Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)

Un arbre nou al pati de casa

Deixa un comentari

Em vaig plantar en terra, descalç, entre una llimera i un taronger, amb el desig de convertir-me en arbre. Estava convençut que les plantes dels peus s’arrelarien al terròs. A continuació, vaig alçar els braços, que s’havien de convertir en dues branques i havien de fer brotar molts altres bordalls.105 Un arbre nou al pati de casaMon pare, ma mare i mon germà s’estranyarien i es preguntarien, perplexos, per què havia crescut un arbre tot sol, sense que ningú l’haguera plantat ni se n’haguera ocupat. Tanmateix, estarien tristos i no podrien gaudir de l’arbre perquè jo hauria desaparegut misteriosament i no em trobarien enlloc, ni viu ni mort. A més a més, tampoc no podrien oblidar-se de mi ni tampoc no s’adonarien que m’hauria convertit en un arbre de pa blanc acabat de fer i ben calentet i, per cada fogassa que se’n collira, n’hi creixerien dues més, i ningú, mai més, no tornaria a patir fam. De sobte, però, vindrien hòmens malvats que desitjarien que la fam no s’acabara mai, em capturarien, em llançarien destrals i em queixaria de dolor.

Ma mare va sentir el meu crit, va eixir corrents de l’habitació i em va preguntar angoixada què em passava, però jo ni tan sols vaig obrir la boca. Vaig quedar immòbil al parterre i ma mare em va renyar: Fill, vols deixar de fer el mec? Que m’esglaies!

Tot seguit, va cridar el meu germà major perquè vinguera i, rient, li va dir:

Mira’l, el teu germà: s’ha tornat boig, pobret!

El meu germà em va preguntar què pretenia, però jo no li ho vaig contestar, perquè els arbres no parlen i, per això, vaig ignorar també tots els comentaris irònics que em van fer. Vaig quedar palplantat al parterre, immòbil, amb els braços alçats, i no me’n vaig sorollar fins que tots dos no es van asseure per dinar. Finalment, vaig menjar amb voracitat perquè els arbres, si no s’alimenten bé, també es moren.

TÀMER, ZAKARIA. Al-Qunfudh (L’eriçó). Londres: Riad El-Rayyes Books, 2005, p. 15-16. Traducció de Neus Tirado Gual. Font: Visat núm.19

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s