Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Cor d’ocell

Títol: Cor d’ocell

Autora: Mar Benegas

Il·lustracions: Rachel Caiano

Editorial: Akiara books

Idioma: Català o castellà

Any: 2020

ISBN: 9788417440633

La Nona va néixer en una illa, a la vora del mar, i sempre s’ha fet preguntes que els altres no li han sabut respondre. De fet, els seus ulls hi veuen més enllà de l’horitzó infinit; i ella, tot això, molt sovint ho ha volgut escriure, perquè no se li escapés res, com s’escapoleixen l’aigua, la sorra o el vent entre els dits de les mans. T’imagines que poguessis aprendre a escoltar el diàleg dels còdols amb les onades? O que algú et digués que tots els petits tresors que t’has anat trobant a la platja, a més de considerar-los simples troballes personals també pots interpretar-los com a poesia? Doncs això és el que li ha passat a la Nora, una noia amb el cor d’ocell! I per això ara en vol més, de poesia, i se’n va a la recerca dels poetes a qui no sap trobar a la ciutat. Sort, però, de les cartes que s’escriu amb en Martí, el fill del forner, el noi que viu a l’illa i al costat del qual serà molt més fàcil descobrir els secrets de la poesia i de l’amor. T’atreveixes a acompanyar-los?


Deixa un comentari

Posseir la poesia

Posseir la poesia és un dossier que recull al voltant de 100 propostes per treballar la poesia, un document de treball àgil amb activitats classificades per cicles (des de P3 fins a 4t d’ESO). Totes les activitats que s’hi inclouen han estat elaborades pels participants en l’acció formativa Posseir la poesia #JoEmQuedoACasa, una sessió de treball que s’ha dut a terme durant el confinament, que va ser organitzada per Dani Espresate Romero i impulsada pel Programa Biblioteca Escolar “puntedu” amb l’objectiu de promoure l’adquisició d’una nova mirada poètica. I és que, com bé deia el poeta Francesc Manunta: “Un ver poema és sempre una finestra oberta al món per veure horitzons més amples”.


Deixa un comentari

Cada nit un poema

La nit és massa fosca. L’he amagada sota el coixí. Dorm amb mi, dorm amb mi, dorm amb mi… Cada nit un poema. Sobre el full solitari la mà es mou. Dins la quietud contemplo la claror vacil·lant del carrer, i sento com si tingués algú arran de pell, a frec de llavis. Si em calia escollir, em quedaria amb la ploma a la mà; mai més sola, cada nit… La nit és massa fosca, massa fosca… Dorm amb mi…

“La nit” és una cançó extreta del llibre disc “Tot sembla tan senzill“.

Un recull de poemes de Montserrat Abelló musicats per Celeste Alías.


Deixa un comentari

Poeteca

L’any 2000 va néixer el projecte Mag Poesia, una secció creada per Antoni Artigues dins del web de Magisteri Teatre. La secció poètica va anar creixent de manera continuada amb els anys, esdevenint, durant dues dècades, un instrument efectiu per incorporar la poesia catalana en l’entorn digital i fer-la accessible, tot afavorint la seva divulgació. Els continguts recopilats dins de Mag Poesia són ingents. El web recull la poesia de més de 600 autors i reprodueix àmplies mostres de la seva producció literària. En molts casos, a més dels versos, també podem trobar ressenyes biogràfiques dels autors, fotografies, citacions i fragments de la seva obra en prosa. Concebuda com una eina de divulgació potent i ben enfocada a la voluntat de fer present la poesia, Poeteca.cat recull tota aquesta recopilació poètica. És hora, doncs, de capbussar-se en la immensitat d’aquest mar de versos i de relaxar-se!


Deixa un comentari

La meva primera llibreria

Era de caoba vermella amb portes vidrieres de vidres fumats i rivets de laca blancs. Un metre d’alçada per un metre cinquanta d’amplària. Tres prestatges de vint. Vàrem rompre la guardiola de terrissa i tot un capvespre de gener per anar a comprar-la. Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus, William Faulkner, Virginia Woolf, Víctor Català, Carson McCullers i James Joyce amb el seu Retrat d’un artista adolescent que em va crear una úlcera a la ploma. A poc a poc deixava de ser moble i passava a Santuari. La llibreria. Les pregàries de la nit les feia davant el cor obert de la fusta i no davant el Cordejesús amb els ulls girats de damunt la capçalera del llit. A la mare, que no havia obert mai un llibre, també l’amarava de devoció. La llibreria. Llibres a una casa de pobres! Religiosament es cuidava que la pols no es fiqués per les escletxes i envaís el paper. Que els polls dels llibres no espipellessin les lletres. En canvi el pare calcigava estufera quan hi passava per davant. Satisfet d’haver pogut comprar la mar a la seva filla.

Antònia Vicens i Picornell, Lovely. Palma: Editorial Moll, 2009.


Deixa un comentari

40 poetes de menys de 40

Surts al carrer i tot fa olor de Primavera, de vida nova, de llum i de versos. Per això avui hem decidit oferir-vos una antologia poètica ben singular: 40 poetes de menys de 40. Us presentem, per tant, la intrepidesa en estat pur, perquè l’assaboriu tranquil·lament i feu d’àrbitres (o de gormands); les veus incipients dels nous trobadors (alguns prou distingits), perquè cadascú hi trobi confort estètic per a les seves inclinacions, o sotrac sorprenent per a les seves inquietuds. I sí, tots són poetes nats després de l’any 1978, emergits durant les primeres passes del segle XXI. No tingueu clemència i llegiu! 


Deixa un comentari

Vols aprendre a glosar?

La glosa és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia; i per tant, també és un recurs per a millorar l’expressió oral i l’enriquiment del vocabulari, l’aprenentatge musical, la capacitat creativa i comunicativa, la seguretat personal i la cohesió social. És, doncs, una eina interdisciplinar que afavoreix la integració de diferents coneixements i que bé podria integrar-se perfectament a les escoles, per exemple, a les àrees de Música i Català. Per aquest motiu, i per tal de proporcionar recursos a les persones interessades en la seva difusió com a eina pedagògica i lúdica, Cor de Carxofa impulsa el projecte Eduglosa.cat, un portal web de recursos per a la difusió i el foment de la glosa, i una plataforma de referència per a trobar materials. Perquè creiem en el potencial de la cançó improvisada com a eina educativa i en l’oralitat com a mitjà d’expressió crítica, t’encoratgem a fer ús d’aquest recurs: Eduglosa.cat, un espai de trobada entre el llenguatge i la música.


2 comentaris

L’acte darrer (Joan Vinyoli)

Quan de vegades entro, a poc a poc, a la petita casa de mi mateix, amb pas humit, a fil de matinada, deixant a fora els arbres expectants, un tremolor d’herba tocada per l’esbatec del primer vent del dia, vagits de llum, m’adono prou de quin desordre hi ha, quina remor, quin moviment d’entrades i sortides inútils, que el celler està buit —car hom beu molt—, de restes de vianda ja freda als plats –car hom menja a deshora, de pressa i malament—, que el vell fogó vessa de cendres anteriors de focs que s’extingiren fa molt de temps, però que no permeten al nou de cremar bé. I mentre sec al balancí, d’esquena al dia, penso que és hora, tal vegada, de canviar els costums i que he d’emprendre reformes radicals. No sé quines, però, car les parets estan molt primparades, el sostre foradat, i les esquerdes són tantes que el difícil és veure què falla més. No em val llavors de dir-me, recordant glòries antigues, fetes d’amor, les flors en un jardí, recapte de vida i mort ensems, que jo sóc flama d’un ardor que no cessa, que en mi reneix Orfeu i que he dreçat l’arbre del cant fins a l’orella casta d’Eurídice dient: tremolo de mirar-te, com diré mai el teu encís?; car temo, quan estic així de sol i fred i desganat, que per molt que em proclami del costat de la vida, quan sobre el mar llisca la barca dominical i cau verticalment, ferint-me, el llamp d’Apol·lo, i una calitja d’or tremola davant els ulls, que en ser que em trobi dins el llit de les darreres núpcies, m’espantaré del fred que ha d’arribar-me quan les cuixes de gel em tocaran, i que em faré enrere de tot, covardament, com l’atrapat en una gran mentida, i que tot jo tremolaré i no sabré cap on girar-me ni què invocar. No crec en els beuratges ni tampoc en els altres consols. Altra vegada sóc al lloc mateix on sempre arribo quan baixo lentament al soterrani de la petita casa de mi mateix.

Joan Vinyoli, Obra poètica completa. Barcelona: Edicions 62, 2001.


Deixa un comentari

Áin í hrauninu (Einar Georg)

Í bláum draumi hún unir ein / með ærslum leikur á strengi og flúðir / og glettin skvettir á gráan stein. / Í hyl og lygnu er hægt á ferð / með hæverskum þokka / áin niðar sí-endurfædd og undraverð. / Hún fremur þá list sem fegurst er / úr fornum eldi er hljómbotn gerður. / Ég heyri óminn í hjarta mér (x2)

In a blue dream she enjoys alone / cheerfully plays on currents and flows / and jokingly splashes on a grey stone. / In a deep still pool it stops going / with modest charm the river murmuring / constantly reborn and amazing. / She performs the most beautiful art / from an ancient fire a sound board is made. / I hear the sounds in my heart. / I hear the sounds in my heart.