Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Per a què serveix la literatura? (II)

Ja fa temps vàrem publicar un article (“Per a què serveix la literatura?”) que justificava l’art d’expressar-se per mitjà de la paraula, com a fenomen que ens estalvia temps, que ens allunya de la solitud, que ens prepara per al fracàs o, simplement, que ens ajuda a viure; i avui, amb el vostre permís, volem compartir aquesta altra reflexió que respon exactament la mateixa pregunta (“Per a què serveix la literatura?”) però amb respostes complementàries i de manera singular. Perquè sabem que la literatura és molt més que un valor cultural, ens agradaria que, des d’ara, tothom també l’entengués com a factor humà extremadament útil en el nostre dia a dia. De fet, la fem servir per a comunicar-nos constantment, per a expressar les nostres emocions més íntimes, o per a transformar les persones i, amb això, millorar el món. Paga la pena, doncs, saber pensar, parlar, llegir i escriure, oi?


Deixa un comentari

Dibuixacontes

Dibuixacontes” és una sèrie on a cada capítol s’explica un conte clàssic actualitzat, narrat per periodistes, actors i actrius, mentre un il·lustrador o artista plàstic el dibuixa. Són els contes infantils que tots coneixem, però que no ens han explicat mai així. Aquí en teniu un exemple: un conte dels de tota la vida, prou ben conegut per tothom, i amb una protagonista anomenada Caputxeta. En realitat, però, aquest no és el seu nom veritable. Li diuen així perquè sempre porta una jaqueta vermella amb una caputxa molt grossa. Vols que te’l llegim? Vols que el dibuixem?

[ Accedeix a tots els contes ]


Deixa un comentari

Ànimes solitàries de pedra

Vaig créixer en un poble de la plana. Qui no ha crescut al camp no sap què significa això, només qui hi ha viscut pot parlar de com és la tardor, amb les seves pluges interminables, de les calors de l’estiu, quan el cel s’encapota de núvols, quan s’asserena.

Al camp la vida discorre en silenci. Allà on es giri l’esguard, es copsa un moviment, gairebé imperceptible, però cert. És com si els conreus s’inflessin, es moguessin, com si una força que la mesura humana no pot comptar trasbalsés la terra. Bategar d’ocells que no veus però intueixes, passes que no es perceben però que l’endemà han deixat empremtes al fang, veus que l’oïda no copsa, però que et ressonen al pit com una campana… No entens les seves paraules i, tanmateix, és segur que queden gravades dins teu, una a sobre de l’altra, com les pedres amb què s’aixeca un mur. Així es construeix, també, l’ànima dels homes al camp, com un mur, ànimes solitàries de pedra sobre el palmell infinit de la terra. I no saps qui provoca l’enganyós terratrèmol que la colpeja per fer-la caure, si la terra, que l’empeny, maldant per enganxar-la als núvols o el cel, que cau com una llosa per esclafar-la.

Sé que em tallareu i que direu que tot això no té res a veure amb la qüestió que ens ocupa: tanmateix, per a mi, parlar del lloc on vaig néixer i créixer, sí té a veure amb el que parlem. Perquè els fets cal que els analitzem des del començament i el meu començament és al camp.

Maria Skiadaresi, Temps groc, Atenes: Pataki, 1999 (fragment)
Traducció de Montserrat Franquesa i Quim Gestí
Font: Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català


Deixa un comentari

La mona de l’assassí

Títol: La mona de l’assassí

Autor: Jakob Wegelius

Traductora: Elena Martí Segarra

Editorial: Viena edicions

Pàgines: 640

ISBN: 978-84-8330-9555-1

Any: 2017

És de nit al port de Lisboa. Entre les ombres, un home corre per salvar la vida. Es diu Alphonse Morro i té un secret que algunes persones ben poderoses voldrien amagar a qualsevol preu. El seu perseguidor l’acabarà atrapant i tots dos lluitaran aferrissadament, fins que en Morro ensopegarà, caurà i desapareixerà a les aigües del Tajo. La notícia de l’assassinat aviat correrà com la pólvora; i de forma ben similar, també començarà a difondre’s un altre rumor espantós: en la fosca dels carrerons del barri portuari de Lisboa hi ha un simi embogit i sulfurat que no para d’udolar. És la mona de l’assassí!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

T’ho diré cantant

Títol: T’ho diré cantant

Autor: Jordi Folck

Il·lustrador: Leo Flores

Música: Lau Noah i altres

Editorial: PAMSA

ISBN: 978-84-9883-967-8

Any: 2018

L’Ilai Laine rebrà una notícia que el deixarà sense veu: els seus pares han partit peres i han acordat separar-se per tal d’iniciar una nova vida; i des d’aquest moment sentirà un nus a la gola que li aturarà totes les paraules. De fet, només quan recordi el cant de la natura i els bells estius finlandesos, serà quan l’Ilai s’atrevirà a obrir la boca una altra vegada. Llavors, però, tot el que dirà serà combinant les lleis de l’harmonia, la melodia i el ritme, és a dir, serà cantant; i no a tothom li agradarà això.

T’ho diré cantant és una obra única: un llibre parlat, cantat i ballat, una emotiva història sobre l’afany de superació i el valor de l’amistat, maridat amb 19 cançons i 9 partitures; un musical ple d’humanitat, de valors i de paraules cantades, on l’estrella més brillant ets tu! T’ho diré cantant és el millor regal que et podrien fer aquells que t’estimen, durant una Diada de Sant Jordi com la d’avui o qualsevol altre dia de l’any, perquè l’amor, molt sovint, pren forma de paraules i melodies, de Literatura i Música: de Cultura!

L’autor d’aquest llibre és el reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus. Ha estat professor d’escriptura creativa i creativitat publicitària en diverses universitats. Ha publicat 26 novel·les i ha guanyat molts premis literaris. Fotògraf, actor i dramaturg, ha estrenat el musical Ningú és un zombi i té pendent d’estrena La guerra dels xiclets, ambdós basats en obres seves. Els esplèndids dibuixos del llibre són de Leo Flores i la música de Lau Noah, Israel Duran, Oriol Guinovart, Aleix Losa, Marc Dantuvi, Jaume Sanz i Xavier Túrnez.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Memo

Ens agrada llegir però també ens agrada la música i el cinema; i ens satisfan, especialment, les històries que parlen, amb sensibilitat, de la vida quotidiana, de valors i d’humanitat. Potser per això hem volgut compartir amb vosaltres aquest curtmetratge d’animació titulat Memo. És la història d’en Louis, un home jubilat amb problemes de memòria que interfereixen en la seva vida quotidiana, i que es resisteix a ser protegit per la seva filla Nina perquè vol mantenir-se independent. Com a conseqüència de tot això, i contravenint la voluntat de la Nina, sortirà al carrer sense companyia i tindrà un ensurt. Us imagineu què li passarà i qui el salvarà? El remei serà infal·lible.


Deixa un comentari

LiterCast

LiterCast és un nou podcast de literatura espanyola pensat per a lletraferits, per a tots aquells que gaudeixen quan algú els llegeix en veu alta, per als qui busquen entre les ones acústiques la companyia de personatges i autors ben admirats, per als qui frueixen amb la sonoritat d’un idioma tan bonic com l’espanyol; per a tots, també per a qui ja no pot llegir per qualsevol motiu.

A LiterCast trobareu relats d’escriptors espanyols, hispanoamericans i, fins i tot, clàssics de la literatura i de la poesia; obres de temàtica i durada variable, adaptacions que respecten al màxim l’original malgrat l’adaptació al medi sonor: bons motius, en definitiva, per a tancar els ulls durant algun moment del dia i permetre que algú ens llegeixi a cau d’orella, per a relaxar-nos i per a somiar desperts.


Deixa un comentari

Lluna o ala (Josep Porcar)

mussol, escolta / teu i sol / el brogit d’ales / que t’acuita / que no s’adorm / i si no pots / perquè pots / dir amb pol·len / la camèlia primitiva / que al teu cor glaçà / d’absències tendres / espines / des del fons lívid / tampoc no digues llast / tampoc no en digues pou / tampoc no hi digues mel / negra de llunes / sinó quin vol / digues només quin vol / quin l’abella inhòspita / quin la nit llepassa / quin vol la blava / indòmita que se’n va / aquella sagna / la infinita / la blanca

Poema de Josep Porcar (Salms)


Deixa un comentari

Desconeguts

Títol: Desconeguts

Autor: David Lozano Garbala

Editorial: Edebé

Col·lecció: Periscopio

ISBN: 978-84-683-3462-2

Idioma: català o castellà

Any: 2018

Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. Trobar-se, però, amb un desconegut sempre comporta riscos, perquè tothom amaga secrets… Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda; una vida jove arruïnada per sempre més; i una mort que suscita moltes més preguntes que respostes. Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Et resistiràs a llegir aquesta història…? No m’ho puc creure.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]