Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Sota les pedres

Al camp, els meus avis treballen de sol a sol. A vegades els acompanyo una estona. Regiren la terra quan creuen que ha de respirar. Passegen entre les plantes i les verdures observant-ne les fulles, les tiges, les flors i els fruits. Espien els insectes i d’altres animals voraços comprovant que cap d’ells no s’hagi amagat, mimetitzant-se en una cantonada, fent veure que no hi és. Quan t’atures a mirar el camp, els veus bullir d’una vida que sap moure’s ràpidament com un llamp, però que també sap demorar-se en esperes interminables. A les nits de primavera, als marges dels camps, hi brillen les lluernes. Són espurnejos tan fugissers que, quan els veus, dubtes de si no els has imaginat. De vegades les lluernes no tenen ales. El meu avi em diu que aleshores es diuen cuques de llum. Aquestes lluernes emeten una llum constant, són un botó al costat de la sendera. Il·luminen la nit. Com un far. Darrere els camps hi ha el bosc. El bosc dels castanyers que porta a les pastures. Allà, un cop d’any, en època de sega, ens quedem tots a dormir sota els estels.

Squilloni, Arianna. 2020. Sota les pedres. Barcelona: Akiara books. Fragment del llibre.


Deixa un comentari

Archie, el noi que parlava amb elefants

Títol: Archie, el noi que parlava amb elefants

Autor: Lluís Prats Martínez

Editorial: Columna

ISBN: 9788466427913

Idioma: Català

Pàgines: 288

Any: 2021

Kenya, 1947. Una elefanta neix en un poblat a tocar de la plantació de te de la família Cunningham. La infantesa del petit Archibald quedarà marcada per aquest esdeveniment extraordinari. El vincle que s’estableix entre tots dos durarà seixanta anys, i res, ni els canvis de continent ni les moltes voltes que dona la vida, aconseguirà desfer aquella amistat entre un nen i una elefanta, entre l’home i la natura. Malgrat abandonar l’Àfrica només amb onze anys, l’Archibald Cunningham sempre somiarà tornar-hi i retrobar aquella amistat, però només quan arribi als seixanta-sis anys, després de jubilar-se, aconseguirà complir el seu desig: tornar a veure elefants en llibertat.


Deixa un comentari

Les pereres fan la flor blanca

Títol: Les pereres fan la flor blanca

Autor: Gerbrand Bakker

Traducció: Maria Rosich

Pàgines: 160

Idioma: Català

Editorial: Raig verd

ISBN: 9788416689248

Dos bessons juguen amb el seu germà petit mentre el pare, separat, se’ls emporta de vacances. Viatgen en cotxe i discuteixen sobre el color de la flor que fan les pereres. De cop i volta, un altre cotxe els envesteix. “Ens va enxampar totalment desprevinguts. Rèiem, i pocs segons després ens havia passat el riure”. Malauradament, en Gerson, el més petit dels tres, perd la vista a conseqüència de la col·lisió. Imagineu la magnitud de la tragèdia? No us enganyarem. És una novel·la duríssima. Més enllà, però, de la terrible història de dolor i patiment, també tindreu l’oportunitat de reconciliar-vos amb la vida, d’entendre el significat de l’amor en forma d’acompanyament, o de contemplar la bellesa de la natura, per exemple, a través de l’oïda. Heu anat mai al bosc i heu escoltat, amb els ulls tancats, el so del vent mentre acarona les branques dels arbres? Us convidem a fer-ho, us convidem a viure, a llegir!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]