Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

L’alè del drac

Títol: L’alè del drac

Autor: Maite Carranza

Gènere: Novel·la

Editorial: La Galera

Idioma: Català

Pàgines: 240

ISBN: 9788424664695

L’Antoni és un jove amb el cap ple de somnis impossibles per al futur. Un futur que espera compartir amb la Coia, la seva millor amiga d’infantesa i l’amor de la seva vida, una noia única i especial que no sembla feta per al món que li ha tocat viure. Són temps esperançadors per als revolucionaris reusencs que esperen l’imminent esclat de la Primera República. Però el destí, tràgic, els juga una mala passada i trunca les esperances de l’Antoni. La mort de la seva estimada, l’obsessió per saber la veritat i la recerca de l’assassí ocuparan totes les seves hores durant l’estiu de 1868, mentre s’ordeix la revolta i la Reina Isabel I fa les maletes. És la història fascinant i trepidant d’un jove idealista que acabarà canviant el món per sempre. El seu nom? Antoni Gaudí.


Deixa un comentari

Els camins de la llum

Títol: Els camins de la llum

Autora: Coia Valls i Loras

Editorial: Rosa dels vents

Pàgines: 408

Any: 2018

Idioma: Català

ISBN: 9788416930845

Aquesta és la impressionant història d’una revolució, protagonitzada per un nen, des de l’anonimat i sense més armes que un punxó; la commovedora vida d’en Louis, el creador del sistema Braille de lectura i escriptura tàctil; el relat d’una experiència personal que ens farà reflexionar sobre la llibertat i l’opressió, sobre la salut i la malaltia, sobre l’enginy com a estratègia perfecta per a superar la manca de recursos i, de retruc, sobre la història convulsa de França durant la primera meitat del segle XIX, un temps de revoltes i d’esperances.

El fill petit d’una família de basters, els Braille, té un accident que li farà perdre la vista de manera gradual. La tenacitat dels qui l’envolten, i la seva pròpia, aconseguiran teixir un camí d’aventures i descobertes que anirà molt més enllà del que alguns mai s’atrevirien a somiar. Coupvray, París, Limoges i Vichy són alguns dels escenaris que emmarcaran la lluita d’un home de procedència humil que, mentre malda per trobar l’essència de la felicitat, acabarà per descobrir la clau que faran servir molts invidents per trencar definitivament les seves cadenes.

Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora però també treballa com a pedagoga terapeuta i logopeda. La seva trajectòria professional en aquests àmbits l’ha portat al camp de l’Educació Especial. La tardor del 2010 va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb La princesa de jade. Des d’aleshores ha publicat diverses obres: El mercader (2012), protagonitzada per un home hàbil i carismàtic que arriba a la Barcelona del segle XIV procedent de Reus, per convertir-se en mercader i solcar els mars; Les torres del cel (2013), una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat; La cuinera (2014), l’apassionada vida d’una dona capaç de seduir una ciutat i actuar sobre el curs de la història gràcies al seu talent, esperit indòmit i art culinari; Amor prohibit (2015), una inoblidable història d’amor en la Catalunya del segle XV; i Etheria (2016), l’extraordinària odissea d’una intrèpida viatgera del segle IV. També ha publicat literatura inspiradora, Si tu m’escoltes (2017) i, en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, els llibres Marea de lletres que maregen (2010) i L’Ombra dels oblidats (2011).


Deixa un comentari

El noi de paper

Títol: El noi de paper

Autor: Jordi Folck

Editorial: Fanbooks

Idioma: Català

Pàgines: 272

ISBN: 978-8417515119

Premi Ramon Muntaner 2018

D’un vell matrimoni de llibreters neix un fill de paper amb serpentines com a cabells i llàgrimes de confeti. El noi de paper és un nen de cos fràgil, però amb una enorme intel·ligència i sensibilitat, perquè ha estat creat des de les millors pàgines de la literatura universal. Gràcies a la papiroflèxia, el noi de paper té l’habilitat de transformar-se en qualsevol cosa: en un vaixell, en un avió, en una flor… Penseu, però, que un ésser tan tendre i afectuós com aquest serà capaç de sobreviure en un món materialista com el nostre, on l’aparença física predomina per sobre d’altres valors? Sí… jo també crec que ho tindrà força complicat. No obstant això, si sou dels que encara creieu en els reptes impossibles i en la màgia de les paraules, i no us voleu deixar perdre mai el gran tresor de la imaginació, confieu el vostre temps a la lectura d’aquest llibre. No us en penedireu!


Deixa un comentari

La plaça del Diamant

En Quimet m’havia dit que ens trobaríem a dos quarts de quatre i no va venir fins a dos quarts de cinc; però no li vaig dir res perquè vaig pensar que potser l’havia entès malament i la que s’havia equivocat era jo i com que ell no va dir ni mitja paraula d’excusa… Ni vaig gosar dir-li que els peus em feien mal de tant estar dreta perquè duia sabates de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats. Vam començar a pujar amunt sense dir-nos ni una trista paraula i quan vam ser a dalt de tot em va passar el fred i la pell se’m va tornar a fer llisa com sempre. Li volia explicar que havia renyit amb en Pere, que tot estava llest. Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a l’altre fent un crit petit, una mica enrogallat, i estàvem una estona sense veure’l fins que tornava a sortir de baix quan ja no hi pensàvem i sempre feia el mateix. Sense mirar-lo, per la cua de l’ull, veia en Quimet que mirava les cases, petites i lluny. A l’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?

Li vaig dir que m’agradava molt i ell em va dir que els ocells negres, encara que fossin merlots, la seva mare sempre li havia dit que portaven desgràcia. Totes les altres vegades que amb en Quimet ens havíem trobat, després del primer dia a la plaça del Diamant, la primera cosa que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia renyit amb en Pere. I aquell dia no m’ho preguntava i jo no sabia de quina manera començar a dir-li que ja havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser. I em sabia molt greu d’haver-li-ho dit, perquè en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen. I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i la pensa em feia adonar que havia fet una mala acció. Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural, quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pensa dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d’abans s’obrís una porteta que tancava un niu d’escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a fer-la punxent i a escampar-se’m per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia desfet la vida.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, Barcelona: Edicions 62, 1982 (fragment)


Deixa un comentari

Sara i Jeremies

Ara estava distret, conversant com solia fer sovint amb la seva néta Rut. A na Rut li agradava escoltar les històries del seu avi, i és molt possible que res no produís tant plaer a Jeremies en els seus últims anys com explicar històries del seu passat a un oïdor atent. Rut pensava que Jeremies era un excel·lent narrador, d’aquells que mai no permeten que la veritat pelada els faci malbé un bon relat. I Jeremies, segons el seu instint i segons allò que convingués a la necessitat de mantenir en suspensió la capacitat de versemblança de qui l’escoltava, accelerava o minvava el ritme dels fets, treia o afegia personatges i detalls, incrustava anècdotes mig inventades o extretes d’altres fets, exagerava quantitats i proporcions, i sobretot no permetia que ningú posés en dubte la credibilitat de les seves paraules. De fet ningú no gosava mai fer-ho, com no fos na Sara, qui, absent en aparença en el seu balancí, aixecava de tant en tant el cap per interrompre Jeremies:

—Això que dius no és ver.

I provocava la resposta, idèntica sempre, del seu marit, els ulls molt oberts, la veu potent:

—De què! Què vols dir? Que em faràs mentider?

I na Sara callava, de vegades molesta, i Jeremies la ignorava i reemprenia el seu relat o n’encetava un de nou, amb aquella avidesa de qui vol ser escoltat i troba algú que vol escoltar-lo.

Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies, Barcelona: Proa, 2002 (fragment)


Deixa un comentari

Istanbul Istanbul

Títol: Istanbul Istanbul

Autor: Burhan Sönmez

Traductors: Pelin Doğan i Miquel Saumell

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 296

ISBN: 978-84-17339-07-4

Any: 2018

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.

Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l’autor en una font de relats incontenible.


Deixa un comentari

La mona de l’assassí

Títol: La mona de l’assassí

Autor: Jakob Wegelius

Traductora: Elena Martí Segarra

Editorial: Viena edicions

Pàgines: 640

ISBN: 978-84-8330-9555-1

Any: 2017

És de nit al port de Lisboa. Entre les ombres, un home corre per salvar la vida. Es diu Alphonse Morro i té un secret que algunes persones ben poderoses voldrien amagar a qualsevol preu. El seu perseguidor l’acabarà atrapant i tots dos lluitaran aferrissadament, fins que en Morro ensopegarà, caurà i desapareixerà a les aigües del Tajo. La notícia de l’assassinat aviat correrà com la pólvora; i de forma ben similar, també començarà a difondre’s un altre rumor espantós: en la fosca dels carrerons del barri portuari de Lisboa hi ha un simi embogit i sulfurat que no para d’udolar. És la mona de l’assassí!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Desconeguts

Títol: Desconeguts

Autor: David Lozano Garbala

Editorial: Edebé

Col·lecció: Periscopio

ISBN: 978-84-683-3462-2

Idioma: català o castellà

Any: 2018

Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. Trobar-se, però, amb un desconegut sempre comporta riscos, perquè tothom amaga secrets… Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda; una vida jove arruïnada per sempre més; i una mort que suscita moltes més preguntes que respostes. Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Et resistiràs a llegir aquesta història…? No m’ho puc creure.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

4 3 2 1

Títol: 4 3 2 1

Autor: Paul Auster

Traductor: Albert Nolla Cabellos

Editorial: Edicions 62

ISBN: 978-84-297-7612-6

Idioma: Català

Any: 2017

3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem  també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.

Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? A 4 3 2 1, la seva primera novel·la en set anys, Paul Auster exposa algunes d’aquestes qüestions i ens convida a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre cares d’una mateixa història.  Perquè tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts…?