Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Contagiar la màgia de la lectura

Matías White té 12 anys i estudia a la ciutat argentina de Córdoba, als peus de la serralada de Sierra Chica. Va ser un dels gairebé 200 alumnes de la província que van participar en el projecte dels clubs TED-Ed: una forma d’acompanyar els estudiants en el descobriment, l’exploració i la presentació d’idees en forma de xerrades curtes a l’estil TED. Com a conseqüència de l’experiència, en Matías va desenvolupar una idea pròpia, la va portar a la pràctica i va aprendre a comunicar-la en públic. El seu repte consistia a trobar una fórmula per contagiar la màgia de la lectura entre nens vulnerables que viuen en contextos empobrits. Creieu que ho va aconseguir? Escolteu atents el seu testimoni i ho sabreu.


Deixa un comentari

Recomanacions #MónJove

Des de fa molt de temps, els joves constitueixen un gran repte per a les biblioteques. Per aquest motiu, el Servei de Biblioteques de la Generalitat ha publicat la bibliografia #MónJove:  recomanacions per tal d’afavorir la lectura entre els adolescents i que consideren temes ben diversos: els canvis físics i emocionals en l’adolescència, les relacions entre pares i fills, els nous models de família, els estudis i el món laboral, el temps de lleure, l’amistat, l’amor, les xarxes socials, etc. La proposta inclou novel·les, còmics, pel·lícules, llibres de caràcter divulgatiu, etc., i en podrien fer ús els professionals de l’educació, les famílies, els joves, responsables de clubs de lectura, bibliotecaris o qualsevol altra professional que treballi amb joves i que estigui interessat en tot allò que envolta l’adolescència. 

[ Descarrega’t #MónJove, recomanacions per a fer lectors adolescents ]


Deixa un comentari

La plaça del Diamant

En Quimet m’havia dit que ens trobaríem a dos quarts de quatre i no va venir fins a dos quarts de cinc; però no li vaig dir res perquè vaig pensar que potser l’havia entès malament i la que s’havia equivocat era jo i com que ell no va dir ni mitja paraula d’excusa… Ni vaig gosar dir-li que els peus em feien mal de tant estar dreta perquè duia sabates de xarol, molt calentes, i que un jove s’havia pres llibertats. Vam començar a pujar amunt sense dir-nos ni una trista paraula i quan vam ser a dalt de tot em va passar el fred i la pell se’m va tornar a fer llisa com sempre. Li volia explicar que havia renyit amb en Pere, que tot estava llest. Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres fins de fulla, amb un merlot que pujava de baix, anava d’un arbre a l’altre fent un crit petit, una mica enrogallat, i estàvem una estona sense veure’l fins que tornava a sortir de baix quan ja no hi pensàvem i sempre feia el mateix. Sense mirar-lo, per la cua de l’ull, veia en Quimet que mirava les cases, petites i lluny. A l’últim va dir, no et fa por, aquest ocell?

Li vaig dir que m’agradava molt i ell em va dir que els ocells negres, encara que fossin merlots, la seva mare sempre li havia dit que portaven desgràcia. Totes les altres vegades que amb en Quimet ens havíem trobat, després del primer dia a la plaça del Diamant, la primera cosa que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia renyit amb en Pere. I aquell dia no m’ho preguntava i jo no sabia de quina manera començar a dir-li que ja havia dit a en Pere que, amb mi, no podia ser. I em sabia molt greu d’haver-li-ho dit, perquè en Pere s’havia quedat com un llumí quan, després d’haver-lo encès, el bufen. I quan pensava que havia renyit amb en Pere sentia una pena per dintre i la pensa em feia adonar que havia fet una mala acció. Segur: perquè jo, que de dintre sempre havia estat molt natural, quan em recordava de la cara que havia fet en Pere, sentia la pensa dolenta molt endins, com si al mig de la meva pau d’abans s’obrís una porteta que tancava un niu d’escorpins i els escorpins sortissin a barrejar-se amb la pena i a fer-la punxent i a escampar-se’m per la sang a fer-la negra. Perquè en Pere, amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia desfet la vida.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, Barcelona: Edicions 62, 1982 (fragment)


Deixa un comentari

Rut sense hac

Títol: Rut Sense Hac

Autora: Muriel Villanueva i Penarnau

Editorial: Columna

Pàgines: 256

Any: 2018

Idioma: Català

ISBN: 978-84-664-2383-0

La Rut, una noia de setze anys d’una ciutat mitjana, comença els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. L’envolten un nou grup d’amigues, un amor que truca a la porta i un profund secret que arrossega des dels quatre anys i que mai no ha mostrat fora de les parets de casa seva: una llarga cicatriu i una cintura massa estreta li recorden cada dia, des del mirall, que li falta una part de si mateixa, un bon tros de Rut que un càncer es va emportar fa temps. La vergonya a mostrar el seu cos i la por al retorn de la malaltia l’assetgen, però la Rut aprendrà a dominar els seus temors i a plantar cara davant l’adversitat.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Wolfgang (extraordinari)

Títol: Wolfgang (extraordinari)

Autora: Laia Aguilar Sariol

Editorial: Columna Edicions

Idioma: Català

Pàgines: 256

ISBN: 978-8466422659

Premi Carlemany per al foment de la lectura

En Wolfgang té onze anys i un coeficient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o imaginar que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva gran passió. Per a ell suposa un autèntic refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugir i arribar a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai… Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns ulls intel·ligents, distants i crítics.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Literatura i Matemàtica

Nombres, lletres, Matemàtiques, Literatura… Creieu que és possible comprendre la Literatura des d’una perspectiva matemàtica? Analitzar, per exemple, una novel·la amb equacions? Doncs sembla que sí, que és possible; i ho és, entre altres raons, perquè a la Literatura hi ha ritme, és a dir, Matemàtica, un ritme que sovint persegueix l’harmonia. La longitud de les frases modula aquest ritme i condiciona, en part, el plaer estètic de la lectura. La combinació adequada d’oracions curtes i llargues és la clau. Els grans escriptors, de manera intuïtiva, alternen punts i comes a la recerca d’aquest equilibri harmònic. Però, ¿hi ha algun patró que garanteixi el plaer estètic?

En un estudi recent s’ha analitzat la longitud de les oracions i la seva distribució en més de 100 clàssics de la Literatura universal; i el resultat ha estat sorprenent! La variació de la longitud de les frases segueix un patró fractal, similar al de les ones cerebrals o al dels batecs del cor. En definitiva, l’estudi ha revelat que és possible mesurar la complexitat de l’estructura d’un text literari des de la Matemàtica. Sorprenentment, les novel·les amb forta presència de monòleg interior són les que presenten les estructures més complexes. De fet, amb les seves novel·les, autors com Julio Cortázar, Virginia Woolf o James Joyce assoleixen cims de complexitat i perfecció matemàtica. Sí, sembla que les Matemàtiques poden ajudar-nos a comprendre com els escriptors, de manera intuïtiva, engendren l’harmonia de la paraula. I és que l’Art, la Literatura o la Ciència són, ni que alguns no ho vulguin reconèixer, diferents formes d’abordar una realitat connexa i complexa, on tot està interrelacionat.


Deixa un comentari

Storytel, l’Spotify dels audiollibres

Després de l’experiència fallida de Bookchoice (en parlàvem a finals de 2017), ens arriba Storytel, un projecte emprenedor que pretén convertir-se en la primera referència per als amants dels audiollibres i dels llibres electrònics. Amb Storytel podreu llegir i escoltar milers d’audiollibres: grans èxits editorials, clàssics intemporals, obres de suspens, novel·les, poemaris, biografies, llibres per a infants i joves, etc. N’hi ha que defineixen Storytel com l’Spotify dels audiollibres, com també es deia de Bookchoice era el Netflix dels llibres. No crec, però, que les comparacions siguin massa encertades. No obstant això, el cert és que els subscriptors disposen de milers d’audiollibres per escoltar, sense límits ni permanència, per 9’99 € al mes. ¿Qui havia de dir que, després dels serveis de subscripció a plataformes de música i de cinema (Spotify, HBO, Filmin…), acabaríem gaudint d’aquesta mateixa possibilitat al món dels llibres? Doncs això ja és una realitat per a tots els lletraferits. Benvinguts, lectors, al segle XXI, a un futur que ja s’ha fet present, ple d’històries, d’emocions i d’audiollibres!


Deixa un comentari

Áin í hrauninu (Einar Georg)

Í bláum draumi hún unir ein / með ærslum leikur á strengi og flúðir / og glettin skvettir á gráan stein. / Í hyl og lygnu er hægt á ferð / með hæverskum þokka / áin niðar sí-endurfædd og undraverð. / Hún fremur þá list sem fegurst er / úr fornum eldi er hljómbotn gerður. / Ég heyri óminn í hjarta mér (x2)

In a blue dream she enjoys alone / cheerfully plays on currents and flows / and jokingly splashes on a grey stone. / In a deep still pool it stops going / with modest charm the river murmuring / constantly reborn and amazing. / She performs the most beautiful art / from an ancient fire a sound board is made. / I hear the sounds in my heart. / I hear the sounds in my heart.


Deixa un comentari

El fantasma del Canigó

Títol: El fantasma del Canigó

Autor: José Manuel Blanco Serrano

Editorial: Gregal

Pàgines: 118

Any: 2018

Idioma: Català

ISBN: 978-84-17082-75-8

El multimilionari Francis Gallart cau fulminat per una bala al bell mig d’una sala, mentre està envoltat pels seus convidats. L’habitacle està tancat i cap dels presents ha pogut cometre el crim davant dels altres. A més, tampoc no es troba cap mena d’arma, malgrat que el tret no ha pogut entrar des de l’exterior, ni des de cap dispositiu ocult a la mansió. La policia es troba desorientada i és incapaç de resoldre aquest trencaclosques. El Marcel, però, nebot adolescent del difunt, és l’únic dels convidats a la festa que, en el moment de la mort, no hi ha estat present. Potser per això també és l’únic que té la clau que podria permetre resoldre el crim. No obstant això, per a fer-ho, abans haurà de viure una aventura on es barrejaran la top-model més famosa del món, la seva professora de Català, dos intents d’assassinat i, sobretot, l’únic sospitós de l’assassinat: el fantasma del Canigó.