Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El pescador i el peixet

En una pobra caseta de terra a la vora del mar vivien un vell i una vella. El vell pescava amb la xarxa i la vella filava. Una vegada el vell va pescar un peixet d’or que li va parlar amb la veu humana i li va dir: – Deixa’m anar, bon home! Faré tot el que vulguis! El vell el va deixar anar sense demanar-li res. Quan va tornar a casa seva ho va explicar tot a la vella. Ella es va enfadar dient: – Ets un babau! Per què no li vas demanar res al peixet? Torna i demana-li almenys la pastera, que la nostra està trencada.

El vell va tornar a la vora del mar i va cridar el peixet. La mar es va enfosquir. El peixet d’or va sortir de l’aigua i va preguntar al vell: – Què volies, bon home? El vell li va explicar el desig de la seva dona i el peixet li va dir: – No et preocupis. Torna tranquil a casa. Tindràs una pastera nova. El vell va tornar a casa i va veure que allí estava la pastera nova i al costat estava la seva dona encara més enfadada. – Pallús! –li va cridar-. No has sabut demanar-li alguna cosa millor que una pastera? Torna i demana-li una casa nova!

El vell va tornar a la vora del mar. El vent començava a bufar. El vell va cridar el peixet d’or. Aquest va sortir de l’aigua i li va preguntar: – Què volies bon home? El vell li va explicar tot el que li demanava la seva dona i el peixet li va dir: – Tranquil, torna a casa i tindràs una casa nova! El bon home va tornar a casa i va veure que la caseta de terra es va convertir en una casa preciosa! I a dins estava la vella més enfadada que abans. – Toix –li va cridar la dona-. Una altra vegada no has sabut demanar el que havies de demanar! Torna i digues-li que no vull ser pobra mai més! Vull ser una reina!

El vell hagué de tornar a la vora del mar i cridar el peixet d’or. El vent començava a remoure l’aigua del mar. El peixet en va sortir i li va preguntar: – Què volies bon home? L’home li ho va explicar tot i el peixet li va dir: – Torna a casa tranquil. Faré el que vols. El vell tornà a casa i va veure un castell meravellós amb els guàrdies que no el deixaven entrar. Va passar una setmana i la dona va cridar al seu marit. – Tu, miserable –li va dir-; vull que vagis al mar i diguis al peixet que vull ser la reina de tot el món i vull que ell sigui el meu servent. – Què dius? T’has tornat boja? –intentà contestar-li el vell, però els guàrdies el van apuntar amb els sabres i el pobre home va haver d’anar a la vora del mar.

En el mar s’aixecà una tempesta terrible. El vell va cridar el peixet i aquest va sortir de l’aigua. – Què volies, bon home? – Perdona’m, –li va dir el vell-, però la meva dona s’ha tornat boja: no vol ser només una reina, vol ser reina de tot el món i que tu siguis el seu servent…! El peixet d’or, sense dir-li res, va desaparèixer dins de l’aigua. Quan el vell tornà a la cala va veure la seva caseta de terra, la vella asseguda a la porta i la pastera trencada davant seu.

Conte d’origen rus, adaptat per Lia Semenova. Font: Contes del món.


Deixa un comentari

50 coses sobre mi

Títol: 50 coses sobre mi

Autora: Care Santos

Editorial: Edebé

Pàgines: 128

Any: 2018

Idioma: Català o castellà

ISBN: 978-84-683-3489-9

Al llarg de 50 entrades de Youtube, l’Albert, un noi de 16 anys, ens va revelant la seva realitat i la de tota una generació.

Fa poc vaig salvar la vida a un paio. Dit així, ja sé que sona una mica fort. Però és la veritat. De vegades la veritat és forta. Segur que us esteu preguntant què va passar, què vaig fer. Potser m’imagineu com un heroi. Algú que va pel món salvant vides o salvant mons. Que du una capa i una «S» llampant a la samarreta. No us ratlleu. Soc un paio com tots, però una mica més estrany. Em penso que si no fos estrany, les coses haurien estat diferents. D’aquella matinada gairebé no tinc records clars. Tot va ser cosa de tres o quatre segons. Gairebé no vaig tenir temps ni de pensar, però sí de formular-me una pregunta horrorosa: «I si no faig res?».

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

La crida de l’aiguamoll

Títol: La crida de l’aiguamoll

Autor: Davide Cali

Il·lustrador: Marco Somà

Traducció: Gustau Raluy

Idioma: Català o castellà

Editorial: Takatuka

ISBN: 978-84-16003-89-1

Un dia una parella troba el petit Boris sol i abandonat en un aiguamoll. Feia temps que volien tenir un fill i, aleshores, decideixen endur-se’l i fer-se’n càrrec. No els importa que en Boris tingui brànquies com un peix i els ulls més grossos que els altres nens. En Boris creix feliç amb la seva família fins que un dia sent l’olor de l’aiguamoll i, atret per aquesta olor, s’hi adreça tot pensant com hauria estat la seva vida si s’hagués quedat a l’aiguamoll. Potser hauria estat més feliç vivint entre semblants? Com ho veus? Què n’opines? Creus que per estimar-nos sincerament i amb tota la força del cor, ens hauríem d’assemblar els uns als altres o això no és necessari? No ho sé… Intueixo que les respostes les trobarem a La crida de l’aiguamoll, una magnífica paràbola sobre el significat de la diversitat, l’amor, l’adopció i la família, amb paraules senzilles però profundes i que de ben segur us arribaran molt endins.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

T’ho diré cantant

Títol: T’ho diré cantant

Autor: Jordi Folck

Il·lustrador: Leo Flores

Música: Lau Noah i altres

Editorial: PAMSA

ISBN: 978-84-9883-967-8

Any: 2018

L’Ilai Laine rebrà una notícia que el deixarà sense veu: els seus pares han partit peres i han acordat separar-se per tal d’iniciar una nova vida; i des d’aquest moment sentirà un nus a la gola que li aturarà totes les paraules. De fet, només quan recordi el cant de la natura i els bells estius finlandesos, serà quan l’Ilai s’atrevirà a obrir la boca una altra vegada. Llavors, però, tot el que dirà serà combinant les lleis de l’harmonia, la melodia i el ritme, és a dir, serà cantant; i no a tothom li agradarà això.

T’ho diré cantant és una obra única: un llibre parlat, cantat i ballat, una emotiva història sobre l’afany de superació i el valor de l’amistat, maridat amb 19 cançons i 9 partitures; un musical ple d’humanitat, de valors i de paraules cantades, on l’estrella més brillant ets tu! T’ho diré cantant és el millor regal que et podrien fer aquells que t’estimen, durant una Diada de Sant Jordi com la d’avui o qualsevol altre dia de l’any, perquè l’amor, molt sovint, pren forma de paraules i melodies, de Literatura i Música: de Cultura!

L’autor d’aquest llibre és el reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus. Ha estat professor d’escriptura creativa i creativitat publicitària en diverses universitats. Ha publicat 26 novel·les i ha guanyat molts premis literaris. Fotògraf, actor i dramaturg, ha estrenat el musical Ningú és un zombi i té pendent d’estrena La guerra dels xiclets, ambdós basats en obres seves. Els esplèndids dibuixos del llibre són de Leo Flores i la música de Lau Noah, Israel Duran, Oriol Guinovart, Aleix Losa, Marc Dantuvi, Jaume Sanz i Xavier Túrnez.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Memo

Ens agrada llegir però també ens agrada la música i el cinema; i ens satisfan, especialment, les històries que parlen, amb sensibilitat, de la vida quotidiana, de valors i d’humanitat. Potser per això hem volgut compartir amb vosaltres aquest curtmetratge d’animació titulat Memo. És la història d’en Louis, un home jubilat amb problemes de memòria que interfereixen en la seva vida quotidiana, i que es resisteix a ser protegit per la seva filla Nina perquè vol mantenir-se independent. Com a conseqüència de tot això, i contravenint la voluntat de la Nina, sortirà al carrer sense companyia i tindrà un ensurt. Us imagineu què li passarà i qui el salvarà? El remei serà infal·lible.


Deixa un comentari

Soc una nou

Títol: Soc una nou

Autora: Beatriz Osés

Il·lustrador: Jordi Sempere

Editorial: Edebé

Idioma: Català

Pàgines: 128

ISBN: 978-84-683-3458-5

Hola amic! Què tal? Com et dius? Jo em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai. Sí, sí, ja ho sé… Això és molt trist! Però al nostre món encara passen coses com aquesta. Fugíem de la guerra, del dolor i de la por; i ara, ja ho veus, estic aquí, tot sol, dalt d’una noguera que és propietat d’una advocada. Vols saber per què…? Doncs hauràs de llegir aquest llibre, divertit i entranyable, que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats. Va, corre, vine! Puja-hi i, sobretot, mira de no caure!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Make joy happen

Kyra Buschor i Constantin Paeplow han creat una bella història per a la companyia xinesa JD.com. Han volgut donar vida al Joy, una criatura adorable, i han aconseguit narrar, amb unes imatges precioses, el conte d’un gos, d’una garsa i d’una llauna de cucs. Gaudiu, doncs, d’aquesta encisadora coproducció: un conte senzill, profund i sense diàlegs. Fixeu-vos, però, en l’ús que es fa de les d’expressions facials i dels gestos matisats per tal de donar vida al relat. I és que, sense l’ús de les paraules, també podem narrar la vida d’uns personatges atractius i descriure paisatges impressionants. És l’art d’escriure i de llegir un text audiovisual. Èpica i senzillesa. Emoció i valors. Qualitat humana. Afecte, tendresa i estimació.


Deixa un comentari

Compañeras (videopoema)

Lo mejor que puede hacer un hombre cuando ve a una mujer besar a su hijo, cuando ve a una mujer romperle la cara al invierno y partirse la espalda por el resto, es apartarse, observar atentamente, ponerse en pie. Decía Escandar que, mirara donde mirara, solo veía mujeres luchando, mujeres cargando, mujeres abriendo, mujeres curando, madres que se crujen el alma agachándose para quitar las piedras que le salieron a tu camino, para que yo no tropiece.

Las verás siempre dispuestas, lobas que amamantan, cuidan a sus cachorros, cuidan todo, madres de brazos abiertos, de pecho abierto, de alma abierta. Son perfectas por el simple hecho de existir, de haber nacido, de devolver ese regalo dando a luz otra vida. Deberías aplaudir al verlas pasar, limpiando el mundo, con sus hijos, con febrero a la espalda, a cargo de la casa, a cargo de la producción, a cargo de la vida. Están en todas partes, abriendo el camino, trayéndote luz, borrando de tu frente los fantasmas.

Mujeres a las que les clavan los codos para que no asciendan en el orden social fijado por los hombres porque se deben al hogar. Mundo de hombres, mujeres frenadas, mundo patriarcal, mundo enfermo, mujeres lanzadas afuera, mujeres sin edén, limitándose a amar, a ver la distribución desigual del poder y a seguir amando. Mujeres que aman, división sexual del trabajo, mujeres que aman, obstáculos para avanzar, trabajos no remunerados (querer y callar), mujeres que aman, competentes pero que no destaquen, mundo patriarcal, mundo enfermo, mundo enfermo, mundo enfermo. Mujer anuncio para que tú disfrutes, para que tú la mires, mujer objeto. Mujer bombardeada: la dictadura de los cosméticos, complejos y más complejos, ventas y más ventas.

Mujeres a las que obligamos a ser madres, amantes, florero, costilla, Cenicienta, cocineras, putas, educadoras, costilla de Adán, felpudo, veinticuatro-siete, siempre perfectas, costilla y culpable, pecado original, siempre preparadas como yo lo desee, como deseen los hombres, siempre a mano; y no solo costilla, y no solo María Magdalena, y no solo burdel, también burka, Juana “la Loca”, también ablación, Juana de Arco, matrimonios acordados, también Penélope, Casandra, también Pandora, también la culpa, no solo costilla.

Violencia doméstica, con golpe o sin él, justificaciones, costumbres, excusas, normas sociales aceptadas, aceptadas por todos porque no tenemos el valor de reanudar el mundo con ellas al mando, con nosotros al mando, con todos al mando. Tribunales que exculpan. Si no las ves eres un imbécil. Están luchando, partiéndose el alma por todos. Muchos lo dicen: que si ellas gobernaran el mundo no habría guerras. Ninguna impulsaría matar al hijo que otra mujer hubiera llevado en su vientre porque solo ellas conciben el dolor sin fin de perder a un vástago. Nunca despojarían a otra madre del milagro de serlo. Nunca. Nunca lo harían.

Yo solo quiero que descansen, que las dejemos descansar, que este siglo, poco a poco, les devuelva lo perdido, sus horarios, que dejen de limpiar nuestro camino, de resolver nuestro crucigrama, que ya tienen bastante con los suyos, sus fantasmas, que olviden ya los míos, los tuyos.

El espejo de Frida, el espejo de Szymborska, el espejo de Rosa Parks, las madres de la Plaza de Mayo, Mafalda, Femen, Simone de Beauvoir, madres en lucha contra la historia, las manos de la madre Teresa de Calcuta, Indira Gandhi, Victoria Kent y su mirada al preso. El ejemplo, la senda marcada. Madres, mujeres, hermanas, parejas, compañeras, eternas, compañeras, milagro, compañeras, sin dueño, compañeras, siempre, compañeras.

Marwan, Todos mis futuros son contigo, Barcelona: Planeta, 2015


Deixa un comentari

Finestres al món

Títol: Finestres al món

Autora: Cristina Serrat

Il·lustradora: Cristina Serrat

Editorial: Comanegra

ISBN: 978-84-16605-93-4

Idioma: Català

Any: 2017

Aquest llibre està fet per a tots aquells que vulguin descobrir la varietat i la riquesa del nostre món. Només l’haurien de llegir les persones que estiguin disposades a viatjar lluny, a imaginar que ja no existeixen fronteres, a percebre la bellesa de la diversitat cultural, a fer una volta al món ben especial, i a fer amics dels cinc continents! I és que el món està ple de rareses i peculiaritats, i cada país i cada persona té les seves pròpies singularitats. Us hi heu fixat? És tan bonic! Som diferents i, alhora, som iguals! És com un misteri, oi? De fet, si prescindim de tot d’allò que ens diferencia, vagis on vagis sempre trobaràs infants com la Naya, l’Aku o en Manny que somien coses molt semblants i que volen trobar-se entre ells i amb tu! Sí, sí, amb tu! Vine, doncs, i apropa’t a la finestra, contempla les magnífiques il·lustracions d’aquest llibre, escolta atentament com, els protagonistes, expliquen els seus desitjos, i decideix a qui vols visitar primer. I recorda que si els obres el teu cor, ells també t’obriran el seu!