Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)

El realisme màgic de Pere Calders

Deixa un comentari

Ja fa temps que els membres del Club de lectura de 4t d’ESO es troben, un dimecres al mes, per parlar sobre els sentiments, les emocions i els pensaments que han pogut extreure de les lectures que comparteixen; i d’aquesta manera és com han descobert que llegir i reflexionar acompanyats és una forma plaent d’enriquir-se intel·lectualment i de fer volar l’ànima envers contrades ben singulars.

Els textos escollits, aquest mes de febrer, han estat els contes breus (molt breus!) del realisme de Pere Calders: una proposta literària fascinant, misteriosa i provocadora, per a lletraferits de qualsevol condició que tinguin ganes de rumiar i, en algun cas, fins i tot de riure. Fixeu-vos si no en els exemples que us transcriurem a continuació i que són una simple mostra de les paraules màgiques que, alguna vegada, s’han llegit al racó més extraordinari de la nostra escola: la biblioteca! Gaudiu de la lectura, del regal de la vida, i que les paraules de Calders us condueixin cap a nous horitzons… 161-club-de-lectura-pere-calders

Miratge

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.

Balanç

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Judici precipitat

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

[ Vols llegir més contes breus de Pere Calders? ]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s