Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Primavera (Miquel Martí i Pol)

Us presentem «Primavera» de Miquel Martí i Pol! En aquest vídeo trobareu les il·lustracions del poema «Primavera» que es troba al recull «El poble». L’oreneta ens avisa que ve el bon temps i la millor manera de celebrar-ho és cantant la cançó que Guillem Roma i Guillem Ramisa han musicat expressament per a l’ocasió. Trobareu dos vídeos més que poden complementar l’experiència: un amb la lletra del text per aquells que la vulguin llegir al mateix temps que els cantautors la canten, i un sense la lletra i sense la veu dels cantautors, però amb la banda sonora per acompanyar aquells valents i valentes que s’hagin après la cançó! Us atreviu a celebrar el Dia Mundial de la Poesia cantant amb nosaltres? Som-hi!


Deixa un comentari

Lectura per a l’èxit educatiu

Coneixeu LECXIT? N’heu sentit a parlar? Lecxit té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora. Des del projecte tenen el repte de garantir que tot l’alumnat finalitzi l’etapa de Primària amb un nivell de competència lectora que garanteixi el seu desenvolupament educatiu i social; i per a fer-ho compten amb una xarxa de més de 250 centres educatius, biblioteques i entitats socials on més de 1.800 voluntaris acompanyen individualment infants que acabaran esdevenint lectors orgullosos, segurs, entusiasmats amb l’aprenentatge i preparats per a l’èxit educatiu. Lecxit també ofereix orientacions i materials a les famílies per tal d’implicar-les en la millora dels hàbits lectors dels més petits, i es coordina amb els centres educatius per triar els infants que més necessiten participar en el projecte. Més informació a LECXIT, lectura per a l’èxit educatiu.


Deixa un comentari

L’escarabat verd

A popa, Amrith, acompanyat de son pare, va veure com la ciutat s’allunyava lentament i es perdia entre les boires matinals. Quan va ser ja un tros lluny, va córrer cap a la proa i va dirigir la vista vers l’horitzó, vers aquell horitzó blau, on s’ajuntaven el cel i la terra, i que semblava cridar-lo, convidant-lo a l’aventura. I quan es va sentir ja sadollat de la blavor del cel i del mar, i es va haver cansat d’anar d’una banda a l’altra de la nau, seguint amb atenció totes les operacions dels mariners, es va asseure, ell també, en un racó i començà a acariciar lentament l’anell, que hores abans, li havia donat son pare. Se’l va mirar bé, ara, a plena llum del dia. Ell l’havia vist sempre al dit de son pare, però mai no l’havia pogut observar tant de prop. Era una pedra que tenia forma d’escarabat, i a la part de la panxa, que era plana, duia gravat un dibuix, un home lluitant amb un lleó. Damunt del cap del lleó es veia una estrella de sis puntes, i a sota els peus dels lluitadors un camp gravat, figurant la terra. Era un segell antiquíssim, d’origen egipci, que havia comprat un dels avantpassats de la família, quan encara vivien a Tir, i era, sobretot, la cosa més important que posseïa el pare d’Amrith com a comerciant. Amrith va estrènyer amb força l’anell dins la mà i es va prometre de bell nou que el guardaria com el tresor més gran.

Mercè Canela. L’escarabat verd, Barcelona: La Galera, 1977, (fragment)


Deixa un comentari

Inbox

Títol: Inbox

Autora: Care Santos

Editorial: Edebé

Idioma: Català

Pàgines: 240

Any: 2020

ISBN: 9788468347394

«Soc l’Alèxia, tinc setze anys, vull ser escriptora i sóc la seva més gran admiradora del planeta Terra. Els seus llibres m’han canviat totalment la vida, o m’han canviat a mi, o ho han canviat tot. Sense les seves obres jo seria una altra persona, més avorrida, més simple, o podria ser que no fos res en absolut. És a dir, vostè ha estat per a mi una persona realment però realment influent (o alguna cosa així). Segur que li han dit el mateix moltes vegades, però la meva història no és com les altres històries». Amb aquest missatge de correu electrònic, adreçat a l’enigmàtic escriptor Benedict Woodward, comença la relació entre aquests dos personatges. I com diu la mateixa Alèxia: «No és una història com les altres, perquè res és el que sembla».

Sobre l’autora

Care Santos va néixer a Mataró (Maresme) l’any 1970. Va estudiar Dret, però des de molt jove va fer de periodista. És autora d’una abundant obra literària per a infants, per a joves i també per a adults, i tot sovint manté contacte amb els lectors a través de fòrums i xerrades. La seva obra ha estat traduïda a una vintena d’idiomes i també ha acumulat nombrosos premis i reconeixements. Com a autora per a infants i joves ha obtingut, entre d’altres, el Premi Edebé (2003), el Gran Angular (2002), el Ramon Muntaner (2006), el Joaquim Ruyra (2013) o el Protagonista Jove, atorgat pel públic lector. També ha rebut el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (2014) i el Premi Nadal (2017).


2 comentaris

Què ens cal?

Títol: Què ens cal?

Autor: Gianni Rodari

Il·lustradora: Silvia Bonanni

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català o castellà

Any: 2020

ISBN: 9788416804863

L’obra de Gianni Rodari és essencial i, en l’any del seu centenari, volem rellegir-la i difondre-la. El text de «Què ens cal?» (un raonament deductiu, o sil·logisme) conserva tota la seva força innovadora, des de la senzillesa i l’enginy. És l’exemple perfecte de com l’autor convertia les paraules i les idees en joguina poètica i intel·ligent; una lectura que el cantautor italià Sergio Endrigo va convertir en cançó, i que en català va ser musicat per Toni Giménez. El relat segueix una successió lògica i esglaonada sobre l’origen d’un objecte quotidià, que culmina en una de les coses més profundes i, a la vegada, més belles de la naturalesa: per aconseguir quelcom ben gran, a vegades n’hi ha prou amb el mínim. Un llibre que uneix l’elegància de la geometria, tot seguint una estructura literària circular, amb la fragància de la poesia i l’originalitat de la proposta estètica. Els collages de Silvia Bonanni practiquen aquest salt creatiu i transformador de l’art, amb una proposta elaborada i plena de colors que combina tota mena de retalls de paper imprès amb elements tèxtils.


Deixa un comentari

Sóc dislèxic

Us imagineu com seria la vida d’una persona amb dislèxia que hagués de viure en un món format únicament per llibres? Doncs d’això, més o menys, és del que ens parla aquest breu curtmetratge animat. Potser després de veure’l, només si som prou sensibles i empàtics, entendrem el repte al qual han d’enfrontar-se, diàriament, algunes persones quan se senten obligades a pujar la gran muntanya que representa el sistema educatiu actual. Tant de bo poguéssim entendre que tothom aprèn de forma diferent, que tothom té virtuts i dificultats diferents, o que la diversitat és sempre enriquidora; i tant de bo tothom pogués sentir-se orgullós de ser com és i, sobretot, de ser qui és.


Deixa un comentari

La Lectora, la revista

A La Lectora consideren que sense una crítica honesta no es pot fer literatura. També creuen que el sector de la crítica està sotmès a una centrifugació cada cop més acusada per part de la maquinària de la indústria cultural i que existeixen pocs espais que no estiguin dirigits per subtils interessos comercials. De fet, la concepció que tenen del sistema literari els va dur a engegar el seu propi projecte amb l’objectiu de publicar crítiques tant de novetats editorials com de qüestions literàries i culturals d’abast més ampli. Per aquesta raó, doncs, i perquè nosaltres també pensem que La Lectora és un espai de crítica i pensament relaxats, que no pateix ni fa patir per la basarda habitual que provoca la pressa, la immediatesa i la dictadura de l’actualitat que impera en el nostre dia a dia, us recomanem la seva lectura. Us advertim de l’elevada qualitat dels escrits, així com de la professionalitat de la Gemma, el Gerard i el Marc, els editors de La Lectora. I benvinguda sigui la crítica literària lliure!


Deixa un comentari

L’arbre de Nadal

Enguany per Nadal penso guarnir un arbre tot especial. No el faré pas al rebedor: el plantaré dins el meu cap, on no hi ha teulat i podrà pujar ben alt i ben sa. Serà un gran avet amb mil de branques i ben verd, el més bell del món, ple de regals encisadors d’aquells que mai són als aparadors: un raig de sol per al pardal que tremola, una catifa de violes per al prat gelat, la solució del problema més enrevessat per als escolars, una bona paga per al jubilat, doble mesada per al mestre pacient, l’oli barat i el pa regalat per a tota la gent; i també una muntanya de jocs i joguines en els quals, en lloc de les etiquetes amb preu, hi podrem veure els noms dels nens i les nenes, d’aquí i d’arreu, que mai no han tingut res per Nadal i que mai no han sabut què és un regal. Perquè si un sol vailet resta sense festa, ni que només sigui un sol petit que a qualsevol lloc del món, qui sap on, plora la vida amb pena i delit, llavors Nadal esdevé una gran mentida i s’ha de fer tot nou, com una divisió quan no surt la prova del nou.

Poema de Gianni Rodari (adaptació)


Deixa un comentari

Quin joc més bèstia!

Títol: Quin joc més bèstia!

Autor: Joaquim Carbó i Masllorens

Editorial: Comanegra

Idioma: Català

Pàgines: 264

Any: 2019

ISBN: 978-8418022043

Una antologia dels millors contes per a infants i joves de Joaquim Carbó, triats per l’autor, amb deu contes inèdits. Des de la fundació de la revista Cavall Fort, l’any 1961, Joaquim Carbó no ha parat d’escriure contes per als més menuts i els que ja no ho són tant. Pel camí s’ha convertit en l’autor de literatura infantil i juvenil més important per a unes quantes generacions (qui no ha llegit La casa sota la sorra?, sense anar més lluny), i la seva ploma no s’atura. Aquest recull combina la tria d’autor, per deixar constància d’aquests gairebé seixanta anys de publicacions, i contes inèdits, perquè Carbó és un autor que no ha deixat mai d’escriure i de generar nous lectors. El deute del país amb els autors que, com ell, van normalitzar la literatura catalana entre els joves d’una època de foscor cultural absoluta, és d’una magnitud enorme; i la millor manera d’agrair-los aquesta tasca és llegir-los.