Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Donants de veu

Coneixeu la campanya Donants de veu? Aquesta magnífica iniciativa té com a propòsit crear una xarxa de 100 persones voluntàries, enregistrar i editar 100 audiolectures de les obres clàssiques de la literatura catalana i publicar-les a espais web i plataformes obertes perquè tothom pugui escoltar-les i gaudir-ne. El repte durarà 100 dies i acabarà el 30 de juliol de 2021. Tic-tac-tic-tac… En aquest document hi trobareu tota la informació per afegir-vos a la campanya. Aquí trobareu la llista de lectures proposada per les institucions impulsores. Per cert, val a dir que aquesta iniciativa s’està impulsant des de la Universitat Oberta de Catalunya amb la col·laboració d’altres d’associacions i entitats compromeses amb la presència de la cultura i la llengua catalanes a la xarxa. Per què? Doncs perquè els audiollibres s’estan convertint en un nou format de lectura cada cop més emprat; perquè n’hi ha molt pocs en català i no s’inverteix gaire per crear-ne de nous; perquè els lectors podem donar veu a les nostres obres preferides i fer que encara es coneguin més i millor; perquè es vol impulsar un clam a favor de l’audiollibre en català; perquè volem que el català sigui present a les plataformes d’audiollibres obertes internacionals; perquè volem donar més visibilitat per a la literatura i la llengua catalanes a la xarxa; i per moltíssimes altres raons. Necessites més motius per sumar-t’hi?


Deixa un comentari

Tot sol

Estirada, ahir a la nit pensava com podria trobar una casa per a l’ànima, una casa on l’aigua no tingui set i el pa no sigui dur com un roc. Se’m va acudir una cosa i no crec pas que m’equivoqui: i és que ningú, ningú, de debò, ningú se’n pot sortir tot sol, aquí. I és que sol, tot sol, no hi haurà ningú, ningú, de debò, ningú que se’n surti, aquí. I ara, si pares l’orella, t’explicaré el que sé. Sé que els núvols congrien tempesta, sé que el vent bufarà fort i que la raça humana pateix, i en sento els laments i els plors: perquè ningú, ningú, de debò, ningú se’n pot sortir tot sol, aquí. I és que sol, tot sol, no hi haurà ningú, ningú, de debò, ningú, que se’n surti, aquí.

“Tot sol” de Maya Angelou. Traducció: Maria Cabrera


Deixa un comentari

Archie, el noi que parlava amb elefants

Títol: Archie, el noi que parlava amb elefants

Autor: Lluís Prats Martínez

Editorial: Columna

ISBN: 9788466427913

Idioma: Català

Pàgines: 288

Any: 2021

Kenya, 1947. Una elefanta neix en un poblat a tocar de la plantació de te de la família Cunningham. La infantesa del petit Archibald quedarà marcada per aquest esdeveniment extraordinari. El vincle que s’estableix entre tots dos durarà seixanta anys, i res, ni els canvis de continent ni les moltes voltes que dona la vida, aconseguirà desfer aquella amistat entre un nen i una elefanta, entre l’home i la natura. Malgrat abandonar l’Àfrica només amb onze anys, l’Archibald Cunningham sempre somiarà tornar-hi i retrobar aquella amistat, però només quan arribi als seixanta-sis anys, després de jubilar-se, aconseguirà complir el seu desig: tornar a veure elefants en llibertat.


Deixa un comentari

Coraline

Títol: Coraline

Autor: Neil Gaiman

Traductor: Marc Rosich Martí

Idioma: Català o castellà

Editorial: Salamandra

Any: 2021

ISBN: 9788418637407

L’endemà de mudar-se de casa, la Coraline explora les catorze portes de la seva nova llar. Tretze es poden obrir amb normalitat, però la catorzena està tancada i tapiada. Quan per fi aconsegueix obrir-la, la Coraline es troba amb un passadís secret que la condueix a una altra casa tan semblant a la seva que resulta esgarrifosa. No obstant això, hi ha certes diferències que criden la seva atenció: el menjar és més saborós, les joguines són tan desconegudes com meravelloses i, sobretot, hi ha una altra mare i un altre pare que volen que la Coraline es quedi amb ells, es converteixi en la seva filla i no marxi mai més. Aviat la Coraline s’adona que, rere els miralls, hi ha altres nens que han caigut en el parany. Són com ànimes perdudes, i ara ella és la seva única esperança de salvació. Però per rescatar-los també hauria de recuperar els seus veritables pares i tornar a la seva vida anterior. T’imagines el que això implica per a la Coraline? Vols saber si estarà disposada a superar aquest repte? Acompanya-la i deixa que et transporti a un món de fantasia i de terror. La por se’t colarà per les sabates. No ho dubtis. Potser, però, també aprendràs a superar els teus temors… O no.


Deixa un comentari

Descontrol

2036. La tecnosfera cobreix tot el globus i les grans corporacions controlen el planeta. Han colonitzat tots els racons de la vida. Ho saben tot de nosaltres. El seu objectiu: conèixer el present per poder dirigir el futur i que no hi hagi alternativa. Hi ha, però, un reducte de resistència a aquesta dominació absoluta: els llibres. Sense wifi, sense plàstics, sense bateria, sense dades, sense presses, sense cobertura, sense vigilància i sense pantalles, els llibres són armes d’instrucció massiva que poden ajudar-nos a transformar positivament les nostres vides i la societat. Recorda: si el mòbil et controla, els llibres són DESCONTROL. Què prefereixes? El dolor del coneixement o l’anestèsia de la ignorància?


Deixa un comentari

Any Felícia Fuster

Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921 – París, 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica, amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seva inquietud vital la van portar a París, com va passar amb molts altres artistes i escriptors de la seva generació. De fet, el 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Molt posteriorment, el 1984, va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, moment a partir del qual va desplegar amb gran força la seva obra literària i pictòrica. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar sols interessada per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. També, però, va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Si voleu aproximar-vos a la seva vida i a la seva obra, aprofiteu que enguany és l’Any Felícia Fuster. Paga molt la pena descobrir una obra que podem definir com a original, moderna, experimental, i sobretot, dinàmica i inspiradora. [ Accés a la font d’informació original ]


Deixa un comentari

Paraules d’Arcadi

No cal canviar la muntanya de cop. Tampoc podem. Cal anar canviant l’actitud dia a dia. Jo sempre he dit que la nostra actitud com a consumidors pot produir canvis, com diu Brenda Chávez al llibre Tu consumo puede cambiar el mundo: si els poderosos mantenen el seu poder en aquest món capitalista és perquè nosaltres cada dia comprem on comprem, obrim comptes corrents on els obrim, gastem energia de les grans corporacions…; és a dir, amb cada acte de consum, com diu el llibre, emetem un vot de confiança i donem suport a una forma de producció, de manera que activem una cadena d’abastament amb la qual beneficiem empreses que potser estan contribuint a l’abús social. El consum responsable ha de ser un consum conscient, i amb cada nova actitud que no afavoreixi empreses criminals anirem afeblint el sistema depredador. Evidentment, els poderosos ens intentaran manipular i convèncer de comprar aquí o allà. Però no hi veig altra solució. I aquí ens hem de convèncer que el canvi és positiu i no fer tant cas del que ens dicten els mitjans de comunicació fàctics per explicar a la gent el que passa.

Oliveres, Arcadi. 2021. Paraules d’Arcadi. Barcelona: Angle Editorial. Fragment del llibre.


Deixa un comentari

La música de les paraules

Un any més, l’Associació Internacional de Llibres per a Joves (IBBY) promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil, el 2 d’abril, tot coincidint amb la commemoració del naixement de Hans Christian Andersen. Enguany, el missatge oficial, escrit per la nord-americana Margarita Engle i traduït al català per Mercè Ubach, reflexiona sobre la música de les paraules d’aquesta forma: “Quan llegim, al cap ens creixen les ales, i quan escrivim, cantem amb els dits. Els mots són tambors, flautes a la plana, ocells cantors i elefants trompetistes, rius que discorren, cascades que salten, papallones volant com artistes. Les paraules conviden a ballar, amb ritmes, rimes i els batecs del cor, repics de peülles i batecs d’ales, amb rondalles antigues i modernes, amb contes fantàstics o realistes. Tant si t’estàs tranquil a casa teva com si explores fronteres tot cercant nous territoris i una llengua estranya, els contes i els poemes et pertanyen. Quan compartim els mots, les nostres veus esdevenen música del futur, pau, alegria i la companyonia d’un càntic dedicat a l’esperança”.


Deixa un comentari

Tu no ets la teva selfie

Títol: Tu no ets la teva selfie

Autora: Liliana Arroyo Moliner

Editorial: Pagès editors

ISBN: 9788413031941

Col·lecció: Nandibú Zeta

Idioma: Català

Any: 2020

Si alguna vegada has fet bogeries per aconseguir una selfie o has pensat que la teva vida no val res al costat del postureig dels altres, aquest llibre és per a tu. De vegades, és com si habitar les xarxes socials ens obligués a fer viatges fascinants, a tenir cossos perfectes, a menjar plats extremadament suculents o, encara, fins i tot a haver de presumir de les nostres mascotes. Alhora, som més conscients que mai de la quantitat d’experiències que existeixen per omplir cada minut de la nostra vida. Ens sobrepassa la impaciència, la insatisfacció i la inseguretat. Però sobretot que no es noti, oi? Aquest llibre conté nou càpsules dedicades a l’ego, el postureig i el FOMO, l’afany de col·leccionar amics i la polarització, les apps de la seducció, la dimensió anònima, l’empatx de continguts o la procrastinació. Explora alguns punts de trobada i desencant, plaers culpables i tensions existents entre la realitat i la ficció. No és un problema meu ni teu, sinó nostre, perquè hi ha una indústria sencera al darrere. Ens estan fent, literalment, una mena de xantatge emocional que és dolç i pervers alhora. Algunes situacions incloses al llibre són experiències directes de persones que s’han deixat entrevistar. En direm el Club dels Còmplices, format per dotze nois i noies que tenen entre divuit i vint-i-nou anys. L’objectiu és aportar una visió crítica i constructiva per entendre com les emocions ens governen molt més del que ens pensem. De fet, són la benzina de totes les tensions, angoixes i alegries que ens aporten les xarxes socials. Aquesta és una invitació a comprendre, a reflexionar i a descobrir, per exemple, que tu no ets la teva selfie.

[ Vols accedir a la guia de lectura? ]