Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Matilda, la lectora apassionada

Aquella tarda, quan el senyor Wormwood tornà del garatge, tenia la cara fosca com un núvol de tempesta, i era clar que un o altre no trigaria gaire a rebre. La seva esposa reconegué els senyals immediatament i es féu fonedissa. Llavors va galopar cap a la sala d’estar. Va resultar que Matilda estava arraulida a la butaca del racó, totalment absorbida per un llibre. El senyor Wormwood engegà la televisió. La pantalla s’il·luminà. El programa esclatà. El senyor Wormwood ullà Matilda. Matilda no s’havia mogut. Havia arribat a aprendre a bloquejar-se les orelles contra l’horrible so de la terrible capsa. Continuava llegint, i això degué enfurismar el pare. Potser la ira se li intensificà perquè la veia complaure’s en una cosa que era enllà de l’abast d’ell.

No pares mai, de llegir?– li roncà.

Ah, hola, papa –va dir ella, agradosa–. Has tingut un bon dia?

Què és, aquesta porqueria? –va dir, arrabassant-li el llibre de les mans.132 Matilda the readerNo és porqueria, papà, és molt bonic. Es diu El poni vermell. És de John Steinbeck, un escriptor americà. Per què no te’l llegeixes? T’agradaria.

Això és una porqueria –va dir el senyor Wormwood–. Si és d’un americà, segur que és una porqueria. Només escriuen porqueries.

No, papà, és molt bonic, de veritat. És de...

No vull saber sobre què és –bordà el senyor Wormwood–. I a més, n’estic ben tip, del teu tant llegir. Au, vés i fes alguna cosa de profit. I amb un rampell temible va començar a esquinçar les pàgines del llibre, arrencant-les a grapats i llençant-les a la paperera.

Matilda quedà glaçada d’horror. El pare continuà. No hi havia gaire dubte que l’home sentia una espècie de gelosia. Com gosa, semblava dir a cada pàgina que estripava, com gosa passar-ho bé llegint, si jo no puc? Com gosa aquesta mocosa?

És un llibre de la biblioteca! –xisclà Matilda–. No és meu! L’haig de tornar a la senyora Phelps!

Ara doncs, n’hauràs de comprar un altre, oi? –va dir el pare tot arrencant fulls–. Hauràs d’estalviar de la teva setmanada fins que tinguis prou cèntims a la guardiola per comprar-ne un de nou per a la teva preciosa senyora Phelsp, oi?

I dient això, llença les ara buides cobertes del llibre a la paperera i se n’anà de la cambra, deixant la tele bramant.

Roald Dahl. Matilda (fragment)