Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Contagiar la màgia de la lectura

Matías White té 12 anys i estudia a la ciutat argentina de Córdoba, als peus de la serralada de Sierra Chica. Va ser un dels gairebé 200 alumnes de la província que van participar en el projecte dels clubs TED-Ed: una forma d’acompanyar els estudiants en el descobriment, l’exploració i la presentació d’idees en forma de xerrades curtes a l’estil TED. Com a conseqüència de l’experiència, en Matías va desenvolupar una idea pròpia, la va portar a la pràctica i va aprendre a comunicar-la en públic. El seu repte consistia a trobar una fórmula per contagiar la màgia de la lectura entre nens vulnerables que viuen en contextos empobrits. Creieu que ho va aconseguir? Escolteu atents el seu testimoni i ho sabreu.


Deixa un comentari

Literatura i Matemàtica

Nombres, lletres, Matemàtiques, Literatura… Creieu que és possible comprendre la Literatura des d’una perspectiva matemàtica? Analitzar, per exemple, una novel·la amb equacions? Doncs sembla que sí, que és possible; i ho és, entre altres raons, perquè a la Literatura hi ha ritme, és a dir, Matemàtica, un ritme que sovint persegueix l’harmonia. La longitud de les frases modula aquest ritme i condiciona, en part, el plaer estètic de la lectura. La combinació adequada d’oracions curtes i llargues és la clau. Els grans escriptors, de manera intuïtiva, alternen punts i comes a la recerca d’aquest equilibri harmònic. Però, ¿hi ha algun patró que garanteixi el plaer estètic?

En un estudi recent s’ha analitzat la longitud de les oracions i la seva distribució en més de 100 clàssics de la Literatura universal; i el resultat ha estat sorprenent! La variació de la longitud de les frases segueix un patró fractal, similar al de les ones cerebrals o al dels batecs del cor. En definitiva, l’estudi ha revelat que és possible mesurar la complexitat de l’estructura d’un text literari des de la Matemàtica. Sorprenentment, les novel·les amb forta presència de monòleg interior són les que presenten les estructures més complexes. De fet, amb les seves novel·les, autors com Julio Cortázar, Virginia Woolf o James Joyce assoleixen cims de complexitat i perfecció matemàtica. Sí, sembla que les Matemàtiques poden ajudar-nos a comprendre com els escriptors, de manera intuïtiva, engendren l’harmonia de la paraula. I és que l’Art, la Literatura o la Ciència són, ni que alguns no ho vulguin reconèixer, diferents formes d’abordar una realitat connexa i complexa, on tot està interrelacionat.


Deixa un comentari

The Present (El Regal)

Probablement alguns ja coneixereu aquest bonic curtmetratge animat. Diuen que ja ha estat vist per més de 900.000 espectadors. El seu autor és l’alemany Jacob Frey, però el relat està basat en una tira còmica de l’il·lustrador brasiler Fabio Coala. Un noi i un gos són els protagonistes del relat: una història que t’emocionarà i et farà reflexionar sobre l’autoestima, els nostres límits i la capacitat de superació.


Deixa un comentari

Per a què serveix la literatura? (II)

Ja fa temps vàrem publicar un article (“Per a què serveix la literatura?”) que justificava l’art d’expressar-se per mitjà de la paraula, com a fenomen que ens estalvia temps, que ens allunya de la solitud, que ens prepara per al fracàs o, simplement, que ens ajuda a viure; i avui, amb el vostre permís, volem compartir aquesta altra reflexió que respon exactament la mateixa pregunta (“Per a què serveix la literatura?”) però amb respostes complementàries i de manera singular. Perquè sabem que la literatura és molt més que un valor cultural, ens agradaria que, des d’ara, tothom també l’entengués com a factor humà extremadament útil en el nostre dia a dia. De fet, la fem servir per a comunicar-nos constantment, per a expressar les nostres emocions més íntimes, o per a transformar les persones i, amb això, millorar el món. Paga la pena, doncs, saber pensar, parlar, llegir i escriure, oi?


Deixa un comentari

Memo

Ens agrada llegir però també ens agrada la música i el cinema; i ens satisfan, especialment, les històries que parlen, amb sensibilitat, de la vida quotidiana, de valors i d’humanitat. Potser per això hem volgut compartir amb vosaltres aquest curtmetratge d’animació titulat Memo. És la història d’en Louis, un home jubilat amb problemes de memòria que interfereixen en la seva vida quotidiana, i que es resisteix a ser protegit per la seva filla Nina perquè vol mantenir-se independent. Com a conseqüència de tot això, i contravenint la voluntat de la Nina, sortirà al carrer sense companyia i tindrà un ensurt. Us imagineu què li passarà i qui el salvarà? El remei serà infal·lible.


Deixa un comentari

El naixement d’un llibre

Ni que sigui força complicat, encara és possible trobar editorials i revistes que opten, de forma conscient, pels sistemes tradicionals d’edició i publicació; i suposo que ho fan, no pas perquè estiguin en contra de les solucions tecnològiques i digitals, sinó més aviat perquè els agrada l’art encisador de publicar i d’enquadernar els llibres com s’ha estat fent durant moltes dècades. La gent de Slightly Foxed són un bon exemple. Per a ells, la qualitat importa molt més que la quantitat. És com la gestació d’un fill… Vols conèixer com es confecciona un volum de tapa dura? Et convidem al naixement d’un llibre!


Deixa un comentari

Make joy happen

Kyra Buschor i Constantin Paeplow han creat una bella història per a la companyia xinesa JD.com. Han volgut donar vida al Joy, una criatura adorable, i han aconseguit narrar, amb unes imatges precioses, el conte d’un gos, d’una garsa i d’una llauna de cucs. Gaudiu, doncs, d’aquesta encisadora coproducció: un conte senzill, profund i sense diàlegs. Fixeu-vos, però, en l’ús que es fa de les d’expressions facials i dels gestos matisats per tal de donar vida al relat. I és que, sense l’ús de les paraules, també podem narrar la vida d’uns personatges atractius i descriure paisatges impressionants. És l’art d’escriure i de llegir un text audiovisual. Èpica i senzillesa. Emoció i valors. Qualitat humana. Afecte, tendresa i estimació.


Deixa un comentari

Slip (lliscar)

Diuen que la dansa és com un poema silenciós, el llenguatge ocult de l’ànima, el moviment de l’univers concentrat en el cos de la persona; i és que la dansa es transforma en poesia quan algú prescindeix de les paraules i, amb el seu cos, ho diu tot. Fixeu-vos si no en aquest elegant exemple: els ballarins Phillip Chbeeb i Renee Kester amb música d’Elliot Moss. Un autèntic espectacle artístic. Un exercici d’expressió poètica mitjançant els moviments dels cossos al ritme de la música i de l’esperit. Llegiu el dolç oreig.