Tècniques de creativitat

A la secció especial sobre Gianni Rodari del portal Gènius, l’escriptor reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus, ens proposa diverses estratègies perquè puguem estimular la nostra creativitat. És la gramàtica de la fantasia, de la màgia i dels somnis, que se’n deriva de tot allò que ens va ensenyar en Rodari, i que ara podem redescobrir de la mà del desassenyat professor Gramàticus Fantàstic. Si vols descobrir com dues paraules poden crear un món nou, si vols aprendre a formular hipòtesis fantàstiques, fer servir prefixes esbojarrats, crear paraules equivocades, saber qui és en Jaume de vidre, o si vols aprendre a restar sumant, o a transformar contes populars i tradicionals de manera arrauxada i alegre, no t’ho pensis més i coneix el professor més creatiu i divertit del planeta: el professor Gramàticus Fantàstic!

Roda, roda… Rodari

Com ja sabeu prou bé aquest any 2020 celebrem el centenari del naixement del gran autor italià Gianni Rodari, oi que sí? Doncs és per aquest motiu que, des de la Biblioteca Zona Nord, han volgut retre homenatge a l’autor de la Gramàtica de la fantasia, tot compartint aquest ESCAPE GAME amb tots nosaltres: un joc interactiu breu i no gaire complicat, amb quatre proves que estan relacionades amb l’obra de Rodari i una missió final. Voleu posar a prova els vostres coneixements? Juguem una estona?

La paraula plorar

Aquesta història encara no ha passat, però segurament passarà demà. Heus aquí què diu.

Demà, una bona i vella mestra va dur els seus deixebles, arrenglerats de dos en dos, a visitar el Museu del Temps que Fou, on hi ha recollides les coses dels temps passats i que ara ja no serveixen, com la corona del rei, la cua del vestit de la reina, el tramvia de Monza, etcètera.

En una vitrineta, un bon xic polsosa, hi havia la paraula “Plorar”.

Els alumnes de demà van llegir el cartellet, però no entenien de què anava.

—Senyoreta, què vol dir?
—És una joia antiga?
—Que potser era dels etruscs?

La mestra va explicar que antigament aquella paraula s’havia fet servir molt, i feia mal. Va ensenyar una ampolleta en la qual hi havia llàgrimes conservades. Qui sap? Potser les havia vessades un esclau apallissat pel seu amo, potser un nen que no tenia casa.

—Sembla aigua —va dir un dels alumnes.
—Però picava i cremava —va dir la mestra.
—Que la feien bullir, potser, abans d’utilitzar-la?

Veritablement, aquells alumnes no entenien res, fins i tot començaven a avorrir-se. Aleshores la mestra els va acompanyar a visitar altres seccions del Museu, on es podien veure coses més fàcils, com ara: les reixes d’una presó, un gos guardià, el tramvia de Monza, etcètera, tot de coses que en el feliç país del Demà ja no existien.

Gianni Rodari. Contes per telèfon. Editorial Juventud, Barcelona, 2012.

Què ens cal?

Títol: Què ens cal?

Autor: Gianni Rodari

Il·lustradora: Silvia Bonanni

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català o castellà

Any: 2020

ISBN: 9788416804863

L’obra de Gianni Rodari és essencial i, en l’any del seu centenari, volem rellegir-la i difondre-la. El text de «Què ens cal?» (un raonament deductiu, o sil·logisme) conserva tota la seva força innovadora, des de la senzillesa i l’enginy. És l’exemple perfecte de com l’autor convertia les paraules i les idees en joguina poètica i intel·ligent; una lectura que el cantautor italià Sergio Endrigo va convertir en cançó, i que en català va ser musicat per Toni Giménez. El relat segueix una successió lògica i esglaonada sobre l’origen d’un objecte quotidià, que culmina en una de les coses més profundes i, a la vegada, més belles de la naturalesa: per aconseguir quelcom ben gran, a vegades n’hi ha prou amb el mínim. Un llibre que uneix l’elegància de la geometria, tot seguint una estructura literària circular, amb la fragància de la poesia i l’originalitat de la proposta estètica. Els collages de Silvia Bonanni practiquen aquest salt creatiu i transformador de l’art, amb una proposta elaborada i plena de colors que combina tota mena de retalls de paper imprès amb elements tèxtils.

L’arbre de Nadal

Enguany per Nadal penso guarnir un arbre tot especial. No el faré pas al rebedor: el plantaré dins el meu cap, on no hi ha teulat i podrà pujar ben alt i ben sa. Serà un gran avet amb mil de branques i ben verd, el més bell del món, ple de regals encisadors d’aquells que mai són als aparadors: un raig de sol per al pardal que tremola, una catifa de violes per al prat gelat, la solució del problema més enrevessat per als escolars, una bona paga per al jubilat, doble mesada per al mestre pacient, l’oli barat i el pa regalat per a tota la gent; i també una muntanya de jocs i joguines en els quals, en lloc de les etiquetes amb preu, hi podrem veure els noms dels nens i les nenes, d’aquí i d’arreu, que mai no han tingut res per Nadal i que mai no han sabut què és un regal. Perquè si un sol vailet resta sense festa, ni que només sigui un sol petit que a qualsevol lloc del món, qui sap on, plora la vida amb pena i delit, llavors Nadal esdevé una gran mentida i s’ha de fer tot nou, com una divisió quan no surt la prova del nou.

Poema de Gianni Rodari (adaptació)