Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Literapolis, la gimcana literària

Literapolis és un joc per a telèfons mòbils que té la intenció de fomentar la lectura i el coneixement de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una «gimcana literària» en la qual el jugador ha de localitzar diferents punts geogràfics reals de la ciutat per on transcorre l’acció d’un llibre. Una vegada geolocalitzat cada indret, i després de resoldre una prova o enigma, el jugador és recompensat amb una nova informació i pot seguir jugant. Al final de cada itinerari, s’aconsegueix un premi. Hi ha tres itineraris diferents per a cada novel·la: un serveix per descobrir el llibre desconegut, un altre per contestar preguntes sobre la lectura després d’haver llegit el llibre, i un tercer per desxifrar enigmes i jocs d’enginy relacionats amb la novel·la i la ciutat. Cada dinàmica o itinerari permet completar una llista de 10 proves deslocalitzades. Per cada repte superat, s’atorga una recompensa per al jugador; i per cada itinerari completat es genera un premi diferent: entrades, descomptes especials, visites guiades, etc. L’aplicació és gratuïta. Descarrega-la, en català o castellà, per a iOS o Android.


Deixa un comentari

Entrevista a Borges (1976)

Entrevista a l’escriptor argentí Jorge Luis Borges realitzada l’any 1976 en el programa A fondo de TVE. Borges va ser un dels autors més destacats de la literatura del segle XX i se’l valora, molt especialment, pels seus contes, pels seus poemes i pels seus assajos. El 1914, la seva família es va traslladar a Suïssa. Posteriorment, també va passar per Lugano, Barcelona, Mallorca, Sevilla i Madrid. Va treballar com a bibliotecari i conferenciant. A causa d’una condició hereditària, va perdre la vista durant la dècada dels cinquanta. No obstant això, pensem que la millor manera de conèixer-lo és escoltar-lo i, sobretot, llegir-lo. Us recomanem Ficciones (1944), El Aleph (1949) o El oro de los tigres (1972).


Deixa un comentari

Poesia dibuixada

Poesia dibuixada és un projecte literari on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis. Us oferim una mostra del que és i del que representa aquesta excel·lent iniciativa i desitgem que ho pugueu gaudir amb tots els sentits! Visca l’art, la poesia i la llibertat!


2 comentaris

Per a què serveix la literatura?

Gairebé tothom considera molt importants els llibres que omplen les llibreries i biblioteques. ¿Sabem, però, per a què serveix exactament la literatura? ¿O per quin motiu hauríem d’invertir el nostre temps llegint novel·les, o poemes, mentre al món estan passant tantes coses importants? Us convidem a reflexionar, per uns instants, sobre alguns dels principals beneficis de la literatura.

1. La literatura ens estalvia temps

149a-per-a-que-serveix-la-literaturaMalauradament, algunes persones consideren la lectura una forma de perdre el temps, i en realitat és tot el contrari: és un estalvi de temps importantíssim, ja que ens acosta a una àmplia gamma d’emocions i fets que trigaríem molt més temps a conèixer, si ho haguéssim de fer de forma directa.

La literatura és el gran “simulador de la realitat”. És com una màquina que et permet presenciar directament una infinitud de situacions ben diverses. Et permet, de forma totalment segura, experimentar, per exemple, el que se sent en divorciar-te, ni que no estiguis casat; o en matar algú i en penedir-te posteriorment; o en deixar la teva feina i tocar el dos perquè vols anar a viure al desert; o en cometre algun error terrible mentre estàs liderant el teu país. Et permet accelerar el temps i contemplar el conjunt de la vida d’una persona des de la infància fins a la vellesa. Et dóna les claus de palaus, et facilita l’accés a multitud de llocs i situacions perquè puguis avaluar i comparar la teva vida en relació a la vida dels altres. També et presenta gent fascinant: generals romans, princeses franceses, senyores russes de la classe alta… En definitiva, ens permet viatjar a través de l’espai i el temps, i ens converteix d’aquesta forma en ciutadans del món!

2. La literatura ens fa millors persones

149b-per-a-que-serveix-la-literaturaLa literatura té la capacitat, gairebé màgica, de mostrar-nos com són les coses des del punt de vista d’una altra persona. Se’ns permet considerar les conseqüències hipotètiques de les nostres accions sobre els altres. Ens mostra el testimoni de persones amables, generoses i simpàtiques. A més, molt sovint, la literatura s’oposa al sistema de valors dominant, aquell que premia els diners i el poder; i això és perquè molts escriptors se situen, precisament, a la banda oposada d’aquest poder, quan, en un món excessivament comercialitzat i cínic, ens proposen una sèrie de valors, idees i sentiments alternatius.

3. La literatura ens allunya de la solitud

149c-per-a-que-serveix-la-literaturaLes persones no sempre ens atrevim a dir el que ronda pel nostre cap. Però a través dels llibres, de vegades, trobem descripcions honestes del que som i del que ens passa. De fet, en els millors llibres és com si l’escriptor ens conegués millor fins i tot del que ens coneixem nosaltres mateixos; i això és perquè qui escriu, sovint, troba les paraules precises que necessitaríem nosaltres per explicar les experiències més fràgils, estranyes i especials que configuren la nostra vida interior: la lluminositat d’un matí d’estiu, l’ansietat viscuda durant una reunió complicada, les sensacions d’un primer petó, l’enveja produïda pels bons negocis d’un amic, o encara l’anhel experimentat mentre viatgem en tren i mirem el perfil d’un altre passatger amb qui mai ens atrevirem a parlar, tot i desitjar-ho.

Els escriptors obren els nostres cors i les nostres ments, i ens ofereixen mapes perquè puguem viatjar per la vida, potser una mica més tranquils, sense gaires paranoies, tot recordant-nos que la literatura és un magnífic correctiu contra la superficialitat i un autèntic compromís d’amitat. De fet, els llibres són els nostres veritables amics: sempre han estat a la nostra disposició, mai estan massa ocupats, i ens oferiran, permanentment, explicacions encertades sobre la realitat.

4. La literatura ens prepara per al fracàs

149d-per-a-que-serveix-la-literaturaUn dels nostres temors més grans és la por al fracàs, a equivocar-nos, a convertir-nos en allò que ara anomenem “perdedors”. La premsa ens parla, diàriament, d’històries de fracàs. I ves per on, també s’han escrit molts llibres sobre aquest tema. Existeix un gran nombre de novel·les, d’obres de teatre i de poemes que versen sobre errors de tot tipus. A diferència, però, del que fan alguns mitjans de comunicació, els llibres mai no ens jutjaran amb tanta crueltat i duresa. Ans al contrari, evoquen la pietat per l’heroi, o fins i tot el temor davant la fragilitat de la nostra pròpia vida.

En definitiva, si la literatura pot fer tot això que hem anat apuntant fins al moment, potser l’hauríem de considerar de forma diferent a com l’hem estat tractant fins ara: com una simple distracció, com un entreteniment (allò que ens emportarem a la platja). La literatura és molt més que això! Encara podríem afirmar, sense por a equivocar-nos, que és fins i tot com una teràpia. Per això, hauríem d’actuar amb ella com ho fan els metges amb els seus medicaments, com allò que podríem prescriure en resposta a unes malalties determinades i que, evidentment, podríem classificar segons quins siguin els nostres problemes i les diferents formes de solucionar-los.

5. La literatura ens ajuda a viure

Però si hi ha un motiu realment important pel qual hauríem de reconèixer el prestigi de la literatura és, simplement, perquè la literatura és una eina que pot ajudar-nos a viure i morir amb una mica més de saviesa, de bondat i de seny. Et sembla poca cosa?


Deixa un comentari

Like a Rolling Stone

Perquè la cançó també pot ser un gènere literari, i perquè estem d’acord amb les paraules d’Allen Ginsberg quan afirmava que “Bob Dylan és un trobador del segle XX, que mereix el Nobel per les seves virtuts imponents i universals”, celebrem que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquest premi per “haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó americana”; i ens alegrem, molt especialment, perquè, a més de compositor, cantant, artista i escriptor, Bob Dylan també ha estat un fervent defensor dels drets civils, una font d’inspiració per a tot tipus d’escriptors i, sobretot, un músic amb voluntat literària. captura-de-pantalla-2016-10-21-a-les-19-23-57

Autor de cançons com Blowin’ In the Wind, “Mr. Tambourine Man”, “The Times They Are A-Changin”, “Masters of War”, “A Hard Rain’s A-Gonna Fall”, “Chimes of Freedom”, “Like a Rolling Stone” i moltes altres, se’l considera el millor representant de la cançó protesta de tots els temps, i el símbol d’una generació, valenta, ferma i compromesa, que estava totalment disconforme amb el món en què vivien. Potser per això, actualment, encara són molts els que versionen les seves cançons. Aquí teniu un bon exemple. Us ve de gust fer un nou glop literari en versió musical…?

[ Once upon a time you dressed so fine. You threw the bums a dime in your prime, didn’t you? People call, say, “beware doll, you’re bound to fall”. You thought they were all kidding you. You used to laugh about everybody that was hanging out. Now you don’t talk so loud. Now you don’t seem so proud. About having to be scrounging for your next meal. How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? Now, you’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely. But you know you only used to get juiced in it, and nobody has ever taught you how to live on the streets, and now you find out you’re gonna have to get used to it. You said you’d never compromise with the mystery tramp, but now you realize. He’s not selling any alibis as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal? How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? ]


Deixa un comentari

Com apassionar-te per la literatura

L’Andrea és una noia molt afortunada i vol compartir la seva passió per la literatura amb nosaltres. A través d’aquesta xerrada pretén que tothom pugui enamorar-se de la literatura. Malauradament, n’hi ha que encara no ho han fet per culpa de les lectures escolars obligatòries. Alguns fins i tot han arribat a creure que no els agradava llegir! Això, però, és totalment fals! Si no t’agrada llegir, simplement és perquè encara no has trobat el llibre adequat. Som-hi! No ho dubtis més! Ja ha arribat l’hora! Avui és el dia! Fes-ho ara! Busca el llibre que et farà somiar, imaginar, pensar, reflexionar, rumiar, fantasiejar, descansar, etc.; i recorda que llegir sempre et farà, com a mínim, més gran i més lliure!


Deixa un comentari

‘If’ (Rudyard Kipling)

If you can keep your head when all about you are losing theirs and blaming it on you; if you can trust yourself when all men doubt you, but make allowance for their doubting too; if you can wait and not be tired by waiting, or being lied about, don’t deal in lies, or being hated, don’t give way to hating, and yet don’t look too good, nor talk too wise; if you can dream—and not make dreams your master; if you can think—and not make thoughts your aim; if you can meet with Triumph and Disaster and treat those two impostors just the same; if you can bear to hear the truth you’ve spoken twisted by knaves to make a trap for fools, or watch the things you gave your life to, broken, and stoop and build ’em up with worn-out tools; if you can make one heap of all your winnings and risk it on one turn of pitch-and-toss, and lose, and start again at your beginnings and never breathe a word about your loss; if you can force your heart and nerve and sinew to serve your turn long after they are gone, and so hold on when there is nothing in you except the Will which says to them: ‘Hold on!’; if you can talk with crowds and keep your virtue, or walk with Kings—nor lose the common touch; if neither foes nor loving friends can hurt you; if all men count with you, but none too much; if you can fill the unforgiving minute with sixty seconds’ worth of distance run, yours is the Earth and everything that’s in it, and—which is more—you’ll be a Man, my son!

[ Si pots mantenir el seny quan tothom al teu voltant l’està perdent i et culpabilitzen; si pots confiar en tu mateix quan tothom dubta de tu, però, alhora, també pots mostrar-te indulgent amb els seus dubtes; si pots esperar i no cansar-te de l’espera, o aconsegueixes no mentir encara que hagis estat enganyat prèviament, o no odiar malgrat que t’odiïn, i no vols aparentar ser massa bo, ni parlar com si fossis un savi; si pots somniar — sense transformar-te en esclau dels teus somnis; si pots pensar — sense haver de convertir aquests pensaments en els teus objectius; si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe i tractar de la mateixa forma aquests dos impostors; si ets capaç d’escoltar les veritats que tu mateix has pronunciat, tergiversades per brètols que pretenen enganyar els més ximples, o encara pots contemplar com s’ha trencat tot allò al que has dedicat la vida, i ajupir-te i reconstruir-ho de bell nou tal com ja ho havies fet abans; si pots amuntegar tots els teus guanys i jugar-t’ho tot a una sola carta, i perdre, i començar novament des de l’inici sense haver de dir mai res sobre el que has perdut; si pots arribar a forçar el teu cor, els teus nervis i els teus tendons perquè continuïn funcionant per sempre més, i ets capaç de restar al peu del canó quan ja no queda res més que la voluntat dient: “Som-hi!”; si pots parlar davant multituds i romandre virtuós, i passejar amb els Reis sense haver de perdre el sentit comú; si no et poden arribar a fer mal ni els teus enemics ni els teus amics; si tothom compta amb tu, però tampoc no massa; i si pots omplir un minut inexorable amb seixanta segons inestimables, la Terra i tot el que hi conté serà teu i, encara més, arribaràs a ser un Home, fill meu! ]


Deixa un comentari

Rere les passes de Llull

Tot coincidint amb la celebració de l’Any Llull, ara que se celebren 700 anys de la seva mort, i en homenatge a l’autor català medieval de fama universal, els estudiants d’ESO de La Salle Reus tenen l’oportunitat de participar en un concurs sobre la seva figura. Setmanalment, l’alumnat, distribuït en grups, haurà de respondre una pregunta sobre aquests temes: la vida, l’obra i la llengua de Ramon Llull. El premi del concurs serà un dia a Barcelona per tal de recórrer la Ruta Ramon Llull. Per solucionar les preguntes, per tant, caldrà afinar l’enginy i fer un bon ús de l’enteniment. I recordeu: “Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira”. (Libre de mil proverbis/Capítol XXXVI). Consulteu les bases del concurs. 106 Miniatures del manuscrit de Karlsruhe