Relats sobre ciberseguretat

En un món hiperconnectat com el nostre, la ciberseguretat és molt més important del que alguns potser es pensen. Així, per exemple, protegir els infants de les amenaces en línia, preservar la seva privadesa i dades personals, fomentar un ús responsable de la tecnologia, assegurar una educació en línia segura o desenvolupar les seves habilitats digitals farà que els nostres infants puguin créixer més segurs i facilitarà que puguin convertir-se en adults responsables. Per aquest motiu, avui us recomanem la lectura d’aquests relats sobre ciberseguretat: una sèrie de contes perquè, petits i grans, puguem aprofundir en diverses qüestions relacionades amb la ciberseguretat.

La Blanca i l’aventura digital dels nens protegits – Nico i Clea, influencers – Que em comprareu un mòbil? – El meu ordinador no és cap joguina! – Mort de por i espantat – Ho vaig descobrir jo! – El joc secret de l’Aina – No me’n recordo – Un amic especial – Les meves fotos i les fotos de mi – El pitjor dia de la meva vida

La manera de ser etern

Les paraules són el teixit de la vida, les fibres que ens uneixen als altres i ens permeten comunicar-nos. En cada lletra, en cada frase, hi ha un món de significats i emocions que prenen forma i cobren vida. Les paraules són la matèria primera dels somnis i dels pensaments, el pont invisible que ens connecta amb el món i amb nosaltres mateixos. Potser per això, quan escric, tinc la sensació que les paraules ballen i s’entrecreuen dins meu, buscant la seva posició exacta. Són com pedres precioses que he d’encabir en el seu lloc exacte per crear una joia literària. M’immergeixo en l’oceà de les paraules, explorant els seus colors, les seves textures, les seves melodies; i, a poc a poc, el meu relat pren forma i es converteix en un món propi, únic i irrepetible.

Cada paraula és una elecció, una decisió conscient que dona vida al meu pensament. Escric per explorar, per descobrir, per entendre. Les paraules em permeten viatjar a altres èpoques i a altres llocs, acariciar els somnis i lluitar contra les injustícies. Les paraules són la meva arma i la meva tendresa, el meu crit i la meva calma. I quan veig que les meves paraules arriben als lectors, que desperten alguna cosa en els seus cors i els fan somriure, plorar o reflexionar, em sento complet. En aquell moment, les paraules ja no són només meves, sinó que es converteixen en un pont invisible que ens connecta, que ens uneix en un acte íntim i profund. En un món cada vegada més complex i tecnològic, les paraules són un recordatori de la nostra humanitat, de la nostra capacitat d’expressió i de comprensió.

Per això escric, perquè les paraules són el meu far en la foscor, el meu refugi en la tempesta. Són la meva passió i el meu compromís, la meva forma de deixar empremta en aquest món efímer i meravellós. Les paraules són la meva manera de ser etern.

Els marginats

Títol: Els marginats (The Outsiders)

Autor: Susan E. Hinton

Traducció: Josep Julià Ballbé

Editorial: Fanbooks

Idioma: Català

Pàgines: 192

ISBN: 9788419150523

“Un relat que ens convida a reflexionar sobre les barreres que separen les persones i sobre la necessitat de superar-les per aconseguir un món més just i harmoniós”.

Els marginats és una novel·la juvenil clàssica escrita per Susan E. Hinton. Publicada per primera vegada el 1967, la història ens transporta als Estats Units dels anys 60 i ens presenta l’univers d’uns joves protagonistes que formen part de dues bandes rivals: els “Socs”, joves amb una posició socioeconòmica força confortable, i els “Greasers”, joves treballadors, més humils i amb una vida molt més modesta i senzilla. Com podeu imaginar, els conflictes entre les dues bandes sovint acabaran en enfrontaments violents que revelen les profundes divisions socials que existeixen al si de la comunitat.

El llibre explora temes com l’amistat, la identitat, l’acceptació i els prejudicis socials. De fet, a través dels ulls d’en Ponyboy (dels “Greasers”), l’autora ens mostra la realitat d’uns joves que lluiten per sobreviure i per trobar el seu lloc en un món que sembla més aviat poc amable. A mesura que la trama avança, el lector experimentarà una muntanya russa d’emocions: moments de tensió, de tendresa i, fins i tot, de descobriment personal. Potser per això, Els marginats és una obra literària força aclamada que ha perdurat en el temps i ha captivat generacions de lectors amb la seva narració honesta i emotiva.

La novel·la planteja preguntes rellevants sobre la justícia social i la importància de la connexió humana en un món dividit. Amb personatges carismàtics i amb un estil narratiu vibrant, Susan E. Hinton ens convida a reflexionar sobre les barreres que separen les persones i sobre la necessitat de superar-les per aconseguir un món més just i harmoniós.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]

Contes de l’eriçó

Títol: Contes de l’eriçó

Text: Serguei Kozlov

Il·lustracions: Zuzanna Celej

Traducció: Nina Avrova i Raaben

Editorial: Kalandraka

Idioma: Català, castellà o gallec

ISBN: 9788418558689

Des de feia un mes, l’Eriçó cada nit pujava grimpant dalt d’un pi i netejava les estrelles. «Si em descuido d’enllustrar-les una nit», pensava, «segurament deixaran de brillar». I al matí baixava l’escaleta de casa seva i anava a arreplegar branquillons per fer-se’n una escombreta per espolsar les estrelles…

«Contes de l’Eriçó» reuneix set bells relats protagonitzats per aquesta entranyable criatura i altres habitants del bosc: l’osset, el conill, l’esquirol i molts altres personatges que transmeten tendresa, bondat, alegria i sensibilitat. Les seves vivències ens ajudaran, per exemple, a entendre la importància que té cada moment vital; també ens faran comprendre valors com el de l’autenticitat o el de la senzillesa; i ens convidaran a reflexionar sobre la importància de compartir, sobre el respecte cap als altres, o sobre com tenir cura del nostre entorn. «Contes de l’Eriçó» són històries divertides i commovedores que incorporen els grans temes de la infància (la curiositat, la capacitat de descobriment, els somnis, les pors…) i que representen la vida com allò que és: un camí a través del desconegut i amb girs inesperats.

Des de fa més cinquanta anys, els clàssics de Serguei Kozlov estan presents en les biblioteques i en les llars de moltes famílies. Els seus contes atemporals, escrits amb claredat, emoció i un humor subtil, han alimentat la imaginació de diverses generacions d’infants. La seva obra ens remet a altres sèries emblemàtiques com la del petit tigre o la del petit os de Janosch, o les faules contemporànies d’Arnold Lobel. Finalment, val a dir que les meravelloses il·lustracions de Zuzanna Celej acaronen els textos amb la dolçor d’unes aquarel·les amb tonalitats suaus i aiguades sobre les quals destaca el traç delicat dels llapis i de la vida en estat pur.

Napo

En un primer moment, el protagonista d’aquesta història és incapaç de comprendre la malaltia del seu avi. Potser perquè és molt jove…? O potser perquè ningú li ho ha explicat…? No ho sé… Jo crec que ho acabareu esbrinant vosaltres mateixos. El que sí que sé, però, és que, de vegades, ensopegar amb un vell àlbum que és ple de fotografies pot ser com llegir un llibre i permetre que la imaginació i els records ens ajudin a resoldre alguns dels misteris més importants que afecten les nostres vides. Feu la prova un dia qualsevol: sense cap mena de presa, seieu al costat d’algú que us estimeu molt i comenceu a mirar fotografies conjuntament…; i llavors observeu atentament tot el que acabarà passant gairebé per art de màgia. Per cert, voleu que us confessi un secret que no coneix gaire gent…? Les persones estem fetes d’històries, les històries estan fetes de records i els records estan fets d’emocions. Potser és per això que, quan llegim un llibre o quan llegim el món que ens envolta, serenament i sense precipitar-nos, podem descobrir qui som i quina és la nostra principal missió a la vida: estimar.

L’Olga i el crit del bosc

L’Olga tenia vuit anys, i s’havia mudat de casa sis vegades. Menjar sis vegades pastís de xocolata en una vida de vuit anys és ben poca cosa, raspallar-se sis vegades les dents en vuit anys també és molt poc, però canviar sis vegades de casa és moltíssim per a una vida tan jove com la de l’Olga. Aquelles mudances freqüents l’obligaven a tenir el que li era estrictament necessari: l’habitació de l’Olga cabia en una maleta petita. D’aquesta manera, quan en Bernard, el seu pare, es llevava un matí i deia, mentre esmorzaven: «Reines meves! De nou ens n’anem a l’aventura!», l’Olga només havia d’endreçar els quaderns, el necesser, els quatre àlbums il·lustrats, la capsa de llapis de colors, el conill blau, els cinc jocs de cartes, la nina Mirette, el dau, i ja estava a punt! En Bernard desmuntava la llibreria de la sala; la Fédora, la mama de l’Olga, s’acabava la tassa de te, la col·locava en una capsa amb la tetera encara plena d’una barreja russa que feia una flaire deliciosa de taronja i de Nadal, feia un petó al seu marit, encabia tot el menjar del frigorífic a la nevera portàtil, ficava la roba en un bagul, plegava les cadires de càmping, es refeia el monyo, el seu marit li enviava un petó mentre carregava tot allò al cotxe, lligaven el sofà al sostre, ataconaven els matalassos a la part del darrere, i el llitet d’en Monsieur per sobre, i que comenci el viatge, som-hi tots dins del cotxe, a punt per a l’aventura, avall que fa baixada!

I així tornaven a ser tots tres asseguts al seient del davant de la vella furgoneta 403 de l’any 1957, heretada d’una germana de l’avi molt moderna per a l’època. Conduïen cap a nous horitzons, deixant enrere la seva última vida…

— Laure Monloubou (2022). L’Olga i el crit del bosc. Barcelona: Editorial Casals.

Sabies que…? (Sant Jordi i el drac)

Sabies que, segons la tradició popular, sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia)? De fet, segons diuen, sant Jordi estava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, quan va negar-se a obeir un edicte que ordenava perseguir els cristians. Per aquest motiu es creu que va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis, i que molt aviat, a la part oriental de l’Imperi Romà, es va començar a venerar la seva persona com a màrtir. Potser per això també de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX i va ser recollida per l’arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l’any 1264, en el llibre Legenda sanctorum. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per tranquil·litzar-lo, s’escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Llavors, un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l’aparició d’un cavaller que es va enfrontar al drac i el va vèncer. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles. Val a dir que, aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, també es repeteix en les tradicions populars d’Anglaterra, Portugal o Grècia.

[ Adaptació d’un text de la web de la Generalitat de Catalunya ]

Propostes per a Sant Jordi

S’acosta la diada de Sant Jordi, el dia del llibre i les fires de les roses que, com cada any, celebrarem el 23 d’abril arreu del país. Per això, i per si us ve de gust avançar o allargar una mica aquesta celebració tan nostra, avui hem optat per facilitar-vos l’accés directe a una sèrie molt variada de recursos: el laberint del drac i la rosa, el tres en ratlla de Sant Jordi, la cresta que et convertirà en drac, el tangram de Sant Jordi, les instruccions perquè puguis elaborar el teu llibre-joc de Sant Jordi, un còmic en línia sobre la llegenda, dites i refranys sobre roses i llibres, la llegenda de Saint George en anglès, la tria de llibres del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, la selecció de llibres infantils per Sant Jordi que recomana Betevé, i la web del recomanador perquè puguis trobar el teu llibre ideal entre els imprescindibles d’aquest Sant Jordi. No està gens malament, oi? I posats a recomanar, també et recomanem dues activitats fascinants: per una banda, la propera sessió de l’Hora del conte que celebrarem dijous, 20 d’abril, a les 17.05, a la nostra biblioteca, amb la Viatgera dels contes, un personatge ben peculiar que no us deixarà indiferents; i per altra banda, l’estrena del musical Tutti Frutti del dissabte 29 d’abril al Bravium Teatre, basat en el llibre Un consomé de contes de Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus. Quatre actors, set cançons i una fruiteria on pot passar de tot…, i quan diem de tot és de tot… 😉 Oi que no t’ho perdràs? Apa, doncs, ja tens un munt d’ingredients perquè puguis elaborar el teu propi consomé o macedònia d’aventures culturals, roses i llibres durant la segona quinzena del mes d’abril. Somriu a cada instant, assaboreix al màxim els dies, juga amb els dracs en comptes de ferir-los i, sobretot, sigues molt feliç de la millor manera: llegint molt i fent feliços els altres.

Tot per l’aire

Títol: Tot per l’aire

Autor: Jason Reynolds

Traducció: Carla Benet

Editorial: Sembra Llibres

Idioma: Català

Pàgines: 125

ISBN: 9788416698554

Finalista Premi Protagonista Jove

Finalista del National Book Award, guanyador de la Medalla Carnegie, Premi d’Honor del Coretta Scott King Award i Medalla d’Or del Parents’ Choice Award. Millor llibre de l’any per a joves segons Time, The New York Times, Kirkus i Scholar Library Journal.

Aquesta història havia de començar com ho fan les millors històries: amb un autobús escolar caient del cel. Però ningú se’n va adonar. Estaven massa atrafegats parlant de mocs, pispant unes monedes, patinant amb l’skate, aprenent a caure, fent-se els valents, planejant una manera d’escapar, fent bromes, saludant-se de mil maneres, untant-se amb crema o trobant un refugi. I, sobretot, tornant cap a casa.

Amb la seva escriptura carregada d’empatia, humanitat i realisme, Jason Reynolds ha esdevingut un dels grans autors de la literatura juvenil nord-americana actual. A Tot per l’aire ens colpeja amb un conjunt de relats ambientats en deu de les cantonades d’un barri popular de Nova York: deu històries independents absolutament divertides i tendres que ens faran reflexionar sobre el que pot passar quan s’acaben les classes. Vols saber-ho…?

[ Vols fer un tastet del llibre? ]