Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Corrandes d’exili

Joan Oliver i Sallarès va nàixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Molt més conegut com a Pere Quart, se’l considera un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. De fet, molts dels seus poemes han estat musicats per Serrat, per Raimon, per Llach i per molts altres cantautors. Avui us oferim una versió del seu poema Corrandes d’exili, interpretat per Sílvia Pérez Cruz, per Rocío Molina i per Joan Antoni Pich, al Festival Les Suds à Arles l’estiu de 2017. Els qui ja el coneixen saben perfectament que es tracta d’un document literari de caràcter històric i molt emotiu, que fa referència a una etapa convulsa i fosca de la nostra història, i al sentiment sempre dolorós de qui s’ha vist obligat a marxar de la seva terra, això sí, tot dient: “Avui en terres de França / i demà més lluny potser, / no em moriré d’enyorança / ans d’enyorança viuré”.


Deixa un comentari

Tècniques de creativitat

A la secció especial sobre Gianni Rodari del portal Gènius, l’escriptor reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus, ens proposa diverses estratègies perquè puguem estimular la nostra creativitat. És la gramàtica de la fantasia, de la màgia i dels somnis, que se’n deriva de tot allò que ens va ensenyar en Rodari, i que ara podem redescobrir de la mà del desassenyat professor Gramàticus Fantàstic. Si vols descobrir com dues paraules poden crear un món nou, si vols aprendre a formular hipòtesis fantàstiques, fer servir prefixes esbojarrats, crear paraules equivocades, saber qui és en Jaume de vidre, o si vols aprendre a restar sumant, o a transformar contes populars i tradicionals de manera arrauxada i alegre, no t’ho pensis més i coneix el professor més creatiu i divertit del planeta: el professor Gramàticus Fantàstic!


Deixa un comentari

Em dic A.

Avui el fang està sec i polsegós, i el vent me’l fica als ulls. A més, avui és el meu aniversari, o almenys això em penso. He preguntat a un adult si avui és tres de juliol i m’ha dit que és possible. I és que el tres de juliol és el meu aniversari. De fet, crec que sí, que el tres de juliol és el meu aniversari. Sí, n’estic segur. Tindré deu anys… Tinc deu anys! N’estic segur. He hagut de memoritzar tantes coses, i no és gens fàcil no descomptar-se de dia. Però el meu aniversari no se m’oblidarà mai més. No recordo quin dia és l’aniversari de la mare ni el del pare, però en recordo els noms. Complets. Fins i tot recordo els noms de les meves germanes, i estic bastant segur que també en recordo els aniversaris. Recordo les meves germanes. I la casa. Casa nostra. Recordo els diners que l’oncle em va ficar a la butxaca abans de pujar a aquella barca que era plena de desconeguts. Quan em vaig adormir, tenia els diners a la butxaca, i quan em vaig despertar, havien desaparegut. I també havien desaparegut les meves germanes, i els pares.

Però no hi vull pensar, en això. Ni en aquell home que em va amenaçar amb un ganivet i em va robar la motxilla. La motxilla amb el mòbil… El mòbil, i els papers. El mòbil ple de fotos de les meves germanes, els pares i els amics, i els seus números; vídeos, música, totes les coses bones de la meva vida. I els papers, uns papers que ara podrien demostrar a tothom que avui és el meu aniversari, uns papers on hi havia els noms complets de la mare i el pare, el nom del nostre poble, i tot el que cal saber sobre la meva història, totes les coses que estic començant a oblidar. Per això aquí ningú no sap que avui és el meu aniversari. Per tant, aquí ningú no em farà cap regal. Si algú em donés una targeta d’aniversari, l’ensenyaria als guàrdies i diria: “Ei, mireu! Em creieu, ara? El meu nom! La meva edat! Aquí, a la targeta d’aniversari! Aquesta és la prova!”. Per això us volia explicar la meva història, perquè els guàrdies diuen que tot el que passa s’ha de documentar. Però no explicaré la història del meu passat: explicaré la meva vida d’ara, aquí al camp, d’avui endavant. El dia que faig deu anys. Vet aquí la meva història…

Tasane, Steve. 2021. Em dic A. Pontevedra: Kalandraka editora. Fragment adaptat.


Deixa un comentari

La música del diable

Títol: La música del diable

Autor: Silvestre Vilaplana

Editorial: Cruïlla

Idioma: Català

Pàgines: 136

Any: 2020

ISBN: 9788466148788

El gran músic Lluc Erill ha desaparegut en circumstàncies estranyes. Tot fa pensar que s’ha suïcidat llençant-se al mar. Abans de desaparèixer, però, ha deixat una carta amb un missatge ben sorprenent. Es tracta del primer misteri d’una llarga llista d’enigmes: uns escrits que són absolutament críptics, que van acompanyats d’uns codis QR i que sempre remeten a diferents obres musicals. El pitjor de tot és que tots contenen referències al diable. Malgrat tot, la Sara, que és neta del prestigiós músic, amb l’ajuda d’un bon antic amic de l’avi, intentarà resoldre els enigmes per descobrir la veritat amagada. El que més neguiteja la Sara, però, són les al·lusions dels missatges al fet que ella també corre perill i la certesa que el seu avi estava molt espantat abans de desaparèixer. No sabem si se’n sortirà. De fet, sense adonar-se’n, ha començat una cursa contrarellotge per salvar el més important, molt més important encara que la vida d’en Lluc. No us en podeu fer càrrec, amics lectors. Cal arribar fins al final, sigui com sigui. Ho aconseguirà?


Deixa un comentari

Som diferents, som amics

Títol: Som diferents, som amics

Autora: Magui Siffredi

Traducció: Anna Amat

Editorial: Trampa ediciones

Idioma: Català o castellà

Any: 2020

ISBN: 9788412167757

En Leopoldo és altíssim, com la torre més alta de la ciutat on viu. En Boris, en canvi, és ben menut, com la roca més petita de bosc que cuida; un bosc, amb les seves plantes, arbres i animals, que és el lloc perfecte perquè aquests dos éssers, tan diferents l’un de l’altre, s’uneixin per acomplir una missió extraordinària. Podrà aquesta nova amistat superar tots els obstacles que aniran sorgint? Amb una mirada dolça i divertida, la Magui Siffredi ens porta la història de dos amics, ben diferents, que aprendran que l’important no són les aparences, sinó que junts, sempre podem ajudar-nos els uns als altres. Quan en Leopoldo i en Boris es van conèixer, per exemple, es van mirar amb desconfiança. Com s’ho havien de fer per conviure en pau, un gegant i un nan? T’ho imagines? Vols esbrinar-ho…? De moment, només et direm que, de vegades, quan en Boris arribava a la cabana, trobava el gegant enfilat a l’arbre més alt del jardí, gaudint de la posta de sol, i es moria de ganes d’enfilar-se a la capçada d’aquell mateix arbre, com ho havia fet en Leopoldo, però tenia les cametes curtes i no podia arribar tan amunt, fins que va passar el que va passar…


2 comentaris

Tot anirà bé!

2020 ha estat un any que difícilment oblidarem. De fet, sense cap mena de dubte, moltes de les històries que hem conegut, o bé que hem protagonitzat, acabaran transmetent-se de generació en generació; i qui sap si, quan arribarà l’any 2115, un avi i la seva neta en parlaran de tot plegat, mentre contemplen el planeta Terra des de l’espai, a bord d’un transbordador espacial. Qui sap, doncs, si tot això acabarà passant, ja que, com bé dia el poeta, tot és possible i tot està per fer. De moment, però, començarem per descobrir el secret que ens volen explicar en Miquel i la Núria, un secret que potser podria ajudar-nos a comprendre que, malgrat els problemes i les dificultats, la vida és realment bonica si aprenem a estimar les nostres diferències i, sobretot, si aprenem a contemplar-la amb perspectiva i amb un gran somriure.


Deixa un comentari

Miniclàssics universals

Avui us presentem “Miniclásicos”, una col·lecció de llibres il·lustrats per a infants que us poden servir per aproximar els més menuts a grans obres de la literatura universal com ara el Quixot, l’Odissea, Romeu i Julieta, Tirant lo Blanc, Frankenstein, L’illa del tresor, Els Viatges de Gulliver o La volta al món en vuitanta dies. Cada llibre inclou diversos exercicis interactius destinats a desenvolupar les habilitats de comprensió lectora que serveixen per avaluar i reforçar de manera entretinguda la comprensió dels continguts de cada publicació. En definitiva, es tracta d’una fórmula molt encertada que permetrà que els infants puguin familiaritzar-se amb els arguments i els personatges d’alguns dels més grans clàssics de la història de la literatura universal. Si et descarregues l’App en versió iOS, de forma totalment gratuïta, podràs llegir i resoldre els jocs de l’adaptació del Quixot! Te’n recordes? “En un lugar de la Mancha…”


Deixa un comentari

Totes les fades del Regne

La Camèlia va entrar i va tancar bé la porta darrere seu. Es va treure les sabates i, després de posar-se les sabatilles, va encendre el foc i va preparar-se una coseta senzilla per sopar. En acabat, mentre el cassó amb la xocolata s’anava escalfant, es va aturar davant la prestatgeria on guardava el que considerava el seu tresor més gran: la seva col·lecció de llibres de contes, que havia acumulat al llarg de tota la seva vida i que mai no es cansava de llegir i rellegir, tot i que ja se’ls sabia de memòria. Alguns d’aquells relats apareixien en recopilacions diverses, però a la Camèlia li agradava assaborir-ne els matisos, les diferències que es podien apreciar entre una versió i l’altra, les interpretacions que variaven segons cada text, segons el lloc o l’època. Gaudia descobrint contes que feien referència a algun esdeveniment en el qual ella mateixa havia participat o del qual havia sentit parlar, o bé aquells que narraven els fets ocorreguts a algú que coneixia. Seguia amb gran interès cada canvi que es produïa en la tradició, i li agradaven especialment els contes més antics, els més propers a la font original. Però, a mesura que passaven els anys, cada vegada era més difícil trobar-ne. Cada nova generació reescrivia la tradició i relatava la seva pròpia interpretació de les històries que havia sentit explicar als pares o als avis.

Tanmateix, la Camèlia trobava que tots els contes eren meravellosos en totes les seves versions. El fet de trobar-hi variacions no la molestava. Era ben conscient, per exemple, que molta gent atribuïa a l’Orquídia, l’Azalea o la Magnòlia moltes de les coses que en realitat havia fet ella, però aquella circumstància més aviat la divertia. Al capdavall, en tots aquells contes la fada padrina era sempre… la fada padrina, i prou. Sense nom, sense història i sense descripció. A vegades es feia referència als bonics vestits que duia la fada, o al seu palau de cristall; era obvi que aquests detalls encaixaven més amb les circumstàncies de l’Orquídia que no pas amb les d’ella. Però la Camèlia ho trobava natural; al cap i a la fi, cap mortal no havia visitat mai casa seva. Potser es pensaven que totes les fades vivien, igual que l’Orquídia o la Magnòlia, en palaus elegants i fastuosos. I la Camèlia també s’ho hauria pogut permetre, naturalment; la màgia donava per a això i per a molt més. Però el cas era, ras i curt, que preferia la seva caseta al bosc. No tenia més misteri.

Laura Gallego. 2015. Totes les fades del Regne. Editorial Montena. (Fragment)


Deixa un comentari

Plantar arbres, sembrar idees

Títol: Plantar arbres, sembrar idees

Comentaris: Laia de Ahumada

Il·lustradora: Vanina Starkoff

Traductor: Jordi Pigem

Editorial: Akiara Books

Edició bilingüe: català i anglès

Any: 2020

ISBN: 9788417440695

Wangari Maathai va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca pionera al capdavant del Moviment Green Belt, que va transformar el paisatge i la societat de Kenya amb la plantació de desenes de milions d’arbres i amb la seva contribució a l’empoderament de les dones i a la lluita per la democràcia. Era la primera vegada que el Nobel de la Pau premiava una dona africana, i també era la primera vegada que aquest premi reconeixia la defensa del medi ambient com a element clau per a la pau. A través d’aquest llibre, Akiara Books ens ofereix el seu discurs en una edició bilingüe, en anglès i català, acompanyat dels comentaris, profunds i encertats, de la Laia de Ahumada i d’unes il·lustracions en dues tintes, amb un caràcter ètnic i expressiu, que recreen la vitalitat d’aquesta dona excepcional i del seu pensament.