Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Corrandes d’exili

Joan Oliver i Sallarès va nàixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Molt més conegut com a Pere Quart, se’l considera un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. De fet, molts dels seus poemes han estat musicats per Serrat, per Raimon, per Llach i per molts altres cantautors. Avui us oferim una versió del seu poema Corrandes d’exili, interpretat per Sílvia Pérez Cruz, per Rocío Molina i per Joan Antoni Pich, al Festival Les Suds à Arles l’estiu de 2017. Els qui ja el coneixen saben perfectament que es tracta d’un document literari de caràcter històric i molt emotiu, que fa referència a una etapa convulsa i fosca de la nostra història, i al sentiment sempre dolorós de qui s’ha vist obligat a marxar de la seva terra, això sí, tot dient: “Avui en terres de França / i demà més lluny potser, / no em moriré d’enyorança / ans d’enyorança viuré”.


Deixa un comentari

Romàntic i revolucionari

La vida de Neruda no va ser pas una vida tediosa. Nascut l’any 1904 a Parral (Xile), va publicar el seu primer recull de poemes quan només tenia dinou anys, va guanyar el premi Nobel de Literatura, també va rescatar centenars de refugiats, va viure a l’exili polític i va optar a la presidència de Xile. Romàntic i revolucionari, a Neruda se’l reconeix com un dels poetes més importants del segle XX, però també un dels més controvertits. Per cert, saps que el seu nom autèntic era Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto? Sí, sí, el que sents; i Pablo Neruda, per tant, era el seu pseudònim. De fet, el seu pare no volia que fos poeta, i és per això que amb setze anys va començar a escriure sota el nom de “Pablo Neruda”.

Els poemes de la seva primera col·lecció “Vint poemes d’amor i una cançó desesperada” són tendres i perspicaços en la manera de dibuixar i d’il·luminar les subtileses de l’amor. Al Poema XII, per exemple, escriu: “Acogedora como un viejo camino. / Te pueblan ecos y voces nostálgicas. / Yo desperté y a veces emigran y huyen / pájaros que dormían en tu alma”. Oi que és bonic? Però no us penseu que el poeta va centrar-se únicament en l’amor; també va escriure molts poemes sobre molts altres temes. A les seves “Odes elementals”, per exemple, Neruda parla sobre diferents indrets d’Amèrica (Guatemala, Rio de Janeiro, Valparaíso…), sobre la natura (el foc, la pluja, l’aire, l’àtom, el temps…), sobre conceptes abstractes (l’alegria, la tranquil·litat, l’esperança, la tristesa…) i sobre altres aspectes ben diversos; fins i tot va escriure sobre la carxofa, la castanya, el tomàquet o la ceba! Sí, sí, sobre la ceba: “Estrella de los pobres, hada madrina envuelta en delicado papel, sales del suelo, eterna, intacta, pura como semilla de astro, y al cortarte el cuchillo en la cocina sube la única lágrima sin pena”.

Un altre dia potser parlarem sobre la feina que va fer com a diplomàtic i polític, i així s’entendrà millor perquè, a més de definir-lo com a poeta romàntic, també podem definir Neruda com a revolucionari. De moment, només us direm que la seva mort es va produir dues setmanes després del cop d’estat de Pinochet contra Salvador Allende, i que això va provocar molts rumors. N’hi ha que van considerar, i encara ho consideren, que la tristesa produïda per la convulsa situació política del seu país va accelerar la seva mort. D’altres, fins i tot, creuen que potser va ser assassinat. Segons l’hospital, però, el càncer va ser l’autèntica causa del seu traspàs el 23 de setembre de 1973.


Deixa un comentari

Cor d’ocell

Títol: Cor d’ocell

Autora: Mar Benegas

Il·lustracions: Rachel Caiano

Editorial: Akiara books

Idioma: Català o castellà

Any: 2020

ISBN: 9788417440633

La Nona va néixer en una illa, a la vora del mar, i sempre s’ha fet preguntes que els altres no li han sabut respondre. De fet, els seus ulls hi veuen més enllà de l’horitzó infinit; i ella, tot això, molt sovint ho ha volgut escriure, perquè no se li escapés res, com s’escapoleixen l’aigua, la sorra o el vent entre els dits de les mans. T’imagines que poguessis aprendre a escoltar el diàleg dels còdols amb les onades? O que algú et digués que tots els petits tresors que t’has anat trobant a la platja, a més de considerar-los simples troballes personals també pots interpretar-los com a poesia? Doncs això és el que li ha passat a la Nora, una noia amb el cor d’ocell! I per això ara en vol més, de poesia, i se’n va a la recerca dels poetes a qui no sap trobar a la ciutat. Sort, però, de les cartes que s’escriu amb en Martí, el fill del forner, el noi que viu a l’illa i al costat del qual serà molt més fàcil descobrir els secrets de la poesia i de l’amor. T’atreveixes a acompanyar-los?


Deixa un comentari

Posseir la poesia

Posseir la poesia és un dossier que recull al voltant de 100 propostes per treballar la poesia, un document de treball àgil amb activitats classificades per cicles (des de P3 fins a 4t d’ESO). Totes les activitats que s’hi inclouen han estat elaborades pels participants en l’acció formativa Posseir la poesia #JoEmQuedoACasa, una sessió de treball que s’ha dut a terme durant el confinament, que va ser organitzada per Dani Espresate Romero i impulsada pel Programa Biblioteca Escolar “puntedu” amb l’objectiu de promoure l’adquisició d’una nova mirada poètica. I és que, com bé deia el poeta Francesc Manunta: “Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples”.


Deixa un comentari

Cada nit un poema

La nit és massa fosca. L’he amagada sota el coixí. Dorm amb mi, dorm amb mi, dorm amb mi… Cada nit un poema. Sobre el full solitari la mà es mou. Dins la quietud contemplo la claror vacil·lant del carrer, i sento com si tingués algú arran de pell, a frec de llavis. Si em calia escollir, em quedaria amb la ploma a la mà; mai més sola, cada nit… La nit és massa fosca, massa fosca… Dorm amb mi…

“La nit” és una cançó extreta del llibre disc “Tot sembla tan senzill“.

Un recull de poemes de Montserrat Abelló musicats per Celeste Alías.


Deixa un comentari

Poeteca

L’any 2000 va néixer el projecte Mag Poesia, una secció creada per Antoni Artigues dins del web de Magisteri Teatre. La secció poètica va anar creixent de manera continuada amb els anys, esdevenint, durant dues dècades, un instrument efectiu per incorporar la poesia catalana en l’entorn digital i fer-la accessible, tot afavorint la seva divulgació. Els continguts recopilats dins de Mag Poesia són ingents. El web recull la poesia de més de 600 autors i reprodueix àmplies mostres de la seva producció literària. En molts casos, a més dels versos, també podem trobar ressenyes biogràfiques dels autors, fotografies, citacions i fragments de la seva obra en prosa. Concebuda com una eina de divulgació potent i ben enfocada a la voluntat de fer present la poesia, Poeteca.cat recull tota aquesta recopilació poètica. És hora, doncs, de capbussar-se en la immensitat d’aquest mar de versos i de relaxar-se!


Deixa un comentari

La meva primera llibreria

Era de caoba vermella amb portes vidrieres de vidres fumats i rivets de laca blancs. Un metre d’alçada per un metre cinquanta d’amplària. Tres prestatges de vint. Vàrem rompre la guardiola de terrissa i tot un capvespre de gener per anar a comprar-la. Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus, William Faulkner, Virginia Woolf, Víctor Català, Carson McCullers i James Joyce amb el seu Retrat d’un artista adolescent que em va crear una úlcera a la ploma. A poc a poc deixava de ser moble i passava a Santuari. La llibreria. Les pregàries de la nit les feia davant el cor obert de la fusta i no davant el Cordejesús amb els ulls girats de damunt la capçalera del llit. A la mare, que no havia obert mai un llibre, també l’amarava de devoció. La llibreria. Llibres a una casa de pobres! Religiosament es cuidava que la pols no es fiqués per les escletxes i envaís el paper. Que els polls dels llibres no espipellessin les lletres. En canvi el pare calcigava estufera quan hi passava per davant. Satisfet d’haver pogut comprar la mar a la seva filla.

Antònia Vicens i Picornell, Lovely. Palma: Editorial Moll, 2009.


Deixa un comentari

40 poetes de menys de 40

Surts al carrer i tot fa olor de Primavera, de vida nova, de llum i de versos. Per això avui hem decidit oferir-vos una antologia poètica ben singular: 40 poetes de menys de 40. Us presentem, per tant, la intrepidesa en estat pur, perquè l’assaboriu tranquil·lament i feu d’àrbitres (o de gormands); les veus incipients dels nous trobadors (alguns prou distingits), perquè cadascú hi trobi confort estètic per a les seves inclinacions, o sotrac sorprenent per a les seves inquietuds. I sí, tots són poetes nats després de l’any 1978, emergits durant les primeres passes del segle XXI. No tingueu clemència i llegiu! 


Deixa un comentari

Vols aprendre a glosar?

La glosa és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia; i per tant, també és un recurs per a millorar l’expressió oral i l’enriquiment del vocabulari, l’aprenentatge musical, la capacitat creativa i comunicativa, la seguretat personal i la cohesió social. És, doncs, una eina interdisciplinar que afavoreix la integració de diferents coneixements i que bé podria integrar-se perfectament a les escoles, per exemple, a les àrees de Música i Català. Per aquest motiu, i per tal de proporcionar recursos a les persones interessades en la seva difusió com a eina pedagògica i lúdica, Cor de Carxofa impulsa el projecte Eduglosa.cat, un portal web de recursos per a la difusió i el foment de la glosa, i una plataforma de referència per a trobar materials. Perquè creiem en el potencial de la cançó improvisada com a eina educativa i en l’oralitat com a mitjà d’expressió crítica, t’encoratgem a fer ús d’aquest recurs: Eduglosa.cat, un espai de trobada entre el llenguatge i la música.