Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


2 comentaris

Pau i humanitat segons Charlot

Em sap greu, però no vull ser un emperador. No va amb mi. No vull governar ni manar ningú. M’agradaria ajudar a tothom, si fos possible, jueus i gentils, homes blancs, negres. Ens hem d’ajudar els uns als altres. Els éssers humans som així. Volem fer feliços els altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar ni menysprear ningú, perquè en aquest món hi ha lloc per a tots. La bona terra és rica i ens pot alimentar a tots. El camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l’hem perdut.

La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha alçat barreres d’odi. Ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt ràpidament; això no obstant, ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El mecanisme que crea abundància ens deixa amb la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics; la nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta. Es perdrà tot.

Els avions i les ràdios ens fan sentir més propers. La veritable naturalesa d’aquests invents exigeix bondat humana, exigeix la germanor universal que ens uneix a tots nosaltres. Fins i tot ara mateix la meva veu arriba a milions de persones de tot el món, a milions d’homes desesperats, dones i nens petits, víctimes d’un sistema que fa torturar els homes i empresonar gent innocent. Als qui em puguin escoltar els dic: no us desespereu, la desgràcia que patim no és res més que la passatgera cobdícia i l’amargor d’homes que temen seguir el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà i cauran els dictadors i el poder que li van prendre al poble tornarà al poble. I així, mentre l’home existeixi, la llibertat no faltarà.

No us rendiu a aquells homes que en veritat us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen què heu de fer, de pensar i de sentir. Us mengen el cervell, us tracten com a bestiar i com a carn de canó. No us entregueu a aquests individus inhumans, homes-màquina, amb cervells i cors de màquines. Vosaltres no sou màquines. No sou bestiar. Sou persones. Porteu l’amor de la humanitat als vostres cors, no l’odi. Només els qui no estimen odien; els qui no estimen i els inhumans. No lluiteu per l’esclavitud sinó per la llibertat.

Al capítol XVII de l’Evangeli de Lluc es llegeix: “El regne de Déu està dins de l’home”. No d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes, en vosaltres. Vosaltres, el poble, teniu el poder; el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir-la en una meravellosa aventura. En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder. Actuant tots units, lluitem per un món nou, per un món decent que doni als homes treball, i a la joventut un futur, i a la vellesa, seguretat. Amb la promesa d’aquestes coses, les feres van aconseguir el poder. Però van mentir. No han complert les seves promeses i mai les compliran.

Els dictadors es donen llibertat només a si mateixos, però esclavitzen el poble. Lluitem ara, doncs, per fer realitat el que ens havien promès; lluitem per alliberar el món, per enderrocar barreres nacionals, per eliminar la cobdícia, l’odi i la intolerància; lluitem pel món de la raó: un món en què la ciència i el progrés porti la felicitat a totes les persones. En nom de la democràcia, unim-nos tots!

Discurs final de Charles Chaplin a la pel·lícula El gran dictador (1940).


Deixa un comentari

Memo

Ens agrada llegir però també ens agrada la música i el cinema; i ens satisfan, especialment, les històries que parlen, amb sensibilitat, de la vida quotidiana, de valors i d’humanitat. Potser per això hem volgut compartir amb vosaltres aquest curtmetratge d’animació titulat Memo. És la història d’en Louis, un home jubilat amb problemes de memòria que interfereixen en la seva vida quotidiana, i que es resisteix a ser protegit per la seva filla Nina perquè vol mantenir-se independent. Com a conseqüència de tot això, i contravenint la voluntat de la Nina, sortirà al carrer sense companyia i tindrà un ensurt. Us imagineu què li passarà i qui el salvarà? El remei serà infal·lible.