Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Literatura i Matemàtica

Nombres, lletres, Matemàtiques, Literatura… Creieu que és possible comprendre la Literatura des d’una perspectiva matemàtica? Analitzar, per exemple, una novel·la amb equacions? Doncs sembla que sí, que és possible; i ho és, entre altres raons, perquè a la Literatura hi ha ritme, és a dir, Matemàtica, un ritme que sovint persegueix l’harmonia. La longitud de les frases modula aquest ritme i condiciona, en part, el plaer estètic de la lectura. La combinació adequada d’oracions curtes i llargues és la clau. Els grans escriptors, de manera intuïtiva, alternen punts i comes a la recerca d’aquest equilibri harmònic. Però, ¿hi ha algun patró que garanteixi el plaer estètic?

En un estudi recent s’ha analitzat la longitud de les oracions i la seva distribució en més de 100 clàssics de la Literatura universal; i el resultat ha estat sorprenent! La variació de la longitud de les frases segueix un patró fractal, similar al de les ones cerebrals o al dels batecs del cor. En definitiva, l’estudi ha revelat que és possible mesurar la complexitat de l’estructura d’un text literari des de la Matemàtica. Sorprenentment, les novel·les amb forta presència de monòleg interior són les que presenten les estructures més complexes. De fet, amb les seves novel·les, autors com Julio Cortázar, Virginia Woolf o James Joyce assoleixen cims de complexitat i perfecció matemàtica. Sí, sembla que les Matemàtiques poden ajudar-nos a comprendre com els escriptors, de manera intuïtiva, engendren l’harmonia de la paraula. I és que l’Art, la Literatura o la Ciència són, ni que alguns no ho vulguin reconèixer, diferents formes d’abordar una realitat connexa i complexa, on tot està interrelacionat.


Deixa un comentari

Any Fages de Climent

La figura de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), poeta, narrador, dramaturg, articulista i traductor empordanès, és un dels actius de les lletres catalanes que encara necessita ser reivindicat, per la seva qualitat, malauradament poc coneguda i reconeguda. Home de múltiples interessos, va cultivar des de la poesia fins al teatre. La seva obra, influenciada per Eugeni d’Ors i els noucentistes i emmarcada en la geografia física i humana de l’Empordà, bascula entre les fonts clàssiques i les tradicionals: ningú com ell ha estat capaç d’utilitzar ambdós registres amb igual mestratge. De ben jove guanya, el 1924, el Premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona, i l’any 1958 obté el premi Ciutat de Barcelona per Primer llibre de sonets.

Diverses iniciatives s’han marcat com a objectiu reivindicar la seva figura i la seva obra, amb títols tan representatius com Somni de Cap de Creus, Balada del sabater d’Ordis, Les bruixes de Llers, Epigrames o el llibre de Sonets. Entre elles, els actes amb motiu del Centenari del seu naixement l’any 2002, que va comportar la reedició d’algun dels títols més emblemàtics i la d’un estudi on diversos especialistes analitzaven diferents facetes de la seva obra. Actualment, amb el traspàs dels drets d’autor al seu net Carles Fages i Torrents, l’arxiu de l’escriptor s’ha obert a la consulta i un bon nombre d’escrits de primera qualitat ha aflorat a les mans dels experts i especialistes.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’any 2017 el 50è aniversari de la seva mort com a commemoració oficial de l’any 2018 amb l’objectiu de situar la figura i l’obra de Carles Fages de Climent en el cànon literari català del segle XX.

Font: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya


Deixa un comentari

Sara i Jeremies

Ara estava distret, conversant com solia fer sovint amb la seva néta Rut. A na Rut li agradava escoltar les històries del seu avi, i és molt possible que res no produís tant plaer a Jeremies en els seus últims anys com explicar històries del seu passat a un oïdor atent. Rut pensava que Jeremies era un excel·lent narrador, d’aquells que mai no permeten que la veritat pelada els faci malbé un bon relat. I Jeremies, segons el seu instint i segons allò que convingués a la necessitat de mantenir en suspensió la capacitat de versemblança de qui l’escoltava, accelerava o minvava el ritme dels fets, treia o afegia personatges i detalls, incrustava anècdotes mig inventades o extretes d’altres fets, exagerava quantitats i proporcions, i sobretot no permetia que ningú posés en dubte la credibilitat de les seves paraules. De fet ningú no gosava mai fer-ho, com no fos na Sara, qui, absent en aparença en el seu balancí, aixecava de tant en tant el cap per interrompre Jeremies:

—Això que dius no és ver.

I provocava la resposta, idèntica sempre, del seu marit, els ulls molt oberts, la veu potent:

—De què! Què vols dir? Que em faràs mentider?

I na Sara callava, de vegades molesta, i Jeremies la ignorava i reemprenia el seu relat o n’encetava un de nou, amb aquella avidesa de qui vol ser escoltat i troba algú que vol escoltar-lo.

Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies, Barcelona: Proa, 2002 (fragment)


Deixa un comentari

Per a què serveix la literatura? (II)

Ja fa temps vàrem publicar un article (“Per a què serveix la literatura?”) que justificava l’art d’expressar-se per mitjà de la paraula, com a fenomen que ens estalvia temps, que ens allunya de la solitud, que ens prepara per al fracàs o, simplement, que ens ajuda a viure; i avui, amb el vostre permís, volem compartir aquesta altra reflexió que respon exactament la mateixa pregunta (“Per a què serveix la literatura?”) però amb respostes complementàries i de manera singular. Perquè sabem que la literatura és molt més que un valor cultural, ens agradaria que, des d’ara, tothom també l’entengués com a factor humà extremadament útil en el nostre dia a dia. De fet, la fem servir per a comunicar-nos constantment, per a expressar les nostres emocions més íntimes, o per a transformar les persones i, amb això, millorar el món. Paga la pena, doncs, saber pensar, parlar, llegir i escriure, oi?


Deixa un comentari

Literapolis, la gimcana literària

Literapolis és un joc per a telèfons mòbils que té la intenció de fomentar la lectura i el coneixement de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una «gimcana literària» en la qual el jugador ha de localitzar diferents punts geogràfics reals de la ciutat per on transcorre l’acció d’un llibre. Una vegada geolocalitzat cada indret, i després de resoldre una prova o enigma, el jugador és recompensat amb una nova informació i pot seguir jugant. Al final de cada itinerari, s’aconsegueix un premi. Hi ha tres itineraris diferents per a cada novel·la: un serveix per descobrir el llibre desconegut, un altre per contestar preguntes sobre la lectura després d’haver llegit el llibre, i un tercer per desxifrar enigmes i jocs d’enginy relacionats amb la novel·la i la ciutat. Cada dinàmica o itinerari permet completar una llista de 10 proves deslocalitzades. Per cada repte superat, s’atorga una recompensa per al jugador; i per cada itinerari completat es genera un premi diferent: entrades, descomptes especials, visites guiades, etc. L’aplicació és gratuïta. Descarrega-la, en català o castellà, per a iOS o Android.


Deixa un comentari

Entrevista a Borges (1976)

Entrevista a l’escriptor argentí Jorge Luis Borges realitzada l’any 1976 en el programa A fondo de TVE. Borges va ser un dels autors més destacats de la literatura del segle XX i se’l valora, molt especialment, pels seus contes, pels seus poemes i pels seus assajos. El 1914, la seva família es va traslladar a Suïssa. Posteriorment, també va passar per Lugano, Barcelona, Mallorca, Sevilla i Madrid. Va treballar com a bibliotecari i conferenciant. A causa d’una condició hereditària, va perdre la vista durant la dècada dels cinquanta. No obstant això, pensem que la millor manera de conèixer-lo és escoltar-lo i, sobretot, llegir-lo. Us recomanem Ficciones (1944), El Aleph (1949) o El oro de los tigres (1972).


Deixa un comentari

Poesia dibuixada

Poesia dibuixada és un projecte literari on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis. Us oferim una mostra del que és i del que representa aquesta excel·lent iniciativa i desitgem que ho pugueu gaudir amb tots els sentits! Visca l’art, la poesia i la llibertat!


2 comentaris

Per a què serveix la literatura?

Gairebé tothom considera molt importants els llibres que omplen les llibreries i biblioteques. ¿Sabem, però, per a què serveix exactament la literatura? ¿O per quin motiu hauríem d’invertir el nostre temps llegint novel·les, o poemes, mentre al món estan passant tantes coses importants? Us convidem a reflexionar, per uns instants, sobre alguns dels principals beneficis de la literatura.

1. La literatura ens estalvia temps

149a-per-a-que-serveix-la-literaturaMalauradament, algunes persones consideren la lectura una forma de perdre el temps, i en realitat és tot el contrari: és un estalvi de temps importantíssim, ja que ens acosta a una àmplia gamma d’emocions i fets que trigaríem molt més temps a conèixer, si ho haguéssim de fer de forma directa.

La literatura és el gran “simulador de la realitat”. És com una màquina que et permet presenciar directament una infinitud de situacions ben diverses. Et permet, de forma totalment segura, experimentar, per exemple, el que se sent en divorciar-te, ni que no estiguis casat; o en matar algú i en penedir-te posteriorment; o en deixar la teva feina i tocar el dos perquè vols anar a viure al desert; o en cometre algun error terrible mentre estàs liderant el teu país. Et permet accelerar el temps i contemplar el conjunt de la vida d’una persona des de la infància fins a la vellesa. Et dóna les claus de palaus, et facilita l’accés a multitud de llocs i situacions perquè puguis avaluar i comparar la teva vida en relació a la vida dels altres. També et presenta gent fascinant: generals romans, princeses franceses, senyores russes de la classe alta… En definitiva, ens permet viatjar a través de l’espai i el temps, i ens converteix d’aquesta forma en ciutadans del món!

2. La literatura ens fa millors persones

149b-per-a-que-serveix-la-literaturaLa literatura té la capacitat, gairebé màgica, de mostrar-nos com són les coses des del punt de vista d’una altra persona. Se’ns permet considerar les conseqüències hipotètiques de les nostres accions sobre els altres. Ens mostra el testimoni de persones amables, generoses i simpàtiques. A més, molt sovint, la literatura s’oposa al sistema de valors dominant, aquell que premia els diners i el poder; i això és perquè molts escriptors se situen, precisament, a la banda oposada d’aquest poder, quan, en un món excessivament comercialitzat i cínic, ens proposen una sèrie de valors, idees i sentiments alternatius.

3. La literatura ens allunya de la solitud

149c-per-a-que-serveix-la-literaturaLes persones no sempre ens atrevim a dir el que ronda pel nostre cap. Però a través dels llibres, de vegades, trobem descripcions honestes del que som i del que ens passa. De fet, en els millors llibres és com si l’escriptor ens conegués millor fins i tot del que ens coneixem nosaltres mateixos; i això és perquè qui escriu, sovint, troba les paraules precises que necessitaríem nosaltres per explicar les experiències més fràgils, estranyes i especials que configuren la nostra vida interior: la lluminositat d’un matí d’estiu, l’ansietat viscuda durant una reunió complicada, les sensacions d’un primer petó, l’enveja produïda pels bons negocis d’un amic, o encara l’anhel experimentat mentre viatgem en tren i mirem el perfil d’un altre passatger amb qui mai ens atrevirem a parlar, tot i desitjar-ho.

Els escriptors obren els nostres cors i les nostres ments, i ens ofereixen mapes perquè puguem viatjar per la vida, potser una mica més tranquils, sense gaires paranoies, tot recordant-nos que la literatura és un magnífic correctiu contra la superficialitat i un autèntic compromís d’amitat. De fet, els llibres són els nostres veritables amics: sempre han estat a la nostra disposició, mai estan massa ocupats, i ens oferiran, permanentment, explicacions encertades sobre la realitat.

4. La literatura ens prepara per al fracàs

149d-per-a-que-serveix-la-literaturaUn dels nostres temors més grans és la por al fracàs, a equivocar-nos, a convertir-nos en allò que ara anomenem “perdedors”. La premsa ens parla, diàriament, d’històries de fracàs. I ves per on, també s’han escrit molts llibres sobre aquest tema. Existeix un gran nombre de novel·les, d’obres de teatre i de poemes que versen sobre errors de tot tipus. A diferència, però, del que fan alguns mitjans de comunicació, els llibres mai no ens jutjaran amb tanta crueltat i duresa. Ans al contrari, evoquen la pietat per l’heroi, o fins i tot el temor davant la fragilitat de la nostra pròpia vida.

En definitiva, si la literatura pot fer tot això que hem anat apuntant fins al moment, potser l’hauríem de considerar de forma diferent a com l’hem estat tractant fins ara: com una simple distracció, com un entreteniment (allò que ens emportarem a la platja). La literatura és molt més que això! Encara podríem afirmar, sense por a equivocar-nos, que és fins i tot com una teràpia. Per això, hauríem d’actuar amb ella com ho fan els metges amb els seus medicaments, com allò que podríem prescriure en resposta a unes malalties determinades i que, evidentment, podríem classificar segons quins siguin els nostres problemes i les diferents formes de solucionar-los.

5. La literatura ens ajuda a viure

Però si hi ha un motiu realment important pel qual hauríem de reconèixer el prestigi de la literatura és, simplement, perquè la literatura és una eina que pot ajudar-nos a viure i morir amb una mica més de saviesa, de bondat i de seny. Et sembla poca cosa?


Deixa un comentari

Like a Rolling Stone

Perquè la cançó també pot ser un gènere literari, i perquè estem d’acord amb les paraules d’Allen Ginsberg quan afirmava que “Bob Dylan és un trobador del segle XX, que mereix el Nobel per les seves virtuts imponents i universals”, celebrem que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquest premi per “haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó americana”; i ens alegrem, molt especialment, perquè, a més de compositor, cantant, artista i escriptor, Bob Dylan també ha estat un fervent defensor dels drets civils, una font d’inspiració per a tot tipus d’escriptors i, sobretot, un músic amb voluntat literària. captura-de-pantalla-2016-10-21-a-les-19-23-57

Autor de cançons com Blowin’ In the Wind, “Mr. Tambourine Man”, “The Times They Are A-Changin”, “Masters of War”, “A Hard Rain’s A-Gonna Fall”, “Chimes of Freedom”, “Like a Rolling Stone” i moltes altres, se’l considera el millor representant de la cançó protesta de tots els temps, i el símbol d’una generació, valenta, ferma i compromesa, que estava totalment disconforme amb el món en què vivien. Potser per això, actualment, encara són molts els que versionen les seves cançons. Aquí teniu un bon exemple. Us ve de gust fer un nou glop literari en versió musical…?

[ Once upon a time you dressed so fine. You threw the bums a dime in your prime, didn’t you? People call, say, “beware doll, you’re bound to fall”. You thought they were all kidding you. You used to laugh about everybody that was hanging out. Now you don’t talk so loud. Now you don’t seem so proud. About having to be scrounging for your next meal. How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? Now, you’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely. But you know you only used to get juiced in it, and nobody has ever taught you how to live on the streets, and now you find out you’re gonna have to get used to it. You said you’d never compromise with the mystery tramp, but now you realize. He’s not selling any alibis as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal? How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? ]