Thoughts (Pensaments)

“If a person has ugly thoughts, it begins to show on the face. And when that person has ugly thoughts every day, every week, every year, the face gets uglier and uglier until you can hardly bear to look at it. A person who has good thoughts cannot ever be ugly. You can have a wonky nose and a crooked mouth and a double chin and stick-out teeth, but if you have good thoughts it will shine out of your face like sunbeams and you will always look lovely”. – By Roald Dahl

[ Si una persona té pensaments lletjos, se li comença a veure a la cara. I quan aquesta persona té pensaments lletjos cada dia, cada setmana, tots els anys, la cara se li torna cada cop més i més lletja, fins al punt que et pot doldre de mirar-la. Una persona, en canvi, que té bons pensaments mai pot ser lleig. Pots tenir un nas tort i una boca torta i papada i dents sobresortides, però si tens bons pensaments, aquests resplendiran en el teu rostre com els raigs del sol i sempre seràs atractiu. ]

El llibre de la selva (la pel·lícula)

Títol original: The Jungle Book

Direcció: Jon Favreau

Interpretació: Neel Sethi (Mowgli)

País: Els Estats Units

Gèneres: Aventures i fantasia

Durada: 105 minuts

Any: 2016

Basada en l’obra homònima de Rudyard Kipling, la pel·lícula barreja l’acció real amb animals i entorns generats per ordinador. Mowgli, el protagonista, és un nen que ha estat criat per una bandada de llops i que, malauradament, un dia es veu obligat a abandonar la selva per culpa del Shere Khan, un tigre amb cicatrius que odia l’espècie humana. Voluntàriament, Mowgli decideix marxar de l’única llar que ha tingut fins al moment per tal d’evitar greus problemes. Serà llavors quan iniciarà un viatge fascinant, emocionant i ple d’aventures que el faran créixer i madurar.

Matilda, la lectora apassionada

Aquella tarda, quan el senyor Wormwood tornà del garatge, tenia la cara fosca com un núvol de tempesta, i era clar que un o altre no trigaria gaire a rebre. La seva esposa reconegué els senyals immediatament i es féu fonedissa. Llavors va galopar cap a la sala d’estar. Va resultar que Matilda estava arraulida a la butaca del racó, totalment absorbida per un llibre. El senyor Wormwood engegà la televisió. La pantalla s’il·luminà. El programa esclatà. El senyor Wormwood ullà Matilda. Matilda no s’havia mogut. Havia arribat a aprendre a bloquejar-se les orelles contra l’horrible so de la terrible capsa. Continuava llegint, i això degué enfurismar el pare. Potser la ira se li intensificà perquè la veia complaure’s en una cosa que era enllà de l’abast d’ell.

– No pares mai, de llegir?– li roncà.

– Ah, hola, papa –va dir ella, agradosa–. Has tingut un bon dia?

– Què és, aquesta porqueria? –va dir, arrabassant-li el llibre de les mans.– No és porqueria, papà, és molt bonic. Es diu El poni vermell. És de John Steinbeck, un escriptor americà. Per què no te’l llegeixes? T’agradaria.

– Això és una porqueria –va dir el senyor Wormwood–. Si és d’un americà, segur que és una porqueria. Només escriuen porqueries.

– No, papà, és molt bonic, de veritat. És de...

– No vull saber sobre què és –bordà el senyor Wormwood–. I a més, n’estic ben tip, del teu tant llegir. Au, vés i fes alguna cosa de profit. I amb un rampell temible va començar a esquinçar les pàgines del llibre, arrencant-les a grapats i llençant-les a la paperera.

Matilda quedà glaçada d’horror. El pare continuà. No hi havia gaire dubte que l’home sentia una espècie de gelosia. Com gosa, semblava dir a cada pàgina que estripava, com gosa passar-ho bé llegint, si jo no puc? Com gosa aquesta mocosa?

– És un llibre de la biblioteca! –xisclà Matilda–. No és meu! L’haig de tornar a la senyora Phelps!

– Ara doncs, n’hauràs de comprar un altre, oi? –va dir el pare tot arrencant fulls–. Hauràs d’estalviar de la teva setmanada fins que tinguis prou cèntims a la guardiola per comprar-ne un de nou per a la teva preciosa senyora Phelsp, oi?

I dient això, llença les ara buides cobertes del llibre a la paperera i se n’anà de la cambra, deixant la tele bramant.

Roald Dahl. Matilda (fragment)

Què sents quan no sents res?

Títol: Què sents quan no sents res?

Autor: Víctor Panicello

Col·lecció: Solidaris

Editorial: Claret

Any: 2016

Idioma: Català

ISBN: 978-8498469943

‘Què sents quan no sents res?’ és una iniciativa de l’escriptor Víctor Panicello, la Fundació ABB i un grup de pacients del Centre ABB que han treballat conjuntament per tal d’escriure aquesta novel·la juvenil. El propòsit del llibre és sensibilitzar sobre els trastorns alimentaris i transmetre un missatge important: recuperar-nos d’aquestes malalties és possible si prenem consciència sobre el que ens està passant i, sobretot, si som prou valents per permetre que els professionals de la salut ens ajudin.

‘Què sents quan no sents res?’ és una història emotiva i totalment real, construïda a partir de les vivències d’un grup de joves que han volgut compartir la seva pròpia experiència, com a part del seu procés de recuperació, i contribuir d’aquesta forma a la prevenció dels trastorns alimentaris. Si tu també hi vols col·laborar, no ho dubtis, llegeix el llibre i descobriràs què hi ha al darrere dels trastorns de la conducta alimentària, més enllà de la negació a menjar o de l’obsessió pel pes.

Contes per educar infants feliços

Títol: Contes per educar infants feliços

Autor: Begoña Ibarrola

Il·lustrador: Jesús Gabán

Editorial: Cruïlla

Any: 2016

Idioma: Català

ISBN: 978-8466140003

La felicitat és un estat d’harmonia i plenitud interior, una actitud personal davant la vida, una forma de viure i de sentir que abasta tota la nostra existència. Al llarg dels anys van sorgint persones, situacions, llocs i coses (potser llibres) que ens ajuden o dificulten arribar-hi, però ningú no ens la pot regalar (la felicitat) ni ningú ens la pot prendre.

Gràcies a la magnífica proposta de contes que ha escrit Begoña Ibarrola, ara tenim a les nostres mans la possibilitat d’adoptar una forma d’educar els més petits que promogui un creixement sa, feliç i equilibrat. Intentar-ho paga la pena, perquè uns infants feliços, contents, ben estimulats, amb un bon desenvolupament de les seves capacitats cognitives i, sobretot, emocionalment intel·ligents, s’obriran i acceptaran, segurs i alegres, el repte de la vida. ¿Us animeu, doncs, a llegir contes per educar infants feliços…? Gaudireu vosaltres i els fareu participar d’una experiència màgica i fascinant!

Com apassionar-te per la literatura

L’Andrea és una noia molt afortunada i vol compartir la seva passió per la literatura amb nosaltres. A través d’aquesta xerrada pretén que tothom pugui enamorar-se de la literatura. Malauradament, n’hi ha que encara no ho han fet per culpa de les lectures escolars obligatòries. Alguns fins i tot han arribat a creure que no els agradava llegir! Això, però, és totalment fals! Si no t’agrada llegir, simplement és perquè encara no has trobat el llibre adequat. Som-hi! No ho dubtis més! Ja ha arribat l’hora! Avui és el dia! Fes-ho ara! Busca el llibre que et farà somiar, imaginar, pensar, reflexionar, rumiar, fantasiejar, descansar, etc.; i recorda que llegir sempre et farà, com a mínim, més gran i més lliure!

Anem a l’òpera!

Benvinguts a l’òpera, l’espectacle més gran del món! Us atreviu a descobrir tots els seus secrets? Si us ve de gust, ara teniu l’oportunitat de fer-ho, tot acompanyant un grup d’escolars que volen conèixer el teatre de l’òpera. Una guia molt eixerida i simpàtica us acompanyarà durant tota la visita i us ajudarà a descobrir tots els racons i els secrets més íntims d’aquest teatre: orquestres, cantants, cors, ballarins, llums, grans escenografies… Tot està al vostre abast! Durant el recorregut descobrireu com funciona aquest espectacle, els professionals que el fan possible, quins són els orígens i la història de l’òpera, els principals representants d’aquest gènere, la importantíssima feina dels tècnics, l’arquitectura teatral i moltíssimes coses més. Som-hi! Anem a l’òpera! L’aplicació és totalment gratuïta. Descarrega-la aquí en versió iOS o Android. Trobaràs els textos i les locucions en català, castellà, anglès, gallec i euskera.

La gran balena blanca

Aquella nit, durant la guàrdia mitjana, quan el vell –com solia fer adesiara– va pujar del balou on estava repenjat i va anar al seu forat de coberta, tot de sobte va avançar ferotgement el rostre i va ensumar l’aire marí com ho hauria fet un espavilat gos de vaixell en acostar-se a alguna illa bàrbara. Aleshores va declarar que hi devia haver alguna balena a prop. Ben aviat aquella olor peculiar, que a vegades se sent des d’una gran distància i que prové d’un catxalot viu, fou perceptible per a tota la guàrdia. Cap mariner no es va sorprendre quan, després d’inspeccionar el compàs i llavors el penell, i després d’assegurar-se tan exactament com fou possible de la provinença de l’olor, Ahab va ordenar ràpidament que fos alterat lleugerament el rumb del vaixell i que es disminuís el drap.La prudència extremada que dictava aquells moviments fou justificada amb escreix en trencar el dia per l’espectacle d’una clapa allargassada de calma directament a proa del vaixell, suau com l’oli, i que semblava, per les arrugues d’aigua com pels plecs que la vorejaven, la marca d’aspecte metàl·lic polit d’algun embat ràpid del corrent a l’embocadura d’un torrent profund i veloç.

– Homes als tamborets! Tothom a coberta!

Retronant amb les puntes de tres aspes lligades a manera de maça damunt la coberta del castell de proa Daggoo va desvetllar els qui dormien amb tals retrunys de judici final que els homes sortiren com una exhalació per l’escotilla, amb la roba a les mans.

– Què veieu? –cridà Ahab girant la cara enlaire.

– No res, capità, no res! –fou el so que va baixar com a resposta.

– Gonetes i perroquets a dalt i a baix i veles a totes bandes!

Amb tot el velam desplegat, ara Ahab va amollar el cable salvavides reservat per guindar-lo al masteler de sobregoneta. Pocs moments després ja l’hissaven quan, no havent arribat encara a dos terços del seu camí, i mentre ullava cap endavant entre el buit horitzontal entre la gàbia i la goneta, va llançar un esgarip de gavina en l’aire:

– Allí bufa! Allí bufa! Un gep com un cim nevat! És Moby Dick!

Herman Melville. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Traduït per Maria Antònia Oliver. Font: Visat

Cuando irrumpe lo extraordinario

Títol: Cuando irrumpe lo extraordinario

Autor: Erin Lange

Traductora: Rosa Pérez Pérez

Editorial: Nube de tinta

ISBN: 9788415594789

Idioma: Castellà

Gènere: Juvenil

Una adivinanza no tiene sentido la primera vez que la oyes. La amistad entre Dane y Billy D. tampoco: ¿qué tienen en común el matón del instituto y un chico con síndrome de Down? En el caso de Billy y Dane, tienen un mismo problema: Dane no sabe quién es su padre, y Billy está decidido a reencontrarse con el suyo. Su amistad puede llevarlos a descubrir la verdad… ¿pero qué descubrirán sobre sí mismos?

Enternecedora y lúcida, Cuando irrumpe lo extraordinario es una inolvidable historia sobre las segundas oportunidades, la amistad y el amor: una celebración de las personas y sucesos impensados que dan un vuelco a nuestras vidas.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]