Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El que cal fer quan es té por

La por és un gripau molt gros. Un gripau que dorm a dins nostre. De vegades es desperta i comença a saltar dins el pit. En aquests casos, és inútil intentar parlar amb ell per mirar de calmar-lo, perquè comença a fer salts encara més grans: del cor a la gola, de la gola a la panxa, de la panxa al cap… Diu el meu avi que l’únic que es pot fer en aquests casos és posar-se a cantar. Quan comences a cantar, el gripau es queda molt sorprès, i vol saber d’on ve la cançó. Després, es queda quiet i hi posa molta atenció, perquè li agafen ganes d’aprendre-la. Però els gripaus no han nascut per a la música, i de seguida se’n cansa i li comença a agafar la son. En un tres i no res, s’adorm, i llavors la por se’n va i ens quedem tranquils.

Landa, Mariasun. Els secrets de la Iholdi. Barcelona: Cruïlla, 2006.