Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Enigmes d’art

Títol: Enigmes d’art

Autors: Víctor Escandell i Ana Gallo

Editorial: Zahorí Books

Idioma: Català o castellà

Pàgines: 64

Any: 2022

ISBN: 9788418830341

La col·lecció més internacional de Zahorí ja té un nou títol: Enigmes d’art. En aquesta ocasió, els enigmes que entusiasmen els nostres joves lectors es traslladen al món de l’art. Entre escultures renaixentistes i pintures futuristes, sempre hi haurà un misteri que els lectors hauran de resoldre amb lògica i imaginació. Cada enigma ens introduirà en un moment important de la història de l’art o en l’entorn d’un artista destacat. Resolent els misteris aprendrem algunes pinzellades sobre els principals moviments artístics i coneixerem tècniques, personatges i curiositats. A més d’això, la secció “Viu i experimenta l’art!” ens proposarà activitats divertides al final del llibre. Serà llavors quan arribarà el moment de convertir-te en artista, desenvolupar un estil i plasmar-lo en una o diverses obres d’art per tal d’aprendre tot practicant. Per cert, el llibre inclou un mirall amb el qual es podran desxifrar els textos de les solucions dels enigmes, presentats en escriptura especular, a la manera del genial Leonardo.


Deixa un comentari

L’alliberament de llibres

El passallibres, potser encara molt més conegut pel terme anglès bookcrossing, és una activitat que consisteix a deixar llibres en espais públics perquè qualsevol persona els pugui gaudir gratuïtament. Arreu del món hi ha diferents moviments solidaris, organitzacions sense ànim de lucre (Little Free Library, Book Crossing, etc.) i també, evidentment, ciutadans anònims, que treballen per afavorir i enfortir aquest intercanvi generós de llibres entre les persones. T’imagines que algun d’aquests “llibres alliberats” pogués canviar el curs d’una vida?


Deixa un comentari

Any Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater va néixer a Reus fa cent anys i va morir a Sant Cugat del Vallès en fa cinquanta. Tenim una doble oportunitat, doncs, per commemorar l’obra d’un dels grans poetes catalans de tots els temps, que va destacar també com a crític d’art i de literatura, i que va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística. Ferrater també va encarnar la figura de l’intel·lectual independent i rebel que exerceix la llibertat de pensament al marge de manaments ideològics. Potser per això, l’impacte de la seva mort sobtada el va convertir, a més, en una figura icònica.

L’Any Ferrater ens facilita, d’una banda, donar projecció a les diverses iniciatives culturals (recitals, conferències, tallers de lectura, exposicions, espectacles de dansa, cançó o teatre, etc.) que han sorgit arreu del territori, vinculades a la figura d’aquest poeta reusenc; i, d’altra banda, oferir recursos i materials videogràfics i didàctics, perquè l’obra i la figura de Gabriel Ferrater puguin fer-se accessibles als usuaris de les xarxes de biblioteques i, evidentment, també als alumnes dels centres d’ensenyament secundari i de les universitats.

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


Deixa un comentari

De Kansas a Oz

De sobte, l’oncle Henry es va aixecar. – S’acosta un cicló, Em! -va cridar a la seva dona-. I va arrencar a córrer cap als coberts on tancava les vaques i els cavalls. La tia Em va deixar la feina i va sortir a la porta. Amb una sola mirada en tingué prou per comprendre que el perill era a tocar. – De pressa, Dorothy! -va cridar-. Cap al soterrani! Llavors, es va sentir un enorme gemec del vent i tot va trontollar tan fort que la nena va perdre l’equilibri i va caure asseguda a terra. De fet, la casa va arribar a fer dos o tres giravolts i començà a aixecar-se pels aires. El vent del nord i del sud s’havien trobat justament en aquell racó de món, i n’havien fet el centre exacte del cicló. Després dels primers giravolts, i fora d’una vegada que la casa es va inclinar perillosament, a la Dorothy li feia la impressió que la gronxaven suaument, com un nounat en un bressol. Van anar passant les hores, i a poc a poc va anar perdent la por. Malgrat el balanceig de la casa i els udols del vent, aviat va tancar els ulls i es va quedar adormida com un soc.

La va despertar un patac tan brusc i tan fort que, si la Dorothy no arriba a trobar-se ajaguda en la tovor del seu llit, potser hauria pres mal i tot. Tot i això, el sotrac li tallà la respiració. Què devia haver passat? Sortosament, la casa havia deixat de moure’s i ja no era fosc, evidentment, puix que un sol radiant entrava per la finestra, inundant la petita cambra. Saltant del llit, i seguida del Totó, el seu gos, la nena va córrer cap a la porta i l’obrí. De seguida va llançar un crit de sorpresa i va mirar al seu voltant, tot obrint els ulls com taronges davant les coses meravelloses que veia. El cicló havia dipositat la casa molt suaument -per ser un cicló- enmig d’un país d’una bellesa insuperable. Pertot es veien delicioses clapes de gespa verda, amb arbres imponents, ben carregats de fruita saborosa. A dreta i esquerra hi havia rengles de magnífiques flors, i tot d’ocells de plomatge rar i de colors vius cantaven i saltironejaven entre els arbres i els arbusts. També hi havia un rierol que lliscava, lluïssejant, entre les verdes ribes, amb un murmuri suau que sonava encisador a les orelles d’una nena com la Dorothy, que havia viscut tant de temps en les resseques i grises prades de Kansas.

Lyman Frank Baum. El màgic d’Oz. Fragment adaptat.


Deixa un comentari

Una balada del mar del Nord

Títol: Una balada del mar del Nord

Autor: Raimon Portell i Rifà

Editorial: Edebé

Idioma: Català o castellà

Pàgines: 116

Any: 2022

ISBN: 9788468355986

L’Stil observa el mar del Nord des de dalt d’una duna. Però, què hi fa allà dalt? Déu meu! Ni ell mateix ho sap! De fet, la seva memòria amb prou feines es remunta al moment en què va despertar en una casa estranya i dins d’un cos que es negava a respondre, a causa d’un incident del qual ara només recorda petits fragments. No té ni idea de qui era abans o de què havia fet. Ni tan sols recorda el seu nom. Això no obstant, a partir d’aquesta situació inquietant, els capítols d’aquesta la novel·la segueixen un camí que potser li permetran recuperar la seva identitat i la seva història. Si vols acompanyar-lo, endavant! Això sí, ho hauràs de fer en un context prou complicat i en el qual, com passa sovint, malauradament els més humils són els qui pateixen les pitjors conseqüències. Però si ets prou intel·ligent i sensible, i estàs disposat a recórrer el trajecte més encertat que servirà per descobrir la veritat a través de la música, del mar i dels secrets de la memòria, aquesta és la teva novel·la: una aventura que, per cert, també et farà entendre que, de vegades, els silencis són tan importants com les paraules.


Deixa un comentari

La Valentina i el llop de sorra

Títol: La Valentina i el llop de sorra

Autora: Åsa Lind

Il·lustradora: M. Elina Méndez

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català o castellà

Any: 2021

ISBN: 9788418558252

La Valentina i el llop de Sorra culmina l’exitosa trilogia protagonitzada per una nena, ben desperta i inconformista, i un molt bon amic seu, astut i aciençat. Després de El Llop de Sorra (Premi Atrapallibres 2020) i Les històries del Llop de Sorra, aquest volum final ens presenta la faceta més divertida de la Valentina. I és que, encara que es faci gran, aquesta noia continua sorprenent a tothom amb el seu enginy i la seva manera d’entendre la vida, l’amistat, la família, la por, la mort i molts altres misteris. Potser el més bonic de tot és que, al costat de la Valentina, sempre trobarem un “llop de sorra” que l’escoltarà, que la comprendrà i que compartirà amb ella el seu humor i imaginació desbordants. Creu-me quan et dic que la seva personalitat és realment impactant. Potser com la teva, oi? Si vols conèixer aquest ésser meravellós (com tu!, perquè tu també ets un ésser meravellós!) i la matèria primera de la qual està fet el seu llop màgic, somiador i entranyable, no deixis de llegir aquest llibre. Com a bon lector, ho agrairàs!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Llegir en veu alta

Ja fa molt de temps que el Dia mundial de la lectura en veu alta està patrocinat per institucions com Scholastic, l’editorial i distribuïdora de llibres infantils més gran del món, o LitWorld, una organització que treballa i s’esforça per tal per promoure l’alfabetització de tots els ciutadans. I és que, ni que ens costi de creure, encara hi ha milions d’infants i d’adults que no saben llegir i que en voldrien aprendre. Només per això, ja paga la pena celebrar aquest dia i empoderar les persones mitjançant el poder de les paraules i de les històries. Recordeu, doncs, que, durant la primera setmana de febrer, els lectors de tot el món celebrarem el Dia Mundial de la lectura en veu alta de formes ben diverses. L’1 de febrer, per exemple, a les 18.00 h, l’insigne escriptor reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus, festejarà el World Read Aloud Day amb una lectura en veu alta de La maledicció de les bruixes, el seu darrer llibre, a La caixa d’eines i al canal de Youtube de Barcanova Literatura. Et recomanem que no t’ho perdis, no fos cas que les bruixes que puguin viure a prop teu no ho entenguin i decideixin trucar a la teva porta, una nit qualsevol d’aquest fred hivern, per demanar-te explicacions. Oi que no voldries que això acabés passant? Doncs, llegeix molt, i llegeix en veu alta, a prop dels teus éssers més estimats, i els bons auguris atrauràs! Paraula de bon lector!


Deixa un comentari

Literatura i arquitectura

Mercè Rodoreda sempre ha descrit molt bé els carrers i cases de la seva època. L’arquitecta Núria Moliner ens ensenya una casa reformada seguint les descripcions dels seus llibres. La reforma ha volgut valorar els espais que en l’època modernista eren molt utilitzats, com la galeria, les torratxes i les terrasses que aboquen sempre al punt culminant de moltes cases modernistes: el jardí. Per cert, molt sovint, les torratxes servien per poder veure el mar. Ara, però, en molts casos això ja és impossible perquè les ciutats han crescut molt i a on hi havia camps ara hi ha edificis molt alts. Això no obstant, cal recordar sempre que allà a on no arriba l’arquitectura, tenim els llibres per poder imaginar.

“Poc dies abans d’anar a París, Valldaura dugué la Teresa a veure la torre. Fontanills els acompanyà. Així que baixaren del cotxe la Teresa es quedà tan parada que només tingué esma de dir: «Déu meu, sembla un castell!» Al peu del reixat començava un caminal molt ample, amb castanyers a banda i banda; al fons, alta de tres pisos, amb dues torratxes i totes les teulades de rajoleta verda, coberta d’heura amb les fulles que ja s’anaven tornant vermelles, la casa es retallava sobre un cel de tardor. Feia vent i els tres graons que pujaven fins a l’entrada estaven mig colgats de fulles. A un costat, tocant a la porta, hi havia dues gerres grosses, vernissades, plenes de terra, i uns quants testos amb plantes mortes. Valldaura aixecà el bastó i, assenyalant la terrassa aguantada per quatre columnes de marbre rosa que protegia el cancell, digué: «La faré cobrir de vidres i a l’hivern hi podrem prendre el sol». Fontanills ficà la clau al pany i forcejà una estona: «Tot està rovellat, senyor Valldaura; però ja ho anirem adobant.» El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol ram, amb la barana de ferro forjat, pujava en corba fins al primer pis. Anaren resseguint totes les habitacions; hi havia parets amb tires de paper desenganxades i la pudor d’humitat ofegava. A les torratxes s’hi anava des del tercer pis per unes escales molt estretes de graons alts; en el primer replà hi havia una porteta que donava a la teulada…” (Fragment de Mirall trencat)


Deixa un comentari

Paraulògic

De forma ben encertada, el filòsof i humanista valencià Joan Lluís Vives va dir que “no hi ha mirall que reflecteixi millor la imatge d’un home que les seves pròpies paraules”. Això em fa sospitar i em fa creure que les persones, potser, estem fetes de paraules, d’idees que pensem i amb les quals diem i escrivim cròniques, llegendes, contes, faules, novel·les o, fins i tot, poesia. De fet, tot això és possible gràcies a les paraules! No us sembla meravellós? Amb la paraula, però, també podem gaudir de forma molt més simple i joguinejar sense cap altra finalitat. Us atreviu a fer-ho? Doncs aquí teniu l’accés a Paraulògic, un joc en línia i gratuït que planteja un repte lingüístic diari.

Per jugar al Paraulògic, inspirat en l’Spelling Bee, cal formar paraules amb les lletres que ens oferirà un rusc diari de set cel·les. Cal fer-ho, això sí, respectant unes normes molt bàsiques: la lletra del mig, per exemple, és obligatòria; si ho considereu necessari, les lletres es poden repetir; les paraules han de tenir un mínim de tres lletres; dels verbs només s’admeten els infinitius (no les formes conjugades); dels noms i adjectius s’admeten les formes masculina i femenina (no els plurals); i no s’admeten noms propis, només paraules que figurin al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Hi voleu jugar una estona? Vigileu, però, perquè és altament addictiu, com la bona lectura!