Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Istanbul Istanbul

Títol: Istanbul Istanbul

Autor: Burhan Sönmez

Traductors: Pelin Doğan i Miquel Saumell

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 296

ISBN: 978-84-17339-07-4

Any: 2018

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.

Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l’autor en una font de relats incontenible.


Deixa un comentari

Dibuixacontes

Dibuixacontes” és una sèrie on a cada capítol s’explica un conte clàssic actualitzat, narrat per periodistes, actors i actrius, mentre un il·lustrador o artista plàstic el dibuixa. Són els contes infantils que tots coneixem, però que no ens han explicat mai així. Aquí en teniu un exemple: un conte dels de tota la vida, prou ben conegut per tothom, i amb una protagonista anomenada Caputxeta. En realitat, però, aquest no és el seu nom veritable. Li diuen així perquè sempre porta una jaqueta vermella amb una caputxa molt grossa. Vols que te’l llegim? Vols que el dibuixem?

[ Accedeix a tots els contes ]


Deixa un comentari

El realisme màgic de Pere Calders

Ja fa temps que els membres del Club de lectura de 4t d’ESO es troben, un dimecres al mes, per parlar sobre els sentiments, les emocions i els pensaments que han pogut extreure de les lectures que comparteixen; i d’aquesta manera és com han descobert que llegir i reflexionar acompanyats és una forma plaent d’enriquir-se intel·lectualment i de fer volar l’ànima envers contrades ben singulars.

Els textos escollits, aquest mes de febrer, han estat els contes breus (molt breus!) del realisme de Pere Calders: una proposta literària fascinant, misteriosa i provocadora, per a lletraferits de qualsevol condició que tinguin ganes de rumiar i, en algun cas, fins i tot de riure. Fixeu-vos si no en els exemples que us transcriurem a continuació i que són una simple mostra de les paraules màgiques que, alguna vegada, s’han llegit al racó més extraordinari de la nostra escola: la biblioteca! Gaudiu de la lectura, del regal de la vida, i que les paraules de Calders us condueixin cap a nous horitzons… 161-club-de-lectura-pere-calders

Miratge

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.

Balanç

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Judici precipitat

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

[ Vols llegir més contes breus de Pere Calders? ]


Deixa un comentari

El tresor de Barbamec

Hola pirates! Com va tot? Heu llegit molts llibres durant aquest primer mes de l’any? Segur que sí, perquè sembleu persones molt espavilades i ben intel·ligents! Per cert, coneixeu en Barbamec? Sabeu qui és? Sí, sí! En Barbamec! El pirata a qui li agradava beure i fer el pallasso; el pirata que estimava la bella Julieta, que volia ser feliç al seu costat i oferir-li una serenata, tot i que cantava molt malament; el pirata que, de vegades, perd el somriure, però que sempre el recupera gràcies al seu tresor secret! El coneixeu…? I sabeu quin és el seu misteriós secret? Segur que sí! I, si no el coneixeu, no passa res, perquè només caldrà que vingueu a la Biblioteca de La Salle Reus, el pròxim dimecres, 1 de febrer, a les 5.15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Us esperem a tots! Sols o acompanyats de la vostra tripulació! Som-hi pirates! A l’abordatge!158-el-tresor-de-barbamec


Deixa un comentari

Com amagar un lleó a l’escola

Els lleons són un símbol de força, de valor i de noblesa: tres qualitats que potser hauríem de tenir totes les persones. Esteu d’acord? Malgrat això, com prou bé sabeu, encara no està permès que els lleons vagin a l’escola, oi? El lleó de l’Iris, però, no es va voler quedar a fora, i és per això que va intentar esquitllar-se cada dia darrere seu i, fins i tot, hi va haver un dia que es va colar d’amagatotis a l’excursió al museu! I sabeu que va passar…? Creieu que l’Iris va ser capaç d’amagar el seu lleó abans que la mestra el descobrís? Doncs… qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, demà dimecres, 30 de novembre, a les 5.15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar! Esteu tots convidats! A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics. I sí, sí! Si teniu alguna mascota, per exemple un lleó de l’Àfrica, també el podeu portar; això sí, ben amagat, no fos cas que no el deixessin passar més enllà de la porteria! Entre tots, aquesta vegada, com bé podeu imaginar, intentarem descobrir, com amagar un lleó a l’escola perquè ningú no el descobreixi. Graaaaaaaoooo!!!152-lhora-del-conte-com-amagar-un-lleo-a-lescola


Deixa un comentari

Contes per educar infants feliços

130 Contes per educar infants feliçosTítol: Contes per educar infants feliços

Autor: Begoña Ibarrola

Il·lustrador: Jesús Gabán

Editorial: Cruïlla

Any: 2016

Idioma: Català

ISBN: 978-8466140003

La felicitat és un estat d’harmonia i plenitud interior, una actitud personal davant la vida, una forma de viure i de sentir que abasta tota la nostra existència. Al llarg dels anys van sorgint persones, situacions, llocs i coses (potser llibres) que ens ajuden o dificulten arribar-hi, però ningú no ens la pot regalar (la felicitat) ni ningú ens la pot prendre.

Gràcies a la magnífica proposta de contes que ha escrit Begoña Ibarrola, ara tenim a les nostres mans la possibilitat d’adoptar una forma d’educar els més petits que promogui un creixement sa, feliç i equilibrat. Intentar-ho paga la pena, perquè uns infants feliços, contents, ben estimulats, amb un bon desenvolupament de les seves capacitats cognitives i, sobretot, emocionalment intel·ligents, s’obriran i acceptaran, segurs i alegres, el repte de la vida. ¿Us animeu, doncs, a llegir contes per educar infants feliços…? Gaudireu vosaltres i els fareu participar d’una experiència màgica i fascinant!


Deixa un comentari

L’elefanteta Taca

L’elefant africà de la sabana, l’elefant africà del bosc i l’elefant asiàtic, també conegut com l’elefant de l’Índia, són tres espècies vivents de paquiderms que, habitualment, en el moment de nàixer, poden arribar a pesar 120 quilograms! Els elefants solen viure entre 50 i 70 anys. Tradicionalment són símbol de saviesa i, a més, són coneguts per la seva gran memòria i intel·ligència. És clar que això potser ja ho sabíeu, oi…? El que no coneixeu de ben segur és la història de la Taca, una elefanteta a qui un dia va envair la tristesa. Bé… això en algun moment ens ha passat a tots. El problema de la Taca, no obstant, era que no sabia com expressar els seus sentiments! I això sí que és dolent! Sabeu, però, qui va ajudar-la i què va fer per tal de recuperar l’alegria…? Doncs qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, demà dimecres, 1 de juny, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics. Entre tots, aquesta vegada, intentarem descobrir, per exemple, una de les millors maneres que tenim per expressar els sentiments. Us ho dic amb el pinzell a la mà! Ai! Amb el cor a la mà! 121 Elefanteta TACA


Deixa un comentari

L’àngel de la son

Hi ha cançons senzilles, tendres i dolces que serveixen per fer dormir els infants. Són les cançons de bressol. Segur que tothom coneix alguna, perquè a tothom li han cantat suaument, a cau d’orella, quan era petit i estava al seu llit. A tu no…? Doncs bé, hi havia una vegada un nen que no podia dormir, i això, per a ell i per a la seva família, era un problema molt gran, ja que, a mesura que passaven els dies, aquest petit vailet anava perdent el bon aspecte i el bon estat de salut. De fet, el seu pare va haver de recórrer camins i muntanyes per resoldre aquesta complicada situació. I mentre anava a la recerca d’un remei definitiu per a la complicada situació, va trobar-se un escalador, una ermitana o, fins i tot, una noia que tocava el violoncel! Sabeu, però, on va trobar la crucial solució…? Doncs qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, el proper dimecres, 27 d’abril, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics i companys. Entre tots, aquesta vegada, intentarem descobrir qui és el misteriós àngel de la son. Shhhiiii! Silenci que comença! Ah! I que ningú s’adormi, si us plau! 117 L'àngel de la son


Deixa un comentari

De quin color és un petó?

A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs… però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser…? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet…? No, perquè també és el color de quan estàs empipat. Potser és verd com els cocodrils que sempre li han semblat tan simpàtics…? Impossible, perquè també és el color de les verdures i no li agrada menjar-ne! Com podríem descobrir de quin color són els petons…? Qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, el proper dimecres, 30 de març, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics i companys. Entre tots, aquesta vegada, intentarem descobrir de quin color són els petons. Muuuac!

112 De quin color és un petó