Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

El laberinto de los espíritus

153-el-laberinto-de-los-espiritusTítol: El laberinto de los espíritus

Autor: Carlos Ruiz Zafón

Editorial: Planeta

Idioma: Espanyol

Any: 2016

Pàgines: 928

ISBN: 9788408163381

Vuelve Ruiz Zafón con el desenlace de la saga de La Sombra del Viento. Recordarás por qué te gusta leer.

En la Barcelona de finales de los años 50, Daniel Sempere ya no es aquel niño que descubrió un libro que habría de cambiarle la vida entre los pasadizos del Cementerio de los Libros Olvidados. El misterio de la muerte de su madre Isabella ha abierto un abismo en su alma del que su esposa Bea y su fiel amigo Fermín intentan salvarle.

Justo cuando Daniel cree que está a un paso de resolver el enigma, una conjura mucho más profunda y oscura de lo que nunca podría haber imaginado despliega su red desde las entrañas del Régimen. Es entonces cuando aparece Alicia Gris, un alma nacida de las sombras de la guerra, para conducirlos al corazón de las tinieblas y desvelar la historia secreta de la familia… aunque a un terrible precio.

El Laberinto de los Espíritus es un relato electrizante de pasiones, intrigas y aventuras. A través de sus páginas llegaremos al gran final de la saga iniciada con La Sombra del Viento, que alcanza aquí toda su intensidad y calado, a la vez que dibuja un gran homenaje al mundo de los libros, al arte de narrar historias y al vínculo mágico entre la literatura y la vida.

[ Llegeix el primer capítol ]


Deixa un comentari

Com amagar un lleó a l’escola

Els lleons són un símbol de força, de valor i de noblesa: tres qualitats que potser hauríem de tenir totes les persones. Esteu d’acord? Malgrat això, com prou bé sabeu, encara no està permès que els lleons vagin a l’escola, oi? El lleó de l’Iris, però, no es va voler quedar a fora, i és per això que va intentar esquitllar-se cada dia darrere seu i, fins i tot, hi va haver un dia que es va colar d’amagatotis a l’excursió al museu! I sabeu que va passar…? Creieu que l’Iris va ser capaç d’amagar el seu lleó abans que la mestra el descobrís? Doncs… qui vulgui saber-ho, haurà de venir a la Biblioteca de La Salle Reus, demà dimecres, 30 de novembre, a les 5.15 de la tarda, a l’Hora del Conte! Animeu-vos a participar! Esteu tots convidats! A més, podeu venir acompanyats dels vostres amics. I sí, sí! Si teniu alguna mascota, per exemple un lleó de l’Àfrica, també el podeu portar; això sí, ben amagat, no fos cas que no el deixessin passar més enllà de la porteria! Entre tots, aquesta vegada, com bé podeu imaginar, intentarem descobrir, com amagar un lleó a l’escola perquè ningú no el descobreixi. Graaaaaaaoooo!!!152-lhora-del-conte-com-amagar-un-lleo-a-lescola


Deixa un comentari

Adam i Thomas

151-adam-i-thomasTítol: Adam i Thomas

Autor: Aharon Appelfeld

Traductor: Itai Ron

Editorial: Cruïlla

Any: 2015

Pàgines: 128

ISBN: 9788466139908

T’imagines que haguessis de sobreviure sol al bosc? Com t’ho faries? On passaries la nit? Què menjaries? Seria força complicat, molt perillós i extremadament emocionant, no trobes? Doncs això és el que ens explica aquest relat, basat en uns fets reals viscuts per l’autor durant la Segona Guerra Mundial: les aventures i les peripècies de l’Adam i el Thomas, dos nens jueus de caràcters i actituds ben diferents que es van veure obligats a amagar-se al bosc i a esmolar constantment l’enginy per poder sobreviure i enfrontar-se als perills que envolten un entorn insegur i salvatge. Una gran història de supervivència que parla de tot allò que ofereix la natura i, sobretot, de valors com la confiança, la tenacitat, l’esperança o l’amistat.


Deixa un comentari

La veritat segons l’Artur

150-la-veritat-segons-larturTítol: La veritat segons l’Artur

Autor: Tim Hopgood

Traductora: Aurora Ballester

Il·lustrador: David Tazzyman

Editorial: Combel

Any: 2016

ISBN: 978-84-9101-111-8

L’Artur i la Veritat s’acaben de conèixer i, de moment, no podem dir que siguin bons amics. Saps per què? Perquè avui, l’Artur ha fet una cosa que no hauria d’haver fet mai: Ha pujat a la bicicleta del seu germà gran (i això que la mare li va dir que no ho fes!) i després, accidentalment, ha xocat contra el cotxe de la mare! Quin desastre! Quina tragèdia! L’Artur sap que no ho ha fet bé, que s’ha equivocat! Creus, però, que serà prou valent per a explicar la veritat? O potser intentarà deformar-la i amagar-la per estalviar-se que el renyin…? I tu, què faries? Descobreix la veritat segons l’Artur i veuràs que, de vegades, les persones podem riure i reflexionar alhora. I això sí que no és cap mentida! És totalment cert! Oi que ens creus?


1 Comentari

Per a què serveix la literatura?

Gairebé tothom considera molt importants els llibres que omplen les llibreries i biblioteques. ¿Sabem, però, per a què serveix exactament la literatura? ¿O per quin motiu hauríem d’invertir el nostre temps llegint novel·les, o poemes, mentre al món estan passant tantes coses importants? Us convidem a reflexionar, per uns instants, sobre alguns dels principals beneficis de la literatura.

1. La literatura ens estalvia temps

149a-per-a-que-serveix-la-literaturaMalauradament, algunes persones consideren la lectura una forma de perdre el temps, i en realitat és tot el contrari: és un estalvi de temps importantíssim, ja que ens acosta a una àmplia gamma d’emocions i fets que trigaríem molt més temps a conèixer, si ho haguéssim de fer de forma directa.

La literatura és el gran “simulador de la realitat”. És com una màquina que et permet presenciar directament una infinitud de situacions ben diverses. Et permet, de forma totalment segura, experimentar, per exemple, el que se sent en divorciar-te, ni que no estiguis casat; o en matar algú i en penedir-te posteriorment; o en deixar la teva feina i tocar el dos perquè vols anar a viure al desert; o en cometre algun error terrible mentre estàs liderant el teu país. Et permet accelerar el temps i contemplar el conjunt de la vida d’una persona des de la infància fins a la vellesa. Et dóna les claus de palaus, et facilita l’accés a multitud de llocs i situacions perquè puguis avaluar i comparar la teva vida en relació a la vida dels altres. També et presenta gent fascinant: generals romans, princeses franceses, senyores russes de la classe alta… En definitiva, ens permet viatjar a través de l’espai i el temps, i ens converteix d’aquesta forma en ciutadans del món!

2. La literatura ens fa millors persones

149b-per-a-que-serveix-la-literaturaLa literatura té la capacitat, gairebé màgica, de mostrar-nos com són les coses des del punt de vista d’una altra persona. Se’ns permet considerar les conseqüències hipotètiques de les nostres accions sobre els altres. Ens mostra el testimoni de persones amables, generoses i simpàtiques. A més, molt sovint, la literatura s’oposa al sistema de valors dominant, aquell que premia els diners i el poder; i això és perquè molts escriptors se situen, precisament, a la banda oposada d’aquest poder, quan, en un món excessivament comercialitzat i cínic, ens proposen una sèrie de valors, idees i sentiments alternatius.

3. La literatura ens allunya de la solitud

149c-per-a-que-serveix-la-literaturaLes persones no sempre ens atrevim a dir el que ronda pel nostre cap. Però a través dels llibres, de vegades, trobem descripcions honestes del que som i del que ens passa. De fet, en els millors llibres és com si l’escriptor ens conegués millor fins i tot del que ens coneixem nosaltres mateixos; i això és perquè qui escriu, sovint, troba les paraules precises que necessitaríem nosaltres per explicar les experiències més fràgils, estranyes i especials que configuren la nostra vida interior: la lluminositat d’un matí d’estiu, l’ansietat viscuda durant una reunió complicada, les sensacions d’un primer petó, l’enveja produïda pels bons negocis d’un amic, o encara l’anhel experimentat mentre viatgem en tren i mirem el perfil d’un altre passatger amb qui mai ens atrevirem a parlar, tot i desitjar-ho.

Els escriptors obren els nostres cors i les nostres ments, i ens ofereixen mapes perquè puguem viatjar per la vida, potser una mica més tranquils, sense gaires paranoies, tot recordant-nos que la literatura és un magnífic correctiu contra la superficialitat i un autèntic compromís d’amitat. De fet, els llibres són els nostres veritables amics: sempre han estat a la nostra disposició, mai estan massa ocupats, i ens oferiran, permanentment, explicacions encertades sobre la realitat.

4. La literatura ens prepara per al fracàs

149d-per-a-que-serveix-la-literaturaUn dels nostres temors més grans és la por al fracàs, a equivocar-nos, a convertir-nos en allò que ara anomenem “perdedors”. La premsa ens parla, diàriament, d’històries de fracàs. I ves per on, també s’han escrit molts llibres sobre aquest tema. Existeix un gran nombre de novel·les, d’obres de teatre i de poemes que versen sobre errors de tot tipus. A diferència, però, del que fan alguns mitjans de comunicació, els llibres mai no ens jutjaran amb tanta crueltat i duresa. Ans al contrari, evoquen la pietat per l’heroi, o fins i tot el temor davant la fragilitat de la nostra pròpia vida.

En definitiva, si la literatura pot fer tot això que hem anat apuntant fins al moment, potser l’hauríem de considerar de forma diferent a com l’hem estat tractant fins ara: com una simple distracció, com un entreteniment (allò que ens emportarem a la platja). La literatura és molt més que això! Encara podríem afirmar, sense por a equivocar-nos, que és fins i tot com una teràpia. Per això, hauríem d’actuar amb ella com ho fan els metges amb els seus medicaments, com allò que podríem prescriure en resposta a unes malalties determinades i que, evidentment, podríem classificar segons quins siguin els nostres problemes i les diferents formes de solucionar-los.

5. La literatura ens ajuda a viure

Però si hi ha un motiu realment important pel qual hauríem de reconèixer el prestigi de la literatura és, simplement, perquè la literatura és una eina que pot ajudar-nos a viure i morir amb una mica més de saviesa, de bondat i de seny. Et sembla poca cosa?


Deixa un comentari

La jaula de oro

137-la-jaula-de-oroTítol original: La jaula de oro

Direcció: Diego Quemada-Díez

País: Mèxic

Durada: 110 minuts

Gèneres: Drama, road movie

Temàtica: Emigració, drets humans

* No recomanada per a menors de 12 anys.

La pel·lícula que presentem avui relata la història de tres joves migrants; dos són guatemalencs i l’altre, un indígena tzotzil. L’objectiu dels tres és fugir de la misèria, travessar les fronteres i arribar als Estats Units, perquè allà és on pensen que podran aconseguir una vida molt més pròspera i digna. Poc s’imaginen, però, les dificultats i els perills que hauran de patir durant el trajecte: persecucions policials, robatoris, vexacions, segrestos i agressions de tot tipus. ¿Assoliran el somni pel qual, actualment, encara molts hi arrisquen la vida…?

Emotiva, ben actual i malauradament tràgica, La jaula de oro ens acosta, sense embuts ni artificis, al patiment de totes aquelles persones que, davant la pobresa i la inoperància de les autoritats, desafien l’ordre fronterer establert i emigren sense documents. Una oportunitat, en definitiva, per reflexionar sobre les dificultats de la vida i sobre la condició humana, sobre les injustícies socials, sobre la falsa idea que la felicitat sempre està en un altre lloc, o sobre tot allò que separa les persones però que, sortosament, mai serà tan poderós com els vincles d’estimació, solidaritat i lleialtat que es crearan entre els protagonistes d’aquesta història.


Deixa un comentari

Like a Rolling Stone

Perquè la cançó també pot ser un gènere literari, i perquè estem d’acord amb les paraules d’Allen Ginsberg quan afirmava que “Bob Dylan és un trobador del segle XX, que mereix el Nobel per les seves virtuts imponents i universals”, celebrem que l’acadèmia sueca li hagi concedit aquest premi per “haver creat una nova expressió poètica dins de la gran tradició de la cançó americana”; i ens alegrem, molt especialment, perquè, a més de compositor, cantant, artista i escriptor, Bob Dylan també ha estat un fervent defensor dels drets civils, una font d’inspiració per a tot tipus d’escriptors i, sobretot, un músic amb voluntat literària. captura-de-pantalla-2016-10-21-a-les-19-23-57

Autor de cançons com Blowin’ In the Wind, “Mr. Tambourine Man”, “The Times They Are A-Changin”, “Masters of War”, “A Hard Rain’s A-Gonna Fall”, “Chimes of Freedom”, “Like a Rolling Stone” i moltes altres, se’l considera el millor representant de la cançó protesta de tots els temps, i el símbol d’una generació, valenta, ferma i compromesa, que estava totalment disconforme amb el món en què vivien. Potser per això, actualment, encara són molts els que versionen les seves cançons. Aquí teniu un bon exemple. Us ve de gust fer un nou glop literari en versió musical…?

[ Once upon a time you dressed so fine. You threw the bums a dime in your prime, didn’t you? People call, say, “beware doll, you’re bound to fall”. You thought they were all kidding you. You used to laugh about everybody that was hanging out. Now you don’t talk so loud. Now you don’t seem so proud. About having to be scrounging for your next meal. How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? Now, you’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely. But you know you only used to get juiced in it, and nobody has ever taught you how to live on the streets, and now you find out you’re gonna have to get used to it. You said you’d never compromise with the mystery tramp, but now you realize. He’s not selling any alibis as you stare into the vacuum of his eyes, and ask him do you want to make a deal? How does it feel? How does it feel? To be on your own with no direction home, like a complete unknown, like a rolling stone? ]


Deixa un comentari

Harry Potter i el llegat maleït

135a-harry-potter-i-el-llegat-malei%cc%88tTítol: Harry Potter i el llegat maleït

Autora: J. K. Rowling

Traductor: Xavier Pàmies Giménez

Editorial: Empúries

Any: 2016

Idioma: Català

ISBN: 978-84-16367-75-7

Fa poc més d’una setmana es posava a la venda la vuitena història ambientada en l’univers i en la vida del mag de Hogwarts, i que porta per títol Harry Potter i el llegat maleït. Sabem, perquè així ens ho heu dit, que molts ja heu aconseguit un exemplar del llibre, i això ens fa molt contents perquè constata que la màgia continua atraient de forma irresistible l’atenció, la simpatia i l’amor que teniu per la lectura.

Alguns us haureu sorprès, probablement, en descobrir que el llibre no és una novel·la, sinó un text basat en una obra de teatre que s’estrenava a Londres el passat 30 de juliol, dirigida per Jack Thorne i basada, això sí, en una nova història original de J. K. Rowling, John Tiffany i el mateix Thorne. Més enllà, però, del gènere literari escollit per a la presentació d’aquesta nova aventura, us garantim que l’encís, el misteri, la fascinació i l’emoció continuen encara ben vius.135b-harry-potter-and-the-cursed-child

Per tal de no filtrar elements clau del nou llibre i no espatllar-vos la lectura, només us direm que el relat ens mostra un Harry Potter adult (19 anys després dels fets que s’explicaven a Harry Potter i les relíquies de la mort); i que ens el presenta com un empleat estressat i carregat de feina a la Conselleria d’Afers Màgics, però també com a marit i com a pare de tres criatures. Un dels seus fills, l’Albus Severus Potter, esdevindrà en aquesta ocasió un personatge cabdal… especialment quan descobreixi que, a vegades, el passat i el present poden confondre’s de manera sinistra i perillosa, o que, a vegades també, el mal sorgeix als llocs i en els moments més inesperats…


Deixa un comentari

L’Auggie i jo (tres històries Wonder)

134a-lauggie-i-joTítol: L’Auggie i jo (tres històries Wonder)

Autor: R. J. Palacio

Traductora: Imma Falcó

Editorial: La Campana

Any: 2016

Idioma: Català

ISBN: 978-84-16863-00-6

El capítol del Julian, Plutó i Charlotte, junts en un sol llibre.

A hores d’ara, gairebé tothom ja sap que Wonder explica la història de l’Auggie Pullman, un noi normal i corrent amb una cara que no ho és tant i que, quan va a escola per primer cop, transforma, només amb la seva presència, la vida de tots els que l’envolten i la seva manera de veure el món.134b-lauggie-i-joL’Auggie i jo és una nova mirada a la història de Wonder: tres nous capítols narrats per tres personatges diferents –l’assetjador, el Julian; l’amic de tota la vida, el Christopher; i una companya de classe, la Charlotte– que ens expliquen com els ha afectat el fet d’haver conegut l’Auggie.

Si us va agradar Wonder, no us perdeu aquestes tres històries sorprenents i commovedores, que us faran veure que les coses no sempre són com sembla que són i que tothom té una història per explicar.

[ Vols començar a llegir-lo? ]