Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)

Sindbad el marí

1 comentari

No podria dir amb exactitud quant de temps vaig restar en braços del son. Només sé que quan em vaig despertar vaig veure que el sol ja començava a declinar i el cor em va fer un salt. Nerviós, vaig cridar el nom d’alguns companys, sense obtenir resposta, i vaig córrer a correcuita en direcció a la platja. Massa tard: el vaixell havia salpat! Imagineu-vos la ràbia i el temor que em van envair. S’havien oblidat totalment de mi i m’havien deixat, sol com un mussol, en una illa perduda enmig del mar. “La gerra, de tant anar a la font, es trenca”, vaig pensar desolat. Em maleïa els ossos i em penedia tant com cabells tenia al cap d’haver-me tornat a embarcar. “Qui em manava a mi fer-me a la mar de nou? –no parava de lamentar-me-. Tan bé que estava a Bagdad! La casa, la família, els amics, la bona teca, el bon vestir… Ai, desgraciat de mi! No vas quedar prou escarmentat, Sindbad, amb una vegada, que hagueres de temptar la sort una altra?” Però ja podia cridar, plorar i lamentar-me, que amb això no canviava gens ni mica el meu trist destí. Després de donar corda a la desesperació, em vaig anar calmant i em vaig adonar que calia fer front, amb seny, a la situació. Encara hi havia llum de dia i, després d’haver pronunciat un resignat “De Déu venim i a Ell anem”, vaig emprendre l’exploració del terreny. La frondosa vegetació no em permetia de veure res al meu davant més enllà d’unes passes; així, doncs, em vaig enfilar a dalt d’un arbre prou alt i vaig dirigir la vista en totes direccions. Arreu on mirava només veia el serè horitzó que s’ajuntava amb la mar blava. L’illa, atapeïda de verd excepte en les vores sorrenques de la platja, era de dimensions força reduïdes i molt plana.

Les mil i una nits. Barcelona: Edicions Proa. (Fragment)

One thought on “Sindbad el marí

  1. Gracias mil preciosa historia!

    El vie., 28 de agosto de 2020 8:46 a. m., Biblioteca Salle Reus escribió:

    > bibliotecasallereus posted: “No podria dir amb exactitud quant de temps > vaig restar en braços del son. Només sé que quan em vaig despertar vaig > veure que el sol ja començava a declinar i el cor em va fer un salt. > Nerviós, vaig cridar el nom d’alguns companys, sense obtenir resposta, ” >

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s