Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Per què ens cal llegir?

[ Aprendre a llegir, a relacionar imatges i conceptes, vore les senyals, saber interpretar l’entorn, créixer cap a dins, sense perdre el món de vista, ser subjecte actiu, crear vincle en alguna realitat. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber. No hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps. Desintoxicar la memòria que me queda allí furtiva, recordar, sumar, resta de seccions, dividir enemics, fer servir el record, aprofitar-lo pa trobar solucions, saber encaixar els cops que sempre me toquen, descartar una raó. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. Vestir-me tot sol, torcar-me los mocs, acabar-me el plat, no copiar al costat, preparar-me pa tot lo que vindrà, guardar en un calaix ans de fer-me gran la mirada que fa servir l’infant, sempre està jugant, pa poder avançar, saber escoltar la pulsació que té cada cançó en cada moment. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. ]


Deixa un comentari

En veu alta

La Maribel, l’Anna Maria i en Miquel són tres amants de la literatura que llegiran en veu alta. És a dir, que llegiran fragments literaris perquè tu els puguis escoltar quan vulguis i com vulguis. Així, doncs, podràs gaudir de la literatura mentre condueixes, al metro o a l’autobús, a la platja o a la muntanya, al llit, amb el llum encès o apagat, acompanyat o d’amagat, entre classe i classe, a trec d’alba o bé al capvespre, mentre esmorzes o berenes, etc. “EnVeuAlta”, però, no vol dir pas cridant. De cap de les maneres. De fet, generalment serà com si et llegissin a cau d’orella, amb suavitat, molt dolçament…; perquè puguis gaudir dels matisos, dels colors, dels aromes; o en definitiva, perquè puguis deixar volar la teva imaginació i perquè puguis somiar despert. T’atreveixes a escoltar com es llegeix en veu alta…?


Deixa un comentari

L’atac dels llops

L’hivern havia estat dur, però havia afavorit la fugida d’aquell home. Malauradament, en aquell precís instant, va ressonar un udol… Era el rugit d’una fera. S’acostava o s’allunyava? La foscor no li ho permetia saber. S’aturà un instant i escoltà. Ja no hi havia cap dubte: una bandada de llops s’acostava, i era possible que haguessin sentit la presència d’una criatura humana. El perill era molt gran. Afamats després d’un hivern rigorós, els llops són veritablement terribles. L’única solució era fugir precipitadament. Els rugits van esclatar a menys de vint passes. El fugitiu es girà amb el revòlver en una mà i el bastó en l’altra. Seria millor no disparar, per no atraure l’atenció dels agents que poguessin rondar pels voltants. Després d’alliberar el braç dels plecs del seu caftà, un ràpid molinet aturà els llops més propers. Un d’aquests, però, li saltà al coll. Afortunadament, el va fer rodolar per terra d’una bastonada. Això no obstant, n’eren sis, nombre suficient perquè no els aturés la por. Si feia un pas en fals, tot estaria perdut… Seria esqueixat per les furioses bèsties.

La pluja havia cessat i el camp estava embolcallat en una lleugera boira. Els llops es llançaren sobre la seva víctima, que els rebutjava a cops de culata. Malgrat tot, els animals responien amb dentegades i esgarrapades. De sobte, per ventura, l’home s’entrebancà amb una escala. S’agafà dels travessers i començà a pujar just en el moment en què els llops es llançaven contra ell per última vegada… Algunes mossegades li van esquinçar el cuir de les botes. L’escala cruixia sota el seu pes i oscil·lava… Es trencaria? Si era així, tota esperança estava perduda. Però l’escala resistí i va poder arribar als últims esglaons amb l’agilitat d’un gabier. Tot seguit s’agafà a una peça de fusta que sobresortia. L’home ja era fora de l’abast dels llops, que feien salts al peu de l’escala, llançant udols espantosos.

Jules Verne. Un drama a Livònia, RBA, Barcelona, 2003. (Adaptació lliure)


Deixa un comentari

Els ulls se’m van tancar

Títol: Els ulls se’m van tancar

Autor: Patrick Bard

Traductor: Pau Joan Hernández

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català

Pàgines: 168

ISBN: 9788416804573

Als seus setze anys, la Maëlle és una jove amb un caràcter molt ferm i, a l’institut, és una alumna treballadora, simpàtica, solidària amb els companys i líder a l’equip d’handbol. Alguna cosa, però, trastocarà la seva vida i tot farà un gir de 180 graus. Les xarxes socials cada dia l’absorbiran més, abandonarà l’esport, canviarà la manera com vesteix i, fins i tot, deixarà de banda el seu xicot. De fet, de forma gradual, tot el seu interès començarà a centrar-se en el conflicte que es viu a l’Orient Pròxim: la guerra, els bombardejos sobre la població, la geopolítica…; fins que arribarà a creure que, en aquesta vida, la seva missió és fer la jihad. A poc a poc, la Maëlle s’anirà convertint en l’Ayat per tal d’aconseguir el seu objectiu: unir-se al Daesh.

Val a dir que el Patrick Bard, l’autor d’aquest llibre, va perdre el seu amic Michel Renaud en l’atemptat contra la revista Charlie Hebdo; que el fill d’una altra amiga seva va marxar cap a Síria; i que, finalment, els atacs terroristes del novembre de 2015 a París el van colpir profundament. Per tot això, per elaborar aquesta novel·la, es va documentar a fons sobre els mètodes i les tàctiques que fa servir el Daesh per a la captació d’adeptes i la seva posterior radicalització.


Deixa un comentari

Sota les onades

Portada del llibre Sota les onadesTítol: Sota les onades

Autora: Meritxell Martí

Il·lustrador: Xavier Salomó

Editorial: Flamboyant

Idioma: Català

Any: 2019

ISBN: 9788417749057

De vegades, no cal gaire cosa perquè s’origini un conflicte al nostre interior, perquè experimentem la vergonya, perquè emergeixi la por, el rebuig o qualsevol altra emoció dolorosa. Resoldre-ho, però, no és tan complicat com diuen. Això sí, cal ser prou valent i tenir coratge! Només així, aprendrem que, per solucionar alguns problemes, sols és qüestió d’anar a les profunditats, de buscar els tresors amagats, d’obrir bé els ulls i observar atentament. Llavors, descobrirem coses extraordinàries: de què som capaços, com és de meravellosa la vida, o què és realment important. D’això és del que ens parla aquest llibre (Sota les onades) i d’una platja, dos nens i un viatge. En definitiva, és una història íntima i emotiva que ens permetrà afrontar els conflictes interiors (tots en tenim) amb amor i confiança; una encertada reflexió sobre la transmissió de capacitats, sobre l’autonomia i sobre l’autoestima; un relat encoratjador, màgic, intrigant… Un cant a la llibertat!


Deixa un comentari

La petite casserole d’Anatole

L’Anatole sempre arrossega un cassó al seu darrere. Li va caure al damunt un dia i no se sap ben bé per quin motiu. A causa d’aquest cassó, l’Anatole ja no és ben bé com els altres. Necessita molt d’afecte. Té una gran sensibilitat artística i un munt de qualitats. Però sovint, la gent no veu més enllà del cassó que arrossega pertot arreu. Ho troben estrany, fins i tot inquietant. A més, el cassó li complica la vida. S’encalla contínuament. Poques persones se n’adonen que l’Anatole s’ha d’esforçar el doble que els altres per arribar-hi. A l’Anatole li agradaria molt desfer-se del cassó, però és impossible. Sempre l’acompanya. No en pot fer res. Tant és així que un dia es va fartar i va decidir amagar-se. I va restar amagat molt de temps. De fet, a poc a poc, la gent el va oblidar… Afortunadament, però, sempre hi ha persones extraordinàries. N’hi ha prou amb trobar-ne una com la que va trobar l’Anatole: un angelet que el va ensenyar a espavilar-se amb el seu cassó, que també li va cosir un sarró perquè el pogués dur còmodament. I ves per on, ara tothom troba que l’Anatole té moltes qualitats, ni que ell sigui la mateixa persona que ha estat sempre. Ves per què serà! — (Adaptació del conte d’Isabelle Carrier)


Deixa un comentari

Junior Report, el diari per a joves

Sabem que els joves volen entendre el món complex que els envolta i sabem que els agrada aprendre de manera àgil, lleugera i, si pot ser, divertida. De fet, molt sovint mostren interès per multitud de temes diversos: el canvi climàtic, la crisi dels refugiats, la violència de gènere, les fake news, els huracans, la robòtica, Star Wars, els exoplanetes, Donald Trump, etc. Abans d’opinar, però, igual que els adults, necessiten entendre l’actualitat de manera clara, fàcil i precisa. Per això, avui us presentem Junior Report, un bon diari digital per a joves lectors, inspirat en models de referència internacional com el francès L’actu o les card stacks del nord-americà Vox. Junior Report pretén que els joves puguin llegir la premsa de manera autònoma i que amb el temps esdevinguin ciutadans informats i, sobretot, formats. Les principals notícies d’actualitat s’exposen a través de càpsules informatives que expliquen el context, els protagonistes i altres claus que molts altres diaris, lamentablement, ja donen per sabudes. En definitiva, Junior Report permet treballar de manera interdisciplinària tot tractant temes d’actualitat ben adaptats i en diferents idiomes: català, castellà i anglès. Vols fer-hi una ullada?


Deixa un comentari

La cérvola blanca

Diu la llegenda que en el temps en què succeïren els fets, els senyors del castell de Tous eren molt respectats i considerats, però els mancava descendència perquè perdurés el llinatge. En aquells dies, els boscos del castell eren espessos i plens de caça. En una d’aquestes caceres, al bosc de la Devesa, s’aparegué als caçadors una cérvola blanca que es féu fonedissa. Des d’aquell moment, es deixà veure tres o quatre vegades més, però sempre amb els mateixos resultats. En l’últim intent per atrapar-la, aconseguiren acorralar-la a prop de la cinglera. Per més que buscaren, ningú no la van trobar. Això no obstant, en lloc seu, toparen amb una nena de bolquers, blanca com la llet i rossa com un fil d’or. Davant d’una troballa tan gran, el senyor se l’endugué amb ell i l’adoptà dient: “Si Déu no m’ha donat fills, el destí, sigui quin sigui, ens n’ha aconseguit un”.

Passaren els anys i la noia es convertí en bella donzella. Això sí, sempre esquivava els seus admiradors i els reptava dient-los com seria d’afortunat aquell que aconseguís portar-li, viva o morta, la cérvola blanca. Provaren sort nois vinguts de tot arreu. Un per un, però, tots es donaven per vençuts. Només un persistí més enllà de tota mesura, enfollit d’amor. De fet, un dia, mentre descansava extenuat, assegut al peu d’una balma dins la Fou de Tous, es trobà amb un misteriós pastor. L’home li preguntà perquè estava tan abatut; i el jove li explicà la seva determinació per fer-se amb la cérvola, i tot el que seria capaç de fer per tal d’aconseguir-ho. Llavors, l’ancià s’oferí per ajudar-lo a canvi, però, de la seva ànima! I el jove acceptà! 

— Veniu aquí mateix a les dotze de la nit; i quan sentireu la primera campanada del rellotge del poble, veureu passar la cérvola. Llavors, dispareu i ja serà vostra.

Dit això, aquell home desaparegué. Val a dir que el lloc de la trobada encara avui és conegut com la Cova del Diable, ja que ven bé era ell sota l’aparença d’un humil pastor.

A la nit, amb l’arc tens a les mans i els ulls a l’aguait, el jove esperava el primer toc de la campana. I com sortit d’enlloc, quan la campana va tocar, l’animal creuà pel seu davant. Malgrat la seva ràpida reacció, però, el jove no va aconseguir matar la cérvola blanca perquè la sageta només la va ferir. I creient-se burlat novament, totalment desesperat, el noi va optar per seguir, boscúria endins, el rastre de la sang, fins que aparegué la visió més fantàstica i inimaginable possible. Davant seu hi havia una meravellosa balma. Del cim brollava una cascada cristal·lina que formava un llac d’aigües profundes, cobertes de voltes de pedra i molsa. Però, més extraordinari encara, era que, a la vora del llac, jeia la donzella, aquella noia que tant s’estimava, mentre guaria amb les seves mans la cérvola ferida.

Llavors, el jove es llançà als peus de la noia i, de genolls, li digué:

— He complert el repte que em vas proposar. Em faràs, doncs, la mercè?

— Compliré la meva promesa. Deixa’m fer-te, però, una nova proposta. Fugim d’aquest món per viure junts per sempre més.

I tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí. Ni ell, ni ella, ni la cérvola mai més han tornat a ser vistos.

Elisa Vidal, Tous, memòria viva: relats i llegendes. Editorial Claret. (Adaptació)


Deixa un comentari

EDOLL (intel·ligència artificial)

Títol: EDOLL (intel·ligència artificial)

Autor: Jordi Folck

Editorial: Barcanova

Idioma: Català

Pàgines: 136

Any: 2018

ISBN: 9788448941345

L’Alexandra ha rebut una joguina electrònica que canviarà la seva vida; un giny que, a través de la xarxa, és capaç d’accedir a milions de bases de dades i d’emmagatzemar quantitats infinites d’informació. És l’EDOLL (pronunciïs IDOL), una figura holomètrica dins d’un hyloop i amb aparença humana; un sistema extremadament avançat d’intel·ligència artificial que, en temps real, pot comunicar-se i enraonar amb els seus propietaris; un pou de dades i d’informacions valuoses que l’Àlex farà servir, per exemple, a l’hora de fer els deures. El problema, però, sorgirà quan la màquina decidirà convertir-se, primerament en la seva millor amiga i, posteriorment, en la seva pitjor enemiga! Serà llavors quan la connexió entre l’EDOLL i l’Alexandra esdevindrà una relació maligna, tòxica i perillosa; quan l’alegria es transformarà en intriga, assetjament i paüra; i sobretot, quan la ment i la sensibilitat humana hauran d’aprendre a batre i a vèncer la perillosa intel·ligència artificial. Benvinguts, doncs, al terror del segle XXI. Realitat o ciència-ficció…? Sigueu sincers. Esteu preparats per viure connectats a la xarxa i perquè les màquines facin la vostra vida molt més fàcil i confortable? I si és així, quin preu esteu disposats a pagar?