Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Paraules d’Arcadi

No cal canviar la muntanya de cop. Tampoc podem. Cal anar canviant l’actitud dia a dia. Jo sempre he dit que la nostra actitud com a consumidors pot produir canvis, com diu Brenda Chávez al llibre Tu consumo puede cambiar el mundo: si els poderosos mantenen el seu poder en aquest món capitalista és perquè nosaltres cada dia comprem on comprem, obrim comptes corrents on els obrim, gastem energia de les grans corporacions…; és a dir, amb cada acte de consum, com diu el llibre, emetem un vot de confiança i donem suport a una forma de producció, de manera que activem una cadena d’abastament amb la qual beneficiem empreses que potser estan contribuint a l’abús social. El consum responsable ha de ser un consum conscient, i amb cada nova actitud que no afavoreixi empreses criminals anirem afeblint el sistema depredador. Evidentment, els poderosos ens intentaran manipular i convèncer de comprar aquí o allà. Però no hi veig altra solució. I aquí ens hem de convèncer que el canvi és positiu i no fer tant cas del que ens dicten els mitjans de comunicació fàctics per explicar a la gent el que passa.

Oliveres, Arcadi. 2021. Paraules d’Arcadi. Barcelona: Angle Editorial. Fragment del llibre.


Deixa un comentari

La música de les paraules

Un any més, l’Associació Internacional de Llibres per a Joves (IBBY) promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil, el 2 d’abril, tot coincidint amb la commemoració del naixement de Hans Christian Andersen. Enguany, el missatge oficial, escrit per la nord-americana Margarita Engle i traduït al català per Mercè Ubach, reflexiona sobre la música de les paraules d’aquesta forma: “Quan llegim, al cap ens creixen les ales, i quan escrivim, cantem amb els dits. Els mots són tambors, flautes a la plana, ocells cantors i elefants trompetistes, rius que discorren, cascades que salten, papallones volant com artistes. Les paraules conviden a ballar, amb ritmes, rimes i els batecs del cor, repics de peülles i batecs d’ales, amb rondalles antigues i modernes, amb contes fantàstics o realistes. Tant si t’estàs tranquil a casa teva com si explores fronteres tot cercant nous territoris i una llengua estranya, els contes i els poemes et pertanyen. Quan compartim els mots, les nostres veus esdevenen música del futur, pau, alegria i la companyonia d’un càntic dedicat a l’esperança”.


Deixa un comentari

Tu no ets la teva selfie

Títol: Tu no ets la teva selfie

Autora: Liliana Arroyo Moliner

Editorial: Pagès editors

ISBN: 9788413031941

Col·lecció: Nandibú Zeta

Idioma: Català

Any: 2020

Si alguna vegada has fet bogeries per aconseguir una selfie o has pensat que la teva vida no val res al costat del postureig dels altres, aquest llibre és per a tu. De vegades, és com si habitar les xarxes socials ens obligués a fer viatges fascinants, a tenir cossos perfectes, a menjar plats extremadament suculents o, encara, fins i tot a haver de presumir de les nostres mascotes. Alhora, som més conscients que mai de la quantitat d’experiències que existeixen per omplir cada minut de la nostra vida. Ens sobrepassa la impaciència, la insatisfacció i la inseguretat. Però sobretot que no es noti, oi? Aquest llibre conté nou càpsules dedicades a l’ego, el postureig i el FOMO, l’afany de col·leccionar amics i la polarització, les apps de la seducció, la dimensió anònima, l’empatx de continguts o la procrastinació. Explora alguns punts de trobada i desencant, plaers culpables i tensions existents entre la realitat i la ficció. No és un problema meu ni teu, sinó nostre, perquè hi ha una indústria sencera al darrere. Ens estan fent, literalment, una mena de xantatge emocional que és dolç i pervers alhora. Algunes situacions incloses al llibre són experiències directes de persones que s’han deixat entrevistar. En direm el Club dels Còmplices, format per dotze nois i noies que tenen entre divuit i vint-i-nou anys. L’objectiu és aportar una visió crítica i constructiva per entendre com les emocions ens governen molt més del que ens pensem. De fet, són la benzina de totes les tensions, angoixes i alegries que ens aporten les xarxes socials. Aquesta és una invitació a comprendre, a reflexionar i a descobrir, per exemple, que tu no ets la teva selfie.

[ Vols accedir a la guia de lectura? ]


Deixa un comentari

Capitana Rosalie

Títol: Capitana Rosalie

Autor: Timothée de Fombelle

Traductor: Marc Donat

Il·lustracions: Isabelle Arsenault

Editorial: Animallibres

Any: 2021

ISBN: 9788417599997

Hivern de 1917. La Rosalie té cinc anys i és una capitana amb una missió extremadament secreta: aprendre a llegir. Per passar desapercebuda, no porta ni casc ni uniforme; i potser és per aquesta raó que la resta de nens es pensen que ella és simplement la nena petita que arriba i s’asseu al final de l’aula i que es passa tot el dia sense fer res. La realitat, però, és una altra de ben diferent. De fet, a l’escola ningú no sap que la mare li llegeix en veu alta les cartes que el pare els envia des del front. Per aquest motiu, a mesura que la missió avança, la Rosalie comença a desxifrar lletres, paraules, frases, fins que arribarà el dia en què ja serà capaç de llegir tota sola. I sí, serà llavors quan descobrirà la veritat sobre la guerra i les seves conseqüències.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Quan les nenes volen alt

L’Adriana, la Virgínia i la Martina tenen grans somnis, però la banda del senyor Nohoaconseguiraspàs els ha omplert les butxaques de pedres perquè no hi puguin volar. La Martina és lleugera com una fulla al vent. Li encanta volar d’un costat a l’altre de la seva habitació tot rugint com si fos una avioneta. De gran vol ser la millor pilot del món sencer. L’Adriana és rodoneta com el punt de la i. Sempre puja els esglaons de casa seva de tres en cinc perquè té pressa per abraçar el seu estimadíssim violí. Sap que de gran serà una súperviolinista. La Virgínia és silenciosa i es passa tot el dia entre llibres. Li agrada escriure contes i va amb el seu quadern sota el braç d’aquí cap allà tot imaginant històries al·lucinants. Té claríssim que serà una escriptora reconeguda en tot el planeta i una mica més enllà.


Deixa un comentari

Laberints brossians

Des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa i a partir de l’obra del poeta han tingut l’encert de fomentar el desenvolupament d’una mirada activa envers la poesia i l’art contemporanis i convertir la poesia brossiana en una eina d’experimentació i creació. Per aconseguir-ho han creat el blog Laberints brossians, un espai de reflexió conjunta perquè puguem aprendre a treballar des de la imatge, des de la paraula i des de l’acció, a través de l’obra de Brossa, un poeta que va saber entendre els canvis del món i que va saber plantejar la seva feina des d’una perspectiva lúdica, crítica i, sobretot, creativa. No t’ho pensis més i descobreix el poeta, aprèn amb Joan Brossa, comparteix experiències i interactua amb el món.


Deixa un comentari

Pare cavernícola

El meu pare mai no se separa de mi. Jo sé que soc diferent perquè no puc córrer, ni llançar pedres al riu, ni menjar tota sola els deliciosos fruits del bosc. Tampoc no puc parlar per demanar el que necessito. A dins meu hi ha alguna cosa estranya que em fa diferent de les altres nenes i nens. Només puc xisclar, plorar i somriure. Però em faig entendre, no em cal res més, perquè el meu pare preferit sempre és aquí, atent, i em llegeix els ulls per comprendre’m i donar-me el que necessito. Tinc molts germans i germanes, oncles, tietes, cosines i àvies que també em cuiden… Però com que no sé comptar, no us puc dir del cert quants som al clan. I després hi ha la mare, que també em cuida i em dona escalfor, però com que té un nadó als braços i li ha de donar el pit, i abans en va tenir un altre, i un altre, no pot estar per mi tota l’estona.

Sé que la primavera està a punt d’arribar perquè avui, tot i que encara feia molt fred i la terra estava glaçada, hem sortit ben aviat de la cova i hem anat cap al sud, seguint la riba del riu. La missió és collir les primeres baies i arrels per poder-nos alimentar després d’un hivern molt dur. El pare camina al final del grup. Jo vaig enfilada a la seva esquena, que és ampla com un riu. M’encanta l’olor que fa, entre dolça i àcida, però, sobretot, la seva escalfor. Camina recolzat en un bastó amb la punta esmolada, perquè no caiguem, però també per si ens tornem a trobar un tigre de dents de sabre. Quina por que vam passar, aquella vegada! Per desenterrar les arrels que mengem i per tallar la carn dels animals morts que trobem, porta unes pedres punxegudes en una bossa que va fer amb la pell d’un bisó. Hi ha moltes coses del món en què visc que no entenc, però abraçada al pare, seguint el clan, sento que hi tinc un lloc… i soc feliç.

Bacete, Ritxar. 2021. Pare. Barcelona: Estrella Polar. Fragment adaptat.


Deixa un comentari

Caminant junts per la lluna

Títol: Caminant junts per la lluna

Autor: Pep Puig Ponsa

Editorial: L’altra tribu

Idioma: Català

Pàgines: 269

Any: 2020

ISBN: 978-8412209747

Una catàstrofe. Un cop més, l’agost ha passat volant. És l’hora violeta. A la platja d’Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l’estiu. Al cel s’hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s’ha tret el banyador i s’ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d’aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l’estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L’únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s’ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l’estiu ja s’haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Avui seré millor que ahir

Títol: Avui seré millor que ahir

Autor: Jesús Ballaz

Traducció: Aina Girbau Canet

Editorial: Estrella Polar

Idioma: Català o castellà

Any: 2021

ISBN: 9788418443510

Ni l’amor més gran del món, el d’una mare, el d’un pare, el dels avis, o el del mestre o la mestra més implicats, pot garantir la felicitat d’un infant. Faríem qualsevol cosa per donar als nostres nens i nenes la felicitat embolcallada com un regal. Però això no és possible, perquè la felicitat no ens pertany. Que un nen o una nena siguin feliços depèn de la seva capacitat per conèixer-se ells mateixos, de sacrificar-se per millorar, d’adaptar-se als canvis, d’acceptar els fracassos i buscar alternatives, de tenir paciència i persistir… Com haurien de ser els infants ideals? No hi ha una resposta única a aquesta pregunta, però sí que podríem consensuar una sèrie de qualitats que poden ajudar-los a enfrontar-se a la vida amb garanties, oi que sí? Doncs bé, aquest llibre ens proposa 25 contes els protagonistes dels quals són un bon exemple d’algunes d’aquestes qualitats; personatges valents, curiosos, inconformistes, generosos, sincers, tenaços, solidaris…, que podrien servir-nos com a model a imitar, o simplement inspirar-nos per intentar créixer en humanitat i així convertir-nos en millors persones.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]