Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

La nit i un balancí al terrat

Deia en Martí i Pol que “el poema és la nit i un balancí al terrat i jo, assajant de dir coses en veu baixa”; i també deia que “si ara apaguessin els llums dels carrers, i també els llums del pont i els de les cases, el poble esdevindria paorosament gran, tràgicament indefens”. I sí, per a mi són ben certes les paraules del poeta quan afirma que “el poema és la nit, la nit del poble, el poble dins la nit en una meravellosa harmonia; i jo al terrat, segut al balancí, dins el poble i la nit, assajant de dir coses en veu baixa”; i la lluna plena que calla, i l’òliba prudent que observa l’escena, mentre el firmament, immens i obscur, ens convida a escoltar una cançó de bressol eterna que sembla feta per assossegar i pacificar el nostre món frenètic i el conjunt infinit de totes aquelles existències que mereixerien ser viscudes amb molta més calma i sense pressa. La nit: pausa excepcional i perenne. La nit: temps particular per a percebre la realitat sense falsedats. La nit: deu duradora d’harmonia i serenor. La nit, sí. La nit. Escolta la nit.