Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Fam de mots

Confinats, sí, reclosos a la nostra llar, cadascú a la seva, però molt esperançats, il·lusionats i disposats a superar aquesta situació; amb voluntat de créixer, de vèncer la tristesa i de derrotar la malaltia; preparats per quan puguem tornar als carrers a fer-nos petons i abraçades, a passejar agafats de la mà; recuperant totes les forces per tal de transformar aquest magnífic planeta blau en el planeta de la màgia i dels somnis, de la fraternitat i l’estimació. Confinats, sí, però amb fam de mots meravellosos, de fets extraordinaris, de fantasies que esdevenen realitat, de relats amb un final feliç, i amb el desig de descobrir i de conèixer més personatges com el soldadet de plom, el petit príncep, el noi de paper, la patufeta, l’aneguet lleig, la caputxeta vermella, la ventafocs, la rínxols d’or, el timbaler del Bruc, Peter Pan, Dorothy Gale, Pinotxo, Harry Potter, el gat amb botes, Hänsel i Gretel, Barbablava, el sastre valent, el flautista d’Hamelín, els músics de Bremen i molts altres… Confinats, sí, però amb fal·lera per llegir més que mai i per commemorar que avui és el Dia Internacional del Llibre Infantil. Vols que ho celebrem llegint conjuntament? Visca la literatura i, sobretot, visca els infants!


Deixa un comentari

Dia Internacional del Llibre Infantil

Captura de pantalla 2016-04-02 a les 13.38.44

Ja fa 49 anys, cada 2 d’abril, tot coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil. Enguany, el missatge central d’aquesta diada, ha estat il·lustrat pel dibuixant Ziraldo, i redactat, en forma de conte, per l’escriptora Luciana Sandroni. Aquí el teniu:

Hi havia una vegada una… princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t’inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te’n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l’espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l’esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!   [ Continua llegint… ]