Serguei Prokófiev va néixer el 23 d’abril de 1891 a Donetsk (Ucraïna) i va morir el 5 de març de 1953 a Moscou (Rússia). Va destacar com a compositor, com a pianista i com a director d’orquestra. De fet, segur que, alguna vegada, heu sentit a parlar de Pere i el llop, oi? Doncs és una de les seves obres més conegudes, i avui, ves per on!, la volem compartir amb vosaltres. És un conte musical que va publicar l’any 1936 i que té una peculiaritat: cada personatge s’associa a un instrument diferent i a un motiu musical particular. Al Pere, per exemple, que és el protagonista, el representen les cordes vibrants i flexibles del violí, de les violes, dels violoncels i del contrabaix; el seu avi és el fagot, greu, profund, potent i ressonant; l’ànec és l’ennassat, dols i penetrant oboè; el gat, l’harmoniós i crepuscular clarinet; l’ocell, la tendra i envellutada flauta travessera; els caçadors, la percussió primitiva dels timbals i del bombo; i finalment, el timbre característic i diferenciat de les trompes encarnen l’audaç llop. Per cert, hem triat el curt d’animació de la Suzie Templeton, que va ser guardonat amb l’Oscar al millor curt animat l’any 2008, perquè, a més d’escoltar la música, també pugueu imaginar de manera molt més intensa i animada aquest relat tradicional.
Tag Archives: Música
Píndoles d’òpera
Potser creus que no t’agrada l’òpera. O et sembla difícil d’entendre. O la trobes elitista. Deixa’t de prejudicis: acomoda’t i prepara’t per gaudir de l’espectacle. Des del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya han elaborat aquestes píndoles d’òpera que t’ajudaran, arribat el moment, a entrar en aquest meravellós món. Para bé l’oïda i la vista, però, sobretot, tingues el cor obert. Diuen de l’òpera que és l’art total. Endinsa-t’hi, capa a capa. Busseja pels versos d’amor més intensos; passeja per les melodies més líriques, i descobreix els escenaris més increïbles. Aquestes petites guies t’acompanyaran en el trajecte que tot just inicies. No volem dir-te com has de viure l’òpera; cadascú la viu a la seva manera. Només et donem quatre pinzellades que et faran de mapa per trobar el teu propi camí. Gaudeix de totes les parts del recorregut. Bon viatge, amic lector! Verdi, Strauss, Offenbach, Mozart, Donizetti, Debussy, Puccini o Berg t’estan esperant per fer-te una bona abraçada musical.
[ Font: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ]
Tria un llibre
Des del Servei de Biblioteca de La Salle Reus volem dedicar aquesta cançó a tots els alumnes de 4t de Primària de l’escola que aquesta setmana ens han fet arribar les seves recomanacions literàries. Aviat en parlarem de tot el que ens heu anat dient i, sobretot, dels llibres que us han agradat més. Moltes gràcies per ajudar-nos a triar nous llibres. Sou uns éssers meravellosos, intel·ligents i sensibles! Salut i llibres per a tothom!
En un moment, et trobaràs un munt de gent que treu el nas: vénen o van, diuen o callen, entren o surten, dormen o canten. I viatjaràs per dins del temps amb els bons o amb els dolents, però tots seran els teus amics, del més gran fins al més xic. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit. I passaràs mil aventures tant de monstres com de bruixes. Són de veritat o bé mentida, des del sol fins a la lluna. Cada llibre és un món nou per guardar-lo dins el cor o compartir amb un amic com un secret en plena nit. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit.
La nit i un balancí al terrat
Deia en Martí i Pol que “el poema és la nit i un balancí al terrat i jo, assajant de dir coses en veu baixa”; i també deia que “si ara apaguessin els llums dels carrers, i també els llums del pont i els de les cases, el poble esdevindria paorosament gran, tràgicament indefens”. I sí, per a mi són ben certes les paraules del poeta quan afirma que “el poema és la nit, la nit del poble, el poble dins la nit en una meravellosa harmonia; i jo al terrat, segut al balancí, dins el poble i la nit, assajant de dir coses en veu baixa”; i la lluna plena que calla, i l’òliba prudent que observa l’escena, mentre el firmament, immens i obscur, ens convida a escoltar una cançó de bressol eterna que sembla feta per assossegar i pacificar el nostre món frenètic i el conjunt infinit de totes aquelles existències que mereixerien ser viscudes amb molta més calma i sense pressa. La nit: pausa excepcional i perenne. La nit: temps particular per a percebre la realitat sense falsedats. La nit: deu duradora d’harmonia i serenor. La nit, sí. La nit. Escolta la nit.
Primavera (Miquel Martí i Pol)
Us presentem «Primavera» de Miquel Martí i Pol! En aquest vídeo trobareu les il·lustracions del poema «Primavera» que es troba al recull «El poble». L’oreneta ens avisa que ve el bon temps i la millor manera de celebrar-ho és cantant la cançó que Guillem Roma i Guillem Ramisa han musicat expressament per a l’ocasió. Trobareu dos vídeos més que poden complementar l’experiència: un amb la lletra del text per aquells que la vulguin llegir al mateix temps que els cantautors la canten, i un sense la lletra i sense la veu dels cantautors, però amb la banda sonora per acompanyar aquells valents i valentes que s’hagin après la cançó! Us atreviu a celebrar el Dia Mundial de la Poesia cantant amb nosaltres? Som-hi!
Per què ens cal llegir?
[ Aprendre a llegir, a relacionar imatges i conceptes, vore les senyals, saber interpretar l’entorn, créixer cap a dins, sense perdre el món de vista, ser subjecte actiu, crear vincle en alguna realitat. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber. No hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps. Desintoxicar la memòria que me queda allí furtiva, recordar, sumar, resta de seccions, dividir enemics, fer servir el record, aprofitar-lo pa trobar solucions, saber encaixar els cops que sempre me toquen, descartar una raó. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. Vestir-me tot sol, torcar-me los mocs, acabar-me el plat, no copiar al costat, preparar-me pa tot lo que vindrà, guardar en un calaix ans de fer-me gran la mirada que fa servir l’infant, sempre està jugant, pa poder avançar, saber escoltar la pulsació que té cada cançó en cada moment. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. ]
Vols aprendre a glosar?
La glosa és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia; i per tant, també és un recurs per a millorar l’expressió oral i l’enriquiment del vocabulari, l’aprenentatge musical, la capacitat creativa i comunicativa, la seguretat personal i la cohesió social. És, doncs, una eina interdisciplinar que afavoreix la integració de diferents coneixements i que bé podria integrar-se perfectament a les escoles, per exemple, a les àrees de Música i Català. Per aquest motiu, i per tal de proporcionar recursos a les persones interessades en la seva difusió com a eina pedagògica i lúdica, Cor de Carxofa impulsa el projecte Eduglosa.cat, un portal web de recursos per a la difusió i el foment de la glosa, i una plataforma de referència per a trobar materials. Perquè creiem en el potencial de la cançó improvisada com a eina educativa i en l’oralitat com a mitjà d’expressió crítica, t’encoratgem a fer ús d’aquest recurs: Eduglosa.cat, un espai de trobada entre el llenguatge i la música.
Áin í hrauninu (Einar Georg)
Í bláum draumi hún unir ein / með ærslum leikur á strengi og flúðir / og glettin skvettir á gráan stein. / Í hyl og lygnu er hægt á ferð / með hæverskum þokka / áin niðar sí-endurfædd og undraverð. / Hún fremur þá list sem fegurst er / úr fornum eldi er hljómbotn gerður. / Ég heyri óminn í hjarta mér (x2)
In a blue dream she enjoys alone / cheerfully plays on currents and flows / and jokingly splashes on a grey stone. / In a deep still pool it stops going / with modest charm the river murmuring / constantly reborn and amazing. / She performs the most beautiful art / from an ancient fire a sound board is made. / I hear the sounds in my heart. / I hear the sounds in my heart.
T’ho diré cantant
Títol: T’ho diré cantant
Autor: Jordi Folck
Il·lustrador: Leo Flores
Música: Lau Noah i altres
Editorial: PAMSA
ISBN: 978-84-9883-967-8
Any: 2018
L’Ilai Laine rebrà una notícia que el deixarà sense veu: els seus pares han partit peres i han acordat separar-se per tal d’iniciar una nova vida; i des d’aquest moment sentirà un nus a la gola que li aturarà totes les paraules. De fet, només quan recordi el cant de la natura i els bells estius finlandesos, serà quan l’Ilai s’atrevirà a obrir la boca una altra vegada. Llavors, però, tot el que dirà serà combinant les lleis de l’harmonia, la melodia i el ritme, és a dir, serà cantant; i no a tothom li agradarà això.
T’ho diré cantant és una obra única: un llibre parlat, cantat i ballat, una emotiva història sobre l’afany de superació i el valor de l’amistat, maridat amb 19 cançons i 9 partitures; un musical ple d’humanitat, de valors i de paraules cantades, on l’estrella més brillant ets tu! T’ho diré cantant és el millor regal que et podrien fer aquells que t’estimen, durant una Diada de Sant Jordi com la d’avui o qualsevol altre dia de l’any, perquè l’amor, molt sovint, pren forma de paraules i melodies, de Literatura i Música: de Cultura!
L’autor d’aquest llibre és el reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus. Ha estat professor d’escriptura creativa i creativitat publicitària en diverses universitats. Ha publicat 26 novel·les i ha guanyat molts premis literaris. Fotògraf, actor i dramaturg, ha estrenat el musical Ningú és un zombi i té pendent d’estrena La guerra dels xiclets, ambdós basats en obres seves. Els esplèndids dibuixos del llibre són de Leo Flores i la música de Lau Noah, Israel Duran, Oriol Guinovart, Aleix Losa, Marc Dantuvi, Jaume Sanz i Xavier Túrnez.
Passió per la lectura 