Dinamitzant biblioteques

Títol: Dinamitzem?

Idea i compilació: Meritxell Buil

Edita: Departament d’Educació

Llicència: CC By-NC-SA

Programa: Puntedu

Idioma: Català

Any: 2020

Avui la nostra proposta no s’adreça ni a lector petis, ni a lectors mitjans, ni a lectors grans. Més aviat s’adreça a bibliotecaris i bons mestres. En coneixeu algun? Segur que sí. Se’ls distingeix perquè són amants fidels de la lectura, perquè saben el que ens agrada, perquè es preocupen per nosaltres i pel nostre creixement intel·lectual; perquè acaronen els llibres com s’acarona les persones, amb delicadesa i des del cor. Bé doncs, aquí teniu un magnífic dossier amb propostes per a la biblioteca escolar. Té dues parts. A la primera trobareu activitats pensades per a tots els nivells: per als infants més petits que comencen a descobrir el món dels contes, per als nens i nenes que comencen a explorar el món de les lletres, per als que volen cercar en els llibres nous coneixements, per als joves que estan desenvolupant el gust per la lectura, per als que utilitzen la biblioteca com a espai de creació, etc.; mentre que a la segona part trobareu una mena de carpeta per a la documentació de les activitats que ens permetrà fer quelcom imprescindible per a tot bon bibliotecari o per a tot bon docent: recordar, reflexionar, parlar i fer propostes de millora. Voleu que dinamitzem la biblioteca? Som-hi! Anem per feina! Parlem de llibres, recomanem, compartim les nostres selfies literàries, experimentem als laboratoris de lectura, elaborem les nostres pròpies guies, participen en els tallers de creació de contes, descobrim un món que és ple de llibres, i sobretot no deixem mai ni de somiar ni de llegir.

El realisme màgic de Pere Calders

Ja fa temps que els membres del Club de lectura de 4t d’ESO es troben, un dimecres al mes, per parlar sobre els sentiments, les emocions i els pensaments que han pogut extreure de les lectures que comparteixen; i d’aquesta manera és com han descobert que llegir i reflexionar acompanyats és una forma plaent d’enriquir-se intel·lectualment i de fer volar l’ànima envers contrades ben singulars.

Els textos escollits, aquest mes de febrer, han estat els contes breus (molt breus!) del realisme de Pere Calders: una proposta literària fascinant, misteriosa i provocadora, per a lletraferits de qualsevol condició que tinguin ganes de rumiar i, en algun cas, fins i tot de riure. Fixeu-vos si no en els exemples que us transcriurem a continuació i que són una simple mostra de les paraules màgiques que, alguna vegada, s’han llegit al racó més extraordinari de la nostra escola: la biblioteca! Gaudiu de la lectura, del regal de la vida, i que les paraules de Calders us condueixin cap a nous horitzons…

Miratge

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.

Balanç

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Judici precipitat

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

[ Vols llegir més contes breus de Pere Calders? ]

El tresor de Barbamec

Hola pirates! Com va tot? Heu llegit molts llibres durant aquest primer mes de l’any? Segur que sí, perquè sembleu persones molt espavilades i ben intel·ligents! Per cert, coneixeu en Barbamec? Sabeu qui és? Sí, sí! En Barbamec! El pirata a qui li agradava beure i fer el pallasso; el pirata que estimava la bella Julieta, que volia ser feliç al seu costat i oferir-li una serenata, tot i que cantava molt malament; el pirata que, de vegades, perd el somriure, però que sempre el recupera gràcies al seu tresor secret! El coneixeu…? I sabeu quin és el seu misteriós secret? Segur que sí! I, si no el coneixeu, no passa res, perquè només caldrà que vingueu a la Biblioteca de La Salle Reus, el pròxim dimecres, 1 de febrer, a les 5.15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Us esperem a tots! Sols o acompanyats de la vostra tripulació! Som-hi pirates! A l’abordatge!

Com amagar un lleó a l’escola

Els lleons són un símbol de força, de valor i de noblesa: tres qualitats que potser hauríem de tenir totes les persones. Esteu d’acord? Malgrat això, com prou bé sabeu, encara no està permès que els lleons vagin a l’escola, oi? El lleó de l’Iris, però, no es va voler quedar a fora, i és per això que va intentar esquitllar-se cada dia darrere seu i, fins i tot, hi va haver un dia que es va colar d’amagatotis a l’excursió al museu! I sabeu que va passar…? Creieu que l’Iris va ser capaç d’amagar el seu lleó abans que la mestra el descobrís? Doncs… qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, demà dimecres, 30 de novembre, a les 5.15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar! Esteu tots convidats! A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics. I sí, sí! Si teniu alguna mascota, per exemple un lleó de l’Àfrica, també el podeu portar; això sí, ben amagat, no fos cas que no el deixessin passar més enllà de la porteria! Entre tots, aquesta vegada, com bé podeu imaginar, intentarem descobrir, com amagar un lleó a l’escola perquè ningú no el descobreixi. Graaaaaaaoooo!!!

L’elefanteta Taca

L’elefant africà de la sabana, l’elefant africà del bosc i l’elefant asiàtic, també conegut com l’elefant de l’Índia, són tres espècies vivents de paquiderms que, habitualment, en el moment de nàixer, poden arribar a pesar 120 quilograms! Els elefants solen viure entre 50 i 70 anys. Tradicionalment són símbol de saviesa i, a més, són coneguts per la seva gran memòria i intel·ligència. És clar que això potser ja ho sabíeu, oi…? El que no coneixeu de ben segur és la història de la Taca, una elefanteta a qui un dia va envair la tristesa. Bé… això en algun moment ens ha passat a tots. El problema de la Taca, no obstant, era que no sabia com expressar els seus sentiments! I això sí que és dolent! Sabeu, però, qui va ajudar-la i què va fer per tal de recuperar l’alegria…? Doncs qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, demà dimecres, 1 de juny, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics. Entre tots, aquesta vegada, intentarem descobrir, per exemple, una de les millors maneres que tenim per expressar els sentiments. Us ho dic amb el pinzell a la mà! Ai! Amb el cor a la mà!

L’àngel de la son

Hi ha cançons senzilles, tendres i dolces que serveixen per fer dormir els infants. Són les cançons de bressol. Segur que tothom coneix alguna, perquè a tothom li han cantat suaument, a cau d’orella, quan era petit i estava al seu llit. A tu no…? Doncs bé, hi havia una vegada un nen que no podia dormir, i això, per a ell i per a la seva família, era un problema molt gran, ja que, a mesura que passaven els dies, aquest petit vailet anava perdent el bon aspecte i el bon estat de salut. De fet, el seu pare va haver de recórrer camins i muntanyes per resoldre aquesta complicada situació. I mentre anava a la recerca d’un remei definitiu per a la complicada situació, va trobar-se un escalador, una ermitana o, fins i tot, una noia que tocava el violoncel! Sabeu, però, on va trobar la crucial solució…? Doncs qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, el proper dimecres, 27 d’abril, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics i companys. Entre tots, aquesta vegada, intentarem descobrir qui és el misteriós àngel de la son. Shhhiiii! Silenci que comença! Ah! I que ningú s’adormi, si us plau!

Ens visita… Coia Valls

Estem d’enhorabona perquè divendres, 1 d’abril, a les 10:00 del matí, ens visitarà Coia Valls, l’autora de La Princesa de Jade (2010), El Mercader (2012), Les torres del cel (2013), La cuinera (2014), Amor prohibit (2015) o Etheria (2016). Si us agrada la bona literatura, si voleu fer-li alguna pregunta sobre el procés creatiu dels escriptors, o si heu llegit algun dels seus llibres, us esperem a la Sala de conferències de la nostra escola. Mentrestant, us deixem amb la sinopsi d’Amor prohibit:

Durant el primer terç del segle XV Catalunya tot just aixeca el cap després de fams i epidèmies sense precedents, però la por encara continua sacsejant els seus habitants. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre en Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Església, i l’Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell, que vol seguir les passes de metgesses com Margarida Tornerons o la jueva Floreta Sanoga. Mentre lluiten contra una societat opressora i, també, contra les seves contradiccions més íntimes, els protagonistes trenen un cercle de protecció a l’empara de les relíquies de sant Valentí que descansen al monestir de Sant Benet de Bages. En Pardo, un poeta de l’època, tal com ratifica més tard l’estudiós Martí de Riquer, ja parlava del Sant com a refugi dels enamorats.

De quin color és un petó?

A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs… però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser…? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet…? No, perquè també és el color de quan estàs empipat. Potser és verd com els cocodrils que sempre li han semblat tan simpàtics…? Impossible, perquè també és el color de les verdures i no li agrada menjar-ne! Com podríem descobrir de quin color són els petons…? Qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, el proper dimecres, 30 de març, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics i companys. Entre tots, aquesta vegada, intentarem descobrir de quin color són els petons. Muuuac!

La tortuga Pocapoc

Tothom sap que quan les coses es fan lentament surten molt millor; i qui no s’ho cregui que li pregunti a la tortuga Pocapoc, que tot ho feia sense cap pressa: jugar, passejar, llegir, rentar-se les dents, obrir i tancar els ulls, etc. Bé… Només hi havia una cosa que no la feia a poc a poc, i potser per això va patir un problema molt i molt gran que va tenir. Qui vulgui saber-lo, però, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, el proper dimecres 24 de febrer, a les 5:15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar. Esteu tots convidats. A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics i companys. Entre tots, aquesta vegada, descobrirem el que una tortuga ben eixerida pot ensenyar-nos sobre la paciència, la calma, la constància o la serenor. I no cal córrer! -va dir la tortuga-, perquè ho farem a poc a poc…