Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

La meva primera llibreria

Era de caoba vermella amb portes vidrieres de vidres fumats i rivets de laca blancs. Un metre d’alçada per un metre cinquanta d’amplària. Tres prestatges de vint. Vàrem rompre la guardiola de terrissa i tot un capvespre de gener per anar a comprar-la. Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus, William Faulkner, Virginia Woolf, Víctor Català, Carson McCullers i James Joyce amb el seu Retrat d’un artista adolescent que em va crear una úlcera a la ploma. A poc a poc deixava de ser moble i passava a Santuari. La llibreria. Les pregàries de la nit les feia davant el cor obert de la fusta i no davant el Cordejesús amb els ulls girats de damunt la capçalera del llit. A la mare, que no havia obert mai un llibre, també l’amarava de devoció. La llibreria. Llibres a una casa de pobres! Religiosament es cuidava que la pols no es fiqués per les escletxes i envaís el paper. Que els polls dels llibres no espipellessin les lletres. En canvi el pare calcigava estufera quan hi passava per davant. Satisfet d’haver pogut comprar la mar a la seva filla.

Antònia Vicens i Picornell, Lovely. Palma: Editorial Moll, 2009.


Deixa un comentari

40 poetes de menys de 40

Surts al carrer i tot fa olor de Primavera, de vida nova, de llum i de versos. Per això avui hem decidit oferir-vos una antologia poètica ben singular: 40 poetes de menys de 40. Us presentem, per tant, la intrepidesa en estat pur, perquè l’assaboriu tranquil·lament i feu d’àrbitres (o de gormands); les veus incipients dels nous trobadors (alguns prou distingits), perquè cadascú hi trobi confort estètic per a les seves inclinacions, o sotrac sorprenent per a les seves inquietuds. I sí, tots són poetes nats després de l’any 1978, emergits durant les primeres passes del segle XXI. No tingueu clemència i llegiu! 


Deixa un comentari

Vols aprendre a glosar?

La glosa és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia; i per tant, també és un recurs per a millorar l’expressió oral i l’enriquiment del vocabulari, l’aprenentatge musical, la capacitat creativa i comunicativa, la seguretat personal i la cohesió social. És, doncs, una eina interdisciplinar que afavoreix la integració de diferents coneixements i que bé podria integrar-se perfectament a les escoles, per exemple, a les àrees de Música i Català. Per aquest motiu, i per tal de proporcionar recursos a les persones interessades en la seva difusió com a eina pedagògica i lúdica, Cor de Carxofa impulsa el projecte Eduglosa.cat, un portal web de recursos per a la difusió i el foment de la glosa, i una plataforma de referència per a trobar materials. Perquè creiem en el potencial de la cançó improvisada com a eina educativa i en l’oralitat com a mitjà d’expressió crítica, t’encoratgem a fer ús d’aquest recurs: Eduglosa.cat, un espai de trobada entre el llenguatge i la música.


2 comentaris

L’acte darrer (Joan Vinyoli)

Quan de vegades entro, a poc a poc, a la petita casa de mi mateix, amb pas humit, a fil de matinada, deixant a fora els arbres expectants, un tremolor d’herba tocada per l’esbatec del primer vent del dia, vagits de llum, m’adono prou de quin desordre hi ha, quina remor, quin moviment d’entrades i sortides inútils, que el celler està buit —car hom beu molt—, de restes de vianda ja freda als plats –car hom menja a deshora, de pressa i malament—, que el vell fogó vessa de cendres anteriors de focs que s’extingiren fa molt de temps, però que no permeten al nou de cremar bé. I mentre sec al balancí, d’esquena al dia, penso que és hora, tal vegada, de canviar els costums i que he d’emprendre reformes radicals. No sé quines, però, car les parets estan molt primparades, el sostre foradat, i les esquerdes són tantes que el difícil és veure què falla més. No em val llavors de dir-me, recordant glòries antigues, fetes d’amor, les flors en un jardí, recapte de vida i mort ensems, que jo sóc flama d’un ardor que no cessa, que en mi reneix Orfeu i que he dreçat l’arbre del cant fins a l’orella casta d’Eurídice dient: tremolo de mirar-te, com diré mai el teu encís?; car temo, quan estic així de sol i fred i desganat, que per molt que em proclami del costat de la vida, quan sobre el mar llisca la barca dominical i cau verticalment, ferint-me, el llamp d’Apol·lo, i una calitja d’or tremola davant els ulls, que en ser que em trobi dins el llit de les darreres núpcies, m’espantaré del fred que ha d’arribar-me quan les cuixes de gel em tocaran, i que em faré enrere de tot, covardament, com l’atrapat en una gran mentida, i que tot jo tremolaré i no sabré cap on girar-me ni què invocar. No crec en els beuratges ni tampoc en els altres consols. Altra vegada sóc al lloc mateix on sempre arribo quan baixo lentament al soterrani de la petita casa de mi mateix.

Joan Vinyoli, Obra poètica completa. Barcelona: Edicions 62, 2001.


Deixa un comentari

Áin í hrauninu (Einar Georg)

Í bláum draumi hún unir ein / með ærslum leikur á strengi og flúðir / og glettin skvettir á gráan stein. / Í hyl og lygnu er hægt á ferð / með hæverskum þokka / áin niðar sí-endurfædd og undraverð. / Hún fremur þá list sem fegurst er / úr fornum eldi er hljómbotn gerður. / Ég heyri óminn í hjarta mér (x2)

In a blue dream she enjoys alone / cheerfully plays on currents and flows / and jokingly splashes on a grey stone. / In a deep still pool it stops going / with modest charm the river murmuring / constantly reborn and amazing. / She performs the most beautiful art / from an ancient fire a sound board is made. / I hear the sounds in my heart. / I hear the sounds in my heart.


Deixa un comentari

Poesia i +

Guiats com sempre per la passió i l’esperit trencador de Palau i Fabre, us presentem la 13a edició de Poesia i +, que es continua estenent per diferents pobles del Maresme. En aquesta edició, Caldes d’Estrac, Canet, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Alella i Mataró acolliran recitals, concerts i accions que volen reivindicar més que mai la força de la paraula i de la poesia. Perquè sí, perquè en moments d’imatges repetitives i de veritats alternatives, dir el nom de cada cosa i viure el silenci davant del mar pot ser la millor arma, la més inofensiva i transformadora.

Poetes, artistes i músics de diferents generacions, estils i procedències irradiaran la seva força per tot el Maresme en un festival que vol ser pròxim, acollidor i estimulant, que es vol definir com a lloc d’encreuaments i d’experiències sorprenents. El programa, els espais i els itineraris estan pensats perquè el públic aprofundeixi en la veu dels poetes i perquè puguem començar l’estiu cabussant-nos en un mar blau de mots, emocions, música i poesia.

[ Per a més informació, visiteu la web del festival Poesia i + ]


Deixa un comentari

LiterCast

LiterCast és un nou podcast de literatura espanyola pensat per a lletraferits, per a tots aquells que gaudeixen quan algú els llegeix en veu alta, per als qui busquen entre les ones acústiques la companyia de personatges i autors ben admirats, per als qui frueixen amb la sonoritat d’un idioma tan bonic com l’espanyol; per a tots, també per a qui ja no pot llegir per qualsevol motiu.

A LiterCast trobareu relats d’escriptors espanyols, hispanoamericans i, fins i tot, clàssics de la literatura i de la poesia; obres de temàtica i durada variable, adaptacions que respecten al màxim l’original malgrat l’adaptació al medi sonor: bons motius, en definitiva, per a tancar els ulls durant algun moment del dia i permetre que algú ens llegeixi a cau d’orella, per a relaxar-nos i per a somiar desperts.


Deixa un comentari

Lluna o ala (Josep Porcar)

mussol, escolta / teu i sol / el brogit d’ales / que t’acuita / que no s’adorm / i si no pots / perquè pots / dir amb pol·len / la camèlia primitiva / que al teu cor glaçà / d’absències tendres / espines / des del fons lívid / tampoc no digues llast / tampoc no en digues pou / tampoc no hi digues mel / negra de llunes / sinó quin vol / digues només quin vol / quin l’abella inhòspita / quin la nit llepassa / quin vol la blava / indòmita que se’n va / aquella sagna / la infinita / la blanca

Poema de Josep Porcar (Salms)


Deixa un comentari

Soc una nou

Títol: Soc una nou

Autora: Beatriz Osés

Il·lustrador: Jordi Sempere

Editorial: Edebé

Idioma: Català

Pàgines: 128

ISBN: 978-84-683-3458-5

Hola amic! Què tal? Com et dius? Jo em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai. Sí, sí, ja ho sé… Això és molt trist! Però al nostre món encara passen coses com aquesta. Fugíem de la guerra, del dolor i de la por; i ara, ja ho veus, estic aquí, tot sol, dalt d’una noguera que és propietat d’una advocada. Vols saber per què…? Doncs hauràs de llegir aquest llibre, divertit i entranyable, que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats. Va, corre, vine! Puja-hi i, sobretot, mira de no caure!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]