La nit i un balancí al terrat

Deia en Martí i Pol que “el poema és la nit i un balancí al terrat i jo, assajant de dir coses en veu baixa”; i també deia que “si ara apaguessin els llums dels carrers, i també els llums del pont i els de les cases, el poble esdevindria paorosament gran, tràgicament indefens”. I sí, per a mi són ben certes les paraules del poeta quan afirma que “el poema és la nit, la nit del poble, el poble dins la nit en una meravellosa harmonia; i jo al terrat, segut al balancí, dins el poble i la nit, assajant de dir coses en veu baixa”; i la lluna plena que calla, i l’òliba prudent que observa l’escena, mentre el firmament, immens i obscur, ens convida a escoltar una cançó de bressol eterna que sembla feta per assossegar i pacificar el nostre món frenètic i el conjunt infinit de totes aquelles existències que mereixerien ser viscudes amb molta més calma i sense pressa. La nit: pausa excepcional i perenne. La nit: temps particular per a percebre la realitat sense falsedats. La nit: deu duradora d’harmonia i serenor. La nit, sí. La nit. Escolta la nit.

40 poetes de menys de 40

Surts al carrer i tot fa olor de Primavera, de vida nova, de llum i de versos. Per això avui hem decidit oferir-vos una antologia poètica ben singular: 40 poetes de menys de 40. Us presentem, per tant, la intrepidesa en estat pur, perquè l’assaboriu tranquil·lament i feu d’àrbitres (o de gormands); les veus incipients dels nous trobadors (alguns prou distingits), perquè cadascú hi trobi confort estètic per a les seves inclinacions, o sotrac sorprenent per a les seves inquietuds. I sí, tots són poetes nats després de l’any 1978, emergits durant les primeres passes del segle XXI. No tingueu clemència i llegiu! 

Pou de glaç

Llegir vides de grans poetes porta
a una alliçonadora veritat.
Sovint aquells que van tenir agitades
hores, marxaren d’aquest món incaut
deixant versos brillants i ben punyents.

D’altres, abandonaren honorables
carreres i negocis per lliurar-se
a l’art difícil de la poesia.
Massa escrigueren i massa sovint,
i el vers hi emmalaltí de forma inevitable.

Susanna Rafart