Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El pescador i el peixet

En una pobra caseta de terra a la vora del mar vivien un vell i una vella. El vell pescava amb la xarxa i la vella filava. Una vegada el vell va pescar un peixet d’or que li va parlar amb la veu humana i li va dir: – Deixa’m anar, bon home! Faré tot el que vulguis! El vell el va deixar anar sense demanar-li res. Quan va tornar a casa seva ho va explicar tot a la vella. Ella es va enfadar dient: – Ets un babau! Per què no li vas demanar res al peixet? Torna i demana-li almenys la pastera, que la nostra està trencada.

El vell va tornar a la vora del mar i va cridar el peixet. La mar es va enfosquir. El peixet d’or va sortir de l’aigua i va preguntar al vell: – Què volies, bon home? El vell li va explicar el desig de la seva dona i el peixet li va dir: – No et preocupis. Torna tranquil a casa. Tindràs una pastera nova. El vell va tornar a casa i va veure que allí estava la pastera nova i al costat estava la seva dona encara més enfadada. – Pallús! –li va cridar-. No has sabut demanar-li alguna cosa millor que una pastera? Torna i demana-li una casa nova!

El vell va tornar a la vora del mar. El vent començava a bufar. El vell va cridar el peixet d’or. Aquest va sortir de l’aigua i li va preguntar: – Què volies bon home? El vell li va explicar tot el que li demanava la seva dona i el peixet li va dir: – Tranquil, torna a casa i tindràs una casa nova! El bon home va tornar a casa i va veure que la caseta de terra es va convertir en una casa preciosa! I a dins estava la vella més enfadada que abans. – Toix –li va cridar la dona-. Una altra vegada no has sabut demanar el que havies de demanar! Torna i digues-li que no vull ser pobra mai més! Vull ser una reina!

El vell hagué de tornar a la vora del mar i cridar el peixet d’or. El vent començava a remoure l’aigua del mar. El peixet en va sortir i li va preguntar: – Què volies bon home? L’home li ho va explicar tot i el peixet li va dir: – Torna a casa tranquil. Faré el que vols. El vell tornà a casa i va veure un castell meravellós amb els guàrdies que no el deixaven entrar. Va passar una setmana i la dona va cridar al seu marit. – Tu, miserable –li va dir-; vull que vagis al mar i diguis al peixet que vull ser la reina de tot el món i vull que ell sigui el meu servent. – Què dius? T’has tornat boja? –intentà contestar-li el vell, però els guàrdies el van apuntar amb els sabres i el pobre home va haver d’anar a la vora del mar.

En el mar s’aixecà una tempesta terrible. El vell va cridar el peixet i aquest va sortir de l’aigua. – Què volies, bon home? – Perdona’m, –li va dir el vell-, però la meva dona s’ha tornat boja: no vol ser només una reina, vol ser reina de tot el món i que tu siguis el seu servent…! El peixet d’or, sense dir-li res, va desaparèixer dins de l’aigua. Quan el vell tornà a la cala va veure la seva caseta de terra, la vella asseguda a la porta i la pastera trencada davant seu.

Conte d’origen rus, adaptat per Lia Semenova. Font: Contes del món.


Deixa un comentari

Per què hauries de llegir Guerra i pau?

Guerra i pau, de l’escriptor rus Lev Tolstoi, és molt més que un simple llibre. És un gran repte, ardu i dificultós, el típic llibre que no hauries de llegir al llit, perquè si t’adorms mentre el llegeixes et podria causar una commoció cerebral. Bé… potser hem exagerat una mica, oi? I és que, si bé cert que Guerra i pau és un llibre molt i molt llarg, també és veritat que aquesta gran novel·la és una anàlisi emocionant de la mateixa condició humana, de la vida, de la guerra i de la història, construïda amb d’alguns dels personatges més profunds i més realistes que mai trobareu enlloc. En definitiva, Guerra i pau és un dels grans clàssics de la literatura universal. A través d’aquest vídeo de Brendan Pelsue descobriràs tot el que necessites saber abans de començar llegir-lo.


Deixa un comentari

Temps de segona mà

081a Temps de segona màTítol: Temps de segona mà. La fi de l’home roig

Autora: Svetlana Aleksiévitx

Traductora: Marta Rebón

Editorial: Raig verd

ISBN: 978-84-943854-6-9

Col·lecció: Ciclogènesi

Llengua: Català

Aquesta setmana hem sabut que l’Acadèmia Sueca atorgava el Nobel de literatura a l’autora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, “per la seva escriptura polifònica i perquè és un monument al patiment i al valor en els nostres temps”. L’editorial Raig Verd publicarà el 26 d’octubre el seu darrer llibre, Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Gaudiu ara, de moment, d’un parell de fragments del pròleg:

“Busco una llengua. Les persones tenen moltes llengües: la llengua en què es parla amb els nens, aquella en què es parla d’amor. I encara hi ha una llengua en què ens parlem a nosaltres mateixos, en què tenim converses interiors. Al carrer, a la feina, de viatge: pertot arreu se sent una altra cosa, no són només les paraules les que canvien, és també quelcom diferent. Fins i tot al matí i a la tarda una persona no parla la mateixa llengua. I pel que fa al que passa a la nit entre dues persones, això desapareix per complet de la història. Tractem únicament amb la història dels homes diürns. El suïcidi és un tema nocturn, la persona es troba aleshores a la frontera del ser i del no-ser. Del somni. Vull comprendre-ho tot amb la meticulositat d’una persona diürna. He sentit dir: «No té por que això li agradi?»”.081b Temps de segona mà“Una barricada és un lloc perillós per a un artista. Un parany. A les barricades s’esguerra la vista, la pupil·la es contrau, el món perd els colors. Allà el món és blanc i negre. Des d’una barricada no es distingeix l’ésser humà, es veu només un punt negre, un blanc. He passat tota la vida a les barricades, voldria anar-me’n. Aprendre a gaudir de la vida. Trobar una visió normal. Però de nou hi ha desenes de milers de persones que surten als carrers. Que s’agafen per la mà. Duen cintes blanques a les jaquetes. Un símbol de renaixement. De llum. I jo estic amb ells”.

[ Llegir el pròleg sencer publicat per La Vanguardia ]