Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El caçador d’estels

Cada hivern, els districtes de Kabul celebraven un torneig de batalla d’estels. Si eres un nen i vivies a Kabul, el dia del torneig era sens dubte el punt culminant de l’estació freda. Jo mai no dormia, la nit abans del torneig. Em regirava cap a un cantó, cap a l’altre, feia ombres xineses d’animals a la paret, fins i tot m’asseia a la terrassa dins la fosca tapat amb una manta. Em sentia com un soldat que intentava dormir a les trinxeres la nit abans de la batalla. I no era gaire diferent. A Kabul, el torneig d’estels era una mica com anar a la guerra. Com a qualsevol guerra, t’havies de preparar per a la batalla. (…)

El torneig de lluita d’estels era una vella tradició hivernal a l’Afganistan. Començava d’hora al matí i no acabava fins que un únic estel guanyador s’ensenyoria del cel. Recordo que un any el concurs es va allargar fins a la nit. La gent s’aplegava a les voreres i a les teulades per animar els seus fills. Els carrers s’omplien de lluitadors d’estels —arriant i estrebant les cordes— que miraven enlaire amb els ulls mig clucs per intentar guanyar posicions i tallar les cordes dels contrincants. Cada lluitador tenia un ajudant —en el meu cas era en Hassan— que sostenia la bobina i deixava anar la corda. (…)

La diversió de veritat començava quan algú tallava una corda. Llavors feien aparició els caçadors d’estels, els nens que perseguien l’estel que, arrossegat pel vent, anava a la deriva a través dels baris fins que queia fent espirals en un camp, al jardí d’algú, en un arbre, una teulada… La cacera era força ferotge; una multitud de caçadors d’estels envaïen els carrers i s’obrien pas a empentes com aquella mena de gent d’Espanya, sobre la qual vaig llegir un cop, que corrien davant dels toros. Un any, un nen del veïnat va pujar dalt d’un pi per agafar un estel. Una branca va cedir sota el seu pes i va caure des de nou metres d’altura. Es va trencar l’esquena i no va tornar a caminar mai més. Però va caure amb l’estel a les mans. I quan un caçador d’estels atrapava un estel, ningú no l’hi podia prendre. No era una norma. Era un costum.

Khaled Hosseini. El caçador d’estels (fragment).


Deixa un comentari

La jaula de oro

137-la-jaula-de-oroTítol original: La jaula de oro

Direcció: Diego Quemada-Díez

País: Mèxic

Durada: 110 minuts

Gèneres: Drama, road movie

Temàtica: Emigració, drets humans

* No recomanada per a menors de 12 anys.

La pel·lícula que presentem avui relata la història de tres joves migrants; dos són guatemalencs i l’altre, un indígena tzotzil. L’objectiu dels tres és fugir de la misèria, travessar les fronteres i arribar als Estats Units, perquè allà és on pensen que podran aconseguir una vida molt més pròspera i digna. Poc s’imaginen, però, les dificultats i els perills que hauran de patir durant el trajecte: persecucions policials, robatoris, vexacions, segrestos i agressions de tot tipus. ¿Assoliran el somni pel qual, actualment, encara molts hi arrisquen la vida…?

Emotiva, ben actual i malauradament tràgica, La jaula de oro ens acosta, sense embuts ni artificis, al patiment de totes aquelles persones que, davant la pobresa i la inoperància de les autoritats, desafien l’ordre fronterer establert i emigren sense documents. Una oportunitat, en definitiva, per reflexionar sobre les dificultats de la vida i sobre la condició humana, sobre les injustícies socials, sobre la falsa idea que la felicitat sempre està en un altre lloc, o sobre tot allò que separa les persones però que, sortosament, mai serà tan poderós com els vincles d’estimació, solidaritat i lleialtat que es crearan entre els protagonistes d’aquesta història.