La carta de la senyora Gonzàlez

Títol: La carta de la senyora Gonzàlez

Autor: Sergio Lairla Pérez

Il·lustradora: Ana González Lartitegui

Editorial: A buen paso

Idioma: Català o castellà

Pàgines: 40

ISBN: 978-8417555283

Després de passar una nit en blanc, pensant en què li dirà al senyor Lairla, la senyora González escriu una carta, l’olor de cireres de la qual, exactament com el tabac de la pipa del senyor Lairla, cridarà l’atenció d’un carter que emprendrà un emocionant viatge per tal de lliurar-la. Comença així una història en la qual s’encadenen escenes i diferents nivells de la realitat. Un llibre únic on tota metàfora és susceptible de convertir-se en imatge literal, de manera que el lector anirà acompanyant aquesta misteriosa carta pel sac del carter, per la panxa d’un peix, per la gola d’un gegant i per molts altres llocs fins que no acabarà aterrant a les mans del senyor Lairla. El viatge d’una carta d’amor es transforma en una aventura onírica en les pàgines d’aquest llibre admirablement construït. Publicat per primera vegada en castellà a Mèxic ara fa gairebé 20 anys, apareix ara, finalment, en una edició completament renovada i per primera vegada en català!

Trencant l’oblit

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més prolífics i atrevits dins de la literatura catalana de la segona meitat del segle vint. És l’autor de més de 120 llibres, entre els quals hi ha novel·les, obres de teatre, contes, poemes, articles d’opinió, etc. Això no obstant, a Pedrolo se l’associa normalment a un únic llibre: Mecanoscrit del Segon Origen. Per què un gran nombre de lectors desconeix la resta de la seva obra? Quin paper va tenir Pedrolo en la recuperació i l’impuls de la literatura catalana? 29 anys després de la seva mort, Manuel de Pedrolo, és un escriptor oblidat?

Els hereus de la terra

Els hereus de la terra és el nom d’una aplicació que et permetrà descobrir l’itinerari que Ildefonso Falcones descriu en els seus llibres més populars: L’església del mar i Els hereus de la terra. Descarrega-la gratuïtament al teu mòbil i podràs viure una experiència en primera persona, única i excepcional, mentre realitzes una ruta literària que et durà des de les Drassanes Reials a l’Església de Santa Maria del Mar, tot passant per l’Hospital de la Santa Creu, els carrers del barri del Raval, el palau Episcopal o el barri gòtic de Barcelona. Gaudeix, doncs, d’un univers literari particular alhora que descobreixes els secrets i els misteris de la història d’una ciutat màgica. Descarrega’t l’App en versió iOS o Android.

L’Ocell de foc

Al capdamunt de la carena ens esperaven els altres membres de la colla. (…) Els arbres eren gairebé tots de color groc i les fulles de color rogenc; la tardor era el temps que més m’agradava d’anar pels boscos. Hi havia tots els colors i els fruits eren madurs i queien a terra, esberlats de tanta riquesa, i supuraven mel i sucre. Els corriols eren encatifats de fulles roges. El bosc semblava un castell engalanat, un poble amb els balcons i els carrers plens de flors i draps de coloraines. Semblava que el bosc es preparés, amb tota pompa, amb tot l’or, per a una festa solemne.

Emili Teixidor. L’Ocell de foc, Cruïlla, Barcelona, 2015.

Amb el sol al damunt

Títol: Amb el sol al damunt

Autor: Geovani Martins

Editorial: Més Llibres

Idioma: Català

Pàgines: 128

Any: 2019

ISBN: 9788417353124

Amb el debut de Geovani Martins, la literatura brasilera ha trobat una nova veu que encarna un nou realisme. Els tretze relats d’aquest volum retraten la infantesa i l’adolescència dels habitants més joves de les faveles: el plaer dels banys de mar, els nens que juguen al carrer o els negocis amb drogues de les colles de cada barri, modulats per la violència i per la discriminació racial; en definitiva, les angoixes i les dificultats pròpies d’uns nois i noies que han de créixer a la banda menys afavorida del Rio de Janeiro de les primeres dècades del segle XXI. La gran capacitat narrativa de l’autor, que pinta personatges i ambients amb colors vius sense perdre mai el suspens ni el focus de l’acció, fa que aquest llibre, número 1 en vendes i un exemple a imitar per part de molts joves que aspiren a emular el seu èxit internacional, aparegui com una revolució inesperada.

[ El cuentista de las fabelas, El País, 16/09/2019 ]

[ Els joves de les faveles de Rio de Janeiro, Núvol, 11/10/2019 ]

Contes per ser feliç

Títol: Contes per ser feliç

Autors: Gaspar Hernández i Jordi Llavina

Editorial: Estrella Polar

Col·lecció: La Lluna de Paper

Idioma: Català

Pàgines: 200

ISBN: 9788491379041

Allò que més desitgem els adults és que els nostres infants creixin sans i feliços. Per això, el llibre que us recomanem avui és un recull de contes pensat perquè grans i petits llegiu junts i reflexioneu sobre les coses que us puguin preocupar. Animals, éssers fantàstics i persones protagonitzen aquestes vint històries que parlen de la tristesa, les pors, la timidesa i molts altres sentiments. Fer créixer de ben petits la intel·ligència emocional ens proporciona aquells recursos necessaris per fer front a la vida adulta. Per aquest motiu, al final de cada conte, també trobareu una guia que us ajudarà a treballar les emocions que, a poc a poc, aniran emergint al vostre interior i entre les pàgines d’aquest llibre.

Borges i la memòria

Pensar és oblidar, oblidar per recordar. Funes, el memoriós, és el protagonista d’un conte de Jorge Luis Borges, la història d’un jove que, després d’un accident, ho recorda tot, absolutament tot, permanentment. Funes recorda cada objecte, cada rostre i cada esdeveniment amb una precisió i una minuciositat prodigiosa i desesperant. El més terrible és que no pot oblidar res. Tot, absolutament tot, resta a la seva memòria. Sorprenentment, mentre Borges escrivia la fantàstica història de Funes el memoriós, un neuròleg rus anomenat Alexander Luria estudiava un cas real molt semblant, el de Salomó Shereshevski. Salomó era una persona capaç de recordar els més mínims i insignificants detalls durant dècades. Com Funes, Salomó era capaç de no oblidar; i també com Funes, Salomó no era molt intel·ligent. Borges no coneixia la investigació de Luria. Luria no coneixia el relat de Borges. No obstant això, els dos van formular-se les mateixes preguntes i els dos van arribar a conclusions molt semblants. A les atapeïdes ments de Salomó, la persona, i de Funes, el personatge, no hi havia molts conceptes. Només hi cabien detalls, registres petrificats de les experiències viscudes. Perquè abstreure és oblidar les diferències, pensar, generalitzar. Art, literatura i ciència són només diferents formes d’abordar una realitat connexa. Atreveix-te a llegir i, sobretot, atreveix-te a pensar per tu mateix!

La lectura en veu alta

La lectura i l’escriptura són considerades eines primordials i bàsiques de la resta d’aprenentatges. Per tant, creiem que haurien de constituir un objectiu d’atenció preferent durant tota l’educació obligatòria. En conseqüència, la seva pràctica no s’hauria de limitar únicament a l’Educació Primària, sinó que hauria de ser un repte que es prolongués al llarg de tota l’Educació Secundària. Convençuts d’això, des del curs 2004-2005, la Fundació Enciclopèdia Catalana organitza una experiència educativa que té com a objectiu fomentar la lectura entre els escolars: el Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta. A la web oficial trobareu les bases del certamen, els llibres que es faran servir enguany, així com diverses eines i recursos que us permetran millorar la vostra tècnica: el manual de la lectura en veu alta, vídeos formatius, clips informatius, apunts, tallers, rúbriques, etc.

Cada nit un poema

La nit és massa fosca. L’he amagada sota el coixí. Dorm amb mi, dorm amb mi, dorm amb mi… Cada nit un poema. Sobre el full solitari la mà es mou. Dins la quietud contemplo la claror vacil·lant del carrer, i sento com si tingués algú arran de pell, a frec de llavis. Si em calia escollir, em quedaria amb la ploma a la mà; mai més sola, cada nit… La nit és massa fosca, massa fosca… Dorm amb mi…

“La nit” és una cançó extreta del llibre disc “Tot sembla tan senzill“.

Un recull de poemes de Montserrat Abelló musicats per Celeste Alías.