Biblioteca Salle Reus

"Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis". (Emili Teixidor)


Deixa un comentari

Pare cavernícola

El meu pare mai no se separa de mi. Jo sé que soc diferent perquè no puc córrer, ni llançar pedres al riu, ni menjar tota sola els deliciosos fruits del bosc. Tampoc no puc parlar per demanar el que necessito. A dins meu hi ha alguna cosa estranya que em fa diferent de les altres nenes i nens. Només puc xisclar, plorar i somriure. Però em faig entendre, no em cal res més, perquè el meu pare preferit sempre és aquí, atent, i em llegeix els ulls per comprendre’m i donar-me el que necessito. Tinc molts germans i germanes, oncles, tietes, cosines i àvies que també em cuiden… Però com que no sé comptar, no us puc dir del cert quants som al clan. I després hi ha la mare, que també em cuida i em dona escalfor, però com que té un nadó als braços i li ha de donar el pit, i abans en va tenir un altre, i un altre, no pot estar per mi tota l’estona.

Sé que la primavera està a punt d’arribar perquè avui, tot i que encara feia molt fred i la terra estava glaçada, hem sortit ben aviat de la cova i hem anat cap al sud, seguint la riba del riu. La missió és collir les primeres baies i arrels per poder-nos alimentar després d’un hivern molt dur. El pare camina al final del grup. Jo vaig enfilada a la seva esquena, que és ampla com un riu. M’encanta l’olor que fa, entre dolça i àcida, però, sobretot, la seva escalfor. Camina recolzat en un bastó amb la punta esmolada, perquè no caiguem, però també per si ens tornem a trobar un tigre de dents de sabre. Quina por que vam passar, aquella vegada! Per desenterrar les arrels que mengem i per tallar la carn dels animals morts que trobem, porta unes pedres punxegudes en una bossa que va fer amb la pell d’un bisó. Hi ha moltes coses del món en què visc que no entenc, però abraçada al pare, seguint el clan, sento que hi tinc un lloc… i soc feliç.

Bacete, Ritxar. 2021. Pare. Barcelona: Estrella Polar. Fragment adaptat.


Deixa un comentari

Caminant junts per la lluna

Títol: Caminant junts per la lluna

Autor: Pep Puig Ponsa

Editorial: L’altra tribu

Idioma: Català

Pàgines: 269

Any: 2020

ISBN: 978-8412209747

Una catàstrofe. Un cop més, l’agost ha passat volant. És l’hora violeta. A la platja d’Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l’estiu. Al cel s’hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s’ha tret el banyador i s’ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d’aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l’estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L’únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s’ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l’estiu ja s’haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Avui seré millor que ahir

Títol: Avui seré millor que ahir

Autor: Jesús Ballaz

Traducció: Aina Girbau Canet

Editorial: Estrella Polar

Idioma: Català o castellà

Any: 2021

ISBN: 9788418443510

Ni l’amor més gran del món, el d’una mare, el d’un pare, el dels avis, o el del mestre o la mestra més implicats, pot garantir la felicitat d’un infant. Faríem qualsevol cosa per donar als nostres nens i nenes la felicitat embolcallada com un regal. Però això no és possible, perquè la felicitat no ens pertany. Que un nen o una nena siguin feliços depèn de la seva capacitat per conèixer-se ells mateixos, de sacrificar-se per millorar, d’adaptar-se als canvis, d’acceptar els fracassos i buscar alternatives, de tenir paciència i persistir… Com haurien de ser els infants ideals? No hi ha una resposta única a aquesta pregunta, però sí que podríem consensuar una sèrie de qualitats que poden ajudar-los a enfrontar-se a la vida amb garanties, oi que sí? Doncs bé, aquest llibre ens proposa 25 contes els protagonistes dels quals són un bon exemple d’algunes d’aquestes qualitats; personatges valents, curiosos, inconformistes, generosos, sincers, tenaços, solidaris…, que podrien servir-nos com a model a imitar, o simplement inspirar-nos per intentar créixer en humanitat i així convertir-nos en millors persones.

[ Vols fer un tastet del llibre? ]


Deixa un comentari

Corrandes d’exili

Joan Oliver i Sallarès va nàixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Molt més conegut com a Pere Quart, se’l considera un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana del segle XX. De fet, molts dels seus poemes han estat musicats per Serrat, per Raimon, per Llach i per molts altres cantautors. Avui us oferim una versió del seu poema Corrandes d’exili, interpretat per Sílvia Pérez Cruz, per Rocío Molina i per Joan Antoni Pich, al Festival Les Suds à Arles l’estiu de 2017. Els qui ja el coneixen saben perfectament que es tracta d’un document literari de caràcter històric i molt emotiu, que fa referència a una etapa convulsa i fosca de la nostra història, i al sentiment sempre dolorós de qui s’ha vist obligat a marxar de la seva terra, això sí, tot dient: “Avui en terres de França / i demà més lluny potser, / no em moriré d’enyorança / ans d’enyorança viuré”.


Deixa un comentari

Tècniques de creativitat

A la secció especial sobre Gianni Rodari del portal Gènius, l’escriptor reusenc Jordi Folck, antic alumne de La Salle Reus, ens proposa diverses estratègies perquè puguem estimular la nostra creativitat. És la gramàtica de la fantasia, de la màgia i dels somnis, que se’n deriva de tot allò que ens va ensenyar en Rodari, i que ara podem redescobrir de la mà del desassenyat professor Gramàticus Fantàstic. Si vols descobrir com dues paraules poden crear un món nou, si vols aprendre a formular hipòtesis fantàstiques, fer servir prefixes esbojarrats, crear paraules equivocades, saber qui és en Jaume de vidre, o si vols aprendre a restar sumant, o a transformar contes populars i tradicionals de manera arrauxada i alegre, no t’ho pensis més i coneix el professor més creatiu i divertit del planeta: el professor Gramàticus Fantàstic!


Deixa un comentari

Em dic A.

Avui el fang està sec i polsegós, i el vent me’l fica als ulls. A més, avui és el meu aniversari, o almenys això em penso. He preguntat a un adult si avui és tres de juliol i m’ha dit que és possible. I és que el tres de juliol és el meu aniversari. De fet, crec que sí, que el tres de juliol és el meu aniversari. Sí, n’estic segur. Tindré deu anys… Tinc deu anys! N’estic segur. He hagut de memoritzar tantes coses, i no és gens fàcil no descomptar-se de dia. Però el meu aniversari no se m’oblidarà mai més. No recordo quin dia és l’aniversari de la mare ni el del pare, però en recordo els noms. Complets. Fins i tot recordo els noms de les meves germanes, i estic bastant segur que també en recordo els aniversaris. Recordo les meves germanes. I la casa. Casa nostra. Recordo els diners que l’oncle em va ficar a la butxaca abans de pujar a aquella barca que era plena de desconeguts. Quan em vaig adormir, tenia els diners a la butxaca, i quan em vaig despertar, havien desaparegut. I també havien desaparegut les meves germanes, i els pares.

Però no hi vull pensar, en això. Ni en aquell home que em va amenaçar amb un ganivet i em va robar la motxilla. La motxilla amb el mòbil… El mòbil, i els papers. El mòbil ple de fotos de les meves germanes, els pares i els amics, i els seus números; vídeos, música, totes les coses bones de la meva vida. I els papers, uns papers que ara podrien demostrar a tothom que avui és el meu aniversari, uns papers on hi havia els noms complets de la mare i el pare, el nom del nostre poble, i tot el que cal saber sobre la meva història, totes les coses que estic començant a oblidar. Per això aquí ningú no sap que avui és el meu aniversari. Per tant, aquí ningú no em farà cap regal. Si algú em donés una targeta d’aniversari, l’ensenyaria als guàrdies i diria: “Ei, mireu! Em creieu, ara? El meu nom! La meva edat! Aquí, a la targeta d’aniversari! Aquesta és la prova!”. Per això us volia explicar la meva història, perquè els guàrdies diuen que tot el que passa s’ha de documentar. Però no explicaré la història del meu passat: explicaré la meva vida d’ara, aquí al camp, d’avui endavant. El dia que faig deu anys. Vet aquí la meva història…

Tasane, Steve. 2021. Em dic A. Pontevedra: Kalandraka editora. Fragment adaptat.


Deixa un comentari

La música del diable

Títol: La música del diable

Autor: Silvestre Vilaplana

Editorial: Cruïlla

Idioma: Català

Pàgines: 136

Any: 2020

ISBN: 9788466148788

El gran músic Lluc Erill ha desaparegut en circumstàncies estranyes. Tot fa pensar que s’ha suïcidat llençant-se al mar. Abans de desaparèixer, però, ha deixat una carta amb un missatge ben sorprenent. Es tracta del primer misteri d’una llarga llista d’enigmes: uns escrits que són absolutament críptics, que van acompanyats d’uns codis QR i que sempre remeten a diferents obres musicals. El pitjor de tot és que tots contenen referències al diable. Malgrat tot, la Sara, que és neta del prestigiós músic, amb l’ajuda d’un bon antic amic de l’avi, intentarà resoldre els enigmes per descobrir la veritat amagada. El que més neguiteja la Sara, però, són les al·lusions dels missatges al fet que ella també corre perill i la certesa que el seu avi estava molt espantat abans de desaparèixer. No sabem si se’n sortirà. De fet, sense adonar-se’n, ha començat una cursa contrarellotge per salvar el més important, molt més important encara que la vida d’en Lluc. No us en podeu fer càrrec, amics lectors. Cal arribar fins al final, sigui com sigui. Ho aconseguirà?


Deixa un comentari

Som diferents, som amics

Títol: Som diferents, som amics

Autora: Magui Siffredi

Traducció: Anna Amat

Editorial: Trampa ediciones

Idioma: Català o castellà

Any: 2020

ISBN: 9788412167757

En Leopoldo és altíssim, com la torre més alta de la ciutat on viu. En Boris, en canvi, és ben menut, com la roca més petita de bosc que cuida; un bosc, amb les seves plantes, arbres i animals, que és el lloc perfecte perquè aquests dos éssers, tan diferents l’un de l’altre, s’uneixin per acomplir una missió extraordinària. Podrà aquesta nova amistat superar tots els obstacles que aniran sorgint? Amb una mirada dolça i divertida, la Magui Siffredi ens porta la història de dos amics, ben diferents, que aprendran que l’important no són les aparences, sinó que junts, sempre podem ajudar-nos els uns als altres. Quan en Leopoldo i en Boris es van conèixer, per exemple, es van mirar amb desconfiança. Com s’ho havien de fer per conviure en pau, un gegant i un nan? T’ho imagines? Vols esbrinar-ho…? De moment, només et direm que, de vegades, quan en Boris arribava a la cabana, trobava el gegant enfilat a l’arbre més alt del jardí, gaudint de la posta de sol, i es moria de ganes d’enfilar-se a la capçada d’aquell mateix arbre, com ho havia fet en Leopoldo, però tenia les cametes curtes i no podia arribar tan amunt, fins que va passar el que va passar…


2 comentaris

Tot anirà bé!

2020 ha estat un any que difícilment oblidarem. De fet, sense cap mena de dubte, moltes de les històries que hem conegut, o bé que hem protagonitzat, acabaran transmetent-se de generació en generació; i qui sap si, quan arribarà l’any 2115, un avi i la seva neta en parlaran de tot plegat, mentre contemplen el planeta Terra des de l’espai, a bord d’un transbordador espacial. Qui sap, doncs, si tot això acabarà passant, ja que, com bé dia el poeta, tot és possible i tot està per fer. De moment, però, començarem per descobrir el secret que ens volen explicar en Miquel i la Núria, un secret que potser podria ajudar-nos a comprendre que, malgrat els problemes i les dificultats, la vida és realment bonica si aprenem a estimar les nostres diferències i, sobretot, si aprenem a contemplar-la amb perspectiva i amb un gran somriure.