Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)

Borges i la memòria

Deixa un comentari

Pensar és oblidar, oblidar per recordar. Funes, el memoriós, és el protagonista d’un conte de Jorge Luis Borges, la història d’un jove que, després d’un accident, ho recorda tot, absolutament tot, permanentment. Funes recorda cada objecte, cada rostre i cada esdeveniment amb una precisió i una minuciositat prodigiosa i desesperant. El més terrible és que no pot oblidar res. Tot, absolutament tot, resta a la seva memòria. Sorprenentment, mentre Borges escrivia la fantàstica història de Funes el memoriós, un neuròleg rus anomenat Alexander Luria estudiava un cas real molt semblant, el de Salomó Shereshevski. Salomó era una persona capaç de recordar els més mínims i insignificants detalls durant dècades. Com Funes, Salomó era capaç de no oblidar; i també com Funes, Salomó no era molt intel·ligent. Borges no coneixia la investigació de Luria. Luria no coneixia el relat de Borges. No obstant això, els dos van formular-se les mateixes preguntes i els dos van arribar a conclusions molt semblants. A les atapeïdes ments de Salomó, la persona, i de Funes, el personatge, no hi havia molts conceptes. Només hi cabien detalls, registres petrificats de les experiències viscudes. Perquè abstreure és oblidar les diferències, pensar, generalitzar. Art, literatura i ciència són només diferents formes d’abordar una realitat connexa. Atreveix-te a llegir i, sobretot, atreveix-te a pensar per tu mateix!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s