Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Literatura i arquitectura

Mercè Rodoreda sempre ha descrit molt bé els carrers i cases de la seva època. L’arquitecta Núria Moliner ens ensenya una casa reformada seguint les descripcions dels seus llibres. La reforma ha volgut valorar els espais que en l’època modernista eren molt utilitzats, com la galeria, les torratxes i les terrasses que aboquen sempre al punt culminant de moltes cases modernistes: el jardí. Per cert, molt sovint, les torratxes servien per poder veure el mar. Ara, però, en molts casos això ja és impossible perquè les ciutats han crescut molt i a on hi havia camps ara hi ha edificis molt alts. Això no obstant, cal recordar sempre que allà a on no arriba l’arquitectura, tenim els llibres per poder imaginar.

“Poc dies abans d’anar a París, Valldaura dugué la Teresa a veure la torre. Fontanills els acompanyà. Així que baixaren del cotxe la Teresa es quedà tan parada que només tingué esma de dir: «Déu meu, sembla un castell!» Al peu del reixat començava un caminal molt ample, amb castanyers a banda i banda; al fons, alta de tres pisos, amb dues torratxes i totes les teulades de rajoleta verda, coberta d’heura amb les fulles que ja s’anaven tornant vermelles, la casa es retallava sobre un cel de tardor. Feia vent i els tres graons que pujaven fins a l’entrada estaven mig colgats de fulles. A un costat, tocant a la porta, hi havia dues gerres grosses, vernissades, plenes de terra, i uns quants testos amb plantes mortes. Valldaura aixecà el bastó i, assenyalant la terrassa aguantada per quatre columnes de marbre rosa que protegia el cancell, digué: «La faré cobrir de vidres i a l’hivern hi podrem prendre el sol». Fontanills ficà la clau al pany i forcejà una estona: «Tot està rovellat, senyor Valldaura; però ja ho anirem adobant.» El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol ram, amb la barana de ferro forjat, pujava en corba fins al primer pis. Anaren resseguint totes les habitacions; hi havia parets amb tires de paper desenganxades i la pudor d’humitat ofegava. A les torratxes s’hi anava des del tercer pis per unes escales molt estretes de graons alts; en el primer replà hi havia una porteta que donava a la teulada…” (Fragment de Mirall trencat)


Deixa un comentari

Història de la vida

A més de ser un bon llibre, “Una breu i atzarosa història de la vida” també és una celebració del fet extraordinari que representa que estiguem vius actualment. De fet, probablement els humans no existiríem si el temps no avancés sempre cap endavant, si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent, si la distància entre la Terra i el Sol no fos l’adequada, si no hagués arribat aigua extraterrestre al nostre planeta, si la Terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la Lluna, si el carboni i l’atmosfera no regulessin la temperatura planetària com ho fan, si els volcans no haguessin omplert l’atmosfera primitiva de metà, si el nostre planeta no tingués camp magnètic, si la superfície terrestre no estigués fragmentada, o si no s’haguessin produït extincions massives com la dels dinosaures. I és que sembla que tot ha confabulat perquè avui els humans puguem participar d’aquest fet extraordinari que significa la vida. N’ets conscient?


Deixa un comentari

Piscina Poesia

Saps què és la poesia? Jo encara tinc els meus dubtes. De fet, crec que, després de rumiar-ho durant molts anys, segueixo sense saber del cert què és la poesia. Només sé que comença per P, com piscina, paraigua, pingüí, planxa, patata, planeta, pilota, pregunta, potser, piano, pantaló, pissarra, platja…, o com molts altres mots. Imagino, però, això sí, que la poesia és com una mena de superheroïna que té el poder de salvar el món, d’endolcir la vida, de provocar admiració o contemplació, de capgirar les mirades o, si més no, de convertir un penja-robes en una gavina blanca que plana, calmosament, sobre oceans de màgia, de sensibilitat i de tendresa. I per a tu, amic meu, què és la poesia?


Deixa un comentari

Funciona amb monedes

Has somiat, alguna vegada, ser astronauta, viatjar a l’espai o arribar a la lluna? Doncs aquest és el somni del protagonista del següent curtmetratge d’animació. És un relat audiovisual breu, però està carregat de molta tendresa i una mica de malenconia; una història senzilla i profunda que ens permetrà descobrir la importància de no perdre la il·lusió i de conservar la innocència. Quina és la teva passió? Quin és el teu desig més gran? Què és allò que anheles amb tota l’ànima i amb tot el cor? Doncs no et rendeixis mai i persegueix els teus objectius, encara que t’hi hagis de dedicar tota la vida a fer-ho. Diuen que el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis. Com va dir Saint-Exupéry: “Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat”. I per poder somiar, hi ha res millor que la lectura?


Deixa un comentari

Tria un llibre

Des del Servei de Biblioteca de La Salle Reus volem dedicar aquesta cançó a tots els alumnes de 4t de Primària de l’escola que aquesta setmana ens han fet arribar les seves recomanacions literàries. Aviat en parlarem de tot el que ens heu anat dient i, sobretot, dels llibres que us han agradat més. Moltes gràcies per ajudar-nos a triar nous llibres. Sou uns éssers meravellosos, intel·ligents i sensibles! Salut i llibres per a tothom!

En un moment, et trobaràs un munt de gent que treu el nas: vénen o van, diuen o callen, entren o surten, dormen o canten. I viatjaràs per dins del temps amb els bons o amb els dolents, però tots seran els teus amics, del més gran fins al més xic. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit. I passaràs mil aventures tant de monstres com de bruixes. Són de veritat o bé mentida, des del sol fins a la lluna. Cada llibre és un món nou per guardar-lo dins el cor o compartir amb un amic com un secret en plena nit. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit. Si estàs sol i avorrit, tria un llibre per llegir i veuràs que és divertit tant de dia com de nit.


Deixa un comentari

Descontrol

2036. La tecnosfera cobreix tot el globus i les grans corporacions controlen el planeta. Han colonitzat tots els racons de la vida. Ho saben tot de nosaltres. El seu objectiu: conèixer el present per poder dirigir el futur i que no hi hagi alternativa. Hi ha, però, un reducte de resistència a aquesta dominació absoluta: els llibres. Sense wifi, sense plàstics, sense bateria, sense dades, sense presses, sense cobertura, sense vigilància i sense pantalles, els llibres són armes d’instrucció massiva que poden ajudar-nos a transformar positivament les nostres vides i la societat. Recorda: si el mòbil et controla, els llibres són DESCONTROL. Què prefereixes? El dolor del coneixement o l’anestèsia de la ignorància?


Deixa un comentari

Quan les nenes volen alt

L’Adriana, la Virgínia i la Martina tenen grans somnis, però la banda del senyor Nohoaconseguiraspàs els ha omplert les butxaques de pedres perquè no hi puguin volar. La Martina és lleugera com una fulla al vent. Li encanta volar d’un costat a l’altre de la seva habitació tot rugint com si fos una avioneta. De gran vol ser la millor pilot del món sencer. L’Adriana és rodoneta com el punt de la i. Sempre puja els esglaons de casa seva de tres en cinc perquè té pressa per abraçar el seu estimadíssim violí. Sap que de gran serà una súperviolinista. La Virgínia és silenciosa i es passa tot el dia entre llibres. Li agrada escriure contes i va amb el seu quadern sota el braç d’aquí cap allà tot imaginant històries al·lucinants. Té claríssim que serà una escriptora reconeguda en tot el planeta i una mica més enllà.


Deixa un comentari

Corrandes d’exili

Joan Oliver i Sallarès va nàixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Molt més conegut com a Pere Quart, se’l considera un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. De fet, molts dels seus poemes han estat musicats per Serrat, per Raimon, per Llach i per molts altres cantautors. Avui us oferim una versió del seu poema Corrandes d’exili, interpretat per Sílvia Pérez Cruz, per Rocío Molina i per Joan Antoni Pich, al Festival Les Suds à Arles l’estiu de 2017. Els qui ja el coneixen saben perfectament que es tracta d’un document literari de caràcter històric i molt emotiu, que fa referència a una etapa convulsa i fosca de la nostra història, i al sentiment sempre dolorós de qui s’ha vist obligat a marxar de la seva terra, això sí, tot dient: “Avui en terres de França / i demà més lluny potser, / no em moriré d’enyorança / ans d’enyorança viuré”.