Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

La plaça del Diamant

En Quimet m’havia dit que ens trobaríem a dos quarts de quatre i no va venir fins a dos quarts de cinc; però no li vaig dir res perquè vaig pensar que potser l’havia entès malament i la que s’havia equivocat era jo i com que ell no va dir ni mitja paraula d’excusa… Ni vaig gosar dir-li que els peus em feien mal de tant estar dreta perquè duia sabates de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats. Vam començar a pujar amunt sense dir-nos ni una trista paraula i quan vam ser a dalt de tot em va passar el fred i la pell se’m va tornar a fer llisa com sempre. Li volia explicar que havia renyit amb en Pere, que tot estava llest. Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a l’altre fent un crit petit, una mica enrogallat, i estàvem una estona sense veure’l fins que tornava a sortir de baix quan ja no hi pensàvem i sempre feia el mateix. Sense mirar-lo, per la cua de l’ull, veia en Quimet que mirava les cases, petites i lluny. A l’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?

Li vaig dir que m’agradava molt i ell em va dir que els ocells negres, encara que fossin merlots, la seva mare sempre li havia dit que portaven desgràcia. Totes les altres vegades que amb en Quimet ens havíem trobat, després del primer dia a la plaça del Diamant, la primera cosa que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia renyit amb en Pere. I aquell dia no m’ho preguntava i jo no sabia de quina manera començar a dir-li que ja havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser. I em sabia molt greu d’haver-li-ho dit, perquè en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen. I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i la pensa em feia adonar que havia fet una mala acció. Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural, quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pensa dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d’abans s’obrís una porteta que tancava un niu d’escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a fer-la punxent i a escampar-se’m per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia desfet la vida.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, Barcelona: Edicions 62, 1982 (fragment)


Deixa un comentari

Sara i Jeremies

Ara estava distret, conversant com solia fer sovint amb la seva néta Rut. A na Rut li agradava escoltar les històries del seu avi, i és molt possible que res no produís tant plaer a Jeremies en els seus últims anys com explicar històries del seu passat a un oïdor atent. Rut pensava que Jeremies era un excel·lent narrador, d’aquells que mai no permeten que la veritat pelada els faci malbé un bon relat. I Jeremies, segons el seu instint i segons allò que convingués a la necessitat de mantenir en suspensió la capacitat de versemblança de qui l’escoltava, accelerava o minvava el ritme dels fets, treia o afegia personatges i detalls, incrustava anècdotes mig inventades o extretes d’altres fets, exagerava quantitats i proporcions, i sobretot no permetia que ningú posés en dubte la credibilitat de les seves paraules. De fet ningú no gosava mai fer-ho, com no fos na Sara, qui, absent en aparença en el seu balancí, aixecava de tant en tant el cap per interrompre Jeremies:

—Això que dius no és ver.

I provocava la resposta, idèntica sempre, del seu marit, els ulls molt oberts, la veu potent:

—De què! Què vols dir? Que em faràs mentider?

I na Sara callava, de vegades molesta, i Jeremies la ignorava i reemprenia el seu relat o n’encetava un de nou, amb aquella avidesa de qui vol ser escoltat i troba algú que vol escoltar-lo.

Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies, Barcelona: Proa, 2002 (fragment)


Deixa un comentari

Istanbul Istanbul

Títol: Istanbul Istanbul

Autor: Burhan Sönmez

Traductors: Pelin Doğan i Miquel Saumell

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 296

ISBN: 978-84-17339-07-4

Any: 2018

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.

Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l’autor en una font de relats incontenible.


Deixa un comentari

La mona de l’assassí

Títol: La mona de l’assassí

Autor: Jakob Wegelius

Traductora: Elena Martí Segarra

Editorial: Viena edicions

Pàgines: 640

ISBN: 978-84-8330-9555-1

Any: 2017

És de nit al port de Lisboa. Entre les ombres, un home corre per salvar la vida. Es diu Alphonse Morro i té un secret que algunes persones ben poderoses voldrien amagar a qualsevol preu. El seu perseguidor l’acabarà atrapant i tots dos lluitaran aferrissadament, fins que en Morro ensopegarà, caurà i desapareixerà a les aigües del Tajo. La notícia de l’assassinat aviat correrà com la pólvora; i de forma ben similar, també començarà a difondre’s un altre rumor espantós: en la fosca dels carrerons del barri portuari de Lisboa hi ha un simi embogit i sulfurat que no para d’udolar. És la mona de l’assassí!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Desconeguts

Títol: Desconeguts

Autor: David Lozano Garbala

Editorial: Edebé

Col·lecció: Periscopio

ISBN: 978-84-683-3462-2

Idioma: català o castellà

Any: 2018

Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. Trobar-se, però, amb un desconegut sempre comporta riscos, perquè tothom amaga secrets… Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda; una vida jove arruïnada per sempre més; i una mort que suscita moltes més preguntes que respostes. Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Et resistiràs a llegir aquesta història…? No m’ho puc creure.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

4 3 2 1

Títol: 4 3 2 1

Autor: Paul Auster

Traductor: Albert Nolla Cabellos

Editorial: Edicions 62

ISBN: 978-84-297-7612-6

Idioma: Català

Any: 2017

3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem  també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.

Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? A 4 3 2 1, la seva primera novel·la en set anys, Paul Auster exposa algunes d’aquestes qüestions i ens convida a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre cares d’una mateixa història.  Perquè tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts…?


Deixa un comentari

Si tu m’escoltes

Títol: Si tu m’escoltes

Autora: Coia Valls

Any: 2017

Pàgines: 134

Editorial: Comanegra

Col·lecció: Emocions

ISBN: 978-84-16605-95-8

En John Cavage és el prototip de triomfador americà: un jove pare de família amb una feina esplèndida, que ha vençut tots els obstacles sense haver de demanar res a ningú ni empatitzar amb les petites misèries dels altres. Però la jugada bruta d’un company que vol la seva posició el deixa sense feina i l’obligarà a mirar més enllà del seu melic.

Quan en John es veu empès a acceptar una feina de comercial per mantenir la família, s’adona que la seva manca d’empatia l’anul·la com a persona i fa que totes les seves relacions estiguin mancades, en realitat, d’alguna cosa essencial. Per sort, una bona amiga li parlarà d’un misteriós curs per correspondència que li canviarà la vida.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]

Coia Valls: «Escoltar és un art i, com qualsevol art, requereix un aprenentatge».
L’illa dels Llibres, 13/09/2017


Deixa un comentari

Primer cielo, último infierno

Títol: Primer cielo, último infierno

Autor: Humberto Balcázar

Editorial: Voces Públicas

Any: 2017

Pàgines: 231

Idioma: Castellà

ISBN: 9788494625206

Primer cielo, último infierno és la primera novel·la (basada en fets reals) d’Humberto Balcázar (Caracas, 1984). O potser, com diu el seu editor, l’escriptor reusenc Jordi Folck, “aquest llibre, més que una novel·la, és un cop de puny!”; un gemec adolorit davant la realitat deplorable que estan patint els veneçolans; la denúncia social d’una crisi humanitària que, a hores d’ara, està empenyent molts ciutadans cap a l’exili, i derruint, lentament, un dels països més encisadors, exuberants i rics del planeta.

Una mare malalta (molt malalta); un fill, de només divuit anys, temorós per la presència real d’un perill ignot; el periple angoixant a la recerca d’un diagnòstic que podria arribar-los massa tard; i l’odissea, totalment injusta i cruel, per tal d’aconseguir el tractament mèdic necessari (com el que tu i jo tindríem, sense cap problema, això sí, en un país com el nostre), són alguns dels elements que configuren l’òpera prima de Balcázar. Sens dubte, un relat que ens obrirà els ulls, tot descobrint la dramàtica realitat que s’està vivint dintre i fora dels hospitals veneçolans, i recordant, encara, allò d’essencial que tothom hauria de conservar al cor i a la memòria: que, passi el que passi, “els ulls d’una mare sempre seran el nostre primer cel, un cel que mai s’oblida, i al qual, tard o d’hora, acabarem tornant”.


Deixa un comentari

Ens visita… Coia Valls

Estem d’enhorabona perquè divendres, 1 d’abril, a les 10:00 del matí, ens visitarà Coia Valls, l’autora de La Princesa de Jade (2010), El Mercader (2012), Les torres del cel (2013), La cuinera (2014), Amor prohibit (2015) o Etheria (2016). Si us agrada la bona literatura, si voleu fer-li alguna pregunta sobre el procés creatiu dels escriptors, o si heu llegit algun dels seus llibres, us esperem a la Sala de conferències de la nostra escola. Mentrestant, us deixem amb la sinopsi d’Amor prohibit:

Durant el primer terç del segle XV Catalunya tot just aixeca el cap després de fams i epidèmies sense precedents, però la por encara continua sacsejant els seus habitants. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre en Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Església, i l’Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell, que vol seguir les passes de metgesses com Margarida Tornerons o la jueva Floreta Sanoga. Mentre lluiten contra una societat opressora i, també, contra les seves contradiccions més íntimes, els protagonistes trenen un cercle de protecció a l’empara de les relíquies de sant Valentí que descansen al monestir de Sant Benet de Bages. En Pardo, un poeta de l’època, tal com ratifica més tard l’estudiós Martí de Riquer, ja parlava del Sant com a refugi dels enamorats.

113 Amor prohibit