Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

40 poetes de menys de 40

Surts al carrer i tot fa olor de Primavera, de vida nova, de llum i de versos. Per això avui hem decidit oferir-vos una antologia poètica ben singular: 40 poetes de menys de 40. Us presentem, per tant, la intrepidesa en estat pur, perquè l’assaboriu tranquil·lament i feu d’àrbitres (o de gormands); les veus incipients dels nous trobadors (alguns prou distingits), perquè cadascú hi trobi confort estètic per a les seves inclinacions, o sotrac sorprenent per a les seves inquietuds. I sí, tots són poetes nats després de l’any 1978, emergits durant les primeres passes del segle XXI. No tingueu clemència i llegiu! 


Deixa un comentari

L’alè del drac

Títol: L’alè del drac

Autor: Maite Carranza

Gènere: Novel·la

Editorial: La Galera

Idioma: Català

Pàgines: 240

ISBN: 9788424664695

L’Antoni és un jove amb el cap ple de somnis impossibles per al futur. Un futur que espera compartir amb la Coia, la seva millor amiga d’infantesa i l’amor de la seva vida, una noia única i especial que no sembla feta per al món que li ha tocat viure. Són temps esperançadors per als revolucionaris reusencs que esperen l’imminent esclat de la Primera República. Però el destí, tràgic, els juga una mala passada i trunca les esperances de l’Antoni. La mort de la seva estimada, l’obsessió per saber la veritat i la recerca de l’assassí ocuparan totes les seves hores durant l’estiu de 1868, mentre s’ordeix la revolta i la Reina Isabel I fa les maletes. És la història fascinant i trepidant d’un jove idealista que acabarà canviant el món per sempre. El seu nom? Antoni Gaudí.


Deixa un comentari

Dia Mundial de la Poesia 2019

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per tal de celebrar-lo en aquesta edició, l’onzena, la poeta lleidatana Rosa Fabregat ha escrit el poema “Música de l’ànima teixida amb paraules”. Us el fem arribar perquè el pugueu llegir i, sobretot, perquè pugueu gaudir els seus sons i la seva dolça melodia, tot recordant el que deia Tagore, que “la poesia és el ressò de la melodia de l’Univers en el cor dels humans”. Visca l’arribada de la Primavera, visca la Música i visca la Poesia!


Deixa un comentari

En Silvestre i la pedra màgica

Títol: En Silvestre i la pedra màgica

Autor: William Steig

Traductora: Marina Espasa

Editorial: Blackie Books

Idioma: Català

Any: 2019

ISBN: 978-84-17552-24-4

En Silvestre té una vida molt tranquil·la, una família convencional i una afició… gairebé normal: col·lecciona pedres boniques. Fins que un dia, al bosc, troba una pedra que té una particularitat: és màgica. Si li prega que pari de ploure, la pluja s’atura. Si vol que torni la tempesta, només ho ha de demanar. Però hauríem d’anar amb compte amb el que ambicionem perquè, en qualsevol moment, les coses sempre poden capgirar-se i sorprendre’ns perillosament. En Silvestre, per exemple, acabarà descobrint, gràcies a una embrollada odissea, que molt sovint desitgem coses excepcionals quan, en realitat, les tenim al davant nostre tota l’estona. Perquè, potser tu tampoc ho saps, però estem envoltats de coses meravelloses. N’ets conscient d’això? I aprendre a veure-les pot fer que la nostra vida esdevingui una aventura única i extraordinària.


Deixa un comentari

Per què ens cal llegir?

[ Aprendre a llegir, a relacionar imatges i conceptes, vore les senyals, saber interpretar l’entorn, créixer cap a dins, sense perdre el món de vista, ser subjecte actiu, crear vincle en alguna realitat. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber. No hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps. Desintoxicar la memòria que me queda allí furtiva, recordar, sumar, resta de seccions, dividir enemics, fer servir el record, aprofitar-lo pa trobar solucions, saber encaixar els cops que sempre me toquen, descartar una raó. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. Vestir-me tot sol, torcar-me los mocs, acabar-me el plat, no copiar al costat, preparar-me pa tot lo que vindrà, guardar en un calaix ans de fer-me gran la mirada que fa servir l’infant, sempre està jugant, pa poder avançar, saber escoltar la pulsació que té cada cançó en cada moment. No en tinc prou en una vida pa aprendre tot lo que vull saber, no hi ha medicina que pugui aturar lo pas del temps, aturar lo temps. ]


Deixa un comentari

En veu alta

La Maribel, l’Anna Maria i en Miquel són tres amants de la literatura que llegiran en veu alta. És a dir, que llegiran fragments literaris perquè tu els puguis escoltar quan vulguis i com vulguis. Així, doncs, podràs gaudir de la literatura mentre condueixes, al metro o a l’autobús, a la platja o a la muntanya, al llit, amb el llum encès o apagat, acompanyat o d’amagat, entre classe i classe, a trec d’alba o bé al capvespre, mentre esmorzes o berenes, etc. “EnVeuAlta”, però, no vol dir pas cridant. De cap de les maneres. De fet, generalment serà com si et llegissin a cau d’orella, amb suavitat, molt dolçament…; perquè puguis gaudir dels matisos, dels colors, dels aromes; o en definitiva, perquè puguis deixar volar la teva imaginació i perquè puguis somiar despert. T’atreveixes a escoltar com es llegeix en veu alta…?


Deixa un comentari

L’atac dels llops

L’hivern havia estat dur, però havia afavorit la fugida d’aquell home. Malauradament, en aquell precís instant, va ressonar un udol… Era el rugit d’una fera. S’acostava o s’allunyava? La foscor no li ho permetia saber. S’aturà un instant i escoltà. Ja no hi havia cap dubte: una bandada de llops s’acostava, i era possible que haguessin sentit la presència d’una criatura humana. El perill era molt gran. Afamats després d’un hivern rigorós, els llops són veritablement terribles. L’única solució era fugir precipitadament. Els rugits van esclatar a menys de vint passes. El fugitiu es girà amb el revòlver en una mà i el bastó en l’altra. Seria millor no disparar, per no atraure l’atenció dels agents que poguessin rondar pels voltants. Després d’alliberar el braç dels plecs del seu caftà, un ràpid molinet aturà els llops més propers. Un d’aquests, però, li saltà al coll. Afortunadament, el va fer rodolar per terra d’una bastonada. Això no obstant, n’eren sis, nombre suficient perquè no els aturés la por. Si feia un pas en fals, tot estaria perdut… Seria esqueixat per les furioses bèsties.

La pluja havia cessat i el camp estava embolcallat en una lleugera boira. Els llops es llançaren sobre la seva víctima, que els rebutjava a cops de culata. Malgrat tot, els animals responien amb dentegades i esgarrapades. De sobte, per ventura, l’home s’entrebancà amb una escala. S’agafà dels travessers i començà a pujar just en el moment en què els llops es llançaven contra ell per última vegada… Algunes mossegades li van esquinçar el cuir de les botes. L’escala cruixia sota el seu pes i oscil·lava… Es trencaria? Si era així, tota esperança estava perduda. Però l’escala resistí i va poder arribar als últims esglaons amb l’agilitat d’un gabier. Tot seguit s’agafà a una peça de fusta que sobresortia. L’home ja era fora de l’abast dels llops, que feien salts al peu de l’escala, llançant udols espantosos.

Jules Verne. Un drama a Livònia, RBA, Barcelona, 2003. (Adaptació lliure)


Deixa un comentari

Els ulls se’m van tancar

Títol: Els ulls se’m van tancar

Autor: Patrick Bard

Traductor: Pau Joan Hernández

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català

Pàgines: 168

ISBN: 9788416804573

Als seus setze anys, la Maëlle és una jove amb un caràcter molt ferm i, a l’institut, és una alumna treballadora, simpàtica, solidària amb els companys i líder a l’equip d’handbol. Alguna cosa, però, trastocarà la seva vida i tot farà un gir de 180 graus. Les xarxes socials cada dia l’absorbiran més, abandonarà l’esport, canviarà la manera com vesteix i, fins i tot, deixarà de banda el seu xicot. De fet, de forma gradual, tot el seu interès començarà a centrar-se en el conflicte que es viu a l’Orient Pròxim: la guerra, els bombardejos sobre la població, la geopolítica…; fins que arribarà a creure que, en aquesta vida, la seva missió és fer la jihad. A poc a poc, la Maëlle s’anirà convertint en l’Ayat per tal d’aconseguir el seu objectiu: unir-se al Daesh.

Val a dir que el Patrick Bard, l’autor d’aquest llibre, va perdre el seu amic Michel Renaud en l’atemptat contra la revista Charlie Hebdo; que el fill d’una altra amiga seva va marxar cap a Síria; i que, finalment, els atacs terroristes del novembre de 2015 a París el van colpir profundament. Per tot això, per elaborar aquesta novel·la, es va documentar a fons sobre els mètodes i les tàctiques que fa servir el Daesh per a la captació d’adeptes i la seva posterior radicalització.


Deixa un comentari

Sota les onades

Portada del llibre Sota les onadesTítol: Sota les onades

Autora: Meritxell Martí

Il·lustrador: Xavier Salomó

Editorial: Flamboyant

Idioma: Català

Any: 2019

ISBN: 9788417749057

De vegades, no cal gaire cosa perquè s’origini un conflicte al nostre interior, perquè experimentem la vergonya, perquè emergeixi la por, el rebuig o qualsevol altra emoció dolorosa. Resoldre-ho, però, no és tan complicat com diuen. Això sí, cal ser prou valent i tenir coratge! Només així, aprendrem que, per solucionar alguns problemes, sols és qüestió d’anar a les profunditats, de buscar els tresors amagats, d’obrir bé els ulls i observar atentament. Llavors, descobrirem coses extraordinàries: de què som capaços, com és de meravellosa la vida, o què és realment important. D’això és del que ens parla aquest llibre (Sota les onades) i d’una platja, dos nens i un viatge. En definitiva, és una història íntima i emotiva que ens permetrà afrontar els conflictes interiors (tots en tenim) amb amor i confiança; una encertada reflexió sobre la transmissió de capacitats, sobre l’autonomia i sobre l’autoestima; un relat encoratjador, màgic, intrigant… Un cant a la llibertat!