Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Vols aprendre a glosar?

La glosa és un gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia; i per tant, també és un recurs per a millorar l’expressió oral i l’enriquiment del vocabulari, l’aprenentatge musical, la capacitat creativa i comunicativa, la seguretat personal i la cohesió social. És, doncs, una eina interdisciplinar que afavoreix la integració de diferents coneixements i que bé podria integrar-se perfectament a les escoles, per exemple, a les àrees de Música i Català. Per aquest motiu, i per tal de proporcionar recursos a les persones interessades en la seva difusió com a eina pedagògica i lúdica, Cor de Carxofa impulsa el projecte Eduglosa.cat, un portal web de recursos per a la difusió i el foment de la glosa, i una plataforma de referència per a trobar materials. Perquè creiem en el potencial de la cançó improvisada com a eina educativa i en l’oralitat com a mitjà d’expressió crítica, t’encoratgem a fer ús d’aquest recurs: Eduglosa.cat, un espai de trobada entre el llenguatge i la música.


Deixa un comentari

Like a Rolling Stone

Perquè la cançó també pot ser un gènere literari, i perquè estem d’acord amb les paraules d’Allen Ginsberg quan afirmava que “Bob Dylan és un trobador del segle XX, que mereix el Nobel per les seves virtuts imponents i universals”, celebrem que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquest premi per “haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó americana”; i ens alegrem, molt especialment, perquè, a més de compositor, cantant, artista i escriptor, Bob Dylan també ha estat un fervent defensor dels drets civils, una font d’inspiració per a tot tipus d’escriptors i, sobretot, un músic amb voluntat literària. captura-de-pantalla-2016-10-21-a-les-19-23-57

Autor de cançons com Blowin’ In the Wind, “Mr. Tambourine Man”, “The Times They Are A-Changin”, “Masters of War”, “A Hard Rain’s A-Gonna Fall”, “Chimes of Freedom”, “Like a Rolling Stone” i moltes altres, se’l considera el millor representant de la cançó protesta de tots els temps, i el símbol d’una generació, valenta, ferma i compromesa, que estava totalment disconforme amb el món en què vivien. Potser per això, actualment, encara són molts els que versionen les seves cançons. Aquí teniu un bon exemple. Us ve de gust fer un nou glop literari en versió musical…?

[ Once upon a time you dressed so fine. You threw the bums a dime in your prime, didn’t you? People call, say, “beware doll, you’re bound to fall”. You thought they were all kidding you. You used to laugh about everybody that was hanging out. Now you don’t talk so loud. Now you don’t seem so proud. About having to be scrounging for your next meal. How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? Now, you’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely. But you know you only used to get juiced in it, and nobody has ever taught you how to live on the streets, and now you find out you’re gonna have to get used to it. You said you’d never compromise with the mystery tramp, but now you realize. He’s not selling any alibis as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal? How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? ]