Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Fins aviat, Griselda!

Títol: Fins aviat, Griselda!

Autora: Anna Esteve

Il·lustradora: Eva Sans

Col·lecció: La colla pessigolla i les emocions

Editorial: Baula

ISBN: 978-84-479-3537-6

Any: 2017

Els dies passen sense treva i, molt sovint, tot avança amb rapidesa, sense moments per a la pausa, per a la trobada serena amb els altres o, fins i tot, sense temps per a comprendre les emocions pròpies. Alguns llibres, però, poden ajudar-nos a gaudir de la lectura i, alhora, a entendre els sentiments que brollen del nostre cor. “La colla pessigolla i les emocions” són un bon exemple, una proposta per a primers lectors, una col·lecció de contes que ens distraurà amb les històries d’un grup de cinc amics inseparables, tot facilitant que també puguem aprendre a gestionar les nostres emocions.

A “Fins aviat, Griselda!”, per exemple, coneixerem la Paula i la raó de la seva tristesa: la seva germana ha marxat uns mesos a Berlín per estudiar a la Universitat. Sort que la Paula té uns bons amics que se l’estimen, que la fan somriure i que l’ajuden a conservar la il·lusió mentre espera el retorn de la seva germana. La Joana és la somiadora, al Guillem li agraden els enigmes, el Nil és l’esportista, la Maria és la més valenta de tots, i el Huk… el gos del Guillem! Els vols conèixer i divertir-te amb ells? Vine, doncs, a la Biblioteca, demana’ns el seu llibre, i capbussa’t a l’univers de les emocions!

[ Vols saber què diuen al “Memòria de Peix” del Canal Blau Ràdio? ]


1 comentari

Com despertar-los el gust per llegir?

Polèmic, controvertit, optimista, innovador, genuí… són alguns dels molts qualificatius que podríem atorgar a Jordi Folck, escriptor, editor, actor, fotògraf i creador de Reus. Treballador infatigable, és una de les persones més properes a nosaltres i que està fent més per promocionar la lectura com a eina de creixement personal i la creativitat com a mitjà per a la construcció d’una societat millor.

En un dels seus últims articles d’opinió (Claves para la lectura: ¡Que niños y adolescentes se acerquen al libro!), ens ofereix algunes pistes perquè, entre tots, puguem despertar el gust per la lectura entre infants i joves: no obligar-los mai a llegir, ni castigar-los a fer-ho com si l’activitat lectora fos la pena màxima a la qual podem sotmetre algú; gaudir en família de la lectura compartida i teatralitzada; promoure amb entusiasme el llibre com a objecte d’art i de desig, com a “calze sagrat” o “cofre del tresor”; identificar i visitar llibreries de tota mena, tot considerant-les com a portes d’accés envers la descoberta de nous coneixements, de noves aventures i emocions; d’una vegada per totes, deixar de fer exàmens de lectura a les escoles i d’exigir, de forma rígida, totalitària i intransigent, que tothom llegeixi el mateix llibre; acompanyar els alumnes i els nostres fills a les biblioteques, perquè puguin comprendre, ja de ben petits, que són espais màgics, místics, temples sagrats de la creació i de l’art, etc.

I és que, en definitiva, nosaltres, com en Jordi Folck, cada matí del món hauríem de recordar i tenir molt clar que són moltes, moltíssimes, gairebé infinites, les estratègies a través de les quals podem potenciar l’amor pels llibres i per la literatura; i que fomentant el gust per la lectura afavorim la formació integral de ciutadans crítics i autònoms o, dit d’una altra forma, el desenvolupament d’individus amb una capacitat més gran per a ser feliços. ¿Paga la pena o no, doncs, despertar-los el gust per llegir?


Deixa un comentari

Els Increïbles (la pel·lícula)

Els Parr són una família d’antics superherois que descobreixen que l’autèntica font dels seus poders està… en els altres! Per a un dels millors superherois emmascarats del món, Bob Parr (anomenat Mr. Increïble), lluitar contra el mal i salvar vides abans era una cosa quotidiana. Ara, però, quinze anys després, en Bob i la seva dona (també una antiga superheroïna) han adoptat identitats civils i porten una vida retirada i afable al costat dels seus tres fills als afores de la ciutat. Viuen com els altres mortals i porten un estil de vida “massa normal”. Però aquest superheroi (Bob Parr) està desitjant tornar a l’acció; i afortunadament tindrà l’oportunitat de fer-ho després de rebre un misteriós comunicat que li ordena dirigir-se a una illa perduda per complir una missió secreta. El futur de la humanitat penja d’un fil i només una “superfamília” com la dels Parr pot salvar-lo. Aconseguiran aquest objectiu tan important…? Qui vulgui saber-ho només haurà de venir el dimecres 14 de juny a la Biblioteca de La Salle Reus! Una “superbiblioteca” per a molts “superlectors”! La teva Biblioteca!

 


Deixa un comentari

Vent d’aram, Joan Vinyoli

Vent d’aram és un poemari de l’autor Joan Vinyoli, un dels escriptors imprescindibles de la nostra poesia contemporània, que gira al voltant de temes com la natura, la mort, l’amor, el temps…

Vent d’aram no és un llibre per a tothom i és força difícil de llegir si abans no s’ha fet un estudi previ de l’autor o no es coneix una mica la forma d’escriure del poeta; per això, quan em vaig assabentar que havíem de llegir una obra de Vinyoli, abans de començar a llegir-la vaig començar a queixar-me.

Vinyoli és un autor que té característiques pròpies de l’existencialisme i el realisme i que crea els seus propis significats; per tant, s’ha de parar molta atenció a l’hora de llegir qualsevol poema de l’autor i, si cal, llegir-lo més d’una vegada, ja que potser el primer cop que se’n llegeix un, té un significat i al segon cop que es llegeix se’n troba un altre.

L’obra està dividida en tres parts i comença amb el poema ‘Amb ronca veu’, un poema introductori que adverteix dels objectius de l’obra. Les tres parts que estructuren el llibre són les següents: una primera part, on es troben poemes en què domina la presència del paisatge (Vinyoli utilitzava molt la natura per reflectir les seves reflexions i emocions més amagades); una segona part, on hi predominen els poemes de caire amorós, personalment els meus preferits, on l’amor d’un moment a un altre pot passar a ser desamor, pot devorar-ho tot i alhora és increïble; i, per últim, la tercera part, on es concentren poemes amb reflexions sobre el pas del temps, la mort i els seus efectes.

Vinyoli considerava la poesia com una eina d’autoconeixement per saber sobre la realitat i l’existència, i com a forma de realització espiritual; la seva poesia es va convertir en metafísica i en una via d’arrelament a la realitat i a l’espiritualitat, i va pensar que la poesia era l’única eina que donava un plus a la vida i a la seva condició d’insuficiència. Ell mai va distingir entre vida i obra, com molts crítics diuen, i ell veia la poesia com una eina, per això la seva poesia arriba amb força i autenticitat.

Per si no ha quedat prou clar encara, la poesia de Vinyoli és purament simbòlica i a l’autor li encanta jugar i explorar els diferents significats que pot tenir una paraula; per això, al principi de llegir els poemes dels quals jo havia de fer una anàlisi, va resultar tan feixuc com m’imaginava, però vaig entendre que era així de difícil perquè jo no estava acostumada a llegir dues o tres vegades un poema i no comprendre’l. Per tant, com he dit abans, si no es coneixen les característiques del poeta potser es farà més difícil la lectura. Tot i això, vaig gaudir llegint els poemes de caire amorós, que són els meus preferits, ja que donen ensenyances i reflexions que no es poden ignorar, però no solament aquests poemes deixen sorprès el lector: tota l’obra de Vinyoli és completa i, malgrat la dificultat dels seus escrits, és un llibre que recull grans temes de la lírica i que no deixarà a ningú indiferent.

* L’autora de la ressenya és Valentina Llanes, alumna de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; i l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana.


Deixa un comentari

Crear X Ser (espais per al diàleg)

El pròxim dilluns, 8 de maig, el Servei de Biblioteca de l’escola organitzarà un primer acte acadèmic amb l’objectiu de celebrar que Reus, enguany, esdevé Capital de la Cultura Catalana. Serà la 1a Jornada “Crear X Ser (espais per al diàleg)” i tindrà lloc al Teatre de La Salle, de 15.00 a 17.00 de la tarda. Els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat, i les famílies que ho desitgin tindran l’oportunitat de conèixer els antics alumnes Jordi Folck (escriptor i creador), Ignasi Cristià (dramaturg i escenògraf) i Jordi Rius (historiador). Compartiran algunes de les experiències que van tenir com alumnes de l’escola, les principals fites que han aconseguit al llarg de la seva trajectòria professional i, evidentment, reflexionaran sobre aspectes cabdals, per a la formació dels alumnes com ara la cultura, la vocació, l’emprenedoria, les emocions, la creativitat, el talent, els valors i l’humanisme. També rebrem l’Excm. Sr. Carles Pellicer i Punyed, Alcalde de la ciutat de Reus i antic alumne de l’escola, qui s’encarregarà d’inaugurar l’acte. Hi esteu tots convidats a participar i, sobretot, convidats a… Crear X Ser!


Deixa un comentari

Escriptors, llibres i roses solidàries

Imaginar la Diada de Sant Jordi a La Salle Reus és pensar en llibres i roses solidàries, és subratllar la importància de la cultura i la de l’amor, és celebrar acompanyats l’esclat de la Primavera, i és somriure de felicitat perquè podem aproximar-nos a noves propostes literàries que ens permetran llegir i llegir durant la resta de l’any. Potser per això tots voldríem que Sant Jordi se celebrés cada dia, oi que sí?

Ara, però, és moment per agrair la col·laboració de tots els que han fet possible la celebració d’aquesta magnífica Diada: alumnes, famílies, professors… Gràcies de tot cor! I gràcies, molt especialment, a l’Aleix Cort, a la Fina Grau i al Jordi Folck, per l’estona que varen acceptar compartir amb nosaltres, tot signant llibres i xerrant amb qui ho demanava. Per a nosaltres va ser tot un honor rebre’ls i mostrar-los la nostra biblioteca! Allà trobareu els seus llibres: les aventures del Tonet, L’Àngel de la son, el Llibre de l’Apocalipsi, L’única i veritable llegenda de Sant Jordi contada pel drac, etc. Us esperem a tots!


Deixa un comentari

Ball robat, Joan Oliver

Ball Robat és una obra teatral, classificada com a comèdia dramàtica, escrita per Joan Oliver. Aquesta obra està estructurada en tres actes i un epíleg, en el qual s’explica el desenllaç de la història.

En aquesta obra es planteja la situació de tres parelles de casats que celebren les noces d’estany, deu anys compartint la vida. Hi podrem observar les diferents situacions personals que es presenten a cada una de les parelles protagonistes, representades en els espais més íntims i personals de cada una d’elles. El factor sorpresa d’aquesta obra són els diferents triangles amorosos que s’aniran dibuixant al llarg de la història.

Joan Oliver, a través d’aquesta peça teatral, vol fer una crítica social de la burgesia, que es preocupava, sobretot, per aparentar. A través d’aquests personatges, Oliver mostrarà el que per a ell és una societat de mentides i d’aparentar el que no és real. Els triangles inicials de l’obra són: Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer i Núria-Oriol, les tres parelles casades.

En el primer acte es desgrana la relació de Mercè i Cugat. Mercè és una dona molt sincera, poruga, que es culpabilitza de no haver tingut fills, i Cugat és un home molt pessimista i insegur de si mateix. Són una parella que, des del meu punt de vista, són molt diferents, i cada un d’ells es deixa influenciar per l’altre, fet que provoca que, en alguns casos, deixen de fer coses perquè l’altre afecta en les seves accions. En aquest acte es pot veure la discussió que inicien sobre la solidesa del seu matrimoni, la qual serveix per percebre un cert cansament l’un de l’altre; la parella s’arriba a sincerar com mai ho havia fet. Aquest problema s’allargarà fins a l’endemà, que continuaran debatent sobre els fets que han causat el seu problema. Cap al final de l’acte una acció protagonitzada per Cugat provocarà el començament el desenllaç de l’obra.

El segon acte estarà protagonitzat per la parella formada per Eulàlia i Oleguer. Eulàlia és una dona que només viu pel seus fills, els dedica tot el seu temps, i Oleguer és un home molt intel·ligent, cregut i masclista. Són una parella que, per a mi, podia ser la parella més conservadora i representativa de l’època en què se situa l’obra. En aquest acte se’ns presenta una de les accions més importants i definitives de l’obra (des de la meva perspectiva de lectora): Cugat serà capaç de parlar amb Oleguer sobre els sentiments que ell (l’Oleguer) sent cap a la seva dona, la Mercè, i demostra, també, d’alguna manera, els sentiments que sent ell (Cugat) cap a la dona del seu amic, l’Eulàlia. En aquest acte els lectors són testimonis d’un moment essencial en la vida dels personatges.

I, en el tercer acte, el definitiu, la parella protagonista és Núria i Oriol. Núria és una dona molt rígida i troba ridícul el seu marit i Oriol és un home mimat i sedentari. Ells dos són una parella que sempre discuteixen. Una característica remarcable de la parella és que els rols estan intercanviats, és a dir, Núria és rígida, amb caràcter, mentre que Oriol és un home molt dòcil, no és capaç de discutir, fet molt estrany per a l’època en què se situa l’obra, ja que la societat era molt conservadora i patriarcal. Hi podem observar la discussió que té la parella en relació a un problema molt íntim de la família que formen. Aquesta discussió passarà a segon pla quan Oriol i Eulàlia protagonitzin una entranyable conversa, a través de la qual els sentiments surten a l’exterior i els dos personatges s’oblidaran per uns instants de tot el que els envolta.

I, per últim, i amb l’objectiu de donar fi al llibre, trobem l’epíleg. En aquesta part es produeix el desenllaç de la història, un final molt intens, on podem apreciar que els triangles amorosos han sigut modificats de la següent manera: Oleguer-Mercè, Eulàlia-Oriol i Núria- Cugat. La situació principal que s’hi representa enganxa el lector fins a l’últim instant i pot arribar a tenir-lo en tensió fins a l’últim segon (tal com em va passar a mi). A l’epíleg comprenem que, en realitat, les parelles, malgrat els seus pensaments i sentiments, s’adonen que la seva vida no anava tant mal encaminada com ells pensaven.

Ball Robat és una obra que critica la societat d’aquella època d’una manera molt ben treballada. L’autor (Joan Oliver) ha sabut presentar com la burgesia de l’època volia mantenir les bones aparences de portes enfora i fer veure que tot era de color rosa. Aquesta crítica, representada de manera còmica, ha sigut capaç d’enganxar tot el públic lector que ha arribat a tenir en les seves mans aquest llibre.

* L’autora de la ressenya és Gemma Vidiella Clua, alumna de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana; i les fotografies corresponen a la representació de l’obra que es va fer al Teatre Sant Vicenç durant els mesos de gener i febrer de 2017.


Deixa un comentari

El poema de la rosa als llavis

162-papasseit-aAvui en dia, quan un alumne de primer de batxillerat mira la llista de llibres que s’ha de llegir i veu El poema de la rosa als llavis (del poeta Joan Salvat-Papasseit), molt probablement (i fent honor a la dita) jutjarà el llibre per la portada i pensarà com de pesat i complicat se li farà llegir-lo o realitzar-ne una anàlisi.

Però, després d’aquesta primera impressió, un obre el llibre i comença a llegir i a reflexionar sobre el significat amagat d’aquell vers del poema “x” a la pàgina tal, i realment la complexitat segueix sent-hi present però potser no resulta tan feixuc com imaginava. Amb això, es demostra la infravaloració de la poesia per part dels joves.

Salvat-Papasseit, amb aquest poemari, aconsegueix enganxar el lector al llarg de la lliçó amorosa que ell mateix dona a una hipotètica amant. Potser no des del principi o potser no en tots els poemes, però al final el lector acaba gaudint de la part més atractiva i també de la més eròtica de l’amor.

162-papasseit-bEl llibre es divideix en tres parts. La primera part tracta sobre el desig inicial d’estimar, la segona és el procés amatori i la tercera es basa en l’assoliment de l’amor. És una estructura pensada i planificada per l’autor, vint poemes que expliquen una història amorosa, un procés d’aprenentatge per a una noia enamorada del poeta.

Si bé hi ha parts que es fan complicades per al receptor, és bàsicament perquè quan parlem de Papasseit parlem d’Avantguardisme i, per tant, parlem de velocitat i soroll; se’ns passa pel cap la nova maquinària que sorgeix en l’època, que s’enalteix en el moviment avantguardista. Aquest punt, fa fins i tot més admirable el treball de l’autor, ja que aprofita aquesta característica per a donar-li un sentit amorós al poema. Algú que es compri un llibre de poesia no espera que el poeta parli sobre l’amor a partir dels avenços tècnics que marquen el període històric; en canvi, Papasseit ho fa, reivindicant així el corrent al qual pertany.

162-papasseit-cA part del que s’ha dit, vull comentar una dada que m’ha semblat curiosa i que es pot veure fàcilment llegint el llibre, que és la manera de crear avantguardisme a Catalunya. Es tracta d’un moviment que, principalment, vol introduir un trencament amb la tradició, però encara així, l’autor afegeix diferents elements relacionats amb els costums del país, com ara la religió. Això també es veu en l’estructura o el tipus de poemes del llibre: hi podem trobar tant cançons o albades com un poema amb versos lliures o cal·ligrames. És un dels punts amb què em quedo i que, com ja he dit, més curiós m’ha semblat.

Per acabar, és un recull que recomano, especialment, a persones que vulguin començar a llegir poesia. No és un llibre gaire difícil d’entendre. També el recomano, evidentment, per a persones a qui agradi la poesia i hagin llegit alguna altra petita peça abans, ja que, personalment, com a lector de poesia, El poema de la rosa als llavis m’ha fet gaudir molt.

* L’autor de la ressenya és Jesús Rodríguez Pullana, alumne de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana.