de créixer, de vèncer la tristesa i de derrotar la malaltia; preparats per quan puguem tornar als carrers a fer-nos petons i abraçades, a passejar agafats de la mà; recuperant totes les forces per tal de transformar aquest magnífic planeta blau en el planeta de la màgia i dels somnis, de la fraternitat i l’estimació. Confinats, sí, però amb fam de mots meravellosos, de fets extraordinaris, de fantasies que esdevenen realitat, de relats amb un final feliç, i amb el desig de descobrir i de conèixer més personatges com el soldadet de plom, el petit príncep, el noi de paper, la patufeta, l’aneguet lleig, la caputxeta vermella, la ventafocs, la rínxols d’or, el timbaler del Bruc, Peter Pan, Dorothy Gale, Pinotxo, Harry Potter, el gat amb botes, Hänsel i Gretel, Barbablava, el sastre valent, el flautista d’Hamelín, els músics de Bremen i molts altres… Confinats, sí, però amb fal·lera per llegir més que mai i per commemorar que avui és el Dia Internacional del Llibre Infantil. Vols que ho celebrem llegint conjuntament? Visca la literatura i, sobretot, visca els infants!


Deixa un comentari

Sóc dislèxic

Us imagineu com seria la vida d’una persona amb dislèxia que hagués de viure en un món format únicament per llibres? Doncs d’això, més o menys, és del que ens parla aquest breu curtmetratge animat. Potser després de veure’l, només si som prou sensibles i empàtics, entendrem el repte al qual han d’enfrontar-se, diàriament, algunes persones quan se senten obligades a pujar la gran muntanya que representa el sistema educatiu actual. Tant de bo poguéssim entendre que tothom aprèn de forma diferent, que tothom té virtuts i dificultats diferents, o que la diversitat és sempre enriquidora; i tant de bo tothom pogués sentir-se orgullós de ser com és i, sobretot, de ser qui és.


Deixa un comentari

“Al cotxe” amb Albert Espinosa

Albert Espinosa fa promoció del seu últim llibre, “El millor d’anar és tornar”, el més venut de Sant Jordi. Puja “Al cotxe” i l’Eloi el porta fins a l’editorial. L’Albert repassa la seva carrera com a escriptor, guionista i dramaturg. Explica que les experiències viscudes durant la infantesa i l’adolescència l’han convertit en qui és. Després de patir un càncer gravíssim, suportar anys d’hospitalització, tractaments mèdics molt durs i sobreviure a un pronòstic de mort gairebé segura, Espinosa va abandonar l’Enginyeria per dedicar-se a la creació. Ara, amb la sèrie “Polseres vermelles” triomfant arreu del món i publicant llibres que sempre són fenòmens de vendes, diu que s’està replantejant el futur. Parla de la família, de la importància de la mare, de la mort del pare i dels somnis per complir. Una conversa intensa, tendra i amb un regust de comiat.


Deixa un comentari

El poder de la immortalitat

Víctor Amela, periodista i novel·lista, recorda perfectament el dia que va aprendre a llegir i com aquest fet va canviar la seva vida. Segons ell, més enllà del suport tecnològic a través del qual es llegeixi, el cert és que les persones necessitem la literatura com l’aire que respirem, necessitem comunicar el relat de la nostra vida i que ens expliquin històries. Per això, aquest barcelonès, nascut l’any 1960, autor de La filla del capità Groc, Amor contra Roma, El càtar imperfecte o Jo hauria pogut salvar Lorca, ens convida a descobrir les històries de les quals venim, a explicar els relats que ens han fet ser qui som, i a comunicar allò que estem vivint i allò que som; perquè només d’aquesta forma serà com convertirem la matèria en somnis i esdevindrem immorals. Creiem que intentar-ho paga la pena.


Deixa un comentari

La petite casserole d’Anatole

L’Anatole sempre arrossega un cassó al seu darrere. Li va caure al damunt un dia i no se sap ben bé per quin motiu. A causa d’aquest cassó, l’Anatole ja no és ben bé com els altres. Necessita molt d’afecte. Té una gran sensibilitat artística i un munt de qualitats. Però sovint, la gent no veu més enllà del cassó que arrossega pertot arreu. Ho troben estrany, fins i tot inquietant. A més, el cassó li complica la vida. S’encalla contínuament. Poques persones se n’adonen que l’Anatole s’ha d’esforçar el doble que els altres per arribar-hi. A l’Anatole li agradaria molt desfer-se del cassó, però és impossible. Sempre l’acompanya. No en pot fer res. Tant és així que un dia es va fartar i va decidir amagar-se. I va restar amagat molt de temps. De fet, a poc a poc, la gent el va oblidar… Afortunadament, però, sempre hi ha persones extraordinàries. N’hi ha prou amb trobar-ne una com la que va trobar l’Anatole: un angelet que el va ensenyar a espavilar-se amb el seu cassó, que també li va cosir un sarró perquè el pogués dur còmodament. I ves per on, ara tothom troba que l’Anatole té moltes qualitats, ni que ell sigui la mateixa persona que ha estat sempre. Ves per què serà! — (Adaptació del conte d’Isabelle Carrier)


Deixa un comentari

The Present (El Regal)

Probablement alguns ja coneixereu aquest bonic curtmetratge animat. Diuen que ja ha estat vist per més de 900.000 espectadors. El seu autor és l’alemany Jacob Frey, però el relat està basat en una tira còmica de l’il·lustrador brasiler Fabio Coala. Un noi i un gos són els protagonistes del relat: una història que t’emocionarà i et farà reflexionar sobre l’autoestima, els nostres límits i la capacitat de superació.


Deixa un comentari

Per a què serveix la literatura? (II)

Ja fa temps vàrem publicar un article (“Per a què serveix la literatura?”) que justificava l’art d’expressar-se per mitjà de la paraula, com a fenomen que ens estalvia temps, que ens allunya de la solitud, que ens prepara per al fracàs o, simplement, que ens ajuda a viure; i avui, amb el vostre permís, volem compartir aquesta altra reflexió que respon exactament la mateixa pregunta (“Per a què serveix la literatura?”) però amb respostes complementàries i de manera singular. Perquè sabem que la literatura és molt més que un valor cultural, ens agradaria que, des d’ara, tothom també l’entengués com a factor humà extremadament útil en el nostre dia a dia. De fet, la fem servir per a comunicar-nos constantment, per a expressar les nostres emocions més íntimes, o per a transformar les persones i, amb això, millorar el món. Paga la pena, doncs, saber pensar, parlar, llegir i escriure, oi?