Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Hair Love

Us presentem la Zuri, una nena afroamericana de set anys a qui, fins no fa gaire, pentinava la seva mare. Ara, però, això ja no és possible per motius que acabareu esbrinant ben aviat i, per tant, caldrà trobar una alternativa adequada. No sé… Potser els tutorials que una vegada va enregistrar la mare serviran d’ajuda, o potser serà la bona voluntat i l’esforç del pare el factor decisiu per a la resolució del problema. Ja ho veurem. En qualsevol cas, el cert és que Hair Love és un relat breu que ens farà reflexionar sobre l’estimació entre els progenitors i els fills, i sobre la importància que tenen els petits detalls. Per cert, us heu esforçat mai per tal de fer feliços els qui viuen a prop vostre? Segur que sí. Per tant, molt probablement, us sentireu identificats amb els personatges d’aquesta tendra història. Ens la mirem perquè ens inspiri i perquè ens empenyi a ser millors persones? Som-hi! Llum, càmera i acció!


Deixa un comentari

Llegir amplia els horitzons

En aquest vídeo, Gregorio Luri destaca la importància de la lectura i la literatura com a part de la formació essencial de les persones des de la infància. Segons el filòsof i pedagog, “aprendre a llegir és la tasca d’una vida”. I afegeix, “la lectura ens permet participar en el diàleg que mantenen entre si les grans ments de la nostra cultura”. Luri també defensa que una bona lectura ha de constituir, de tant en tant, un repte per al lector, ja que això l’ajuda a millorar el seu vocabulari, a fer una reflexió més profunda sobre el que s’ha llegit, i evidentment també amplia els horitzons del seu món.


1 comentari

La importància de llegir els clàssics

Un clàssic és un llibre, com el seu nom indica, de primera classe i, per tant, és un llibre de molta qualitat. El què passa és que els clàssics, de vegades, ens intimiden. De vegades, ens fan por, ens fan respecte; pot ser que ens facin una mica de mandra. Tendim a pensar que el clàssic és una cosa molt allunyada de nosaltres, que és d’una altra època, d’un altre temps i que no té res a dir-nos. I res més lluny de la realitat. Un clàssic és tremendament modern, precisament perquè conté alguna cosa que continua interpel·lant-nos avui, que continua tenint coses a dir-nos, ara i aquí.

Durant molt de temps per a molta gent la lectura era una forma d’oci. I si volem perseverar en la lectura dels clàssics, també ha de ser una activitat que ens proporcioni plaer. Un plaer que, de vegades, no vol dir estar rient contínuament. Hi ha obres que sí, són molt humorístiques, però hi ha obres en les quals podem estar patint però aquesta empatia, aquest compartir el text, ens apropa a aquells personatges i a les seves històries. I els poetes i els escriptors ens han llegat les paraules, ens han guardat les paraules i, per tant, potser no cal que nosaltres tinguem en cada moment les paraules. Podem, amb aquests llibres, amb aquestes obres, vestir-nos amb les experiències i amb les vivències d’aquests personatges. Compartim, durant el temps que dura la lectura, aquelles vicissituds d’aquell personatge.

La història de la pintura ens ha cedit centenars d’imatges de dones, en qualsevol situació, en qualsevol indret: assegudes, estirades, al camp, a la ciutat, en una biblioteca, al llit…, amb un objecte entre les mans, amb un llibre entre les mans, absolutament abstretes de tot, sense importar-los res del que estigui passant al seu voltant, perquè només estan connectades amb allò que llegeixen. Quan no hi havia altres formes d’oci cultural, era la lectura la que ocupava aquesta forma de l’evasió. Aquell text, aquella història, aquells personatges transportaven els lectors i els evadien del context en el qual es trobaven. És bonic repassar algunes d’aquestes imatges per poder entendre quina és aquesta força de la lectura.

Hem de llegir moltes vegades per aprendre, però també per desaprendre. Però podem aprendre sobre el bé i també podem aprendre sobre el mal; podem aprendre sobre la condició humana. Podem, fins i tot, ser diferents quan hem acabat un llibre de com érem abans d’haver-hi entrat. Llegir per saber qui som, per saber d’on venim i, segurament, per tenir més eines per saber cap a on anem.


Deixa un comentari

Hermann, el violinista

Ja sabeu prou bé que ens agrada compartir històries que tota mena, oi? Especialment, però, ens agrada compartir les històries amb les quals ens hem emocionat. Per això avui us volem donar a conèixer Hermann, un extraordinari i tendre curtmetratge animat que, malgrat la seva curta durada, parla sobre moltes coses: sobre un ancià amb Alzheimer, sobre la seva cuidadora, sobre els aplaudiments de les vuit durant el confinament i sobre altres aspectes que, sens dubte, us commouran l’ànima. Basada en la història real d’un ancià alemany que viu a Vigo i que un dia va sortir a tocar l’harmònica des de la seva finestra, Hermann ens demostra que, com passa amb els bons llibres, l’amor per la narrativa i per l’art visual també poden arribar ràpidament al més profund del nostre cor. Gràcies, Hermann!


Deixa un comentari

La nit i un balancí al terrat

Deia en Martí i Pol que “el poema és la nit i un balancí al terrat i jo, assajant de dir coses en veu baixa”; i també deia que “si ara apaguessin els llums dels carrers, i també els llums del pont i els de les cases, el poble esdevindria paorosament gran, tràgicament indefens”. I sí, per a mi són ben certes les paraules del poeta quan afirma que “el poema és la nit, la nit del poble, el poble dins la nit en una meravellosa harmonia; i jo al terrat, segut al balancí, dins el poble i la nit, assajant de dir coses en veu baixa”; i la lluna plena que calla, i l’òliba prudent que observa l’escena, mentre el firmament, immens i obscur, ens convida a escoltar una cançó de bressol eterna que sembla feta per assossegar i pacificar el nostre món frenètic i el conjunt infinit de totes aquelles existències que mereixerien ser viscudes amb molta més calma i sense pressa. La nit: pausa excepcional i perenne. La nit: temps particular per a percebre la realitat sense falsedats. La nit: deu duradora d’harmonia i serenor. La nit, sí. La nit. Escolta la nit.


Deixa un comentari

Primavera (Miquel Martí i Pol)

Us presentem «Primavera» de Miquel Martí i Pol! En aquest vídeo trobareu les il·lustracions del poema «Primavera» que es troba al recull «El poble». L’oreneta ens avisa que ve el bon temps i la millor manera de celebrar-ho és cantant la cançó que Guillem Roma i Guillem Ramisa han musicat expressament per a l’ocasió. Trobareu dos vídeos més que poden complementar l’experiència: un amb la lletra del text per aquells que la vulguin llegir al mateix temps que els cantautors la canten, i un sense la lletra i sense la veu dels cantautors, però amb la banda sonora per acompanyar aquells valents i valentes que s’hagin après la cançó! Us atreviu a celebrar el Dia Mundial de la Poesia cantant amb nosaltres? Som-hi!


Deixa un comentari

Sóc dislèxic

Us imagineu com seria la vida d’una persona amb dislèxia que hagués de viure en un món format únicament per llibres? Doncs d’això, més o menys, és del que ens parla aquest breu curtmetratge animat. Potser després de veure’l, només si som prou sensibles i empàtics, entendrem el repte al qual han d’enfrontar-se, diàriament, algunes persones quan se senten obligades a pujar la gran muntanya que representa el sistema educatiu actual. Tant de bo poguéssim entendre que tothom aprèn de forma diferent, que tothom té virtuts i dificultats diferents, o que la diversitat és sempre enriquidora; i tant de bo tothom pogués sentir-se orgullós de ser com és i, sobretot, de ser qui és.


Deixa un comentari

Trencant l’oblit

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més prolífics i atrevits dins de la literatura catalana de la segona meitat del segle vint. És l’autor de més de 120 llibres, entre els quals hi ha novel·les, obres de teatre, contes, poemes, articles d’opinió, etc. Això no obstant, a Pedrolo se l’associa normalment a un únic llibre: Mecanoscrit del Segon Origen. Per què un gran nombre de lectors desconeix la resta de la seva obra? Quin paper va tenir Pedrolo en la recuperació i l’impuls de la literatura catalana? 29 anys després de la seva mort, Manuel de Pedrolo, és un escriptor oblidat?


Deixa un comentari

Borges i la memòria

Pensar és oblidar, oblidar per recordar. Funes, el memoriós, és el protagonista d’un conte de Jorge Luis Borges, la història d’un jove que, després d’un accident, ho recorda tot, absolutament tot, permanentment. Funes recorda cada objecte, cada rostre i cada esdeveniment amb una precisió i una minuciositat prodigiosa i desesperant. El més terrible és que no pot oblidar res. Tot, absolutament tot, resta a la seva memòria. Sorprenentment, mentre Borges escrivia la fantàstica història de Funes el memoriós, un neuròleg rus anomenat Alexander Luria estudiava un cas real molt semblant, el de Salomó Shereshevski. Salomó era una persona capaç de recordar els més mínims i insignificants detalls durant dècades. Com Funes, Salomó era capaç de no oblidar; i també com Funes, Salomó no era molt intel·ligent. Borges no coneixia la investigació de Luria. Luria no coneixia el relat de Borges. No obstant això, els dos van formular-se les mateixes preguntes i els dos van arribar a conclusions molt semblants. A les atapeïdes ments de Salomó, la persona, i de Funes, el personatge, no hi havia molts conceptes. Només hi cabien detalls, registres petrificats de les experiències viscudes. Perquè abstreure és oblidar les diferències, pensar, generalitzar. Art, literatura i ciència són només diferents formes d’abordar una realitat connexa. Atreveix-te a llegir i, sobretot, atreveix-te a pensar per tu mateix!