Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Literatura i Matemàtica

Nombres, lletres, Matemàtiques, Literatura… Creieu que és possible comprendre la Literatura des d’una perspectiva matemàtica? Analitzar, per exemple, una novel·la amb equacions? Doncs sembla que sí, que és possible; i ho és, entre altres raons, perquè a la Literatura hi ha ritme, és a dir, Matemàtica, un ritme que sovint persegueix l’harmonia. La longitud de les frases modula aquest ritme i condiciona, en part, el plaer estètic de la lectura. La combinació adequada d’oracions curtes i llargues és la clau. Els grans escriptors, de manera intuïtiva, alternen punts i comes a la recerca d’aquest equilibri harmònic. Però, ¿hi ha algun patró que garanteixi el plaer estètic?

En un estudi recent s’ha analitzat la longitud de les oracions i la seva distribució en més de 100 clàssics de la Literatura universal; i el resultat ha estat sorprenent! La variació de la longitud de les frases segueix un patró fractal, similar al de les ones cerebrals o al dels batecs del cor. En definitiva, l’estudi ha revelat que és possible mesurar la complexitat de l’estructura d’un text literari des de la Matemàtica. Sorprenentment, les novel·les amb forta presència de monòleg interior són les que presenten les estructures més complexes. De fet, amb les seves novel·les, autors com Julio Cortázar, Virginia Woolf o James Joyce assoleixen cims de complexitat i perfecció matemàtica. Sí, sembla que les Matemàtiques poden ajudar-nos a comprendre com els escriptors, de manera intuïtiva, engendren l’harmonia de la paraula. I és que l’Art, la Literatura o la Ciència són, ni que alguns no ho vulguin reconèixer, diferents formes d’abordar una realitat connexa i complexa, on tot està interrelacionat.


Deixa un comentari

Per a què serveix la literatura? (II)

Ja fa temps vàrem publicar un article (“Per a què serveix la literatura?”) que justificava l’art d’expressar-se per mitjà de la paraula, com a fenomen que ens estalvia temps, que ens allunya de la solitud, que ens prepara per al fracàs o, simplement, que ens ajuda a viure; i avui, amb el vostre permís, volem compartir aquesta altra reflexió que respon exactament la mateixa pregunta (“Per a què serveix la literatura?”) però amb respostes complementàries i de manera singular. Perquè sabem que la literatura és molt més que un valor cultural, ens agradaria que, des d’ara, tothom també l’entengués com a factor humà extremadament útil en el nostre dia a dia. De fet, la fem servir per a comunicar-nos constantment, per a expressar les nostres emocions més íntimes, o per a transformar les persones i, amb això, millorar el món. Paga la pena, doncs, saber pensar, parlar, llegir i escriure, oi?


Deixa un comentari

Compañeras (videopoema)

Lo mejor que puede hacer un hombre cuando ve a una mujer besar a su hijo, cuando ve a una mujer romperle la cara al invierno y partirse la espalda por el resto, es apartarse, observar atentamente, ponerse en pie. Decía Escandar que, mirara donde mirara, solo veía mujeres luchando, mujeres cargando, mujeres abriendo, mujeres curando, madres que se crujen el alma agachándose para quitar las piedras que le salieron a tu camino, para que yo no tropiece.

Las verás siempre dispuestas, lobas que amamantan, cuidan a sus cachorros, cuidan todo, madres de brazos abiertos, de pecho abierto, de alma abierta. Son perfectas por el simple hecho de existir, de haber nacido, de devolver ese regalo dando a luz otra vida. Deberías aplaudir al verlas pasar, limpiando el mundo, con sus hijos, con febrero a la espalda, a cargo de la casa, a cargo de la producción, a cargo de la vida. Están en todas partes, abriendo el camino, trayéndote luz, borrando de tu frente los fantasmas.

Mujeres a las que les clavan los codos para que no asciendan en el orden social fijado por los hombres porque se deben al hogar. Mundo de hombres, mujeres frenadas, mundo patriarcal, mundo enfermo, mujeres lanzadas afuera, mujeres sin edén, limitándose a amar, a ver la distribución desigual del poder y a seguir amando. Mujeres que aman, división sexual del trabajo, mujeres que aman, obstáculos para avanzar, trabajos no remunerados (querer y callar), mujeres que aman, competentes pero que no destaquen, mundo patriarcal, mundo enfermo, mundo enfermo, mundo enfermo. Mujer anuncio para que tú disfrutes, para que tú la mires, mujer objeto. Mujer bombardeada: la dictadura de los cosméticos, complejos y más complejos, ventas y más ventas.

Mujeres a las que obligamos a ser madres, amantes, florero, costilla, Cenicienta, cocineras, putas, educadoras, costilla de Adán, felpudo, veinticuatro-siete, siempre perfectas, costilla y culpable, pecado original, siempre preparadas como yo lo desee, como deseen los hombres, siempre a mano; y no solo costilla, y no solo María Magdalena, y no solo burdel, también burka, Juana “la Loca”, también ablación, Juana de Arco, matrimonios acordados, también Penélope, Casandra, también Pandora, también la culpa, no solo costilla.

Violencia doméstica, con golpe o sin él, justificaciones, costumbres, excusas, normas sociales aceptadas, aceptadas por todos porque no tenemos el valor de reanudar el mundo con ellas al mando, con nosotros al mando, con todos al mando. Tribunales que exculpan. Si no las ves eres un imbécil. Están luchando, partiéndose el alma por todos. Muchos lo dicen: que si ellas gobernaran el mundo no habría guerras. Ninguna impulsaría matar al hijo que otra mujer hubiera llevado en su vientre porque solo ellas conciben el dolor sin fin de perder a un vástago. Nunca despojarían a otra madre del milagro de serlo. Nunca. Nunca lo harían.

Yo solo quiero que descansen, que las dejemos descansar, que este siglo, poco a poco, les devuelva lo perdido, sus horarios, que dejen de limpiar nuestro camino, de resolver nuestro crucigrama, que ya tienen bastante con los suyos, sus fantasmas, que olviden ya los míos, los tuyos.

El espejo de Frida, el espejo de Szymborska, el espejo de Rosa Parks, las madres de la Plaza de Mayo, Mafalda, Femen, Simone de Beauvoir, madres en lucha contra la historia, las manos de la madre Teresa de Calcuta, Indira Gandhi, Victoria Kent y su mirada al preso. El ejemplo, la senda marcada. Madres, mujeres, hermanas, parejas, compañeras, eternas, compañeras, milagro, compañeras, sin dueño, compañeras, siempre, compañeras.

Marwan, Todos mis futuros son contigo, Barcelona: Planeta, 2015


Deixa un comentari

El Portafolis de Lectura

El Portafolis de Lectura és una eina que ofereix als alumnes la possibilitat de millorar la competència lectora a partir de la reflexió com a lectors. Els permet ser conscients del seu progrés continuat amb la lectura, i els ajuda a responsabilitzar-se del seu aprenentatge i a prendre decisions sobre què poden millorar i com fer-ho. La lectura en veu alta, l’aplicació d’estratègies de comprensió, les preferències lectores, el fet de compartir les lectures, la lectura d’estudi i la cerca d’informació per fer un treball són alguns dels continguts que es poden treballar amb l’ajuda del portafolis.

En aquesta pàgina trobareu el material didàctic del Portafolis de Lectura per al Cicle Mitjà i per al Cicle Superior de Primària. El material de l’alumne s’ha estructurat en set blocs diferents: El portafolis i jo, Llegeixo en veu alta, Què sé fer amb la lectura, Els llibres i jo, Els altres, la lectura i jo, Què sé fer amb la informació, Jo i el portafolis. El primer bloc i l’últim serveixen per presentar i valorar l’eina, mentre que els cinc blocs centrals permeten treballar els continguts del currículum que fan referència a la lectura, i no només de l’àmbit lingüístic, sinó de tots els àmbits. Cada bloc disposa d’una guia per al professorat amb orientacions didàctiques.


Deixa un comentari

La veritat segons l’Artur

150-la-veritat-segons-larturTítol: La veritat segons l’Artur

Autor: Tim Hopgood

Traductora: Aurora Ballester

Il·lustrador: David Tazzyman

Editorial: Combel

Any: 2016

ISBN: 978-84-9101-111-8

L’Artur i la Veritat s’acaben de conèixer i, de moment, no podem dir que siguin bons amics. Saps per què? Perquè avui, l’Artur ha fet una cosa que no hauria d’haver fet mai: Ha pujat a la bicicleta del seu germà gran (i això que la mare li va dir que no ho fes!) i després, accidentalment, ha xocat contra el cotxe de la mare! Quin desastre! Quina tragèdia! L’Artur sap que no ho ha fet bé, que s’ha equivocat! Creus, però, que serà prou valent per a explicar la veritat? O potser intentarà deformar-la i amagar-la per estalviar-se que el renyin…? I tu, què faries? Descobreix la veritat segons l’Artur i veuràs que, de vegades, les persones podem riure i reflexionar alhora. I això sí que no és cap mentida! És totalment cert! Oi que ens creus?


2 comentaris

Per a què serveix la literatura?

Gairebé tothom considera molt importants els llibres que omplen les llibreries i biblioteques. ¿Sabem, però, per a què serveix exactament la literatura? ¿O per quin motiu hauríem d’invertir el nostre temps llegint novel·les, o poemes, mentre al món estan passant tantes coses importants? Us convidem a reflexionar, per uns instants, sobre alguns dels principals beneficis de la literatura.

1. La literatura ens estalvia temps

149a-per-a-que-serveix-la-literaturaMalauradament, algunes persones consideren la lectura una forma de perdre el temps, i en realitat és tot el contrari: és un estalvi de temps importantíssim, ja que ens acosta a una àmplia gamma d’emocions i fets que trigaríem molt més temps a conèixer, si ho haguéssim de fer de forma directa.

La literatura és el gran “simulador de la realitat”. És com una màquina que et permet presenciar directament una infinitud de situacions ben diverses. Et permet, de forma totalment segura, experimentar, per exemple, el que se sent en divorciar-te, ni que no estiguis casat; o en matar algú i en penedir-te posteriorment; o en deixar la teva feina i tocar el dos perquè vols anar a viure al desert; o en cometre algun error terrible mentre estàs liderant el teu país. Et permet accelerar el temps i contemplar el conjunt de la vida d’una persona des de la infància fins a la vellesa. Et dóna les claus de palaus, et facilita l’accés a multitud de llocs i situacions perquè puguis avaluar i comparar la teva vida en relació a la vida dels altres. També et presenta gent fascinant: generals romans, princeses franceses, senyores russes de la classe alta… En definitiva, ens permet viatjar a través de l’espai i el temps, i ens converteix d’aquesta forma en ciutadans del món!

2. La literatura ens fa millors persones

149b-per-a-que-serveix-la-literaturaLa literatura té la capacitat, gairebé màgica, de mostrar-nos com són les coses des del punt de vista d’una altra persona. Se’ns permet considerar les conseqüències hipotètiques de les nostres accions sobre els altres. Ens mostra el testimoni de persones amables, generoses i simpàtiques. A més, molt sovint, la literatura s’oposa al sistema de valors dominant, aquell que premia els diners i el poder; i això és perquè molts escriptors se situen, precisament, a la banda oposada d’aquest poder, quan, en un món excessivament comercialitzat i cínic, ens proposen una sèrie de valors, idees i sentiments alternatius.

3. La literatura ens allunya de la solitud

149c-per-a-que-serveix-la-literaturaLes persones no sempre ens atrevim a dir el que ronda pel nostre cap. Però a través dels llibres, de vegades, trobem descripcions honestes del que som i del que ens passa. De fet, en els millors llibres és com si l’escriptor ens conegués millor fins i tot del que ens coneixem nosaltres mateixos; i això és perquè qui escriu, sovint, troba les paraules precises que necessitaríem nosaltres per explicar les experiències més fràgils, estranyes i especials que configuren la nostra vida interior: la lluminositat d’un matí d’estiu, l’ansietat viscuda durant una reunió complicada, les sensacions d’un primer petó, l’enveja produïda pels bons negocis d’un amic, o encara l’anhel experimentat mentre viatgem en tren i mirem el perfil d’un altre passatger amb qui mai ens atrevirem a parlar, tot i desitjar-ho.

Els escriptors obren els nostres cors i les nostres ments, i ens ofereixen mapes perquè puguem viatjar per la vida, potser una mica més tranquils, sense gaires paranoies, tot recordant-nos que la literatura és un magnífic correctiu contra la superficialitat i un autèntic compromís d’amitat. De fet, els llibres són els nostres veritables amics: sempre han estat a la nostra disposició, mai estan massa ocupats, i ens oferiran, permanentment, explicacions encertades sobre la realitat.

4. La literatura ens prepara per al fracàs

149d-per-a-que-serveix-la-literaturaUn dels nostres temors més grans és la por al fracàs, a equivocar-nos, a convertir-nos en allò que ara anomenem “perdedors”. La premsa ens parla, diàriament, d’històries de fracàs. I ves per on, també s’han escrit molts llibres sobre aquest tema. Existeix un gran nombre de novel·les, d’obres de teatre i de poemes que versen sobre errors de tot tipus. A diferència, però, del que fan alguns mitjans de comunicació, els llibres mai no ens jutjaran amb tanta crueltat i duresa. Ans al contrari, evoquen la pietat per l’heroi, o fins i tot el temor davant la fragilitat de la nostra pròpia vida.

En definitiva, si la literatura pot fer tot això que hem anat apuntant fins al moment, potser l’hauríem de considerar de forma diferent a com l’hem estat tractant fins ara: com una simple distracció, com un entreteniment (allò que ens emportarem a la platja). La literatura és molt més que això! Encara podríem afirmar, sense por a equivocar-nos, que és fins i tot com una teràpia. Per això, hauríem d’actuar amb ella com ho fan els metges amb els seus medicaments, com allò que podríem prescriure en resposta a unes malalties determinades i que, evidentment, podríem classificar segons quins siguin els nostres problemes i les diferents formes de solucionar-los.

5. La literatura ens ajuda a viure

Però si hi ha un motiu realment important pel qual hauríem de reconèixer el prestigi de la literatura és, simplement, perquè la literatura és una eina que pot ajudar-nos a viure i morir amb una mica més de saviesa, de bondat i de seny. Et sembla poca cosa?


Deixa un comentari

L’alfabet de l’analfabetisme

L’analfabetisme afecta més de 757 milions de persones a tot el món i té un impacte molt gran en el desenvolupament global del planeta i en la vida de les persones. Tot i que es tracta d’una qüestió aparentment invisible, les repercussions i conseqüències d’aquest problema van molt més enllà del que ens pensem. L’analfabetisme alimenta alguns dels major problemes del món: la pobresa, la desigualtat de gènere, l’accés als drets civils fonamentals o els conflictes i l’enemistat entre les persones.