An infinite reader

When I was a child, I remember myself reading books. I was reading the pages so slowly. I remember reading a book in 2 months. I wanted to live in this world. To feel every page. It was back then, as a teenager, when I started discovering the paths of literature. It was a whole new world, unfolding in front of my young eyes, waiting patiently for me to discover it! Many times during a day, during this daily routine, I manage to spot some details in life, something small but meaningful. When I am about to write, all these thoughts are up there, into the blue sky. And there, my stories are floating like clouds. But to be honest, I can’t express any of my thoughts in front of people. Writing needs isolation. Writing is a lonely road for anyone to take. And when I finally build my own world, my whole body shivers. Even when it’s small, I realise that my soul lies in it. Because when I write, when I read, I can see myself being reflected inside of them. And that’s the mystery of literature: the exploring.

[ Recordo que, quan jo era un nen, llegia; i llegia les pàgines de manera lenta. De fet, recordo haver llegit un llibre en 2 mesos i que jo volia viure en aquell món, sentir cada pàgina. Però va ser després, quan ja era adolescent, que vaig començar a descobrir els camins de la literatura. Era un món totalment nou que es desplegava davant dels meus ulls joves, tot esperant pacientment que l’anés descobrint! Moltes vegades al llarg del dia, durant aquesta rutina diària, encara ara, miro de descobrir detalls, coses ben petites però significatives. Però quan estic a punt d’escriure, tots aquests pensaments s’enlairen cap al cel blau. I allà dalt les meves històries suren com ho fan els núvols. Bé, si he de ser honest, la veritat és que no puc expressar els meus pensaments davant de la gent. L’escriptura necessita aïllament. De fet, és un camí solitari per a qualsevol persona que el vulgui prendre. I quan finalment aconsegueixo construir el meu propi món, els calfreds envaeixen tot el meu cos. Fins i tot quan és ben poca cosa, me’n adono que la meva ànima hi està present. Perquè quan escric, quan llegeixo, és quan m’hi veig reflectit. I aquest és el misteri de la literatura: l’exploració. ]

2017, l’any Bertrana

La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana, amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement. Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 — Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 — Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle XX. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que la commemoració del 150è aniversari del naixement del primer i el 125è de la segona ens han de permetre explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.

L’objectiu principal d’aquesta commemoració, en sintonia amb els objectius que constitueixen la raó de ser de la Institució de les Lletres Catalanes, és fer conèixer més i millor l’obra tant de Prudenci com d’Aurora Bertrana. Aquest objectiu guiarà totes i cadascuna de les actuacions que es realitzin durant l’Any Bertrana. Tota la informació de l’Any a la pàgina www.anybertrana.cat.

[ Font: Institució de les Lletres Catalanes ]

Els Increïbles (la pel·lícula)

Els Parr són una família d’antics superherois que descobreixen que l’autèntica font dels seus poders està… en els altres! Per a un dels millors superherois emmascarats del món, Bob Parr (anomenat Mr. Increïble), lluitar contra el mal i salvar vides abans era una cosa quotidiana. Ara, però, quinze anys després, en Bob i la seva dona (també una antiga superheroïna) han adoptat identitats civils i porten una vida retirada i afable al costat dels seus tres fills als afores de la ciutat. Viuen com els altres mortals i porten un estil de vida “massa normal”. Però aquest superheroi (Bob Parr) està desitjant tornar a l’acció; i afortunadament tindrà l’oportunitat de fer-ho després de rebre un misteriós comunicat que li ordena dirigir-se a una illa perduda per complir una missió secreta. El futur de la humanitat penja d’un fil i només una “superfamília” com la dels Parr pot salvar-lo. Aconseguiran aquest objectiu tan important…? Qui vulgui saber-ho només haurà de venir el dimecres 14 de juny a la Biblioteca de La Salle Reus! Una “superbiblioteca” per a molts “superlectors”! La teva Biblioteca!

 

Avui em plau…

En record de la poeta de Tavèrnoles (Osona) i llibretera, Pilar Cabot, traspassada el passat dissabte 20 de maig. Autora d’una vintena d’obres de poesia, referent cultural des de la seva llibreria El Clam, coordinadora de Les tertúlies amb poetes, sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i, sobretot, amant de les paraules, de la música i de la cultura.

Avui em plau l’amor que no obsedeix;
l’amor petit, de somnis abastables;
l’amor marcat per límits mesurables.
Brilla en silenci avui al cap dels dits
l’aigua de la tendresa. Ni neguits
ni un borrall de desig o de follia.
Plàcidament em lliuro a l’harmonia
del benigne context. Res no m’encela.
L’amor que avui em plau navega a vela
suaument impulsat pel ventijol.
Dòcil amor que no exalta ni dol.

(Poema extret d’Els rossinyols insomnes, de Pilar Cabot. Col·lecció La Suda, Pagès Editors, 2008).

Ens trobem al cosmos

Títol: Ens trobem al cosmos

Autor: Jack Cheng

Traductora: Anna Puente Lucià

Editorial: Fanbooks

Any: 2017

Pàgines: 272

ISBN: 978-8416716326

Alex Petroski té 11 anys i viu amb la mare i el seu gos, el Carl Sagan. Sí, sí, el va voler anomenar així en honor al seu heroi, l’astrònom i promotor de la recerca d’intel·ligència extraterrestre que va impulsar l’enviament de missatges a l’espai a través de les sondes espacials Voyager 1 i 2. I és que l’Alex, que és un enamorat del cosmos i de les naus espacials, també pretén enviar informació sobre la cultura humana a l’espai sideral. Per aquest motiu s’ha inscrit al SHARF, una mena de festival per afeccionats als coets que es fa al desert de Nou Mèxic. Abans d’arribar-hi, però, haurà de fer un llarg viatge pels Estats Units que li permetrà conèixer diverses persones ben especials: gent perduda, divertida i excepcional que, d’alguna manera, el prepararan per enfrontar-se a la veritat sobre la mort del seu pare i, sobretot, per aprendre moltes coses sobre els coets, l’amistat, la família i l’amor. Preparats per a l’aventura…? 5, 4, 3, 2, 1… ignició!

[ Vols fer un tastet del llibre? ]

Vent d’aram, Joan Vinyoli

Vent d’aram és un poemari de l’autor Joan Vinyoli, un dels escriptors imprescindibles de la nostra poesia contemporània, que gira al voltant de temes com la natura, la mort, l’amor, el temps…

Vent d’aram no és un llibre per a tothom i és força difícil de llegir si abans no s’ha fet un estudi previ de l’autor o no es coneix una mica la forma d’escriure del poeta; per això, quan em vaig assabentar que havíem de llegir una obra de Vinyoli, abans de començar a llegir-la vaig començar a queixar-me.

Vinyoli és un autor que té característiques pròpies de l’existencialisme i el realisme i que crea els seus propis significats; per tant, s’ha de parar molta atenció a l’hora de llegir qualsevol poema de l’autor i, si cal, llegir-lo més d’una vegada, ja que potser el primer cop que se’n llegeix un, té un significat i al segon cop que es llegeix se’n troba un altre.

L’obra està dividida en tres parts i comença amb el poema ‘Amb ronca veu’, un poema introductori que adverteix dels objectius de l’obra. Les tres parts que estructuren el llibre són les següents: una primera part, on es troben poemes en què domina la presència del paisatge (Vinyoli utilitzava molt la natura per reflectir les seves reflexions i emocions més amagades); una segona part, on hi predominen els poemes de caire amorós, personalment els meus preferits, on l’amor d’un moment a un altre pot passar a ser desamor, pot devorar-ho tot i alhora és increïble; i, per últim, la tercera part, on es concentren poemes amb reflexions sobre el pas del temps, la mort i els seus efectes.

Vinyoli considerava la poesia com una eina d’autoconeixement per saber sobre la realitat i l’existència, i com a forma de realització espiritual; la seva poesia es va convertir en metafísica i en una via d’arrelament a la realitat i a l’espiritualitat, i va pensar que la poesia era l’única eina que donava un plus a la vida i a la seva condició d’insuficiència. Ell mai va distingir entre vida i obra, com molts crítics diuen, i ell veia la poesia com una eina, per això la seva poesia arriba amb força i autenticitat.

Per si no ha quedat prou clar encara, la poesia de Vinyoli és purament simbòlica i a l’autor li encanta jugar i explorar els diferents significats que pot tenir una paraula; per això, al principi de llegir els poemes dels quals jo havia de fer una anàlisi, va resultar tan feixuc com m’imaginava, però vaig entendre que era així de difícil perquè jo no estava acostumada a llegir dues o tres vegades un poema i no comprendre’l. Per tant, com he dit abans, si no es coneixen les característiques del poeta potser es farà més difícil la lectura. Tot i això, vaig gaudir llegint els poemes de caire amorós, que són els meus preferits, ja que donen ensenyances i reflexions que no es poden ignorar, però no solament aquests poemes deixen sorprès el lector: tota l’obra de Vinyoli és completa i, malgrat la dificultat dels seus escrits, és un llibre que recull grans temes de la lírica i que no deixarà a ningú indiferent.

* L’autora de la ressenya és Valentina Llanes, alumna de 1r de Batxillerat de La Salle Reus; i l’obra comentada forma part del conjunt de lectures prescriptives de l’assignatura de Literatura catalana.

Crear X Ser (espais per al diàleg)

El pròxim dilluns, 8 de maig, el Servei de Biblioteca de l’escola organitzarà un primer acte acadèmic amb l’objectiu de celebrar que Reus, enguany, esdevé Capital de la Cultura Catalana. Serà la 1a Jornada “Crear X Ser (espais per al diàleg)” i tindrà lloc al Teatre de La Salle, de 15.00 a 17.00 de la tarda. Els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat, i les famílies que ho desitgin tindran l’oportunitat de conèixer els antics alumnes Jordi Folck (escriptor i creador), Ignasi Cristià (dramaturg i escenògraf) i Jordi Rius (historiador). Compartiran algunes de les experiències que van tenir com alumnes de l’escola, les principals fites que han aconseguit al llarg de la seva trajectòria professional i, evidentment, reflexionaran sobre aspectes cabdals, per a la formació dels alumnes com ara la cultura, la vocació, l’emprenedoria, les emocions, la creativitat, el talent, els valors i l’humanisme. També rebrem l’Excm. Sr. Carles Pellicer i Punyed, Alcalde de la ciutat de Reus i antic alumne de l’escola, qui s’encarregarà d’inaugurar l’acte. Hi esteu tots convidats a participar i, sobretot, convidats a… Crear X Ser!

Escriptors, llibres i roses solidàries

Imaginar la Diada de Sant Jordi a La Salle Reus és pensar en llibres i roses solidàries, és subratllar la importància de la cultura i la de l’amor, és celebrar acompanyats l’esclat de la Primavera, i és somriure de felicitat perquè podem aproximar-nos a noves propostes literàries que ens permetran llegir i llegir durant la resta de l’any. Potser per això tots voldríem que Sant Jordi se celebrés cada dia, oi que sí?

Ara, però, és moment per agrair la col·laboració de tots els que han fet possible la celebració d’aquesta magnífica Diada: alumnes, famílies, professors… Gràcies de tot cor! I gràcies, molt especialment, a l’Aleix Cort, a la Fina Grau i al Jordi Folck, per l’estona que varen acceptar compartir amb nosaltres, tot signant llibres i xerrant amb qui ho demanava. Per a nosaltres va ser tot un honor rebre’ls i mostrar-los la nostra biblioteca! Allà trobareu els seus llibres: les aventures del Tonet, L’Àngel de la son, el Llibre de l’Apocalipsi, L’única i veritable llegenda de Sant Jordi contada pel drac, etc. Us esperem a tots!

Llegir o no llegir?