El gran músic Lluc Erill ha desaparegut en circumstàncies estranyes. Tot fa pensar que s’ha suïcidat llençant-se al mar. Abans de desaparèixer, però, ha deixat una carta amb un missatge ben sorprenent. Es tracta del primer misteri d’una llarga llista d’enigmes: uns escrits que són absolutament críptics, que van acompanyats d’uns codis QR i que sempre remeten a diferents obres musicals. El pitjor de tot és que tots contenen referències al diable. Malgrat tot, la Sara, que és neta del prestigiós músic, amb l’ajuda d’un bon antic amic de l’avi, intentarà resoldre els enigmes per descobrir la veritat amagada. El que més neguiteja la Sara, però, són les al·lusions dels missatges al fet que ella també corre perill i la certesa que el seu avi estava molt espantat abans de desaparèixer. No sabem si se’n sortirà. De fet, sense adonar-se’n, ha començat una cursa contrarellotge per salvar el més important, molt més important encara que la vida d’en Lluc. No us en podeu fer càrrec, amics lectors. Cal arribar fins al final, sigui com sigui. Ho aconseguirà?
En Leopoldo és altíssim, com la torre més alta de la ciutat on viu. En Boris, en canvi, és ben menut, com la roca més petita de bosc que cuida; un bosc, amb les seves plantes, arbres i animals, que és el lloc perfecte perquè aquests dos éssers, tan diferents l’un de l’altre, s’uneixin per acomplir una missió extraordinària. Podrà aquesta nova amistat superar tots els obstacles que aniran sorgint? Amb una mirada dolça i divertida, la Magui Siffredi ens porta la història de dos amics, ben diferents, que aprendran que l’important no són les aparences, sinó que junts, sempre podem ajudar-nos els uns als altres. Quan en Leopoldo i en Boris es van conèixer, per exemple, es van mirar amb desconfiança. Com s’ho havien de fer per conviure en pau, un gegant i un nan? T’ho imagines? Vols esbrinar-ho…? De moment, només et direm que, de vegades, quan en Boris arribava a la cabana, trobava el gegant enfilat a l’arbre més alt del jardí, gaudint de la posta de sol, i es moria de ganes d’enfilar-se a la capçada d’aquell mateix arbre, com ho havia fet en Leopoldo, però tenia les cametes curtes i no podia arribar tan amunt, fins que va passar el que va passar…
2020 ha estat un any que difícilment oblidarem. De fet, sense cap mena de dubte, moltes de les històries que hem conegut, o bé que hem protagonitzat, acabaran transmetent-se de generació en generació; i qui sap si, quan arribarà l’any 2115, un avi i la seva neta en parlaran de tot plegat, mentre contemplen el planeta Terra des de l’espai, a bord d’un transbordador espacial. Qui sap, doncs, si tot això acabarà passant, ja que, com bé dia el poeta, tot és possible i tot està per fer. De moment, però, començarem per descobrir el secret que ens volen explicar en Miquel i la Núria, un secret que potser podria ajudar-nos a comprendre que, malgrat els problemes i les dificultats, la vida és realment bonica si aprenem a estimar les nostres diferències i, sobretot, si aprenem a contemplar-la amb perspectiva i amb un gran somriure.
Avui us presentem “Miniclásicos”, una col·lecció de llibres il·lustrats per a infants que us poden servir per aproximar els més menuts a grans obres de la literatura universal com ara el Quixot, l’Odissea, Romeu i Julieta, Tirant lo Blanc, Frankenstein, L’illa del tresor, Els Viatges de Gulliver o La volta al món en vuitanta dies. Cada llibre inclou diversos exercicis interactius destinats a desenvolupar les habilitats de comprensió lectora que serveixen per avaluar i reforçar de manera entretinguda la comprensió dels continguts de cada publicació. En definitiva, es tracta d’una fórmula molt encertada que permetrà que els infants puguin familiaritzar-se amb els arguments i els personatges d’alguns dels més grans clàssics de la història de la literatura universal. Si et descarregues l’App en versió iOS, de forma totalment gratuïta, podràs llegir i resoldre els jocs de l’adaptació del Quixot! Te’n recordes? “En un lugar de la Mancha…”
La Camèlia va entrar i va tancar bé la porta darrere seu. Es va treure les sabates i, després de posar-se les sabatilles, va encendre el foc i va preparar-se una coseta senzilla per sopar. En acabat, mentre el cassó amb la xocolata s’anava escalfant, es va aturar davant la prestatgeria on guardava el que considerava el seu tresor més gran: la seva col·lecció de llibres de contes, que havia acumulat al llarg de tota la seva vida i que mai no es cansava de llegir i rellegir, tot i que ja se’ls sabia de memòria. Alguns d’aquells relats apareixien en recopilacions diverses, però a la Camèlia li agradava assaborir-ne els matisos, les diferències que es podien apreciar entre una versió i l’altra, les interpretacions que variaven segons cada text, segons el lloc o l’època. Gaudia descobrint contes que feien referència a algun esdeveniment en el qual ella mateixa havia participat o del qual havia sentit parlar, o bé aquells que narraven els fets ocorreguts a algú que coneixia. Seguia amb gran interès cada canvi que es produïa en la tradició, i li agradaven especialment els contes més antics, els més propers a la font original. Però, a mesura que passaven els anys, cada vegada era més difícil trobar-ne. Cada nova generació reescrivia la tradició i relatava la seva pròpia interpretació de les històries que havia sentit explicar als pares o als avis.
Tanmateix, la Camèlia trobava que tots els contes eren meravellosos en totes les seves versions. El fet de trobar-hi variacions no la molestava. Era ben conscient, per exemple, que molta gent atribuïa a l’Orquídia, l’Azalea o la Magnòlia moltes de les coses que en realitat havia fet ella, però aquella circumstància més aviat la divertia. Al capdavall, en tots aquells contes la fada padrina era sempre… la fada padrina, i prou. Sense nom, sense història i sense descripció. A vegades es feia referència als bonics vestits que duia la fada, o al seu palau de cristall; era obvi que aquests detalls encaixaven més amb les circumstàncies de l’Orquídia que no pas amb les d’ella. Però la Camèlia ho trobava natural; al cap i a la fi, cap mortal no havia visitat mai casa seva. Potser es pensaven que totes les fades vivien, igual que l’Orquídia o la Magnòlia, en palaus elegants i fastuosos. I la Camèlia també s’ho hauria pogut permetre, naturalment; la màgia donava per a això i per a molt més. Però el cas era, ras i curt, que preferia la seva caseta al bosc. No tenia més misteri.
Laura Gallego. 2015. Totes les fades del Regne. Editorial Montena. (Fragment)
Wangari Maathai va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca pionera al capdavant del Moviment Green Belt, que va transformar el paisatge i la societat de Kenya amb la plantació de desenes de milions d’arbres i amb la seva contribució a l’empoderament de les dones i a la lluita per la democràcia. Era la primera vegada que el Nobel de la Pau premiava una dona africana, i també era la primera vegada que aquest premi reconeixia la defensa del medi ambient com a element clau per a la pau. A través d’aquest llibre, Akiara Books ens ofereix el seu discurs en una edició bilingüe, en anglès i català, acompanyat dels comentaris, profunds i encertats, de la Laia de Ahumada i d’unes il·lustracions en dues tintes, amb un caràcter ètnic i expressiu, que recreen la vitalitat d’aquesta dona excepcional i del seu pensament.
Gianni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes protagonitzen els set relats d’aquest llibre. Sí, set, un nombre màgic i misteriós, i no tan sols a la història de la literatura infantil i juvenil contemporània, sinó també a la història general de la humanitat. Set històries, doncs, com els set ingredients d’una recepta deliciosa, o com les set claus que ens faran accedir fàcilment a l’univers dels somnis a través de la fantasia i de la creativitat. Set anècdotes que originaran set relats ben diversos i que potser despertaran el nostre interès i ens faran aprofundir en la biografia i l’obra d’aquests autors insignes.
Rodari és l’artífex d’una finestra oberta a l’evasió per a una nena que haurà de fer front a un drama familiar. D’Ungerer ens fascinarà la capacitat que tenen els seus personatges per tal de traspassar d’un llibre cap a un altre! Astrid Lindgren exercirà d’activista davant les injustícies socials i les agressions mediambientals. Farias ens oferirà una lliçó sobre l’important en la vida: la memòria, l’amistat, el territori que habitem… Roald Dahl ens farà participar d’una torbadora aventura a Transsilvània amb una misteriosa i noctàmbula dama. I finalment, al Madrid de la fosca postguerra, Gloria Fuertes rebrà un inesperat regal per part d’uns petits i agosarats veïns. No t’ho pensis més, doncs, i fes-te amb les set claus que faran accedir a un territori màgic i prohibit per als qui no s’atreveixen ni s’atreviran mai a fer el més gran que pot fer una persona: llegir.
La vida de Neruda no va ser pas una vida tediosa. Nascut l’any 1904 a Parral (Xile), va publicar el seu primer recull de poemes quan només tenia dinou anys, va guanyar el premi Nobel de Literatura, també va rescatar centenars de refugiats, va viure a l’exili polític i va optar a la presidència de Xile. Romàntic i revolucionari, a Neruda se’l reconeix com un dels poetes més importants del segle XX, però també un dels més controvertits. Per cert, saps que el seu nom autèntic era Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto? Sí, sí, el que sents; i Pablo Neruda, per tant, era el seu pseudònim. De fet, el seu pare no volia que fos poeta, i és per això que amb setze anys va començar a escriure sota el nom de “Pablo Neruda”.
Els poemes de la seva primera col·lecció “Vint poemes d’amor i una cançó desesperada” són tendres i perspicaços en la manera de dibuixar i d’il·luminar les subtileses de l’amor. Al Poema XII, per exemple, escriu: “Acogedora como un viejo camino. / Te pueblan ecos y voces nostálgicas. / Yo desperté y a veces emigran y huyen / pájaros que dormían en tu alma”. Oi que és bonic? Però no us penseu que el poeta va centrar-se únicament en l’amor; també va escriure molts poemes sobre molts altres temes. A les seves “Odes elementals”, per exemple, Neruda parla sobre diferents indrets d’Amèrica (Guatemala, Rio de Janeiro, Valparaíso…), sobre la natura (el foc, la pluja, l’aire, l’àtom, el temps…), sobre conceptes abstractes (l’alegria, la tranquil·litat, l’esperança, la tristesa…) i sobre altres aspectes ben diversos; fins i tot va escriure sobre la carxofa, la castanya, el tomàquet o la ceba! Sí, sí, sobre la ceba: “Estrella de los pobres, hada madrina envuelta en delicado papel, sales del suelo, eterna, intacta, pura como semilla de astro, y al cortarte el cuchillo en la cocina sube la única lágrima sin pena”.
Un altre dia potser parlarem sobre la feina que va fer com a diplomàtic i polític, i així s’entendrà millor perquè, a més de definir-lo com a poeta romàntic, també podem definir Neruda com a revolucionari. De moment, només us direm que la seva mort es va produir dues setmanes després del cop d’estat de Pinochet contra Salvador Allende, i que això va provocar molts rumors. N’hi ha que van considerar, i encara ho consideren, que la tristesa produïda per la convulsa situació política del seu país va accelerar la seva mort. D’altres, fins i tot, creuen que potser va ser assassinat. Segons l’hospital, però, el càncer va ser l’autèntica causa del seu traspàs el 23 de setembre de 1973.
Coneixes Fanàtics? Fanàtics és el nom de les comunitats virtuals que han estat creades per a oferir un punt de trobada entre persones que comparteixen una mateixa afició o, simplement, que volen descobrir i ampliar els seus coneixements. Cada comunitat està conduïda per un especialista en una temàtica, que va aportant continguts i qüestions per al debat, que proposa lectures, visionats, audicions per animar el diàleg entre els participants, etc. Aquestes comunitats es desenvolupen a través de Tellfy, una aplicació gratuïta de comunicació instantània. Vols participar-hi? Per a fer-ho, cal disposar d’un telèfon mòbil o tauleta i seguir els següents passos: descarrega’t l’aplicació Tellfy (Android i iOS), crea el teu compte d’usuari i, finalment, cerca la comunitat que prefereixes, o simplement clica en un d’aquests enllaços: fanàtics d’òpera, fanàtics del teatre, fanàtics de la novel·la negra, fanàtics de les sèries, fanàtics de les economies transformadores. Un cop confirmada la inscripció, rebreu les pautes per començar a participar.
Títol: La música del diable
