Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

‘Plus ultra’ de Jacint Verdaguer

Avui volem recordar que fa 170 anys naixia el poeta i prevere català Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Com a poeta romàntic, Mossèn Cinto esdevingué una de les grans figures de la Renaixença. De fet, se’l considera un dels principals impulsors del català com a llengua literària contemporània. Autor de L’Atlàntida (1877) o del Canigó (1886), va ser guardonat com a Mestre en Gai Saber, després de guanyar en nombroses ocasions el certamen literari dels Jocs Florals. Us oferim ara el videoclip del seu poema ‘Plus Ultra’, del llibre Al cel, musicat per Roger Mas i inclòs en el disc ‘Les cançons tel·lúriques’ (K Indústria Cultural, 2008).

Plus ultra

Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
—Estrelleta —jo li he dit—,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
—No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.