Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Sachiko

Títol: Sachiko

Autora: Caren Stelson

Traductora: Dolors Udina

Editorial: Pagès editors

ISBN: 978-84-9975-937-1

Idioma: Català

Any: 2018

Durant la Segona Guerra Mundial, el meu pare va lluitar contra els nazis a Alemanya. No em va explicar mai res de la guerra i jo tampoc li ho vaig demanar. Em preguntava: com es viu quan hi ha guerra? D’adolescent vaig llegir el Diari d’Anna Frank i de gran vaig entrevistar uns quants sobrevivents de la guerra. Em preguntava: després de la guerra, com es fa per trobar la pau? El 2005, vaig sentir Sachiko Yasui explicar la seva història com a supervivent de la bomba atòmica de Nagasaki. El que va dir em va impressionar molt. Volia saber-ne més.

“El relat de Sachiko és d’una senzillesa magnètica i esgarrifosa. La seva supervivència és un inspirador camí de redempció. Un llibre que és alhora personal i universal”. The New York Times

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Cors de gofra

Títol: Cors de gofra

Autora: Maria Parr

Il·lustradora: Zuzanna Celej

Traductora: Alexandra Pujol Sklønhaug

Editorial: Nordica

ISBN: 978-84-16830-86-2

Any: 2017

En un petit poble de la costa noruega, Knert-Mathilde, viuen la Lena i en Trille. Ella és intrèpida, divertida i aventurera. Ell, la ment serena de tots dos. Són amics de l’ànima, encara que en Trille necessitaria que li diguessin més vegades, com a tots ens passa en algunes ocasions. La Lena viu sola amb la seva mare i, de tant en tant, pensa que li agradaria tenir un pare. En Trille té una germana adoptada a Colòmbia i un avi, magre i arrugat, que viu al soterrani de casa i al qual adora. El que més els agrada és compartir les gofres calentetes que fa la tia àvia i passar el dia junts gaudint d’aventures que, a vegades, quasi acaben en catàstrofe. Aquest és el regne de la Lena i en Trille. T’animes a conèixer-lo?


Deixa un comentari

Make joy happen

Kyra Buschor i Constantin Paeplow han creat una bella història per a la companyia xinesa JD.com. Han volgut donar vida al Joy, una criatura adorable, i han aconseguit narrar, amb unes imatges precioses, el conte d’un gos, d’una garsa i d’una llauna de cucs. Gaudiu, doncs, d’aquesta encisadora coproducció: un conte senzill, profund i sense diàlegs. Fixeu-vos, però, en l’ús que es fa de les d’expressions facials i dels gestos matisats per tal de donar vida al relat. I és que, sense l’ús de les paraules, també podem narrar la vida d’uns personatges atractius i descriure paisatges impressionants. És l’art d’escriure i de llegir un text audiovisual. Èpica i senzillesa. Emoció i valors. Qualitat humana. Afecte, tendresa i estimació.


Deixa un comentari

VERSOS.CAT

Versos.cat és un blog de poesia que publica poemes, articles i entrevistes de poetes catalans actuals a través d’una plataforma multiartística que gestiona, coordina i edita l’Associació Cultural Poemestiu. Aquesta iniciativa pretén fomentar la poesia a la xarxa, expressada en llengua catalana, i per tal d’aconseguir-ho, també organitza altres activitats poètiques ben diverses: el Festival Poemestiu, un festival 100% en català, independent, amb paritat de gènere, solidari, itinerant i respectuós amb el medi ambient; els Premis Poemestiu La Vinyeta, definits per alguns com “el certamen de poesia de l’Empordà”; i els Aparadors Poemestiu, un concurs alternatiu que pretén acostar la poesia a les botigues i als comerciants. Bona iniciativa, no trobes?


Deixa un comentari

Compañeras (videopoema)

Lo mejor que puede hacer un hombre cuando ve a una mujer besar a su hijo, cuando ve a una mujer romperle la cara al invierno y partirse la espalda por el resto, es apartarse, observar atentamente, ponerse en pie. Decía Escandar que, mirara donde mirara, solo veía mujeres luchando, mujeres cargando, mujeres abriendo, mujeres curando, madres que se crujen el alma agachándose para quitar las piedras que le salieron a tu camino, para que yo no tropiece.

Las verás siempre dispuestas, lobas que amamantan, cuidan a sus cachorros, cuidan todo, madres de brazos abiertos, de pecho abierto, de alma abierta. Son perfectas por el simple hecho de existir, de haber nacido, de devolver ese regalo dando a luz otra vida. Deberías aplaudir al verlas pasar, limpiando el mundo, con sus hijos, con febrero a la espalda, a cargo de la casa, a cargo de la producción, a cargo de la vida. Están en todas partes, abriendo el camino, trayéndote luz, borrando de tu frente los fantasmas.

Mujeres a las que les clavan los codos para que no asciendan en el orden social fijado por los hombres porque se deben al hogar. Mundo de hombres, mujeres frenadas, mundo patriarcal, mundo enfermo, mujeres lanzadas afuera, mujeres sin edén, limitándose a amar, a ver la distribución desigual del poder y a seguir amando. Mujeres que aman, división sexual del trabajo, mujeres que aman, obstáculos para avanzar, trabajos no remunerados (querer y callar), mujeres que aman, competentes pero que no destaquen, mundo patriarcal, mundo enfermo, mundo enfermo, mundo enfermo. Mujer anuncio para que tú disfrutes, para que tú la mires, mujer objeto. Mujer bombardeada: la dictadura de los cosméticos, complejos y más complejos, ventas y más ventas.

Mujeres a las que obligamos a ser madres, amantes, florero, costilla, Cenicienta, cocineras, putas, educadoras, costilla de Adán, felpudo, veinticuatro-siete, siempre perfectas, costilla y culpable, pecado original, siempre preparadas como yo lo desee, como deseen los hombres, siempre a mano; y no solo costilla, y no solo María Magdalena, y no solo burdel, también burka, Juana “la Loca”, también ablación, Juana de Arco, matrimonios acordados, también Penélope, Casandra, también Pandora, también la culpa, no solo costilla.

Violencia doméstica, con golpe o sin él, justificaciones, costumbres, excusas, normas sociales aceptadas, aceptadas por todos porque no tenemos el valor de reanudar el mundo con ellas al mando, con nosotros al mando, con todos al mando. Tribunales que exculpan. Si no las ves eres un imbécil. Están luchando, partiéndose el alma por todos. Muchos lo dicen: que si ellas gobernaran el mundo no habría guerras. Ninguna impulsaría matar al hijo que otra mujer hubiera llevado en su vientre porque solo ellas conciben el dolor sin fin de perder a un vástago. Nunca despojarían a otra madre del milagro de serlo. Nunca. Nunca lo harían.

Yo solo quiero que descansen, que las dejemos descansar, que este siglo, poco a poco, les devuelva lo perdido, sus horarios, que dejen de limpiar nuestro camino, de resolver nuestro crucigrama, que ya tienen bastante con los suyos, sus fantasmas, que olviden ya los míos, los tuyos.

El espejo de Frida, el espejo de Szymborska, el espejo de Rosa Parks, las madres de la Plaza de Mayo, Mafalda, Femen, Simone de Beauvoir, madres en lucha contra la historia, las manos de la madre Teresa de Calcuta, Indira Gandhi, Victoria Kent y su mirada al preso. El ejemplo, la senda marcada. Madres, mujeres, hermanas, parejas, compañeras, eternas, compañeras, milagro, compañeras, sin dueño, compañeras, siempre, compañeras.

Marwan, Todos mis futuros son contigo, Barcelona: Planeta, 2015


Deixa un comentari

4 3 2 1

Títol: 4 3 2 1

Autor: Paul Auster

Traductor: Albert Nolla Cabellos

Editorial: Edicions 62

ISBN: 978-84-297-7612-6

Idioma: Català

Any: 2017

3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem  també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.

Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? A 4 3 2 1, la seva primera novel·la en set anys, Paul Auster exposa algunes d’aquestes qüestions i ens convida a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre cares d’una mateixa història.  Perquè tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts…?


Deixa un comentari

Els llops ja no viuen als boscos

Títol: Els llops ja no viuen als boscos

Autora: Teresa Saborit Molist

Editorial: Pagès editors

ISBN: 978-84-9975-796-4

Idioma: Català

Pàgines: 120

Any: 2016

La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els llops continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s’ocultin a l’escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d’aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un llop els ataca, que no diuen res perquè creuen que és normal, que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera. Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada.


Deixa un comentari

Finestres al món

Títol: Finestres al món

Autora: Cristina Serrat

Il·lustradora: Cristina Serrat

Editorial: Comanegra

ISBN: 978-84-16605-93-4

Idioma: Català

Any: 2017

Aquest llibre està fet per a tots aquells que vulguin descobrir la varietat i la riquesa del nostre món. Només l’haurien de llegir les persones que estiguin disposades a viatjar lluny, a imaginar que ja no existeixen fronteres, a percebre la bellesa de la diversitat cultural, a fer una volta al món ben especial, i a fer amics dels cinc continents! I és que el món està ple de rareses i peculiaritats, i cada país i cada persona té les seves pròpies singularitats. Us hi heu fixat? És tan bonic! Som diferents i, alhora, som iguals! És com un misteri, oi? De fet, si prescindim de tot d’allò que ens diferencia, vagis on vagis sempre trobaràs infants com la Naya, l’Aku o en Manny que somien coses molt semblants i que volen trobar-se entre ells i amb tu! Sí, sí, amb tu! Vine, doncs, i apropa’t a la finestra, contempla les magnífiques il·lustracions d’aquest llibre, escolta atentament com, els protagonistes, expliquen els seus desitjos, i decideix a qui vols visitar primer. I recorda que si els obres el teu cor, ells també t’obriran el seu!


Deixa un comentari

Slip (lliscar)

Diuen que la dansa és com un poema silenciós, el llenguatge ocult de l’ànima, el moviment de l’univers concentrat en el cos de la persona; i és que la dansa es transforma en poesia quan algú prescindeix de les paraules i, amb el seu cos, ho diu tot. Fixeu-vos si no en aquest elegant exemple: els ballarins Phillip Chbeeb i Renee Kester amb música d’Elliot Moss. Un autèntic espectacle artístic. Un exercici d’expressió poètica mitjançant els moviments dels cossos al ritme de la música i de l’esperit. Llegiu el dolç oreig.