El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per tal de celebrar-lo en aquesta edició, l’onzena, la poeta lleidatana Rosa Fabregat ha escrit el poema “Música de l’ànima teixida amb paraules”. Us el fem arribar perquè el pugueu llegir i, sobretot, perquè pugueu gaudir els seus sons i la seva dolça melodia, tot recordant el que deia Tagore, que “la poesia és el ressò de la melodia de l’Univers en el cor dels humans”. Visca l’arribada de la Primavera, visca la Música i visca la Poesia!
En Silvestre i la pedra màgica
Títol: En Silvestre i la pedra màgica
Autor: William Steig
Traductora: Marina Espasa
Editorial: Blackie Books
Idioma: Català
Any: 2019
ISBN: 978-84-17552-24-4
En Silvestre té una vida molt tranquil·la, una família convencional i una afició… gairebé normal: col·lecciona pedres boniques. Fins que un dia, al bosc, troba una pedra que té una particularitat: és màgica. Si li prega que pari de ploure, la pluja s’atura. Si vol que torni la tempesta, només ho ha de demanar. Però hauríem d’anar amb compte amb el que ambicionem perquè, en qualsevol moment, les coses sempre poden capgirar-se i sorprendre’ns perillosament. En Silvestre, per exemple, acabarà descobrint, gràcies a una embrollada odissea, que molt sovint desitgem coses excepcionals quan, en realitat, les tenim al davant nostre tota l’estona. Perquè, potser tu tampoc ho saps, però estem envoltats de coses meravelloses. N’ets conscient d’això? I aprendre a veure-les pot fer que la nostra vida esdevingui una aventura única i extraordinària.
Per què ens cal llegir?
[ Aprendre a llegir, a relacionar imatges i conceptes, vore les senyals, saber interpretar l’entorn, créixer cap a dins, sense perdre el món de vista, ser subjecte actiu, crear vincle en alguna realitat. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber. No hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps. Desintoxicar la memòria que me queda allí furtiva, recordar, sumar, resta de seccions, dividir enemics, fer servir el record, aprofitar-lo pa trobar solucions, saber encaixar els cops que sempre me toquen, descartar una raó. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. Vestir-me tot sol, torcar-me los mocs, acabar-me el plat, no copiar al costat, preparar-me pa tot lo que vindrà, guardar en un calaix ans de fer-me gran la mirada que fa servir l’infant, sempre està jugant, pa poder avançar, saber escoltar la pulsació que té cada cançó en cada moment. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. ]
En veu alta
La Maribel, l’Anna Maria i en Miquel són tres amants de la literatura que llegiran en veu alta. És a dir, que llegiran fragments literaris perquè tu els puguis escoltar quan vulguis i com vulguis. Així, doncs, podràs gaudir de la literatura mentre condueixes, al metro o a l’autobús, a la platja o a la muntanya, al llit, amb el llum encès o apagat, acompanyat o d’amagat, entre classe i classe, a trec d’alba o bé al capvespre, mentre esmorzes o berenes, etc. “EnVeuAlta”, però, no vol dir pas cridant. De cap de les maneres. De fet, generalment serà com si et llegissin a cau d’orella, amb suavitat, molt dolçament…; perquè puguis gaudir dels matisos, dels colors, dels aromes; o en definitiva, perquè puguis deixar volar la teva imaginació i perquè puguis somiar despert. T’atreveixes a escoltar com es llegeix en veu alta…?
L’atac dels llops
L’hivern havia estat dur, però havia afavorit la fugida d’aquell home. Malauradament, en aquell precís instant, va ressonar un udol… Era el rugit d’una fera. S’acostava o s’allunyava? La foscor no li ho permetia saber. S’aturà un instant i escoltà. Ja no hi havia cap dubte: una bandada de llops s’acostava, i era possible que haguessin sentit la presència d’una criatura humana. El perill era molt gran. Afamats després d’un hivern rigorós, els llops són veritablement terribles. L’única solució era fugir precipitadament. Els rugits van esclatar a menys de vint passes. El fugitiu es girà amb el revòlver en una mà i el bastó en l’altra. Seria millor no disparar, per no atraure l’atenció dels agents que poguessin rondar pels voltants. Després d’alliberar el braç dels plecs del seu caftà, un ràpid molinet aturà els llops més propers. Un d’aquests, però, li saltà al coll. Afortunadament, el va fer rodolar per terra d’una bastonada. Això no obstant, n’eren sis, nombre suficient perquè no els aturés la por. Si feia un pas en fals, tot estaria perdut… Seria esqueixat per les furioses bèsties. 
La pluja havia cessat i el camp estava embolcallat en una lleugera boira. Els llops es llançaren sobre la seva víctima, que els rebutjava a cops de culata. Malgrat tot, els animals responien amb dentegades i esgarrapades. De sobte, per ventura, l’home s’entrebancà amb una escala. S’agafà dels travessers i començà a pujar just en el moment en què els llops es llançaven contra ell per última vegada… Algunes mossegades li van esquinçar el cuir de les botes. L’escala cruixia sota el seu pes i oscil·lava… Es trencaria? Si era així, tota esperança estava perduda. Però l’escala resistí i va poder arribar als últims esglaons amb l’agilitat d’un gabier. Tot seguit s’agafà a una peça de fusta que sobresortia. L’home ja era fora de l’abast dels llops, que feien salts al peu de l’escala, llançant udols espantosos.
Jules Verne. Un drama a Livònia, RBA, Barcelona, 2003. (Adaptació lliure)
Els ulls se’m van tancar
Títol: Els ulls se’m van tancar
Autor: Patrick Bard
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Kalandraka
Idioma: Català
Pàgines: 168
ISBN: 9788416804573
Als seus setze anys, la Maëlle és una jove amb un caràcter molt ferm i, a l’institut, és una alumna treballadora, simpàtica, solidària amb els companys i líder a l’equip d’handbol. Alguna cosa, però, trastocarà la seva vida i tot farà un gir de 180 graus. Les xarxes socials cada dia l’absorbiran més, abandonarà l’esport, canviarà la manera com vesteix i, fins i tot, deixarà de banda el seu xicot. De fet, de forma gradual, tot el seu interès començarà a centrar-se en el conflicte que es viu a l’Orient Pròxim: la guerra, els bombardejos sobre la població, la geopolítica…; fins que arribarà a creure que, en aquesta vida, la seva missió és fer la jihad. A poc a poc, la Maëlle s’anirà convertint en l’Ayat per tal d’aconseguir el seu objectiu: unir-se al Daesh.
Val a dir que el Patrick Bard, l’autor d’aquest llibre, va perdre el seu amic Michel Renaud en l’atemptat contra la revista Charlie Hebdo; que el fill d’una altra amiga seva va marxar cap a Síria; i que, finalment, els atacs terroristes del novembre de 2015 a París el van colpir profundament. Per tot això, per elaborar aquesta novel·la, es va documentar a fons sobre els mètodes i les tàctiques que fa servir el Daesh per a la captació d’adeptes i la seva posterior radicalització.
Sota les onades
Títol: Sota les onades
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Idioma: Català
Any: 2019
ISBN: 9788417749057
De vegades, no cal gaire cosa perquè s’origini un conflicte al nostre interior, perquè experimentem la vergonya, perquè emergeixi la por, el rebuig o qualsevol altra emoció dolorosa. Resoldre-ho, però, no és tan complicat com diuen. Això sí, cal ser prou valent i tenir coratge! Només així, aprendrem que, per solucionar alguns problemes, sols és qüestió d’anar a les profunditats, de buscar els tresors amagats, d’obrir bé els ulls i observar atentament. Llavors, descobrirem coses extraordinàries: de què som capaços, com és de meravellosa la vida, o què és realment important. D’això és del que ens parla aquest llibre (Sota les onades) i d’una platja, dos nens i un viatge. En definitiva, és una història íntima i emotiva que ens permetrà afrontar els conflictes interiors (tots en tenim) amb amor i confiança; una encertada reflexió sobre la transmissió de capacitats, sobre l’autonomia i sobre l’autoestima; un relat encoratjador, màgic, intrigant… Un cant a la llibertat!
La petite casserole d’Anatole
L’Anatole sempre arrossega un cassó al seu darrere. Li va caure al damunt un dia i no se sap ben bé per quin motiu. A causa d’aquest cassó, l’Anatole ja no és ben bé com els altres. Necessita molt d’afecte. Té una gran sensibilitat artística i un munt de qualitats. Però sovint, la gent no veu més enllà del cassó que arrossega pertot arreu. Ho troben estrany, fins i tot inquietant. A més, el cassó li complica la vida. S’encalla contínuament. Poques persones se n’adonen que l’Anatole s’ha d’esforçar el doble que els altres per arribar-hi. A l’Anatole li agradaria molt desfer-se del cassó, però és impossible. Sempre l’acompanya. No en pot fer res. Tant és així que un dia es va fartar i va decidir amagar-se. I va restar amagat molt de temps. De fet, a poc a poc, la gent el va oblidar… Afortunadament, però, sempre hi ha persones extraordinàries. N’hi ha prou amb trobar-ne una com la que va trobar l’Anatole: un angelet que el va ensenyar a espavilar-se amb el seu cassó, que també li va cosir un sarró perquè el pogués dur còmodament. I ves per on, ara tothom troba que l’Anatole té moltes qualitats, ni que ell sigui la mateixa persona que ha estat sempre. Ves per què serà! — (Adaptació del conte d’Isabelle Carrier)
Junior Report, el diari per a joves
Sabem que els joves volen entendre el món complex que els envolta i sabem que els agrada aprendre de manera àgil, lleugera i, si pot ser, divertida. De fet, molt sovint mostren interès per multitud de temes diversos: el canvi climàtic, la crisi dels refugiats, la violència de gènere, les fake news, els huracans, la robòtica, Star Wars, els exoplanetes, Donald Trump, etc. Abans d’opinar, però, igual que els adults, necessiten entendre l’actualitat de manera clara, fàcil i precisa. Per això, avui us presentem Junior Report, un bon diari digital per a joves lectors, inspirat en models de referència internacional com el francès L’actu o les card stacks del nord-americà Vox. Junior Report pretén que els joves puguin llegir la premsa de manera autònoma i que amb el temps esdevinguin ciutadans informats i, sobretot, formats. Les principals notícies d’actualitat s’exposen a través de càpsules informatives que expliquen el context, els protagonistes i altres claus que molts altres diaris, lamentablement, ja donen per sabudes. En definitiva, Junior Report permet treballar de manera interdisciplinària tot tractant temes d’actualitat ben adaptats i en diferents idiomes: català, castellà i anglès. Vols fer-hi una ullada?
