Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Els camins de la llum

Títol: Els camins de la llum

Autora: Coia Valls i Loras

Editorial: Rosa dels vents

Pàgines: 408

Any: 2018

Idioma: Català

ISBN: 9788416930845

Aquesta és la impressionant història d’una revolució, protagonitzada per un nen, des de l’anonimat i sense més armes que un punxó; la commovedora vida d’en Louis, el creador del sistema Braille de lectura i escriptura tàctil; el relat d’una experiència personal que ens farà reflexionar sobre la llibertat i l’opressió, sobre la salut i la malaltia, sobre l’enginy com a estratègia perfecta per a superar la manca de recursos i, de retruc, sobre la història convulsa de França durant la primera meitat del segle XIX, un temps de revoltes i d’esperances.

El fill petit d’una família de basters, els Braille, té un accident que li farà perdre la vista de manera gradual. La tenacitat dels qui l’envolten, i la seva pròpia, aconseguiran teixir un camí d’aventures i descobertes que anirà molt més enllà del que alguns mai s’atrevirien a somiar. Coupvray, París, Limoges i Vichy són alguns dels escenaris que emmarcaran la lluita d’un home de procedència humil que, mentre malda per trobar l’essència de la felicitat, acabarà per descobrir la clau que faran servir molts invidents per trencar definitivament les seves cadenes.

Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora però també treballa com a pedagoga terapeuta i logopeda. La seva trajectòria professional en aquests àmbits l’ha portat al camp de l’Educació Especial. La tardor del 2010 va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb La princesa de jade. Des d’aleshores ha publicat diverses obres: El mercader (2012), protagonitzada per un home hàbil i carismàtic que arriba a la Barcelona del segle XIV procedent de Reus, per convertir-se en mercader i solcar els mars; Les torres del cel (2013), una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat; La cuinera (2014), l’apassionada vida d’una dona capaç de seduir una ciutat i actuar sobre el curs de la història gràcies al seu talent, esperit indòmit i art culinari; Amor prohibit (2015), una inoblidable història d’amor en la Catalunya del segle XV; i Etheria (2016), l’extraordinària odissea d’una intrèpida viatgera del segle IV. També ha publicat literatura inspiradora, Si tu m’escoltes (2017) i, en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, els llibres Marea de lletres que maregen (2010) i L’Ombra dels oblidats (2011).


Deixa un comentari

Istanbul Istanbul

Títol: Istanbul Istanbul

Autor: Burhan Sönmez

Traductors: Pelin Doğan i Miquel Saumell

Editorial: Edicions del Periscopi

Pàgines: 296

ISBN: 978-84-17339-07-4

Any: 2018

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis. A poc a poc converteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creant una paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.

Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, una obra que barreja la perspicàcia i l’humor amb la tragèdia. Un triomf rotund de la imaginació i una carta d’amor a Istanbul, escenari de tota esperança i de tota desesperança, convertida per l’autor en una font de relats incontenible.


Deixa un comentari

4 3 2 1

Títol: 4 3 2 1

Autor: Paul Auster

Traductor: Albert Nolla Cabellos

Editorial: Edicions 62

ISBN: 978-84-297-7612-6

Idioma: Català

Any: 2017

3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem  també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.

Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? A 4 3 2 1, la seva primera novel·la en set anys, Paul Auster exposa algunes d’aquestes qüestions i ens convida a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre cares d’una mateixa història.  Perquè tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts…?


Deixa un comentari

Aigües encantades, de Puig i Ferreter

157-aigu%cc%88es-encantades-14Aigües Encantades és una obra de teatre escrita per Joan Puig i Ferreter (1882 – 1956), una obra on s’enfronten un conjunt d’idees modernistes, defensades per una minoria de la societat, a un pensaments conservadors i religiosos, que presenta la majoria de la població. Amb aquesta contraposició es mostra clarament l’enfrontament entre l’individu i la seva societat. Cecília, la protagonista de la història, intenta fer entendre als habitants del seu poble, estancats en el passat (tradició, religió i forces polítiques oligàrquiques), que s’han de modernitzar i han de donar pas a les noves idees de progrés que poden afavorir-lo, com és el cas de les aigües del Gorg de la Verge del seu vilatge, que podrien salvar el poble de la sequera que es presenta des de fa molts anys.

Aigües encantades (1908) se situa en un poble de la part alta de la muntanya de les comarques tarragonines i planteja el típic conflicte modernista entre l’individu i la societat. El problema de la sequera provoca un enfrontament entre el sector tradicionalista i conservador del poble (que és el que té poder i és representat per Pere Amat, el cacic, i l’alcalde) i la visió moderna d’un enginyer vingut de la ciutat que compta amb la complicitat de la filla del cacic local (Cecília). És la lluita ancestral entre la tradició i la modernitat vista des dels paràmetres del Modernisme més regeneracionista i vitalista.

157-aigu%cc%88es-encantades-24Aquest llibre ens mostra una societat immadura i hipòcrita que no es deixa ajudar per les innovacions de l’època i, al mateix temps, un grup reduït de persones que trenca amb la  tradició i busca la modernitat. Per aquesta senzilla raó ja val la pena llegir aquesta fantàstica obra que ens dóna l’oportunitat de comparar la seva trama amb aspectes de la vida actual on es repeteix la mateixa situació. Amb això podem dir que aquesta obra es pot considerar actual, ja que, avui en dia, apareixen situacions semblants a les de la història, referint-me a l’enfrontament entre individu i massa social.

A més, aquest llibre és una obra teatral, i per tant, està escrita en forma de diàleg i acotacions, cosa que fa que la lectura sigui més dinàmica, ja que, per part meva, es fa més amè llegir un diàleg que no pas llegir una novel·la que pot estar plena de descripcions que de vegades poden arribar a ser pesades. Però haver-se de fixar cada cop en el personatge que parla fa que es trobi en falta, en alguna ocasió, la narració; tot i això, continua sent una lectura àgil i entretinguda.

157-aigu%cc%88es-encantades-34Aquesta obra està dividida en tres actes i el primer acte és el que a mi em va complaure més. Per què, us preguntareu? Doncs perquè en aquest primer acte es presenten els personatges principals i es comencen a veure tots els lligams i relacions entre cada personatge i, també, es troben molt més destacades les discussions entre Cecília (protagonista de l’obra i defensora del progrés i del canvi) i els seus pares,  Pere Amat i Juliana (completament conservadors i capficats en la religió i les seves tradicions). L’enfrontament pare – filla origina l’acció de l’obra i li dóna una certa emoció. També es manifesta, en aquest primer acte, la relació que es presenta entre el Foraster (amic de Cecília, que està totalment a favor d’ella) i Cecília, atès que aquesta relació que tenen es pot considerar més que una amistat, la qual cosa, i al meu entendre, afavoreix una història romàntica no gaire concretada per Puig i Ferreter, però que, d’una manera o altra, hi és.

157-aigu%cc%88es-encantades-44Aquesta obra finalitza amb la fugida del Foraster d’aquell poble on no se l’acceptava per les seves idees, i amb ell també se’n va Cecília, que no ha pogut solucionar el seu conflicte patern. És a dir, una vegada més ha guanyat la massa social conservadora que no accepta les noves idees.

Finalment, Aigües encantades és un llibre amb una trama simple i previsible però amb uns personatges que tenen molta personalitat i, fins i tot, el lector pot arribar a identificar-se amb algun d’ells. Una obra plena d’emocions, idees i sentiments.

* L’autora de la ressenya és Clàudia Descarrega Reina, alumna de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana; i les fotografies, de Teresa Miró, corresponen a la representació de l’obra que es va fer al TNC l’any 2016.


Deixa un comentari

Solitud, de Víctor Català

154-solitud-001Tot i que potser és una definició massa simple per a una obra tan complexa, considero que Solitud és una novel·la lenta. Potser és també una definició massa atrevida, però és simplement fruit de la meva experiència amb aquest llibre.

L’obra presenta un tema completament modernista: el procés de transformació de la Mila, la protagonista, que es veu sola enfrontada a la massa, igual com l’artista modernista pateix un conflicte amb la societat. D’aquí el títol de l’obra: Solitud es refereix al sentiment que s’apodera de la protagonista a mesura que veu que va perdent el seu marit, que es troba en un entorn que no és el seu (que també juga un paper molt important en l’obra, ja que acabarà sent el seu refugi), etc. Només rep el suport del pastor, personatge que acabarà morint, fent així que la Mila es quedi sola del tot.

En una carta que Joan Maragall escriu a Víctor Català, el poeta parla d’aquesta manera de la muntanya i del pastor: “Hi ha sobretot en aquesta obra de vostè la creació d’una figura que restarà per sempre més: el pastor, forta i dolça figura, i gran. Després hi ha l’altra, vull dir la muntanya: mai vostè havia fet sentir un medi com aquesta muntanya de la Solitud; els tres primers capítols són delitosos com quan un va a la muntanya.”

154-solitud-002De tot el llibre, els últims capítols són els que em van agradar més, perquè és allí on es recull tota l’acció del llibre: la mort del pastor Gaietà, la violació de la Mila, quan ella mateixa abandona en Matias… Aquest darrer fragment del llibre sí que va captar la meva atenció, la veritat. Crec que també va ser perquè fins i tot em va sorprendre que una novel·la al principi tan monòtona (segons el meu criteri) pogués contenir un final tan mogut i inesperat.

Recordo els noms d’alguns capítols per argumentar el meu punt de vista. El meu primer exemple és el capítol quatre: “Neteja”. És un capítol dedicat exclusivament a la neteja que realitza la Mila de l’ermita de Sant Ponç. Ara les portes, ara les parets, ara el terra… Vas llegint les pàgines i t’adones que l’acció és aturada, no hi ha moviment, tan sols l’acte de netejar. Després sí que, analitzant la novel·la, descobreixes que té un valor simbòlic que té molt de mèrit per part de Caterina Albert, però, per al lector, i més per a un lector de setze anys, no és una forma atractiva de presentar aquest valor si no t’acompanya algú a entendre’l.

154-solitud-004El següent capítol que considero que té un nom que ja tira enrere és el cinquè: “Sumant dies”. El títol avisa de manera implícita que no passarà res, com si fos un capítol només per omplir pàgines. I, de fet, és així: tan sols tracta de com mengen cargols. Després, amb el treball a l’aula, podem descobrir que l’autora els atorga també un valor simbòlic associat al plaer o al desig, però com ja he dit abans, no em crida l’atenció.

D’altra banda, els títols dels quatre darrers (els meus preferits) són “La relliscada”, “Sospites”, “La nit aquella” i “La davallada”, títols que ja avancen que passarà alguna cosa, sobretot el de “La nit aquella”. A més, convida a sentir una intriga per saber què podrà succeir perquè passi de ser una nit corrent a una nit destacada. He de remarcar que mentiria si no digués que com més temps passa des que vaig acabar-me Solitud, com més temps tinc per reflexionar-hi o com més el comento, més m’agrada. Però no per altra cosa que pels darrers capítols, repeteixo, que, malgrat que fan que la novel·la acabi amb un final desastrós, em van deixar bon regust de boca. Això és el que m’agrada en una novel·la: que impacti, que sorprengui, que emboliqui, cosa que Víctor Català no acaba d’aconseguir excepte al final del llibre a causa de la copiosa i massa detallada descripció i la dificultat del vocabulari utilitzat.

154-solitud-005També és cert que no podria acabar la ressenya sense esmentar els molts aspectes positius que té l’obra malgrat la meva opinió. És una de les novel·les més importants de la literatura catalana, i aquest fet no és desmerescut. L’autora utilitza sobretot un mètode simbòlic valorat molt positivament per noms importants com Carme Arnau. És destacable també la manera que té de plasmar la realitat que s’estava vivint en aquell moment en forma de llibre. Caterina Albert utilitzava l’art d’escriure precisament com a refugi d’aquella situació.

Suposo que si tornés a llegir-me’l ara que ja sé el final i tinc un afecte especial pels personatges, sobretot pel Pastor, que quan vaig començar-lo no tenia, podria ser que m’agradés més. Però, principalment pel fet d’haver d’abaixar la velocitat de lectura més de l’habitual per haver d’entendre bé el que passava (que sovint no era res), no tornaria a llegir-lo. Almenys, no encara.

* L’autora de la ressenya és Abril Cassadó Prats, alumna de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; i l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana.


Deixa un comentari

El laberinto de los espíritus

153-el-laberinto-de-los-espiritusTítol: El laberinto de los espíritus

Autor: Carlos Ruiz Zafón

Editorial: Planeta

Idioma: Espanyol

Any: 2016

Pàgines: 928

ISBN: 9788408163381

Vuelve Ruiz Zafón con el desenlace de la saga de La Sombra del Viento. Recordarás por qué te gusta leer.

En la Barcelona de finales de los años 50, Daniel Sempere ya no es aquel niño que descubrió un libro que habría de cambiarle la vida entre los pasadizos del Cementerio de los Libros Olvidados. El misterio de la muerte de su madre Isabella ha abierto un abismo en su alma del que su esposa Bea y su fiel amigo Fermín intentan salvarle.

Justo cuando Daniel cree que está a un paso de resolver el enigma, una conjura mucho más profunda y oscura de lo que nunca podría haber imaginado despliega su red desde las entrañas del Régimen. Es entonces cuando aparece Alicia Gris, un alma nacida de las sombras de la guerra, para conducirlos al corazón de las tinieblas y desvelar la historia secreta de la familia… aunque a un terrible precio.

El Laberinto de los Espíritus es un relato electrizante de pasiones, intrigas y aventuras. A través de sus páginas llegaremos al gran final de la saga iniciada con La Sombra del Viento, que alcanza aquí toda su intensidad y calado, a la vez que dibuja un gran homenaje al mundo de los libros, al arte de narrar historias y al vínculo mágico entre la literatura y la vida.

[ Llegeix el primer capítol ]


Deixa un comentari

Temps de segona mà

081a Temps de segona màTítol: Temps de segona mà. La fi de l’home roig

Autora: Svetlana Aleksiévitx

Traductora: Marta Rebón

Editorial: Raig verd

ISBN: 978-84-943854-6-9

Col·lecció: Ciclogènesi

Llengua: Català

Aquesta setmana hem sabut que l’Acadèmia Sueca atorgava el Nobel de literatura a l’autora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, “per la seva escriptura polifònica i perquè és un monument al patiment i al valor en els nostres temps”. L’editorial Raig Verd publicarà el 26 d’octubre el seu darrer llibre, Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Gaudiu ara, de moment, d’un parell de fragments del pròleg:

“Busco una llengua. Les persones tenen moltes llengües: la llengua en què es parla amb els nens, aquella en què es parla d’amor. I encara hi ha una llengua en què ens parlem a nosaltres mateixos, en què tenim converses interiors. Al carrer, a la feina, de viatge: pertot arreu se sent una altra cosa, no són només les paraules les que canvien, és també quelcom diferent. Fins i tot al matí i a la tarda una persona no parla la mateixa llengua. I pel que fa al que passa a la nit entre dues persones, això desapareix per complet de la història. Tractem únicament amb la història dels homes diürns. El suïcidi és un tema nocturn, la persona es troba aleshores a la frontera del ser i del no-ser. Del somni. Vull comprendre-ho tot amb la meticulositat d’una persona diürna. He sentit dir: «No té por que això li agradi?»”.081b Temps de segona mà“Una barricada és un lloc perillós per a un artista. Un parany. A les barricades s’esguerra la vista, la pupil·la es contrau, el món perd els colors. Allà el món és blanc i negre. Des d’una barricada no es distingeix l’ésser humà, es veu només un punt negre, un blanc. He passat tota la vida a les barricades, voldria anar-me’n. Aprendre a gaudir de la vida. Trobar una visió normal. Però de nou hi ha desenes de milers de persones que surten als carrers. Que s’agafen per la mà. Duen cintes blanques a les jaquetes. Un símbol de renaixement. De llum. I jo estic amb ells”.

[ Llegir el pròleg sencer publicat per La Vanguardia ]


Deixa un comentari

Te deix, amor, la mar com a penyora

074 Te deix amor la mar com a penyoraTítol: Te deix, amor, la mar com a penyora

Autora: Carme Riera

Editorial: Edicions 62

ISBN: 978-84-297-7384-2

Col·lecció: El Balancí

Llengua: Català

Pàgines: 128

Des d’aquí, des de la meva finestra, no puc veure la mar. Només uns niguls de mal color, desfent-se, i la punta d’agulla del temple del Tibidabo. Res de bo. Cases de pisos, altes i lletges, amb flors esmorteïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.

No puc veure la mar perquè roman, enfora d’aquí, a l’altre cantó de la ciutat. Endolada, greixosa, quasi pudent, agombola, com una dida, vaixells de càrrega, iots i “golondrinas” ancorades en un racó del moll. Aquesta mar no s’assembla gens a la nostra. És una llenca metàl·lica, sense transparències, ni colors canviants. Coagulada a redols, endurida. Però l’enyor. L’enyor només perquè, en veure-la, pens que tu restes a l’altra banda i que de mar a mar, de riba a riba, hi ha menys camí que de ciutat a ciutat.074b Te deix amor la mar com a penyoraEnyor la mar, enyor la immensitat blavosa, la petita immensitat blavosa que semblava entrar-se’n a la cabina per l’ull de bou aquell migdia de primavera, camí de l’illa. Perdona’m. Anava a demanar-te si te’n recordes, pel gust que em diguis que sí, que tot sovint els ulls se t’amaren del blau encisador d’aquella mar nostra, i et perds entre una bafarada de records llunyans i un poc estantissos. Quants anys fa d’aquell viatge? Em renec de comptar-los perquè tal volta pugui, encara, donar-te la mida exacta d’hores, minuts i segons, com si es tractés d’un problema de matemàtiques elementals. No te n’estranyis, vaig fabricar-me un calendari d’ús personal on els anys, els mesos, els dies, començaven al mateix instant, al punt exacte en què la blavor era perfecta, el teu cos de seda, tèbia, dolça, suau la llum que s’escolava… [ Llegir més… ]


Deixa un comentari

El cuc de seda

068 El cuc de sedaTítol: El cuc de seda

Autora: Robert Galbraith (J.K. Rowling)

Gènere: Novel·la negra i misteri

Editorial: Proa

ISBN: 978-84-7588-561-2

Traducció: Laia Font Mateu

Pàgines: 544

Quan l’escriptor Owen Quine desapareix, la seva dona truca al detectiu privat Cormoran Strike perquè el trobi. Ella, senzillament, creu que ha tocat el dos un parell de dies, tal com ja ha fet altres vegades, i l’únic que espera de Cormoran és que el trobi i el faci tornar a casa. A mesura que la investigació avança, però, resulta evident que hi ha alguna cosa estranya en la desaparició d’en Quine i que tot resultarà una mica més complicat del que semblava.

No fa gaire que l’Owen ha enllestit un manuscrit amb els retrats i les descripcions de totes les persones que coneix; i si aquest llibre es publiqués, arruïnaria moltes vides. Això, per tant, significa que hi ha força gent que el preferiria callat. De fet, la policia acabarà trobant el seu cos i descobriran que l’escriptor ha estat brutalment assassinat en estranyes circumstàncies. Des d’aquest moment, començarà una cursa contra rellotge per tal d’intentar entendre les motivacions del despietat assassí: un criminal totalment diferent a la resta… Vols llegir el primer capítol…?