Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El pescador i el peixet

En una pobra caseta de terra a la vora del mar vivien un vell i una vella. El vell pescava amb la xarxa i la vella filava. Una vegada el vell va pescar un peixet d’or que li va parlar amb la veu humana i li va dir: – Deixa’m anar, bon home! Faré tot el que vulguis! El vell el va deixar anar sense demanar-li res. Quan va tornar a casa seva ho va explicar tot a la vella. Ella es va enfadar dient: – Ets un babau! Per què no li vas demanar res al peixet? Torna i demana-li almenys la pastera, que la nostra està trencada.

El vell va tornar a la vora del mar i va cridar el peixet. La mar es va enfosquir. El peixet d’or va sortir de l’aigua i va preguntar al vell: – Què volies, bon home? El vell li va explicar el desig de la seva dona i el peixet li va dir: – No et preocupis. Torna tranquil a casa. Tindràs una pastera nova. El vell va tornar a casa i va veure que allí estava la pastera nova i al costat estava la seva dona encara més enfadada. – Pallús! –li va cridar-. No has sabut demanar-li alguna cosa millor que una pastera? Torna i demana-li una casa nova!

El vell va tornar a la vora del mar. El vent començava a bufar. El vell va cridar el peixet d’or. Aquest va sortir de l’aigua i li va preguntar: – Què volies bon home? El vell li va explicar tot el que li demanava la seva dona i el peixet li va dir: – Tranquil, torna a casa i tindràs una casa nova! El bon home va tornar a casa i va veure que la caseta de terra es va convertir en una casa preciosa! I a dins estava la vella més enfadada que abans. – Toix –li va cridar la dona-. Una altra vegada no has sabut demanar el que havies de demanar! Torna i digues-li que no vull ser pobra mai més! Vull ser una reina!

El vell hagué de tornar a la vora del mar i cridar el peixet d’or. El vent començava a remoure l’aigua del mar. El peixet en va sortir i li va preguntar: – Què volies bon home? L’home li ho va explicar tot i el peixet li va dir: – Torna a casa tranquil. Faré el que vols. El vell tornà a casa i va veure un castell meravellós amb els guàrdies que no el deixaven entrar. Va passar una setmana i la dona va cridar al seu marit. – Tu, miserable –li va dir-; vull que vagis al mar i diguis al peixet que vull ser la reina de tot el món i vull que ell sigui el meu servent. – Què dius? T’has tornat boja? –intentà contestar-li el vell, però els guàrdies el van apuntar amb els sabres i el pobre home va haver d’anar a la vora del mar.

En el mar s’aixecà una tempesta terrible. El vell va cridar el peixet i aquest va sortir de l’aigua. – Què volies, bon home? – Perdona’m, –li va dir el vell-, però la meva dona s’ha tornat boja: no vol ser només una reina, vol ser reina de tot el món i que tu siguis el seu servent…! El peixet d’or, sense dir-li res, va desaparèixer dins de l’aigua. Quan el vell tornà a la cala va veure la seva caseta de terra, la vella asseguda a la porta i la pastera trencada davant seu.

Conte d’origen rus, adaptat per Lia Semenova. Font: Contes del món.


Deixa un comentari

Soc una nou

Títol: Soc una nou

Autora: Beatriz Osés

Il·lustrador: Jordi Sempere

Editorial: Edebé

Idioma: Català

Pàgines: 128

ISBN: 978-84-683-3458-5

Hola amic! Què tal? Com et dius? Jo em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai. Sí, sí, ja ho sé… Això és molt trist! Però al nostre món encara passen coses com aquesta. Fugíem de la guerra, del dolor i de la por; i ara, ja ho veus, estic aquí, tot sol, dalt d’una noguera que és propietat d’una advocada. Vols saber per què…? Doncs hauràs de llegir aquest llibre, divertit i entranyable, que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats. Va, corre, vine! Puja-hi i, sobretot, mira de no caure!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Make joy happen

Kyra Buschor i Constantin Paeplow han creat una bella història per a la companyia xinesa JD.com. Han volgut donar vida al Joy, una criatura adorable, i han aconseguit narrar, amb unes imatges precioses, el conte d’un gos, d’una garsa i d’una llauna de cucs. Gaudiu, doncs, d’aquesta encisadora coproducció: un conte senzill, profund i sense diàlegs. Fixeu-vos, però, en l’ús que es fa de les d’expressions facials i dels gestos matisats per tal de donar vida al relat. I és que, sense l’ús de les paraules, també podem narrar la vida d’uns personatges atractius i descriure paisatges impressionants. És l’art d’escriure i de llegir un text audiovisual. Èpica i senzillesa. Emoció i valors. Qualitat humana. Afecte, tendresa i estimació.


Deixa un comentari

Dia Internacional del Llibre Infantil

Captura de pantalla 2016-04-02 a les 13.38.44

Ja fa 49 anys, cada 2 d’abril, tot coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil. Enguany, el missatge central d’aquesta diada, ha estat il·lustrat pel dibuixant Ziraldo, i redactat, en forma de conte, per l’escriptora Luciana Sandroni. Aquí el teniu:

Hi havia una vegada una… princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t’inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te’n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l’espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l’esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!   [ Continua llegint… ]


Deixa un comentari

Un arbre nou al pati de casa

Em vaig plantar en terra, descalç, entre una llimera i un taronger, amb el desig de convertir-me en arbre. Estava convençut que les plantes dels peus s’arrelarien al terròs. A continuació, vaig alçar els braços, que s’havien de convertir en dues branques i havien de fer brotar molts altres bordalls.105 Un arbre nou al pati de casaMon pare, ma mare i mon germà s’estranyarien i es preguntarien, perplexos, per què havia crescut un arbre tot sol, sense que ningú l’haguera plantat ni se n’haguera ocupat. Tanmateix, estarien tristos i no podrien gaudir de l’arbre perquè jo hauria desaparegut misteriosament i no em trobarien enlloc, ni viu ni mort. A més a més, tampoc no podrien oblidar-se de mi ni tampoc no s’adonarien que m’hauria convertit en un arbre de pa blanc acabat de fer i ben calentet i, per cada fogassa que se’n collira, n’hi creixerien dues més, i ningú, mai més, no tornaria a patir fam. De sobte, però, vindrien hòmens malvats que desitjarien que la fam no s’acabara mai, em capturarien, em llançarien destrals i em queixaria de dolor.

Ma mare va sentir el meu crit, va eixir corrents de l’habitació i em va preguntar angoixada què em passava, però jo ni tan sols vaig obrir la boca. Vaig quedar immòbil al parterre i ma mare em va renyar: Fill, vols deixar de fer el mec? Que m’esglaies!

Tot seguit, va cridar el meu germà major perquè vinguera i, rient, li va dir:

Mira’l, el teu germà: s’ha tornat boig, pobret!

El meu germà em va preguntar què pretenia, però jo no li ho vaig contestar, perquè els arbres no parlen i, per això, vaig ignorar també tots els comentaris irònics que em van fer. Vaig quedar palplantat al parterre, immòbil, amb els braços alçats, i no me’n vaig sorollar fins que tots dos no es van asseure per dinar. Finalment, vaig menjar amb voracitat perquè els arbres, si no s’alimenten bé, també es moren.

TÀMER, ZAKARIA. Al-Qunfudh (L’eriçó). Londres: Riad El-Rayyes Books, 2005, p. 15-16. Traducció de Neus Tirado Gual. Font: Visat núm.19


Deixa un comentari

Llibres per als més petits (2)

070 Al llibreMARCEAU, Fani. Al llibre. Il·lustracions de Joëlle Jolivet. Barcelona: Corimbo, 2015

Il·lustracions de gran format que van una mica més enllà de clàssic llibre d’imatges. En aquest cas, a banda de posar nom als objectes, es convida a interactuar als més petits: “estic al cabell, diu el clip; estic al guant, diu la mà; estic a la sabata, diu una pedreta…”

070 L'àlbum de l'AdelaPONTI, Claude. L’àlbum de l’Adela. Madrid: Lata de sal, 2015 (Vintage)

Per primera vegada ens arriba un llibre d’imatges de grans dimensions, dels anys 80, que ha esdevingut un clàssic a França. Pura imaginació il·lustrada, sense mots.

070 El pastís és tan amuntSTRAßER, Susanne. El pastís és tan amunt. Barcelona: Joventut, 2015 (Els Meus Primers Llibres de Cartró)

Un conte encadenat protagonitzat per uns animalons que s’ajuden per a poder agafar un pastís que hi ha dalt una finestra. Amb una sorpresa final, el format i la il·lustració fa que sigui una història ideal per a explicar a grups.

Font: Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT)