Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Ball robat, Joan Oliver

Ball Robat és una obra teatral, classificada com a comèdia dramàtica, escrita per Joan Oliver. Aquesta obra està estructurada en tres actes i un epíleg, en el qual s’explica el desenllaç de la història.

En aquesta obra es planteja la situació de tres parelles de casats que celebren les noces d’estany, deu anys compartint la vida. Hi podrem observar les diferents situacions personals que es presenten a cada una de les parelles protagonistes, representades en els espais més íntims i personals de cada una d’elles. El factor sorpresa d’aquesta obra són els diferents triangles amorosos que s’aniran dibuixant al llarg de la història.

Joan Oliver, a través d’aquesta peça teatral, vol fer una crítica social de la burgesia, que es preocupava, sobretot, per aparentar. A través d’aquests personatges, Oliver mostrarà el que per a ell és una societat de mentides i d’aparentar el que no és real. Els triangles inicials de l’obra són: Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer i Núria-Oriol, les tres parelles casades.

En el primer acte es desgrana la relació de Mercè i Cugat. Mercè és una dona molt sincera, poruga, que es culpabilitza de no haver tingut fills, i Cugat és un home molt pessimista i insegur de si mateix. Són una parella que, des del meu punt de vista, són molt diferents, i cada un d’ells es deixa influenciar per l’altre, fet que provoca que, en alguns casos, deixen de fer coses perquè l’altre afecta en les seves accions. En aquest acte es pot veure la discussió que inicien sobre la solidesa del seu matrimoni, la qual serveix per percebre un cert cansament l’un de l’altre; la parella s’arriba a sincerar com mai ho havia fet. Aquest problema s’allargarà fins a l’endemà, que continuaran debatent sobre els fets que han causat el seu problema. Cap al final de l’acte una acció protagonitzada per Cugat provocarà el començament el desenllaç de l’obra.

El segon acte estarà protagonitzat per la parella formada per Eulàlia i Oleguer. Eulàlia és una dona que només viu pel seus fills, els dedica tot el seu temps, i Oleguer és un home molt intel·ligent, cregut i masclista. Són una parella que, per a mi, podia ser la parella més conservadora i representativa de l’època en què se situa l’obra. En aquest acte se’ns presenta una de les accions més importants i definitives de l’obra (des de la meva perspectiva de lectora): Cugat serà capaç de parlar amb Oleguer sobre els sentiments que ell (l’Oleguer) sent cap a la seva dona, la Mercè, i demostra, també, d’alguna manera, els sentiments que sent ell (Cugat) cap a la dona del seu amic, l’Eulàlia. En aquest acte els lectors són testimonis d’un moment essencial en la vida dels personatges.

I, en el tercer acte, el definitiu, la parella protagonista és Núria i Oriol. Núria és una dona molt rígida i troba ridícul el seu marit i Oriol és un home mimat i sedentari. Ells dos són una parella que sempre discuteixen. Una característica remarcable de la parella és que els rols estan intercanviats, és a dir, Núria és rígida, amb caràcter, mentre que Oriol és un home molt dòcil, no és capaç de discutir, fet molt estrany per a l’època en què se situa l’obra, ja que la societat era molt conservadora i patriarcal. Hi podem observar la discussió que té la parella en relació a un problema molt íntim de la família que formen. Aquesta discussió passarà a segon pla quan Oriol i Eulàlia protagonitzin una entranyable conversa, a través de la qual els sentiments surten a l’exterior i els dos personatges s’oblidaran per uns instants de tot el que els envolta.

I, per últim, i amb l’objectiu de donar fi al llibre, trobem l’epíleg. En aquesta part es produeix el desenllaç de la història, un final molt intens, on podem apreciar que els triangles amorosos han sigut modificats de la següent manera: Oleguer-Mercè, Eulàlia-Oriol i Núria- Cugat. La situació principal que s’hi representa enganxa el lector fins a l’últim instant i pot arribar a tenir-lo en tensió fins a l’últim segon (tal com em va passar a mi). A l’epíleg comprenem que, en realitat, les parelles, malgrat els seus pensaments i sentiments, s’adonen que la seva vida no anava tant mal encaminada com ells pensaven.

Ball Robat és una obra que critica la societat d’aquella època d’una manera molt ben treballada. L’autor (Joan Oliver) ha sabut presentar com la burgesia de l’època volia mantenir les bones aparences de portes enfora i fer veure que tot era de color rosa. Aquesta crítica, representada de manera còmica, ha sigut capaç d’enganxar tot el públic lector que ha arribat a tenir en les seves mans aquest llibre.

* L’autora de la ressenya és Gemma Vidiella Clua, alumna de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana; i les fotografies corresponen a la representació de l’obra que es va fer al Teatre Sant Vicenç durant els mesos de gener i febrer de 2017.


Deixa un comentari

Sin noticias de Gurb

Sin noticias de Gurb

Títol: Sin noticias de Gurb

Autor: Eduardo Mendoza

Editorial: Seix Barral

Any: 2014

Idioma: Castellà

ISBN-13: 9788432207822

Perdido en la Barcelona preolímpica, el extraterrestre Gurb pone al servicio de su supervivencia la extraña cualidad de adoptar el aspecto que le plazca. Se pierde con la apariencia de Marta Sánchez, mientras su compañero alienígena inicia la búsqueda en la jungla urbana. Por su diario personal vamos conociendo las increíbles peripecias de un extraterrestre en Barcelona.

En este relato de carácter paródico y satírico, la invención de Eduardo Mendoza convierte la Barcelona cotidiana y absurda en el escenario de una carnavalada. Tras las máscaras pintarrajedas y grotescas, se revela el verdadero rostro del hombre urbano actual y, tras el estilo literario, la acerada conciencia artística del escritor.

Eduardo Mendoza afirma de esta obra:

“Sin noticias de Gurb es, sin duda, el libro más excéntrico de cuantos he escrito. No hay en él una sola sombra de melancolía. Es una mirada sobre el mundo asombrada, un punto desamparada, pero sin asomo de tragedia ni de censura”.