Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Plantar arbres, sembrar idees

Títol: Plantar arbres, sembrar idees

Comentaris: Laia de Ahumada

Il·lustradora: Vanina Starkoff

Traductor: Jordi Pigem

Editorial: Akiara Books

Edició bilingüe: català i anglès

Any: 2020

ISBN: 9788417440695

Wangari Maathai va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca pionera al capdavant del Moviment Green Belt, que va transformar el paisatge i la societat de Kenya amb la plantació de desenes de milions d’arbres i amb la seva contribució a l’empoderament de les dones i a la lluita per la democràcia. Era la primera vegada que el Nobel de la Pau premiava una dona africana, i també era la primera vegada que aquest premi reconeixia la defensa del medi ambient com a element clau per a la pau. A través d’aquest llibre, Akiara Books ens ofereix el seu discurs en una edició bilingüe, en anglès i català, acompanyat dels comentaris, profunds i encertats, de la Laia de Ahumada i d’unes il·lustracions en dues tintes, amb un caràcter ètnic i expressiu, que recreen la vitalitat d’aquesta dona excepcional i del seu pensament.


Deixa un comentari

Like a Rolling Stone

Perquè la cançó també pot ser un gènere literari, i perquè estem d’acord amb les paraules d’Allen Ginsberg quan afirmava que “Bob Dylan és un trobador del segle XX, que mereix el Nobel per les seves virtuts imponents i universals”, celebrem que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquest premi per “haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó americana”; i ens alegrem, molt especialment, perquè, a més de compositor, cantant, artista i escriptor, Bob Dylan també ha estat un fervent defensor dels drets civils, una font d’inspiració per a tot tipus d’escriptors i, sobretot, un músic amb voluntat literària. captura-de-pantalla-2016-10-21-a-les-19-23-57

Autor de cançons com Blowin’ In the Wind, “Mr. Tambourine Man”, “The Times They Are A-Changin”, “Masters of War”, “A Hard Rain’s A-Gonna Fall”, “Chimes of Freedom”, “Like a Rolling Stone” i moltes altres, se’l considera el millor representant de la cançó protesta de tots els temps, i el símbol d’una generació, valenta, ferma i compromesa, que estava totalment disconforme amb el món en què vivien. Potser per això, actualment, encara són molts els que versionen les seves cançons. Aquí teniu un bon exemple. Us ve de gust fer un nou glop literari en versió musical…?

[ Once upon a time you dressed so fine. You threw the bums a dime in your prime, didn’t you? People call, say, “beware doll, you’re bound to fall”. You thought they were all kidding you. You used to laugh about everybody that was hanging out. Now you don’t talk so loud. Now you don’t seem so proud. About having to be scrounging for your next meal. How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? Now, you’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely. But you know you only used to get juiced in it, and nobody has ever taught you how to live on the streets, and now you find out you’re gonna have to get used to it. You said you’d never compromise with the mystery tramp, but now you realize. He’s not selling any alibis as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal? How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? ]