Diuen que Sant Jordi va ser soldat de l’emperador Dioclecià, i que va ser el mateix sobirà qui va ordenar matar-lo per no haver renunciat a la seva fe cristiana. La seva fama va créixer per tota Europa, gràcies a les cançons medievals que li atribuïen múltiples gestes. Entre totes les proeses, destacaria la del triomf sobre un drac. Però aquest episodi podria ser l’adaptació d’un mite més antic. La seva imatge amb una llança a la mà, lluitant contra la bèstia, és sorprenentment similar a la que van esculpir els artistes de l’antic Egipte en recrear el triomf d’Horus sobre Seth: una imatge molt comuna en temples i relleus, en la qual Horus venja la mort del seu pare Osiris. Sant Jordi, per tant, en realitat seria Horus, i el drac, Seth. Com hauria transcendit, però, aquesta història fins als nostres dies? La seva assimilació estaria relacionada amb el cristianisme primitiu. L’església copta hauria recollit la tradició faraònica i hauria adaptat aquest arquetip a la religió cristiana tot afavorint la seva difusió per les comunitats veïnes i, posteriorment, per Europa. L’arrel fonètica “HOR” (pronunciat com “Jor” a l’antic Egipte) ha perviscut al llarg dels segles per acabar formant part del nostre patrimoni comú i universal.
Tag Archives: Llegenda
La cérvola blanca
Diu la llegenda que en el temps en què succeïren els fets, els senyors del castell de Tous eren molt respectats i considerats, però els mancava descendència perquè perdurés el llinatge. En aquells dies, els boscos del castell eren espessos i plens de caça. En una d’aquestes caceres, al bosc de la Devesa, s’aparegué als caçadors una cérvola blanca que es féu fonedissa. Des d’aquell moment, es deixà veure tres o quatre vegades més, però sempre amb els mateixos resultats. En l’últim intent per atrapar-la, aconseguiren acorralar-la a prop de la cinglera. Per més que buscaren, ningú no la van trobar. Això no obstant, en lloc seu, toparen amb una nena de bolquers, blanca com la llet i rossa com un fil d’or. Davant d’una troballa tan gran, el senyor se l’endugué amb ell i l’adoptà dient: “Si Déu no m’ha donat fills, el destí, sigui quin sigui, ens n’ha aconseguit un”.
Passaren els anys i la noia es convertí en bella donzella. Això sí, sempre esquivava els seus admiradors i els reptava dient-los com seria d’afortunat aquell que aconseguís portar-li, viva o morta, la cérvola blanca. Provaren sort nois vinguts de tot arreu. Un per un, però, tots es donaven per vençuts. Només un persistí més enllà de tota mesura, enfollit d’amor. De fet, un dia, mentre descansava extenuat, assegut al peu d’una balma dins la Fou de Tous, es trobà amb un misteriós pastor. L’home li preguntà perquè estava tan abatut; i el jove li explicà la seva determinació per fer-se amb la cérvola, i tot el que seria capaç de fer per tal d’aconseguir-ho. Llavors, l’ancià s’oferí per ajudar-lo a canvi, però, de la seva ànima! I el jove acceptà! 
— Veniu aquí mateix a les dotze de la nit; i quan sentireu la primera campanada del rellotge del poble, veureu passar la cérvola. Llavors, dispareu i ja serà vostra.
Dit això, aquell home desaparegué. Val a dir que el lloc de la trobada encara avui és conegut com la Cova del Diable, ja que ven bé era ell sota l’aparença d’un humil pastor.
A la nit, amb l’arc tens a les mans i els ulls a l’aguait, el jove esperava el primer toc de la campana. I com sortit d’enlloc, quan la campana va tocar, l’animal creuà pel seu davant. Malgrat la seva ràpida reacció, però, el jove no va aconseguir matar la cérvola blanca perquè la sageta només la va ferir. I creient-se burlat novament, totalment desesperat, el noi va optar per seguir, boscúria endins, el rastre de la sang, fins que aparegué la visió més fantàstica i inimaginable possible. Davant seu hi havia una meravellosa balma. Del cim brollava una cascada cristal·lina que formava un llac d’aigües profundes, cobertes de voltes de pedra i molsa. Però, més extraordinari encara, era que, a la vora del llac, jeia la donzella, aquella noia que tant s’estimava, mentre guaria amb les seves mans la cérvola ferida.
Llavors, el jove es llançà als peus de la noia i, de genolls, li digué:
— He complert el repte que em vas proposar. Em faràs, doncs, la mercè?
— Compliré la meva promesa. Deixa’m fer-te, però, una nova proposta. Fugim d’aquest món per viure junts per sempre més.
I tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí. Ni ell, ni ella, ni la cérvola mai més han tornat a ser vistos.
Elisa Vidal, Tous, memòria viva: relats i llegendes. Editorial Claret. (Adaptació)
Per Sant Jordi, a la Biblio!
A la Biblioteca de La Salle Reus, hem celebrat una Diada de Sant Jordi ben especial: màgica, misteriosa, divertida i entretinguda. Ha estat una vivència molt més bonica del que esperàvem, un autèntic matí de llegenda compartit entre petits i grans, una experiència lúdica i cultural que ens ha permès reviure la llegenda de Sant Jordi d’una manera diferent a com havíem fet altres anys.
Per tal de situar-nos i d’entendre el motiu d’aquesta festa, el primer que hem fet ha estat gaudir de La llegenda de Sant Jordi, l’excel·lent pel·lícula d’Orna (director del projecte audiovisual). Llavors, hem entès que, més enllà de la famosa història sobre el cavaller, la princesa, el drac i la rosa, també hi ha un relat ocult, fins i tot més bonic, que ens parla de solidaritat, de coratge, d’amor, de lleialtat i d’esperança davant les dificultats i els problemes. Oi que sí!? Tothom pot ser i actuar com un cavaller intrèpid!
El moment més divertit del matí, però, potser ha estat quan, entre tots, hem hagut de buscar, per tota la biblioteca, les roses “perdudes” i els llibres “amagats” de Sant Jordi; o quan ha arribat l’estona de treballar en equip per tal de demostrar tot el que sabíem sobre la llegenda; o quan hem dibuixat els símbols d’aquesta diada festiva, o quan els més atrevits i valerosos encara han acceptat el repte d’interpretar poemes de Sant Jordi com els de Joana Raspall, Lola Casas o Joan Maragall.
En definitiva, només volem comunicar-vos que estem feliços perquè petits i grans ens hem trobat a la Biblioteca i hem compartit una estona agradable envoltats del més bonic que hi ha a la nostra escola: les persones i… els llibres i totes les seves històries!
Un matí de llegenda…
Des del Servei de Biblioteca us convidem a gaudir del matí de llegenda que hem preparat amb motiu de la Diada de Sant Jordi. En aquesta ocasió projectarem La llegenda de Sant Jordi, un migmetratge de producció catalana del 2014, que redescobreix de manera seriosa, documentada, profunda i, alhora, força atractiva, la història èpica del drac, de la princesa, del cavaller i de la rosa. Després de la pel·lícula hi haurà diverses activitats d’animació a la lectura pensades per a tota la família. Esperem que la proposta sigui del vostre grat i que gaudiu d’una feliç Diada de Sant Jordi 2016!
Els ulls del germà etern
Títol: Els ulls del germà etern
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Quaderns Crema
Any: 2002
Idioma: Català
ISBN-13: 9788477273691
Els ulls del germà etern, llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps.
Passió per la lectura 