En Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o imaginar que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva gran passió. Per a ell suposa un autèntic refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugir i arribar a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai… Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns ulls intel·ligents, distants i crítics.
Al llarg de 50 entrades de Youtube, l’Albert, un noi de 16 anys, ens va revelant la seva realitat i la de tota una generació.
Fa poc vaig salvar la vida a un paio. Dit així, ja sé que sona una mica fort. Però és la veritat. De vegades la veritat és forta. Segur que us esteu preguntant què va passar, què vaig fer. Potser m’imagineu com un heroi. Algú que va pel món salvant vides o salvant mons. Que du una capa i una «S» llampant a la samarreta. No us ratlleu. Soc un paio com tots, però una mica més estrany. Em penso que si no fos estrany, les coses haurien estat diferents. D’aquella matinada gairebé no tinc records clars. Tot va ser cosa de tres o quatre segons. Gairebé no vaig tenir temps ni de pensar, però sí de formular-me una pregunta horrorosa: «I si no faig res?».
Un dia una parella troba el petit Boris sol i abandonat en un aiguamoll. Feia temps que volien tenir un fill i, aleshores, decideixen endur-se’l i fer-se’n càrrec. No els importa que en Boris tingui brànquies com un peix i els ulls més grossos que els altres nens. En Boris creix feliç amb la seva família fins que un dia sent l’olor de l’aiguamoll i, atret per aquesta olor, s’hi adreça tot pensant com hauria estat la seva vida si s’hagués quedat a l’aiguamoll. Potser hauria estat més feliç vivint entre semblants? Com ho veus? Què n’opines? Creus que per estimar-nos sincerament i amb tota la força del cor, ens hauríem d’assemblar els uns als altres o això no és necessari? No ho sé… Intueixo que les respostes les trobarem a La crida de l’aiguamoll, una magnífica paràbola sobre el significat de la diversitat, l’amor, l’adopció i la família, amb paraules senzilles però profundes i que de ben segur us arribaran molt endins.
L’Ilai Laine rebrà una notícia que el deixarà sense veu: els seus pares han partit peres i han acordat separar-se per tal d’iniciar una nova vida; i des d’aquest moment sentirà un nus a la gola que li aturarà totes les paraules. De fet, només quan recordi el cant de la natura i els bells estius finlandesos, serà quan l’Ilai s’atrevirà a obrir la boca una altra vegada. Llavors, però, tot el que dirà serà combinant les lleis de l’harmonia, la melodia i el ritme, és a dir, serà cantant; i no a tothom li agradarà això.
T’ho diré cantant és una obra única: un llibre parlat, cantat i ballat, una emotiva història sobre l’afany de superació i el valor de l’amistat, maridat amb 19 cançons i 9 partitures; un musical ple d’humanitat, de valors i de paraules cantades, on l’estrella més brillant ets tu! T’ho diré cantant és el millor regal que et podrien fer aquells que t’estimen, durant una Diada de Sant Jordi com la d’avui o qualsevol altre dia de l’any, perquè l’amor, molt sovint, pren forma de paraules i melodies, de Literatura i Música: de Cultura!
L’autor d’aquest llibre és el reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus. Ha estat professor d’escriptura creativa i creativitat publicitària en diverses universitats. Ha publicat 26 novel·les i ha guanyat molts premis literaris. Fotògraf, actor i dramaturg, ha estrenat el musical Ningú és un zombi i té pendent d’estrena La guerra dels xiclets, ambdós basats en obres seves. Els esplèndids dibuixos del llibre són de Leo Flores i la música de Lau Noah, Israel Duran, Oriol Guinovart, Aleix Losa, Marc Dantuvi, Jaume Sanz i Xavier Túrnez.
Ens agrada llegir però també ens agrada la música i el cinema; i ens satisfan, especialment, les històries que parlen, amb sensibilitat, de la vida quotidiana, de valors i d’humanitat. Potser per això hem volgut compartir amb vosaltres aquest curtmetratge d’animació titulat Memo. És la història d’en Louis, un home jubilat amb problemes de memòria que interfereixen en la seva vida quotidiana, i que es resisteix a ser protegit per la seva filla Nina perquè vol mantenir-se independent. Com a conseqüència de tot això, i contravenint la voluntat de la Nina, sortirà al carrer sense companyia i tindrà un ensurt. Us imagineu què li passarà i qui el salvarà? El remei serà infal·lible.
En un petit poble de la costa noruega, Knert-Mathilde, viuen la Lena i en Trille. Ella és intrèpida, divertida i aventurera. Ell, la ment serena de tots dos. Són amics de l’ànima, encara que en Trille necessitaria que li diguessin més vegades, com a tots ens passa en algunes ocasions. La Lena viu sola amb la seva mare i, de tant en tant, pensa que li agradaria tenir un pare. En Trille té una germana adoptada a Colòmbia i un avi, magre i arrugat, que viu al soterrani de casa i al qual adora. El que més els agrada és compartir les gofres calentetes que fa la tia àvia i passar el dia junts gaudint d’aventures que, a vegades, quasi acaben en catàstrofe. Aquest és el regne de la Lena i en Trille. T’animes a conèixer-lo?
Dos bessons juguen amb el seu germà petit mentre el pare, separat, se’ls emporta de vacances. Viatgen en cotxe i discuteixen sobre el color de la flor que fan les pereres. De cop i volta, un altre cotxe els envesteix. “Ens va enxampar totalment desprevinguts. Rèiem, i pocs segons després ens havia passat el riure”. Malauradament, en Gerson, el més petit dels tres, perd la vista a conseqüència de la col·lisió. Imagineu la magnitud de la tragèdia? No us enganyarem. És una novel·la duríssima. Més enllà, però, de la terrible història de dolor i patiment, també tindreu l’oportunitat de reconciliar-vos amb la vida, d’entendre el significat de l’amor en forma d’acompanyament, o de contemplar la bellesa de la natura, per exemple, a través de l’oïda. Heu anat mai al bosc i heu escoltat, amb els ulls tancats, el so del vent mentre acarona les branques dels arbres? Us convidem a fer-ho, us convidem a viure, a llegir!
Qui no ha somiat mai, ni que sigui de petit, amb l’aparició d’un geni amb poders màgics que tingués la capacitat de concedir desitjos? Doncs bé, estigueu tranquils perquè aquest llibre no parla precisament d’això, però sí que ho fa d’una cosa lleugerament semblant: la possibilitat de convertir en real tot allò que s’hi pugui plasmar al damunt d’un paper amb un bolígraf, el bolígraf de Higgs! Potser aquest nom (Higgs) ja us soni, oi? Si és així, probablement, és perquè el físic britànic Peter Higgs, l’any 2013, va rebre el premi Nobel de física per haver descobert el bosó de Higgs, la partícula més desitjada, preada i polèmica de la física moderna, i que alguns, fins i tot, han anomenat “la partícula de Déu”.
Tranquils, però, perquè el llibre no parlarà de física quàntica. Més aviat el que farà serà fer-nos riure en algun moment i, sobretot, fer-nos pensar, per exemple, en el sentit que pot tenir la vida per a un adolescent, en la capacitat d’enamorar-se i d’estimar una altra persona, en com de complicada i estressant pot convertir-se la vida familiar (especialment si tens germans!), en l’importantíssim valor de la responsabilitat, o en l’extraordinari superpoder que implica no tenir superpoders.
Finalment, serà el lector qui haurà de decidir si està d’acord o no amb els qui creuen que “tot allò que es pot imaginar és possible” o ho acabarà sent! I recordeu simplement que, anys enrere, alguns també qüestionaven que els avenços científics i tecnològics descrits per Jules Verne o per H.G. Wells algun dia poguessin esdevenir reals. Voleu dir que tot no és una qüestió de temps…? Diuen que la veritat és filla del temps. De moment, per tant, ens caldrà esperar i, mentrestant, crear, imaginar, reflexionar, somiar, LLEGIR! Quin gran plaer!
Els Parr són una família d’antics superherois que descobreixen que l’autèntica font dels seus poders està… en els altres! Per a un dels millors superherois emmascarats del món, Bob Parr (anomenat Mr. Increïble), lluitar contra el mal i salvar vides abans era una cosa quotidiana. Ara, però, quinze anys després, en Bob i la seva dona (també una antiga superheroïna) han adoptat identitats civils i porten una vida retirada i afable al costat dels seus tres fills als afores de la ciutat. Viuen com els altres mortals i porten un estil de vida “massa normal”. Però aquest superheroi (Bob Parr) està desitjant tornar a l’acció; i afortunadament tindrà l’oportunitat de fer-ho després de rebre un misteriós comunicat que li ordena dirigir-se a una illa perduda per complir una missió secreta. El futur de la humanitat penja d’un fil i només una “superfamília” com la dels Parr pot salvar-lo. Aconseguiran aquest objectiu tan important…? Qui vulgui saber-ho només haurà de venir el dimecres 14 de juny a la Biblioteca de La Salle Reus! Una “superbiblioteca” per a molts “superlectors”! La teva Biblioteca!
Títol: Wolfgang (extraordinari)
