Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El poeta que pintava amb paraules

Entre els grans poetes que hi ha hagut al llarg de la Història de la Literatura Universal, hi ha certs noms com Homer, Shakespeare i Whitman que s’identifiquen a l’instant. En trobem d’altres, però, que no es coneixen tant. Guillaume Apollinaire potser n’és un. Alguns el consideren precursor del Surrealisme per la peculiar forma que tenia d’escriure poemes que combinaven el text i la imatge. ¿Voldríeu saber més coses sobre aquest gran poeta francès del segle XX? Mireu, doncs, aquest vídeo animat:

[ Among the great poets of literary history, certain names like Homer, Shakespeare and Whitman are instantly recognisable. However, there’s an early 20th century great poet whose name you may not know: Guillaume Apollinaire. Geneviève Emy shows how during Apollinaire’s short lifetime he created poetry that combined text and image in a way that seemingly predicted an artistic revolution to come. ]


Deixa un comentari

‘If’ (Rudyard Kipling)

If you can keep your head when all about you are losing theirs and blaming it on you; if you can trust yourself when all men doubt you, but make allowance for their doubting too; if you can wait and not be tired by waiting, or being lied about, don’t deal in lies, or being hated, don’t give way to hating, and yet don’t look too good, nor talk too wise; if you can dream—and not make dreams your master; if you can think—and not make thoughts your aim; if you can meet with Triumph and Disaster and treat those two impostors just the same; if you can bear to hear the truth you’ve spoken twisted by knaves to make a trap for fools, or watch the things you gave your life to, broken, and stoop and build ’em up with worn-out tools; if you can make one heap of all your winnings and risk it on one turn of pitch-and-toss, and lose, and start again at your beginnings and never breathe a word about your loss; if you can force your heart and nerve and sinew to serve your turn long after they are gone, and so hold on when there is nothing in you except the Will which says to them: ‘Hold on!’; if you can talk with crowds and keep your virtue, or walk with Kings—nor lose the common touch; if neither foes nor loving friends can hurt you; if all men count with you, but none too much; if you can fill the unforgiving minute with sixty seconds’ worth of distance run, yours is the Earth and everything that’s in it, and—which is more—you’ll be a Man, my son!

[ Si pots mantenir el seny quan tothom al teu voltant l’està perdent i et culpabilitzen; si pots confiar en tu mateix quan tothom dubta de tu, però, alhora, també pots mostrar-te indulgent amb els seus dubtes; si pots esperar i no cansar-te de l’espera, o aconsegueixes no mentir encara que hagis estat enganyat prèviament, o no odiar malgrat que t’odiïn, i no vols aparentar ser massa bo, ni parlar com si fossis un savi; si pots somniar — sense transformar-te en esclau dels teus somnis; si pots pensar — sense haver de convertir aquests pensaments en els teus objectius; si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe i tractar de la mateixa forma aquests dos impostors; si ets capaç d’escoltar les veritats que tu mateix has pronunciat, tergiversades per brètols que pretenen enganyar els més ximples, o encara pots contemplar com s’ha trencat tot allò al que has dedicat la vida, i ajupir-te i reconstruir-ho de bell nou tal com ja ho havies fet abans; si pots amuntegar tots els teus guanys i jugar-t’ho tot a una sola carta, i perdre, i començar novament des de l’inici sense haver de dir mai res sobre el que has perdut; si pots arribar a forçar el teu cor, els teus nervis i els teus tendons perquè continuïn funcionant per sempre més, i ets capaç de restar al peu del canó quan ja no queda res més que la voluntat dient: “Som-hi!”; si pots parlar davant multituds i romandre virtuós, i passejar amb els Reis sense haver de perdre el sentit comú; si no et poden arribar a fer mal ni els teus enemics ni els teus amics; si tothom compta amb tu, però tampoc no massa; i si pots omplir un minut inexorable amb seixanta segons inestimables, la Terra i tot el que hi conté serà teu i, encara més, arribaràs a ser un Home, fill meu! ]


Deixa un comentari

Paris Poetry

 

Like you I love love, life, the sweet smell of things, the sky-blue landscape of January days. And my blood boils up and I laugh through eyes that have known the buds of tears. I believe the world is beautiful and that poetry, like bread, is for everyone. And that my veins don’t end in me but in the unanimous blood of those who struggle for life, love, little things, landscape and bread, the poetry of everyone.

“Like You” by Roque Dalton

[ Igual que a tu, a mi també m’embadaleixen l’amor, la vida, el dolç aroma de les coses, el blau cel dels dies de Gener. I la sang em bull i somric a través d’uns ulls que han conegut les llàgrimes. Considero que el món és bonic i que la poesia, com el pa, és per a tothom; i que les meves venes no acaben en mi, sinó en la sang comuna a tots aquells que lluiten per la vida, per l’amor, per les coses, pel paisatge i el pa, la poesia de tots. ]