Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Set claus per obrir els somnis

Títol: Set claus per obrir els somnis

Autor: Alfredo Gómez Cerdá

Il·lustrador: David Pintor

Traductor: David Nel·lo

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català, castellà i altres

Any: 2020

ISBN: 9788416804955

Gianni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes protagonitzen els set relats d’aquest llibre. Sí, set, un nombre màgic i misteriós, i no tan sols a la història de la literatura infantil i juvenil contemporània, sinó també a la història general de la humanitat. Set històries, doncs, com els set ingredients d’una recepta deliciosa, o com les set claus que ens faran accedir fàcilment a l’univers dels somnis a través de la fantasia i de la creativitat. Set anècdotes que originaran set relats ben diversos i que potser despertaran el nostre interès i ens faran aprofundir en la biografia i l’obra d’aquests autors insignes.

Rodari és l’artífex d’una finestra oberta a l’evasió per a una nena que haurà de fer front a un drama familiar. D’Ungerer ens fascinarà la capacitat que tenen els seus personatges per tal de traspassar d’un llibre cap a un altre! Astrid Lindgren exercirà d’activista davant les injustícies socials i les agressions mediambientals. Farias ens oferirà una lliçó sobre l’important en la vida: la memòria, l’amistat, el territori que habitem… Roald Dahl ens farà participar d’una torbadora aventura a Transsilvània amb una misteriosa i noctàmbula dama. I finalment, al Madrid de la fosca postguerra, Gloria Fuertes rebrà un inesperat regal per part d’uns petits i agosarats veïns. No t’ho pensis més, doncs, i fes-te amb les set claus que faran accedir a un territori màgic i prohibit per als qui no s’atreveixen ni s’atreviran mai a fer el més gran que pot fer una persona: llegir.


Deixa un comentari

Thoughts (Pensaments)

“If a person has ugly thoughts, it begins to show on the face. And when that person has ugly thoughts every day, every week, every year, the face gets uglier and uglier until you can hardly bear to look at it. A person who has good thoughts cannot ever be ugly. You can have a wonky nose and a crooked mouth and a double chin and stick-out teeth, but if you have good thoughts it will shine out of your face like sunbeams and you will always look lovely”. – By Roald Dahl

[ Si una persona té pensaments lletjos, se li comença a veure a la cara. I quan aquesta persona té pensaments lletjos cada dia, cada setmana, tots els anys, la cara se li torna cada cop més i més lletja, fins al punt que et pot doldre de mirar-la. Una persona, en canvi, que té bons pensaments mai pot ser lleig. Pots tenir un nas tort i una boca torta i papada i dents sobresortides, però si tens bons pensaments, aquests resplendiran en el teu rostre com els raigs del sol i sempre seràs atractiu. ]


Deixa un comentari

Matilda, la lectora apassionada

Aquella tarda, quan el senyor Wormwood tornà del garatge, tenia la cara fosca com un núvol de tempesta, i era clar que un o altre no trigaria gaire a rebre. La seva esposa reconegué els senyals immediatament i es féu fonedissa. Llavors va galopar cap a la sala d’estar. Va resultar que Matilda estava arraulida a la butaca del racó, totalment absorbida per un llibre. El senyor Wormwood engegà la televisió. La pantalla s’il·luminà. El programa esclatà. El senyor Wormwood ullà Matilda. Matilda no s’havia mogut. Havia arribat a aprendre a bloquejar-se les orelles contra l’horrible so de la terrible capsa. Continuava llegint, i això degué enfurismar el pare. Potser la ira se li intensificà perquè la veia complaure’s en una cosa que era enllà de l’abast d’ell.

No pares mai, de llegir?– li roncà.

Ah, hola, papa –va dir ella, agradosa–. Has tingut un bon dia?

Què és, aquesta porqueria? –va dir, arrabassant-li el llibre de les mans.132 Matilda the readerNo és porqueria, papà, és molt bonic. Es diu El poni vermell. És de John Steinbeck, un escriptor americà. Per què no te’l llegeixes? T’agradaria.

Això és una porqueria –va dir el senyor Wormwood–. Si és d’un americà, segur que és una porqueria. Només escriuen porqueries.

No, papà, és molt bonic, de veritat. És de...

No vull saber sobre què és –bordà el senyor Wormwood–. I a més, n’estic ben tip, del teu tant llegir. Au, vés i fes alguna cosa de profit. I amb un rampell temible va començar a esquinçar les pàgines del llibre, arrencant-les a grapats i llençant-les a la paperera.

Matilda quedà glaçada d’horror. El pare continuà. No hi havia gaire dubte que l’home sentia una espècie de gelosia. Com gosa, semblava dir a cada pàgina que estripava, com gosa passar-ho bé llegint, si jo no puc? Com gosa aquesta mocosa?

És un llibre de la biblioteca! –xisclà Matilda–. No és meu! L’haig de tornar a la senyora Phelps!

Ara doncs, n’hauràs de comprar un altre, oi? –va dir el pare tot arrencant fulls–. Hauràs d’estalviar de la teva setmanada fins que tinguis prou cèntims a la guardiola per comprar-ne un de nou per a la teva preciosa senyora Phelsp, oi?

I dient això, llença les ara buides cobertes del llibre a la paperera i se n’anà de la cambra, deixant la tele bramant.

Roald Dahl. Matilda (fragment)